Diana Riba (Barcelona, 1975) va entrar en política el 2019 com a número 2 d'ERC i tercera en la coalició d'Ara Repúbliques en les eleccions europees del 2019, que es van celebrar en un context radicalment diferent de les d'aquest 9 de juny. Van coincidir amb les municipals, fet que va disparar la participació, i el moviment independentista estava en una situació radicalment diferent de l'actual. El cap de llista va ser Oriol Junqueras, empresonat i en ple judici al Procés, i Riba va ser escollida com una altra víctima de la repressió espanyola: el seu marit, Raül Romeva —que també havia estat eurodiputat— també estava empresonat com a membre del Govern de l'1-O. Cinc anys després, Riba ha estat escollida de nou, però ara com a cap de llista no només d'ERC, un partit que afronta aquestes eleccions menys d'un mes després de la seva gran patacada electoral, sinó també d'Ara Repúbliques, coalilició amb EH Bildu, el BNG i Ara Més. En aquesta entrevista a ElNacional.cat destaca la feina feta pel seu partit dins del grup dels Verds / ALE i reflexiona sobre el futur a la UE davant un previsible auge de la ultradreta al Parlament Europeu.
Quin és el repte més important que té Catalunya dins de la Unió Europea?
Un dels reptes com a Catalunya és aprovar aquest acord de claredat europeu, que és una llei pel dret a l'autodeterminació a tot Europa. És una de les coses que portem al programa electoral i que vam presentar a final de legislatura al grup del Caucus i ara volem portar la a Comissió perquè sigui una realitat, a Europa, que hi hagi un marc comú al dret a l'autodeterminació i no depengui de cada estat membre, com estem veient en aquests moments.
El català ha de ser llengua d’ús a tots els efectes en totes les institucions de la UE?
Clarament, sí. Una llengua que és oficial en un territori europeu ha de ser oficial dins de la Unió Europea. L'anomalia és que no ho sigui. Com el gallec i l’euskera, que ja són oficials per als ciutadans europeus en el seu territori. Hem de treballar perquè sigui oficial a la Unió Europea i caigui aquesta anomalia en què ens trobem els 10 milions de catalanoparlants i també els gallecs i els bascos
Si ens limitem a posar la oficialitat del català sobre la taula, els estats membres no saben ni perquè la volem ni com els pot beneficiar.
Què creu que ha fallat perquè la legislatura hagi acabat sense que el català sigui llengua oficial?
El que ha fallat ha sigut la diplomàcia dels socialistes. No podem només enviar una carta, no podem posar simplement una proposta sobre la taula en un moment en què sabem que cal que sigui una via diplomàtica llarga. Això no vol dir que hagi de durar anys, sinó que cal que els socialistes hi posin tota l'energia perquè sigui així. Si només ho posem sobre la taula, els estats membres no saben ni per què volem l'oficialitat, en què els beneficia i en quin sentit. Nosaltres fa molts anys que lluitem perquè sigui oficial, ara ens falta la via diplomàtica i demanem als socialistes que no siguin tebis en aquest sentit.
El resultat de les europees influirà en els pactes a Catalunya després del 12-M?
Jo crec que els resultats no tant, perquè al final les eleccions són al Parlament Europeu i les eleccions catalanes que ja estan resoltes pel Parlament de Catalunya. Però el que és inevitable és que la campanya pel 9-J hi estigui subjecta i també a la inversa. Nosaltres esperem molts bons resultats en aquestes eleccions europees, animem tothom a votar i el gran repte que tenim el 9 de juny és la participació. Cal recordar cada dia que el 9 de juny s'ha d'anar a votar i s'ha d'anar a votar partits progressistes amb una clara agenda social i nacionalista com és Ara Repúbliques, on hi ha Esquerra Republicana de Catalunya.
I en el cas d’Espanya, el resultat de les europees influirà en la continuïtat de la legislatura al Congrés?
Cada elecció és un reflex d'on està en aquell moment la ciutadania, per tant, pot influir.
Aquesta legislatura hi havia exiliats catalans al Parlament Europeu. Ha afectat això la imatge d’Espanya?
Segur que sí. La diplomàcia, els contactes i la feina que hem fet a dins dels marcs legislatius han sigut importantíssims, així com la presència de tots nosaltres. Recordem que la legislatura va començar al Parlament Europeu amb tres escons buits i això no pot ser així. La primera lluita que vam tenir va ser que es poguessin ocupar. Per desgràcia, Oriol Junqueras, que estava en presó preventiva, no el van deixar ni sortir per ser present a la cambra, tot i que va ser eurodiputat.
Quina ha estat la seva relació amb la resta d'eurodiputats catalans?
La relació, per exemple, amb Dolors Montserrat s'ha basat en una confrontació molt directa, perquè aquí crec que hem tingut un paper important des d'ERC per fer front a l’atac d'una diputada catalana, de Sant Sadurní d’Anoia, a la seva llengua, a la nostra llengua, i al nostre model lingüístic. Dolors Montserrat, ho hem denunciat també a la cambra, ha fet un mal ús del Comitè de Peticions, que ha de servir perquè els ciutadans s'adrecin en casos on la llei els està vulnerant i el que ens hem trobat és una presidenta que ha utilitzat tots els recursos que tenia per anar en contra d'un sistema, un model lingüístic i una llengua que són totalment legals i aprovats a totes les cambres parlamentàries. I també en contra de la recomanació de la Comissió, que sempre ha dit que els models escolars no són un tema que depèn del Parlament Europeu. Amb altres eurodiputats catalans, a vegades compartim agenda política, com en el cas de la directiva de violències masclistes, la primera a la Unió Europea, on hem treballat amb diputades socialistes catalanes perquè anàvem en la mateixa direcció.
Arribar al final de la negociació de l’amnistia i a sobre treure'ns els mèrits, jo crec que no és tolerable
En aquesta campanya electoral des de Junts per Catalunya han assegurat que sense exili no hi hauria amnistia. Com responen des d’ERC?
Apoderar-se de l'amnistia és un greu error. L'amnistia és una victòria col·lectiva, no només de partits polítics, també d'entitats, d'associacions. Hi ha centenars de milers de persones represaliades a Catalunya i, per tant, tothom qui s'hi ha sumat ha fet possible l'amnistia. El que és segur és que Esquerra Republicana hi ha tingut un paper més que fonamental. Fa set anys que demanem amnistia i referèndum i cal recordar que persones com Comín ens deien que no havíem de negociar. Només s'aproven lleis amb majories i, per tant, benvinguts a la política de la negociació i a la política de la resolució del conflicte. Perquè l'amnistia és una eina de resolució d'un conflicte on l'altra part també l'ha reconegut. Arribar al final de la negociació de l’amnistia i, a sobre, treure'ns els mèrits, jo crec que no és tolerable, i menys en un moment en què ho hem de celebrar col·lectivament. Sé que jo no he estat a la presó, però el meu marit sí, i per tant hi he anat molt sovint, quatre anys sencers. Crec que la lluita per l'autodeterminació d'aquest país, la lluita per acabar el conflicte polític ha estat de tots, la repressió l’hem patit tots. L’amnistia és un èxit col·lectiu i la celebració ha de ser col·lectiva.
Durant la campanya ha tret pit de la seva capacitat d’influència, assegurant que ha estat major que la dels diputats de Junts. En què es basa?
Principalment perquè el quart grup de la cambra, al qual nosaltres estem representats que és el Verds - ALE proposa els referèndums com a eina perquè els pobles puguin decidir i puguin exercir el dret a l'autodeterminació. Això és gràcies a la diplomàcia, és gràcies al fet que formem part d'aquest grup amb eurodiputats de diferents nacions sense estat de tot Europa. Aquests lligams, aquests companys de viatge que té Esquerra Republicana fan possible que avancem cap a aquesta llei de claredat pel dret a l'autodeterminació. És claríssim que Ara Repúbliques, coalició de la qual formem part, i els companys de viatge que tenim en el grup parlamentari són el que ens permet també arribar als nostres objectius. Ser d'un grup parlamentari vol dir poder legislar directament i estar en les negociacions amb el Consell i la Comissió, presentar esmenes i negociar-les directament, incidir fins al final. Per això, la tasca legislativa que hem pogut fer formant part d’aquest grup polític és enorme i també l'hem d'explicar.
La Unió Europea hauria de reconèixer Palestina com a via per resoldre el conflicte amb Israel?
Nosaltres creiem que sí, creiem que hem de posar més esforços diplomàtics en les guerres que tenim al voltant, hem de fer molta més pressió diplomàtica i, per tant, la solució d'aquest conflicte, per desgràcia bèl·lic, ha de ser el reconeixement dels dos estats.
Les institucions europees no han tingut un paper diplomàtic, sinó que s’ha donat carta blanca cap a una de les dues parts, provocant el genocidi que estem veient
Torna a haver-hi guerra a Europa. La UE ha estat incapaç d’evitar-ho o n'ha estat directament responsable?
El tercer dia d'aquesta guerra vèiem com la presidenta del Parlament Europeu i la presidenta de la Comissió anaven a Israel. Això va ser un gest, i vam entendre'l així, perquè tinguessin via lliure amb aquesta defensa contra Hamàs que sabíem que amb un govern d'extrema dreta com hi ha en aquests moments a Israel podria provocar el genocidi que estem veient. La resposta és sí, clarament. Les institucions europees no han tingut un paper diplomàtic, sinó que s’ha donat carta blanca cap a una de les dues parts, provocant així el genocidi que estem veient.
És necessari un exèrcit europeu?
Des d'Esquerra Republicana estem molt oberts a tenir un debat sobre el tema. Massa sovint ens trobem amb qüestions de defensa i qüestions armamentístiques amb la proposta de la Comissió en un vot al ple del Parlament. Creiem que hem de fer un debat profund de quina és la sobirania de defensa que vol Europa, perquè no la tenim en aquests moments. I per tant, si ha de ser a través d'un exèrcit europeu, ho hem de decidir entre tots. El debat no només ha de ser al Parlament Europeu, sinó que ha d'anar transpirant en totes les organitzacions polítiques, entitats, la societat civil... Hem de veure què és el que volem. Del que no estem a favor és que segueixin augmentant els pressupostos de defensa. Per tant, si hem de fer un exèrcit nou, aquest ha de sortir dels fons que ja s'estan destinant en aquests moments a política armamentística i de defensa.
S’ha de recuperar el servei militar obligatori?
Que tornem a mirar cap a un servei militar obligatori, que tornem a veure com es fan proclames reclamant que es destinin milions d’euros a comprar armes ens preocupa. Sabem que quan hi ha més armes hi ha més morts. Que quan comprem més armes, hem de tancar escoles, hem de tancar hospitals... Per tant, ens preocupa molt aquesta mirada únicament i exclusivament bel·licista. Veurem cap a on anem, perquè ho hem de decidir entre tots, però ens preocupa perquè al final Europa neix per fer un territori de pau. I, per tant, estem deixant de banda els pressupostos que necessitem per a la via diplomàtica, per a les vies negociadores, per enfortir els nostres drets, les nostres llibertats i els nostres mínims per garantir una vida digna a tothom, ja sigui escoles, sistema sanitari, salut… És preocupant que no hi hagi una balança, un equilibri.
Estem parlant massa de militarització i parlar també provoca accions i aquestes accions al final provoquen guerres.
Veu risc d’una nova guerra mundial amb epicentre a Europa?
Imaginar-se-la és molt dur. Intentarem entre tots no arribar-hi. Però sí que és veritat que si només comprem armes, si no posem la diplomàcia al davant, si la política de defensa i la política d'exteriors acaba sent només política de defensa i les tenim segrestades per les polítiques armamentístiques, només estem parlant de guerres. Hem de derivar les nostres forces, energies, diners a parlar un altre cop de pau. Estem parlant massa de militarització i parlar també provoca accions i aquestes accions, al final, provoquen guerres. Per tant, començarem aquesta legislatura incidint molt en aquest tema.
Endurir les polítiques d’immigració i fronteres és l'estratègia correcta per fer front als milers de morts al Mediterrani?
Clarament no, i per això vam votar en contra d'aquest pacte d'immigració i asil que es va aprovar a l'últim ple del Parlament Europeu. Mai s’ha trobat solució a les crisis migratòries, al revés, cada legislatura fem que aquest Mediterrani sigui, cada cop, més la fossa comuna més gran del món, fem que hi hagi aquesta Europa fortalesa creant murs més enllà de les nostres fronteres, intentant així evitar els fluxos migratoris, deixant de banda la qüestió principal de les migracions, que és la situació humana de les persones que emigren. Aquest pacte migratori aprova que els estats que no vulguin acollir una persona migrant paguin 20.000 euros per ella, tornant a posar preu a les persones, o s’accepta recollir dades biomèdiques dels menors de 6 anys. Hem d'aturar aquesta mirada deshumana cap a aquests fluxos migratoris que fugen de guerres i fugen d'una situació de pobresa enorme. Nosaltres el que creiem és que s'han de fer vies d’entrada segures a la Unió Europea, que significa posar, en alguns casos, en marxa la directiva que es va aplicar en el cas d'Ucraïna per poder oferir una acollida humana a totes les persones que ho necessitin i complementar-ho amb les necessitats que té cada estat dins la Unió Europea.
La divisió de les persones, entre legals i il·legals, ens provoca les situacions de desigualtats econòmiques i socials que després fan que l'extrema dreta pugui fer discursos tan inhumans
Hi ha massa immigrants a la Unió Europea?
La Unió Europea és una configuració de migracions històriques, no només d'ara. Les dades també ens demostren que si volem seguir creixent i vivint com vivim, i estar on estem, necessitem acollir moltíssima gent. I també crec que les desigualtats es generen quan permetem que hi hagi persones que viuen a Europa que siguin il·legals. Aquesta divisió de les persones, quan una persona il·legal com a concepte no existeix, és la que ens provoca les situacions de desigualtats econòmiques i socials que després fan que a l'extrema dreta puguin fer discursos tan inhumans i que, malauradament, massa sovint compren partits no d'extrema dreta.
S’ha de pactar amb la ultradreta o fer un cordó sanitari?
A la ultradreta se l’ha d’afrontar a través de dues vies. La primera, la del cordó sanitari, que ja existia en aquesta legislatura passada al Parlament Europeu, on hi ha dos grups d'extrema dreta, als qui nosaltres anomenem l’extrema dreta i l'extrema extrema dreta, o com li diu el PP, i hi estem molt en desacord, l'extrema dreta bona i la dolenta. Cal veure si tots els altres grups parlamentaris, com hem fet fins ara, el mantenen. L’altra és deixar de comprar el seu relat. No ens podem trobar amb un PP, amb uns socialistes i amb un Junts votant a favor d'aquest pacte migratori, que és el pacte migratori de l'extrema dreta d’Itàlia. Hem d’estar vigilants de les dues coses: del cordó sanitari, indispensable perquè no ens marqui i no ens legisli l'extrema dreta, però, per altra banda, hem de deixar de comprar el seu relat pensant que així tindrem més vots. No, el que fem és destrossar les democràcies, perquè l'extrema dreta ve per destrossar els nostres drets, les nostres llibertats, la nostra participació en el nostre dia a dia.
A què atribueix el creixement dels populismes i les opcions ultres?
En un moment en què hi ha moltes necessitats socials i econòmiques, on creix la desafecció política, on tenim pocs espais per explicar què és fer política, en un moment en què la societat no es veu reflectida perquè està molt posada en el seu dia a dia i en com sobreviure a les situacions actuals, l'extrema dreta creix, i creix també perquè no es va votar. Com deia Joan Fuster, si la política no la fas, te la fan. Si no anem a votar, la política ens la farà l'extrema dreta. En moments difícils i complicats, hem ser més actius políticament que mai a través del vot. Hem de crear aquesta cultura de més mobilització en moments difícils, encara que ens costi, però hem de fer aquest esforç. El que ens diuen les dades és que la gent vol viure en un territori de drets i llibertats com el que s'està construint dins de la Unió Europea, que la gent és partidària de més drets i no menys. I, per tant, si anéssim a votar tots, jo estic convençuda que l'extrema dreta seria molt més petita.
La gent és partidària de més drets i no menys. I, per tant, si anéssim a votar tots, jo estic convençuda que l'extrema dreta seria molt petita
Per què hauria d’anar a votar un ciutadà a les eleccions europees?
Perquè Europa la volem construir des de Catalunya. No volem que ens arribin lleis treballades per altres partits i per altres estats de la Unió Europea. Per tant, és imprescindible la presència dels nostres partits polítics, jo he de dir d'Esquerra Republicana, en la construcció de l'Europa que volem.
Quin és el diputat o diputada d’un altre grup que li agradaria fitxar?
Si no pot ser cap company d’Ara Repúbliques, diria qualsevol del grup verd europeu de qualsevol país.
Quin partit votaria que no fos el seu?
Si tampoc pogués ser ni EH Bildu, ni el BNG ni Ara Més, hauria d’existir el Partit Verd de Catalunya i votaria aquest.
Amb l'efecte 'Tomàs Molina' esperem arribar al quart eurodiputat
En aquestes eleccions, Esquerra va fitxar de número 4 Tomàs Molina. Les enquestes, ara mateix, els donen un màxim 3 eurodiputats, que són els mateixos que van obtenir en les passades eleccions. Què passaria en aquest cas amb Molina?
Les enquestes de fa cinc anys i les d'ara ens donen gairebé quatre eurodiputats, i, per tant, amb l'efecte Tomàs Molina esperem arribar al quart i que tingui la presència els cinc anys.
Està a favor o en contra de prohibir els cotxes de gasolina el 2035?
Des del grup dels Verds el que volem és anar cap a acabar amb aquests combustibles fòssils i caminar cap a la utilització d'energies netes. No ho dic pensant en el ciutadà que ens pugui llegir, que tindrà problemes per canviar al cotxe, sinó en un sentit global, en com hem d'anar cap a energies verdes i per això hi estem d'acord. El que nosaltres demanem en aquesta legislatura és que aquest pacte verd vagi acompanyat de polítiques socials molt més fortes i amb molts més recursos econòmics perquè tothom pugui fer-ho, independentment de la seva situació econòmica puntual, perquè el que no podem fer és proclamar i demanar una transició verda deixant la gent enrere. Espero que aquesta legislatura el grup dels Verds / ALE siguem prou forts per posar un paquet social que acompanyi aquest pacte verd i convertir-lo, precisament, en un pacte verd i social europeu.
Europa ha perjudicat els pagesos catalans?
Europa per un costat els ha perjudicat, però per l’altre els està ajudant a fer aquesta transició. La pagesia són els primers que veuen el canvi climàtic, són els primers que ho noten, i, per tant, totes les polítiques de transició els ajuden. Però és veritat que els estem posant uns obstacles que són del tot injustos, com ara els acords de lliure comerç amb els tercers estats. Ens trobem que aquests acords de lliure comerç no tenen clàusules mirall i, per tant, no exigim als tercers països ni condicions laborals, ni condicions mediambientals, ni de drets humans. Els productes que venen acaben sent una competència deslleial als nostres agricultors. Però aquests pactes tampoc estan ajudant que els agricultors dels tercers països tinguin condicions laborals, ni mediambientals ni drets humans. Nosaltres estem d'acord amb els acords de lliure comerç, però hem votat en contra en tots aquells en què no hi ha les clàusules mirall, perquè creiem que és un dels problemes més grans que té la pagesia en aquests moments. També posem sobre la taula un observatori de preus europeus. Necessitem que Europa marqui uns mínims per als preus dels productes primaris a Europa, perquè així, la nostra pagesia pugui viure i no sobreviure i no hagi de vendre per sota del preu de cost. Amb aquests dos punts jo crec que resoldríem moltíssimes de les inquietuds que els porten a protestar.
Europa posa uns obstacles que són del tot injustos a la pagesia catalana, com ara els acords de lliure comerç amb tercers estats sense clàusules mirall
L’energia nuclear hauria evitat que Europa depengués del gas rus?
No podem posar energia nuclear i gas en una mateixa confrontació. En el fons, cap de les dues són energies verdes, per molt que l'extrema dreta, la dreta i la no tan dreta hi hagi votat a favor, això l'únic que provoca és que fons que han de ser per la transició se'n vagin a l'energia nuclear. El que sí que crec és que Europa també necessita ser molt més sobirana en tema energètic. I la sobirania energètica vindrà de la mà de les energies verdes. No ho podem fer de cop, no pots tancar el gasoducte i no pots tancar l'energia nuclear en un dia, però sí que hem d’impulsar molt l’energia verda.
S’han de tancar mitjans de comunicació que publiquin fake news?
La idea de tancar mitjans és molt controvertida, perquè en el moment en què tanques, hi ha algú que ho està decidint, i si no ets tu qui ho decideixes, potser no hi estàs tan d'acord. Però la informació ha de ser contrastada. En aquest final de legislatura hem legislat en aquest sentit, hem de regular perquè la informació que arriba al ciutadà sigui transparent, que se sàpiga qui l'està fent, qui l'està pagant, que és una cosa que en aquests moments no passa. Tu entres en un mitjà de comunicació i costa moltíssim, quasi que necessites fer una investigació profunda per saber qui t'està donant la informació i qui l'està pagant. I, per tant, s'ha legislat en aquest sentit i esperem que serveixi per acabar amb les fake news.
La IA, que la UE ha intentat regular, és una oportunitat o una amenaça?
El que tenim molt clar és que la IA ja és aquí. I, per tant, regular-la és una necessitat urgent. La primera regulació que es fa a nivell mundial s'ha fet a Europa, i és un primer pas del qual estem satisfets. Hem aconseguit aturar, per exemple, que aquesta intel·ligència artificial de manera legal pugui analitzar les emocions, si no ho haguéssim aconseguit, seria una amenaça clara. També serà una oportunitat? Esperem que sí perquè ha vingut per quedar-se.