La immigració i les polítiques migratòries de la UE són un dels punts clau de les eleccions europees del pròxim 9 de juny. A menys d'un mes dels comicis, quinze països de la UE han demanat a Brussel·les que faciliti l'enviament de migrants a tercers països, en una forma de pressió. El passat 16 de maig, quinze països encapçalats per Dinamarca i la República Txeca han demanat "noves solucions" per facilitar el trasllat de migrants a països fora de la Unió Europea, fins i tot durant operacions de rescat al mar. Aquests quinze països, entre els que figuren Itàlia i Grècia, però no Hongria, volen anar més enllà del pacte migratori adoptat recentment per la UE, que endureix els controls d'immigració a Europa.
En aquest sentit, demanen a la Comissió Europea que "identifiqui, desenvolupi i proposi nous mitjans i noves solucions per prevenir la immigració irregular a Europa", segons la carta que recollia l'agència AFP en aquell moment. Així, apostaven per mecanismes per "detectar, interceptar i, en cas de perill, rescatar els immigrants a alta mar i portar-los a un lloc segur en un país soci fora de la UE on es poguessin trobar solucions duradores per a aquests migrants".
➕ Crisi d'identitat a la UE per falta de diversitat entre els eurodiputats
➕ Una quarta part de les donacions polítiques de la UE van a partits extremistes
➕ Eleccions europees: la fi del cordó sanitari contra l'extrema dreta?
A la recerca d'un 'tercer país segur'
Citen l'acord que Itàlia va celebrar recentment amb Albània per enviar els migrants rescatats en aigües italianes a aquest país candidat a la UE, de manera que les seves sol·licituds d'asil es puguin tramitar allà. Els quinze països també suggereixen que hauria de ser més fàcil tornar els sol·licitants d'asil a països tercers perquè examinin les seves sol·licituds.
Segons la legislació de la UE, un immigrant que arriba a la UE pot ser enviat a un país fora del bloc on podria haver sol·licitat asil, sempre que hi hagi un vincle suficient amb el tercer país. Això descarta, de moment, un model Regne Unit/Rwanda. "Cal reavaluar l'aplicació del concepte de 'tercer país segur' a la legislació europea d'asil", destacaven i recollia el portal France 24.
De manera més general, aquests països volen augmentar el nombre d'acords amb tercers països situats al llarg de les rutes migratòries, i citen com a exemple associacions ja concloses, com la que es va signar amb Turquia per acollir refugiats sirians el 2016.
Quants migrants hi ha a la Unió Europea?
És complicat saber quants migrants hi ha a la Unió Europea, especialment, tenint en compte la comptabilització de la migració il·legal. Segons dades de la Comissió Europea, sobre les últimes estadístiques a la UE hi viuen 446,7 milions de persones i hi ha 23,8 milions de ciutadans de països que no pertanyen a la UE. És a dir, el 5,3% de la població total. De tots els habitants de la UE, 38 milions han nascut fora de la UE, és a dir, 8,5% de tots els habitants de la UE. En aquest sentit, els residents nascuts a l'estranger, amb dades de l'Eurostat i l'OCDE, el 30,7% són de Suïssa, mentre que el 29,2% són d'Austràlia, i el 20,1% d'Islàndia. El 3,9% dels residents nascuts a l'estranger són turcs.
Amb aquestes dades a la mà, on són les dades que l'extrema dreta ensenya en els seus mítings? Segons Frontex, entre el gener i l'agost del 2024 hi va haver molts creuaments de fronteres il·legals. El 27,8% dels quals, eren provinents de Síria. Un país en guerra des del 2011. En aquest sentit, només un 4,2% provenen del Marroc, mentre que un 5,6% de la població ve de Guinea i el 5,2% del Senegal. Un 2,6% no se sap d'on ve i el 21,2% està etiquetat com a 'altres'.
Les mateixes dades constaten que entre gener i setembre del 2023, es van registrar més de 281.872 creuaments il·legals de fronteres, un augment del 18% en comparació amb el mateix període del 2022. Això inclou 184.614 creuaments marítims, un 83% més que el període anterior, i 97.258 creuaments de fronteres terrestres entre gener i agost.
Les rutes migratòries que més pugen
En aquest sentit, la mateixa web constata que, l'any 2022, hi ha hagut un augment de les cruïlles a les rutes de la Mediterrània central (+56%, 105.600), la Mediterrània oriental (+113%, 43.900) i les rutes dels Balcans Occidentals (+134%, 144.100) en comparació amb 2021. Disminució a la Mediterrània occidental (inclosa la ruta atlàntica des de l'Àfrica Occidental a les Illes Canàries) (-25 %, 30.600) i les rutes de les fronteres orientals (-22 %, 6.300) en comparació del 2021. Finalment, es registra un augment del 18% de les morts al mar: el 2022 es va notificar la mort o desaparició de 2.411 persones a les tres rutes de la Mediterrània, davant les 2.047 de 2021.
Per altra banda, si es considera el període comprès entre gener i agost, el 2023 es va produir un increment de les cruïlles a les rutes del Mediterrani central (+ 97 %, 114.900) i del Mediterrani occidental (que inclou la ruta atlàntica des de l'Àfrica occidental a les Illes) Canàries (+ 7%, 20.200) en comparació del mateix període del 2022. Entre gener i agost de 2023, es va produir una disminució de les cruïlles a la ruta del Mediterrani oriental (- 9%, 25 400) i a la ruta de les fronteres orientals (- 9%, 3 800) en comparació del mateix període del 2022. Augment del 31% de les morts al mar: de gener a setembre de 2023 es va notificar la mort o desaparició de 2.418 persones a les tres rutes mediterrànies, davant de les 1.841 de 2022 durant el mateix període.
De la mateixa manera que hi ha arribades il·legals, la UE també ha posat en marxa la política del retorn. Així, el portal de la mateixa Comissió Europea, constata que 432.200 ciutadans de països que no pertanyien a la UE van rebre l'ordre d'abandonar el bloc, un augment del 27% respecte a l'any anterior. El 2021, en van ser 340.500. Segons les dades, la majoria de persones que van rebre l'ordre de marxar van ser d'Algèria (7,9%), Marroc (7,1%), Pakistan (5,9%), Afganistan (5,8%) i Albània (5,5%).
Quina és l'eficàcia de les polítiques de retorn?
El 2022, 73.600 ciutadans de països no pertanyents a la UE van ser tornats a un tercer país, la qual cosa correspon al 17% de totes les decisions de retorn emeses durant l'any, un descens en comparació del 18% del 2021. Entre els principals països d'origen de les persones que van retornar a països no pertanyents a la UE el 2022 hi ha: Albània (12,9%), Geòrgia (10,2%), Turquia (5,4%), Sèrbia (4,2%), Moldàvia (3,5 %). Entre les nacionalitats amb almenys 5.000 ordres de retorn, va ser especialment baix el percentatge de retorn de persones procedents dels països següents: Afganistan (1,1%), Síria (1,7%), Costa d'Ivori (2,7%), Guinea (4,3%), Bangladesh (5,7%). El 2022, el percentatge de retorns voluntaris i forçosos va ser del 54-46 %. El 75% dels retorns van ser retorns assistits, és a dir, les persones retornades van rebre assistència logística, financera o d'un altre tipus.