Els sondejos pronostiquen una important pujada a les eleccions europees del 9 de juny dels ultranacionalistes, especialment, a França, Itàlia, Àustria o Països Baixos. I els conservadors els donen la mà per forjar futures aliances. En aquest sentit, sembla que l’esforç de llarga durada per mantenir a les forces extremistes fora del govern a Europa ha acabat oficialment. Durant dècades, partits de diferents colors s’han esforçat per teixir aliances i barrar-los el pas. Però el cordó sanitari ja ha quedat relegat, ja que els partits populistes i nacionalistes guanyen força en tot el continent.
De fet, cinc països de la UE (Itàlia, Finlàndia, Eslovàquia, Hongria i la República Txeca) tenen partits d’extrema dreta al govern. A Suècia, la supervivència de l’executiu depèn d’un acord de confiança amb els Demòcrates Suecs, la segona força més gran del parlament. Als Països Baixos, Geert Wilders, també està gairebé fregant el poder després de lligar un acord històric per formar govern més dretà de la història holandesa recent.
➕ Crisi d'identitat a la UE per falta de diversitat entre els eurodiputats
➕ Una quarta part de les donacions polítiques de la UE van a partits extremistes
L’extrema dreta domina les enquestes. A França, l’Agrupació Nacional de la líder de l’extrema dreta Marine Le Pen avança amb més del 30%, molt per davant del partit del Renaixement del president Emmanuel Macron, segons una enquesta de Polticio.eu. El partit d’Alternativa per Alemanya (AfD) està sota vigilància policial per les opinions extremistes, però ocupa el segon lloc de les enquestes, frec a frec amb els socialdemòcrates.
El partit nacionalista Conservadors i Reformistes Europeus, dominat pel partit Germans d'Itàlia i el partit Llei i Justícia de Polònia, i el partit d'extrema dreta Identitat i Democràcia, entre els membres dels quals es troba l'Agrupació Nacional de França (que contenia Alternativa per a Alemanya abans de ser expulsada) dijous després d'una sèrie d'escàndols). També s'hi inclou el partit hongarès Fidesz, que va abandonar el Partit Popular Europeu de centredreta el 2021 per preocupacions sobre un retrocés democràtic.
De quina manera podria impactar una victòria de la dreta a les eleccions europees?
Segons les enquestes d’opinió, els partits d’extrema dreta estan experimentant un suport més important. Una possible victòria de la dreta podria impactar significativament el panorama macroeconòmic de l’eurozona. A menys de dues setmanes de les eleccions de la UE, el ressorgiment de l’extrema dreta continua preocupant als principals grups polítics, especialment al Partit Popular Europeu (PPE). Malgrat que les enquestes continuen indicant una victòria per a l’actual líder, Ursula von der Leyen, un augment de la dreta radical compartia implicacions significatives per al futur de la Unió Europea. La influència política podria afectar, en primer lloc, al Pacte Verd i a les relacions diplomàtiques amb Ucraïna. Un fet que podria impactar en el valor de l’euro, que podria perdre poder davant d’altres monedes del G-10.
Per què l’extrema dreta guanya poder?
Els líders dels partits d’extrema dreta han anat guanyant poder a conseqüència d’un empitjorament de la qualitat de vida, per la guerra de Rússia a Ucraïna. L’augment dels preus, l’augment de la migració i el descontentament entre els agricultors han contribuït al canvi de vot cap a grups populistes.
A les eleccions europees, que encara que il·luminaran una Eurocambra decisiva a les legislacions de la UE, a molts països es perceben com de segon nivell i on per això s'executa tradicionalment un vot de càstig o més gamberro, aquesta tendència al vot ultra es pot exacerbar. De fet, els sondejos mostren una altra fase d'auge per a l'extrema dreta, que als comicis a l'Eurocambra pot passar a ser el tercer grup, segons dades d'Europe Elects. Però la ultradreta no és monolítica i tampoc no està unida en assumptes clau, com Rússia i la guerra contra Ucraïna. Això, unit al fet que aquesta constel·lació la formen partits molt nacionalistes per als quals és difícil la col·laboració transnacional, ha llastat la seva força a l'Eurocambra, on s'agrupen fonamentalment en dues famílies: els Reformistes i Conservadors Europeus, on pertany el partit d'arrels neofeixistes Germans d'Itàlia de Giorgia Meloni, o els ultres espanyols de Vox; i Identitat i Democràcia (ID), que conté Agrupació Nacional de Marine Le Pen, una formació que lidera les enquestes per al 9-J.
Per altra banda, segons una enquesta d'Ipsos per a Euronews, Interès Flamenc té el 23,5% dels votants a Flandes, la part nord de Bèlgica, de parla neerlandesa, més rica i més poblada que Valònia del sud, de parla francesa. Un partit separatista d'extrema dreta lidera les eleccions a Bèlgica. El partit Interès Flamenc té un objectiu clar: fer de Flandes un Estat independent. Tom Vandendriessche, eurodiputat d'Interès Flamenc, justifica el projecte polític separatista: “Flandes és el centre demogràfic, polític, financer i econòmic de Bèlgica. El problema és que només tenim el 50% del poder polític i hi ha una transferència financera de la regió de dretes de Flandes a la regió d'esquerres de Valònia, on parlen francès, que és proper a França, i estem farts de pagar els comptes". El pretext és també la immigració.
Grècia tampoc se'n salva. L'any passat es van celebrar eleccions al Parlament i el conservador Kyriakos Mitsotakis va revalidar el seu mandat. Però els comicis van confirmar també la desaparició de l'esquerra i l'auge de l'extrema dreta, just 10 anys després de l'ascens d'Alba Daurada, els diputats neonazis van tornar al parlament. Al costat d'Espartans, la formació sostinguda per un membre d'Alba Daurada que és a la presó per l'assassinat d'un raper antifeixista, dos partits més d'extrema dreta van aconseguir representació parlamentària.
Espanya i el paper de Vox a Europa
Les idees que ha estat defensant Vox des que va aterrar en política el 2015 han estat encaminades al fet que Espanya sortís de la Unió Europea, com va fer el Regne Unit el 2020. Malgrat tot, la posició s’ha anat modificant. Des dels seus inicis, l’extrema dreta espanyola ha negat el canvi climàtic, amb la petició d’abandonar fins i tot el Tractat de París, i també ha apostat per l’expulsió dels migrants il·legals i dona suport a la derogació de les lleis de violència de gènere.
Malgrat tot, Vox ja no diu ara que Espanya surti del Tractat de la Unió i rebutgen que els titllen d'“antieuropeistes” i “eurofòbics”. El gir de guió que ha donat la formació política ara consta per aprofundir a la seva agenda xenòfoba i totalitària, que retalla drets consolidats i llibertats i que comparteixen amb els seus socis ultradretans europeus i internacionals. Segons proclamen, el seu objectiu és imposar-la a la tota “biosfera” davant l’esquerra i el “socialisme i el comunisme corrupte i criminal”.
En general, aquest hipotètic notable ascens dels partits de l'extrema dreta a Europa ha encès les alarmes de l'esquerra i d'algunes formacions del centre liberal davant de la possibilitat que “el populisme” que venen “posi en risc els avenços democràtics aconseguits de diverses dècades”. Caldrà esperar els resultats finals.