Les eleccions europees del pròxim 9 de juny han tornat a posar sobre de la taula el debat sobre l'oficialitat del català, el gallec i l'eusquera a la Unió Europea, que fa vuit mesos que està estancat després de cinc reunions. L'inici de la campanya dels comicis europeus han tornat a revifar el debat sobre aquesta qüestió que no avança malgrat els intents del govern espanyol. En les diverses reunions entre els 27, Espanya ha defensat que es tracta d'una qüestió "d'identitat nacional" i ha presentat diversos documents per tal de lluitar contra les reticències que han mostrat diversos estats, com Lituània i Suècia. Des del mes de setembre el govern espanyol treballa per convèncer els socis més escèptics de la importància de convertir aquests idiomes en llengües oficials de la UE.
El debat sobre el català a la UE
El camí de l'oficialitat del català a la UE va començar fa gairebé un any. El primer cop que el govern espanyol va traslladar aquesta qüestió va ser el setembre de 2023, enmig de les negociacions per investir Pedro Sánchez i coincidint amb la presidència semestral d'Espanya al Consell de la Unió Europeu. El primer ajornament va arribar després del primer debat com a resultat dels dubtes que havien expressat una bona part dels socis europeus. Des d'aquesta reunió, els esforços del govern espanyol s'han centrat a intentar convèncer els més escèptics. Al novembre, Espanya va fer un segon intent presentant un memoràndum on s'incloïen una sèrie de condicions per evitar que altres llengües poguessin utilitzar el cas català per demanar l'oficialitat. Davant de les reticències de diversos països, el govern espanyol va mostrar la seva predisposició a assumir els costos econòmics, una qüestió que preocupava a Suècia que considera "massa elevats".
Tot i els esforços del govern espanyol hi ha molts estats que no estan disposats a avançar en la qüestió. El passat mes de març es va produir la darrera reunió de ministres d'Afers Exteriors on es va tractar aquesta qüestió i diversos estats com Finlàndia van expressar el seu temor a "possibles repercussions" dins el seu territori per part d'altres llengües minoritàries. En la mateixa línia que Lituània, que en diverses ocasions ha expressat els seus dubtes assegurant que l'oficialitat del català pot comportar una "onada de peticions" similar per incloure altres llengües. L'opinió compartida entre els estats és que calen dos informes per fer nous passos. Per una banda, reclamen un informe de la Comissió Europea que posi xifres al cost de l'oficialitat. L'únic avenç que s'ha fet en aquest sentit és l'elaboració d'un document preliminar que xifrava en 132 milions d'euros el cost anual de fer oficials el català, el basc i el gallec, tot i que estava basat en càlculs que es van dur a terme l'any 2015 pel gaèlic i que, segons el Govern, "no es pot considerar un informe definitiu". La segona exigència és un informe dels serveis jurídics del Consell per avaluar si la modificació que proposa l'Estat s'ajusta al dret de la Unió. Precisament aquest informe, és el que reclamen els estats més esquius amb la mesura i consideren que els hi dona una fotografia més acurada i avaluar el futur de la iniciativa. Malgrat aquesta pressió, Espanya encara no ha demanat oficialment cap informe, i sense la petició, no es preveu que es torni a debatre sobre el català en les pròximes reunions.
El català al Parlament Europeu
La llengua catalana està seguint un camí similar al Parlament Europeu. El procés per avançar en l'ús del català també està aturat, una petició que també es va plantejar el mes de setembre. Ara bé, l'aprovació del català al Consell suposaria l'ús del català al Parlament de forma automàtica. Tanmateix, també es podria aprovar l'ús de la llengua a l'Eurocambra si una majoria dels vicepresidents de la Mesa del Parlament Europeu es mostressin a favor de permetre l'ús del català per part dels eurodiputats. Per poder tirar endavant la proposta, seria necessari que més de set vicepresidents li donessin suport, una majoria que els socialistes (màxims impulsors de la mesura amb els Verds/ALE) no tenen.