Nit agredolça a ERC en les eleccions europees d'aquest diumenge: el partit perd fins a 372.875 vots a Catalunya respecte del 2019 i queda fixat en la tercera posició, la mateixa que va aconseguir cinc anys enrere a molta distància dels guanyadors de la nit, el PSC, i amb Junts per Catalunya a uns 80.000 vots de distància. Així i tot, la candidatura que encapçalaven, Ara Repúbliques, juntament amb EH Bildu, el BNG i Ara Més, ha aconseguit conservar els tres diputats del 2019 quan la candidatura l'encapçalava Oriol Junqueras.
Diana Riba, cap de llista en aquesta ocasió, serà eurodiputada mentre que d'entrada Tomàs Molina, el gran fitxatge del partit per a aquestes eleccions es queda sense escó al Parlament Europeu, però en la seva intervenció per valorar els resultats Riba ha assegurat que Molina serà en algun moment de la legislatura eurodiputat. Per davant d'ell s'hi situava el candidat d'EH Bildu, Pernando Barrena, i la del BNG, Ana Miranda, que en la passada legislatura es van repartir l'escó.
Riba ha celebrat els bons resultats de la coalició que liderava, ja que ha aconseguit retenir els tres diputats obtinguts cinc anys enrere, assegurant que "el sobiranisme d'esquerres ha aconseguit sobrepassar-se a les dificultats", tot destacant que en el conjunt de l'Estat la coalició que liderava ha estat quarta força. Davant la pèrdua de suports de la seva candidatura a Catalunya, Riba ha assegurat que entoma els resultats amb "responsabilitat": "Cal continuar treballant, no abaixar els braços perquè a Catalunya i a Europa ens necessiten més que mai".
Quarta força a Barcelona
ERC ha quedat per darrere del PSC i de Junts en les quatre demarcacions catalanes, però en el cas de Barcelona el PP, partit que ha guanyat les eleccions al conjunt de l'Estat tot i que a només escons de diferència del PSOE, també ha superat els republicans. En les eleccions catalanes de fa menys d'un mes, la situació va ser molt similar, amb ERC com a tercera força a Tarragona, Lleida i Girona i amb Junts superant el PSC en aquestes dues darreres demarcacions.
EH Bildu s'imposa al País Basc
Els resultats d'ERC, que ha aconseguit 354.000 vots a Catalunya i un 14,8% del total al país, són lleugerament inferiors al del BNG a Galícia, un partit que en les eleccions al seu parlament ha aconseguit aquest 2024 uns resultats històrics. Els nacionalistes gallecs també han quedat tercers al seu territori, amb un 16,13% del total dels suports. En canvi, els resultats d’EH Bildu al País Basc són els millors de la candidatura. Els abertzales han guanyat les eleccions europees al seu territori, amb gairebé 230.000 vots i un 26,4% del tot, superant per dècimes als socialistes. El 2019 també van aconseguir la victòria i més vots, però enguany davant una davallada de la participació el percentatge de suports ha estat més alt.
Un cicle complet de patacades electorals
La pèrdua de gairebé 400.000 vots, tot i aconseguir conservar els eurodiputats del 2019 gràcies al bon paper dels seus socis, suposen una nova derrota per ERC. La primera patacada va ser a les municipals del maig del 2023, on el partit va passar de ser primera força a Barcelona a quarta, a molta distància dels tres primers classificats. Aquesta derrota a la capital va tenir la seva rèplica a bona part del país, on es van perdre alcaldies importants.
En les eleccions generals convocades l'endemà per Pedro Sánchez, els republicans van optar per a tornar a presentar a Gabriel Rufián com a cap de llista i la formació va perdre fins a sis diputats, passant de 13 a 7 i empatant amb Junts, amb menys vots que el PSC, PP i comuns. El 2019, amb Junqueras i Rufián, el partit va guanyar les dues eleccions generals, una fita històrica i superant en el cas de l'abril el milió de vots. Per això mateix, la patacada encara va ser més forta. La sagnia de vots no va acabar amb les eleccions generals, sinó que va continuar amb les catalanes convocades per Pere Aragonès, on el partit va perdre fins a 13 diputats, situant-se només en 20. Uns resultats que han obert una crisi que ha provocat la dimissió d'Oriol Junqueras com a president de la formació, que es formalitzarà demà, i la convocatòria d'un congrés pel 30 de novembre.