La deriva d'Europa cap a la dreta ha estat un llarg viatge. El cordó sanitari per frenar l'extrema dreta ha fet aigües i precisament aquests partits han aconseguit aglutinar cada vegada més persones amb opinions euroescèptiques que alguna vegada han estat marginals. Els avanços poden ser modestos, a primer cop d'ull, però són significatius. Els resultats, doncs, arribats en aquest punt, representen un desafiament important per als funcionaris europeistes que, per ara, encara dominen les institucions europees.
➕ Els populars guanyen les eleccions i l'extrema dreta sacseja el tauler europeu
La consolidació de l'extrema dreta segurament no és inesperada i no planteja una crisi existencial de la UE a un nivell de profunditat elevat, però està clar que demostren que la dreta euroescèptica podria reforçar el seu control sobre la direcció de la UE. En aquest sentit, és possible que els països centristes arribin o parlin d'una gran coalició per contrarestar l'ascens de l'extrema dreta. I és que malgrat la pujada, els partits de centre continuen al capdavant.
Sobre el paper, aquests partits pro UE poden cantar victòria. Només en xifres la coalició centrista s'ha mantingut. El Partit Popular Europeu de centredreta, els Socialistes i Demòcrates de centreesquerra i el liberal Renew Europe són els tres grups més grans del Parlament Europeu. Si s'hi inclouen els Verds proeuropeus, el centre és, amb diferència, el bloc més gran. Fins i tot quan es prenen en consideració els avenços dels Reformadors Conservadors Europeus d'extrema dreta i d'Identitat i Democràcia, encara deixa el centre dominant, pro Europa, amb una majoria al parlament.
El curs de la política europea, però, no es fixa necessàriament dins del Parlament Europeu i no està clar que el bloc centrista vulgui treballar de manera conjunta. Si bé aquests grups centristes són tots pro UE, difereixen en tota mena de polítiques. Per a aquells de centredreta, els canvis polítics interns cap a l'extrema dreta podrien fer que treballar amb l'extrema dreta sigui cada cop més atractiu en l'àmbit europeu.
L'extrema dreta creix en quatre de cinc països fundadors de la UE
La por que la dreta i l'extrema dreta es fessin més fortes a Europa s'ha convertit en una realitat. Els sondejos exposaven un augment i els resultats, que no s'han donat a conèixer fins a les 11 de la nit, ho han confirmat. L'extrema dreta obté la majoria més important del Parlament Europeu fins ara, 21 diputats més que en els anteriors comicis del 2019. Com a dada a destacar, en quatre dels cinc països fundadors de la UE, l'extrema dreta ha guanyat o ha quedat en segona força. França, Itàlia, Alemanya, Països Baixos i Bèlgica. Malgrat l'escenari, la líder del PPE, Ursula von der Leyen, ha tret pit, i ja s'ha afanyat a dir que no pactarà ni amb l'extrema dreta ni amb l'extrema esquerra. "Construirem un bastió contra els extrems, de l'esquerra i la dreta", ha destacat. "És un bon dia per al PPE, hem guanyat les eleccions europees. Els votants han reconegut el nostre lideratge en els darrers cinc anys". Tot i la voluntat de Von der Leyen, tal com diu Politico.eu, necessita un acord per aconseguir el que ella mateixa anhela.
A França, la victòria ha estat tan aclaparadora que el president francès, Emmanuel Macron, ha dissolt l'Assemblea Nacional i ha demanat eleccions anticipades, que seran el 30 de juny. Però, l'extrema dreta també ha guanyat a Àustria, i Hongria, encara que amb matisos.
Ara bé, dos dels països on tenia més força l'extrema dreta fins ara eren Finlàndia i Suècia. I en tots dos hi ha un retrocés clar dels resultats. Per altra banda, el Partit Socialista Popular (SF), una formació política de tall verd-i-roig, ha aconseguit aquest diumenge una històrica victòria a les eleccions europees a Dinamarca, en què socialdemòcrates i liberals, principals forces de la coalició de govern, han patit un retrocés.
Els pitjors resultats de Viktor Orbán a la UE
Els resultats oficials del vot al Parlament Europeu a Hongria confirmen tant la victòria del governant partit Fidesz del primer ministre, l'ultranacionalista Viktor Orbán, amb el 44,6%, com la pèrdua de popularitat i la pujada de la formació Tisza, encapçalada per Péter Magyar, que ha quedat segona amb el 29,6%. Tot i que ha pogut defensar amb comoditat el seu primer lloc, el Fidesz ha perdut 8 punts respecte al 52% aconseguit a les anteriors europees (2019) i es veurà reduir la seva presència a l'Eurocambra de 13 a 11 escons.
El Tisza del conservador Magyar, un antic membre del Fidesz que va abandonar a principis d'any la formació del primer ministre i ha aconseguit convertir-se en rival en pocs mesos, serà present a Estrasburg per primera vegada, i amb 7 eurodiputats. Aquests són, doncs, malgrat la victòria, els pitjors resultats per a Orbán a les eleccions europees.
Les dificultats que planteja l'augment de l'extrema dreta a la UE
Independentment d'alguns retrocessos, l'extrema dreta s'ha fet forta dins la UE. Això podria crear dificultats per nomenar la pròxima Comissió Europea —el poder executiu de la UE— que fixa la direcció política del bloc. Encara falten mesos per arribar a la data límit i precisament per aquest fet, es poden preveure negociacions intenses. La mateixa dinàmica es podria desenvolupar quan el parlament voti sobre polítiques. Les coalicions no són formals al Parlament de la UE; més aviat, els legisladors voten tema per tema. En aquest sentit, es podria veure que els partits de centredreta votin amb l'esquerra sobre temes d'Ucraïna i després treballar amb l'extrema dreta temes com política migratòria o acció climàtica, tal com destaca la CNN.
Les eleccions europees, malgrat haver tingut una participació baixa, enguany, del 51% al continent, és lleugerament superior a la de l'any passat, que va superar per poc el 50%. Un fet paradoxal perquè, tot i que la població se senti desconnectada, tenen un gran impacte en les polítiques internes de cada estat membre de la UE. Només cal veure la reacció de Macron després dels resultats, o del primer ministre belga, Alexander De Croo —tot i que a Bèlgica també hi havia eleccions nacionals, els mals resultats van ser més que evidents—, que va anunciar la seva dimissió.
Dels 27 estats membres de la UE, 13 caps de govern pertanyen actualment a partits europeus de dreta. Als Països Baixos es formarà un nou govern que podria ser dirigit per un membre d'Identitat i Democràcia. Caldrà veure, doncs, com s'acaben de compondre i teixir aliances.