Més de la meitat dels joves universitaris catalans, el 51,7%, mostren desinterès per les eleccions europees del pròxim 9 de juny i la gran majoria, el 75,4%, no està ben informats sobre elles ni té intenció de seguir les notícies sobre la qüestió, segons una enquesta presentada aquest divendres. L'estudi parteix d'una iniciativa europea, Europa Importa, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB), i amb la qual es vol incentivar el vot jove en els pròxims comicis al Parlament Europeu. A través de l'enquesta s'ha extret informació relativa a l'interès dels joves en la política europea, si la segueixen, com la valoren i fins a quin punt en són conscients de la seva importància i participaran en les eleccions vinents.
L'enquesta, dirigida per la professora Mihaela Vancea sobre una mostra de 346 joves estudiants universitaris de Catalunya, mostra com l'interès actiu en la política europea es redueix al 6,4% dels joves cursant estudis superiors. El 50,9% dels enquestats no té una opinió definida sobre els comicis europeus i la seva importància i/o no participa mai en aquests, davant d'un minoritari 30% que hi participarà activament i votarà segur. De fet, la majoria dels estudiants enquestats (63%) s'informa ocasionalment o no ho fa mai sobre la política europea (el 18% no ho fa mai i el 35% ho fa un cop al mes).
Aquest desinterès dels joves en els comicis europeus s'alinea amb altres dades com que el 35% dels enquestats no sap definir correctament quina funció tindria el Parlament Europeu i perquè és important —encara que un 61% sí que es decanta per la noció que l'Eurocambra té una funció de representativitat política—, i que almenys un 42,2% dels joves estudiants contemplats a la mostra té una opinió negativa o molt negativa sobre el paper que juga el Parlament Europeu per representar i defensar els seus interessos.
La dreta i els nois, més interès i mobilització
Estudiant amb detall els resultats de les enquestes i creuant-los amb les variables de gènere i orientació política, l'estudi mostra com hi ha una major voluntat d'informació, interès i mobilització participativa entre els sectors de joves que s'autoalineen amb la dreta —si bé la mostra dona resultats esbiaixats, donat que una majoria, 74% dels estudiants, afirmen ser d'esquerres—, segons ha explicat en roda de premsa Jan Falgueras, coautor de l'estudi. Un resultat similar es dona en el cas del gènere, ja que els nois afirmen informar-se diàriament o setmanalment, proporció major que en les noies.
A més maduresa acadèmica i més coneixement, més escepticisme
També s'adverteix en l'enquesta una major participació, interès i coneixement sobre la política europea a mesura que avança la maduresa acadèmica, és a dir, és més gran entre els estudiants de 3r i 4t o de màster que no els més joves de 1r o 2n. Si bé, amb l'augment de l'edat i de la informació que es té sobre la política europea també creix l'animadversió o l'escepticisme entre els joves universitaris envers el paper del Parlament Europeu i l'acció que té per defensar els seus interessos.
Resultats no representatius per una mostra esbiaixada
Els autors de la investigació, però, han reiterat que s'ha treballat amb una mostra massa petita i esbiaixada en matèria de nivell d'estudis, gènere i ideologia política dels enquestats per a ser representativa. Dels 346 estudiants enquestats, la majoria són de la UB (80%), principalment noies (63%), d'estudiants de ciències socials i jurídiques, i estudiants de 1r i 2n curs universitari. Així com predominen estudiants d'esquerres (74%),
Europa no arriba als joves: problema comunicatiu
A banda de l'enquesta, la iniciativa Europa Importa també inclou un projecte amb el qual s'insta a la participació dels joves en la política europea a través de campanyes comunicatives elaborades pels mateixos joves. Estudiants de la UB que han participat com Neus Climent i Albert Thió han presentat el seu projecte aquest divendres en roda de premsa. Partint dels resultats de l'enquesta, aquests joves sostenen que hi ha un problema comunicatiu, de forma que la política europea i la labor de Brussel·les no arriba als joves. En aquest sentit, la seva aposta és emprar canals i formes comunicatives que connectin amb la joventut i elaborada per la joventut, amb els seus mateixos codis, i han explicat el seu projecte basat en vídeos de TikTok o publicacions d'Instagram en clau d'humor i un to irònic i informal.