Les eleccions al Parlament Europeu que s'han celebrat aquest diumenge 9 de juny a l'Estat espanyol i a la resta d'Europa han confirmat els pronòstics d'avenç de l'extrema dreta i de l'ultranacionalisme antiglobalista, arribant a ser la primera força en alguns estats de la Unió. A Espanya, el partit majoritari que representa aquest corrent de fons cap a on vira Europa, i que obliga també a la dreta tradicional a moure's, és Vox, de Santiago Abascal. Aquest diumenge, si bé no és força majoritària i encara està molt lluny del Partit Popular -que ha guanyat les eleccions a tot Europa- s'ha convertit en la tercera força. Els discursos durs contra el descontrol migratori dels darrers anys han empès, a tot Europa, partits d'extrema dreta que han escalat posicions i han guanyat en alguns llocs, com Àustria i França. Justament els líders de Vox han demanat a Pedro Sánchez que faci com Macron i convoqui eleccions a Espanya com ha fet el seu homòleg després de la victòria històrica del partit ultranacionalista de Marine Le Pen.
🔴 Resultats eleccions europees 2024, DIRECTE | Escrutini i recompte de vots
Onada d'ultradreta a tot Europa
La baixa participació, l'atomització de Podemos i Sumar, i la desaparició de Ciutadans han convertit l'extrema dreta espanyola en la tercera força, darrere del PP i del PSOE. Segons els resultats coneguts aquesta nit, al voltant de les onze, Vox passa de quatre (tres de les eleccions de 2019 més un quan es van repartir els escons del Brexit) a 6 diputats sumant més de 1.670.092 vots, més que a les eleccions de fa cinc anys, si bé les dades no són comparables tenint en compte que en aquells comicis les eleccions europees van coincidir el mateix dia que les eleccions municipals. A Catalunya Vox també s'ha disparat i ha sumat un 4,19% dels vots, lluny del poc més de 2% de les eleccions de fa cinc anys, tot i que és cinquena força. A més del català Jorge Buxadé, el cap de llista i un dels homes forts del partit ultra i de la coalició on està emmarcat el partit a escala europea, Conservadors i Reformistes Europeus (CRE), també seran eurodiputats Hermann Tertsch, Juan Carlos Girauta, Mireia Borrás, Margarita de la Pisa i Jorge Martín. L'eurocap de llista de Vox ha comparegut aquesta nit per valorar els resultats de les eleccions d'aquest diumenge i ha celebrat que Vox, igual que els seus aliats, seran més a Europa i que els escoltaran més. Jorge Buxadé ha lamentat que populars i socialdemòcrates seguiran pactant al govern de la Unió amb l'esquerra i l'extrema esquerra. També ha assegurat que és la vella Brusel·les i que Europa ha iniciat un canvi després de celebrar la victòria dels seus col·legues a Itàlia i França i la irrupció de la ultradreta a Portugal.
L'augment de Vox no és aïllat. Les dretes han vençut, amb el format PP o amb el format més ultra, arreu d'Europa. A Espanya, Alemanya, Bulgària, Croàcia, Grècia, Xipre i Finlàndia, la dreta conservadora s'ha imposat i l'extrema dreta ho ha fet a França amb Rassemblement National (Reagrupament Nacional), a Itàlia amb Meloni i a Àustria amb el Partit de la Llibertat (FPÖ). Alternativa per Alemanya (AfD) escala també amb força, sent el segon partit amb més vots a les eleccions europees d'aquest diumenge a Alemanya, on ha vençut la Unió Demòcrata Cristiana. Vox segueix la tònica dels seus aliats però encara lluny dels dos partits clàssics de la política espanyola i a l'Europarlament els partits pro-Europa mantenen la majoria.
L'aliança Le Pen-Meloni i el cap d'Ursula von der Leyen
Vox està alineat amb Giorgia Meloni, la presidenta del Consell de Ministres d'Itàlia i líder de Fratelli d’Italia (Germans d'Itàlia), però a l'Europarlament tots els partits d'aquesta línia dura de la dreta van junts. Un segon grup, Identitat i Democràcia (ID), liderat per Marine Le Pen, del RN, també forma part del Parlament Europeu i defensa idees semblants, si bé per enfrontaments personals uneixen vots en diferents cistells. La formació d'un grup propi, asseguren des de Vox ara mateix és complicada, si bé els d'Abascal ho han intentat gairebé tot, fent fins i tot de Cicerons en una trobada de totes les dretes ultranacionalistes a Madrid amb Meloni i Le Pen, però sense sort, de moment.
Sense grup propi, que podria arribar a ser la tercera força al Parlament Europeu, els partits que formen part d'aquestes aliances en diversos països opten per forjar un acord de mínims que els hi permeti, tot i això, ser decisius. Els punts claus de la defensa de Vox i dels seus socis europeus, sigui al CRE o a l'ID, són, segons ells, la sobirania dels Estats, la reforma dels tractats de la Unió, la lluita contra la immigració il·legal, energia i derogació del Pacte Verd Europeu. Queda pendent on quedarà emmarcat el Fidesz de Viktor Orbán, que va ser expulsat del PP europeu, i el que sí que tots els partits estan d'acord que no compartiran grup amb Alternativa per Alemanya (AfD), que per les seves relacions amb grups neonazis i la simpatia per Putin va fer que Le Pen els fes fora de l'ID.
El cap d'Ursula von der Leyen és el preu que haurà de pagar el Partit Popular europeu si vol els vots de Vox i els seus aliats a Europa. L'alemanya, actual presidenta de la Comissió Europea, no ha descartat un possible acord amb Meloni, a qui no considera extremista, i els eurodiputats del CRE, però els d'Abascal ja han avisat que no donaran suport a Von der Leyen i que els europopulars hauran de buscar un altre candidat si volen els seus vots. Les polítiques que ha tirat endavant la presidenta de la Comissió són, per Vox, contràries als interessos dels pagesos de l'Estat i properes a les tesis de l'esquerra globalista.