Des de fa anys que els partits d'extrema dreta guanyen terreny als Països Baixos. La sublimació d'aquest fenomen va arribar amb la victòria de l'ultradretà Geert Wilders a les passades eleccions neerlandeses, el novembre de 2023. Els resultats de les eleccions europees consolidarien el lideratge de l'extrema dreta al país, concretament de la formació de Wilders, Partit de la Llibertat (PVV), aconseguiria de cop 7 dels 31 escons a l'Eurocambra que corresponen als Països Baixos, anteriorment no tenien representació. Així ho indiquen els sondejos a peu d'urna, ja que els neerlandesos són dels primers europeus a votar a les eleccions europees, tot i que els resultats oficials no es podran publicar fins diumenge a partir de les 23.00, hora neerlandesa, quan tanqui el darrer col·legi electoral a Itàlia, últim país en tancar les urnes.
📄 El programa electoral de cada partit per a les eleccions europees 2024
📊 Enquestes eleccions europees 2024: qui guanyarà el 9 de juny?
🔴 Resultats eleccions europees 2024, DIRECTE | Escrutini i recompte de vots
Tot i l'auge de l'extrema dreta, les formacions d'esquerres aguantarien el cop. La llista conjunta d'esquerres (GL-PvdA) obté el nombre més gran d'escons, 8, als sondejos, que és un menys que el 2019. "Amb això ja podem posar-nos a treballar", ha assegurat Frans Timmermans, exvicepresident de la Comissió Europea i líder de GL-PvdA, prometent una Europa "solidària" i "més segura".
Per la seva banda, Wilders ha celebrat l'entrada de la formació al Parlament Europeu. "Estic molt content. Mai no hem tingut set escons. Som, de lluny, qui més ha guanyat. Espero que diumenge passem a ser el partit més gran (pels Països Baixos)", ha declarat. El PVV ha crescut electoralment sobre la promesa d'"una política d'asil molt més estricta i dura" i el seu líder, manté les seves esperances de poder arrencar algun escó addicional a l'esquerra al recompte oficial i ser el gran guanyador dels comicis, per això ha felicitat amb cautela a la coalició d'esquerres.
Més països obren els col·legis electorals
El divendres més països europeus se sumen als Països Baixos i obren les seves urnes. És el cas d'Irlanda i la República Txeca. Posteriorment, el dissabte els ciutadans de Malta, Eslovàquia i Itàlia seran convocats als seus col·legis electorals. Justament, la República Txeca i Itàlia són els dos únics països de la UE on es vota durant dos dies. La resta de països, entre els quals hi ha Espanya, voten diumenge.
En les eleccions del 9-J s'elegeixen els eurodiputats que formaran el pròxim Parlament Europeu, l'única institució comunitària elegida directament pels ciutadans. En total, uns 370 milions de ciutadans estan cridats a les urnes en els comicis que se celebren durant quatre dies arreu de la UE.