La líder del Partit Popular Europeu i actual Comissària de la Unió Europea, Úrsula Von der Leyen, va obrir la porta a pactar amb l'eurogrup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), liderats per la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i en el qual hi ha partits com Vox o el partit francès d'Éric Zemmour. ECR està a la dreta del Partit Popular Europeu, però Von der Leyen considera que compleix uns requisits bàsics: ser proeuropeus, proestat de dret, anar a favor d'Ucraïna i no tenir vincles amb la Rússia de Vladímir Putin. I és que Meloni ha anat moderant el seu discurs des que és presidenta italiana i aproximant-se als populars europeus. Malgrat les seves intencions d'aplicar reformes a la Unió Europea, la líder de Fratelli d'Italia no busca marxar de la Unió Europea i sempre ha estat pròxima a Ucraïna.
No es pot dir el mateix de la líder d'Agrupació Nacional, de Marine Le Pen, que forma part del grup europeu d'extrema dreta, Identitat i Democràcia (ID). En aquest cas, sí que hi ha partits que donen suport públicament a la retirada de les ajudes a Ucraïna i que aposten per marxar de la Unió Europea. De fet, fins i tot hi ha partits pròxims al Kremlin i que han mantingut contactes en els darrers anys amb la Rússia de Vladímir Putin. En el grup liderat per Marine Le Pen hi ha el líder de Lega, Matteo Salvini, el partit per la llibertat holandès, liderat Geert Wilders, o el partit belga Vlaams Belang, de Tom Van Grieken. A més, és probable que el partit de Viktor Orbán, Unió Cívica Hongaresa, que és pròxim a Putin, ha aplicat mesures contra l'estat de dret i és clarament euroescèptic, s'uneixi a ID després de les eleccions del 9 de juny.
Meloni, disputada entre el PP europeu i Identitat i Democràcia
Ara, a Von der Leyen li ha sortit una competidora per pactar amb Giorgia Meloni. Es tracta de Le Pen, que, en declaracions al Correre della Sera, ha ofert presentar-se conjuntament en aquestes eleccions. "Aquest és el moment d'unir-se, seria realment útil. Si ho aconseguim, ens convertirem en el segon grup del Parlament Europeu. Crec que no hem de deixar passar una oportunitat com aquesta", assegurava. I és que les enquestes situen la unió d'aquestes dues coalicions com a segona força, tot i que això podria impossibilitar un acord amb el Partit Popular Europeu. Segons les últimes projeccions, ECR de Meloni obtindria 71 eurodiputats, en contra dels 68 d'ID, la qual cosa fa 139 legisladors dels 720 escons. L'enquesta de Político situa el Partit Popular Europeu com a clar guanyador amb 174 eurodiputats, mentre que els socialistes sumarien 144.
L'oferta de Le Pen arriba després que ID hagi expulsat el partit d'extrema dreta Alternativa per Alemanya. Tot i que AfD se situa com a segona força en les enquestes alemanyes, Le Pen va decidir expulsar-los per unes polèmiques declaracions del seu candidat europeu, Maximilian Krah, sobre les SS, l'organització paramilitar al servei d'Adolf Hitler en l'Alemanya nazi. Tot i que aquesta expulsió facilita en certa forma un acord amb ECR, encara hi ha distància i reticències entre les dues forces.
El xoc entre ECR i ID
L'ECR de Meloni aposta per aproximar-se al Partit Popular Europeu apostant per l'estat de dret, mantenint la llunyania amb el Kremlin, optant per donar suport a Ucraïna o compartint la visió del futur de la Unió Europea. Aquests són algunes de les qüestions que els allunyen d'ID de Le Pen. A més, els txecs i romanesos de l'ECR no volen fer equip amb nacionalistes hongaresos d'Orban simpatitzants del Kremlin, per exemple. Tanmateix, l'exprimer ministre polonès Mateusz Morawiecki, del partit conservador Llei i Justícia a l'ECR, sí que ha deixat la porta oberta a una gran coalició a la dreta del Partit Popular Europeu i ha donat suport a l'entrada d'Orbán.
Meloni ja ha respost a l'oferiment de Le Pen sense descartar cap opció. En una entrevista a la Rai, Meloni assegurava que no tenia cap línia vermella a l'hora de possibles aliances. “El meu principal objectiu és construir una majoria alternativa que ha governat els darrers anys. Una majoria de centredreta, és a dir, que enviï l'esquerra a l'oposició a Europa”, va assegurar Meloni, malgrat les picabaralles internes que hi ha a la dreta del Partit Popular Europeu.
Qui és qui a l'extrema dreta europea?
-Conservadors i Reformistes (ECR), simpatitzants a la causa d'Ucraïna, pròxims al PP europeu, crítics amb el Kremlin i partidaris de mantenir-se a la UE:
- Fratelli d'Italia: Giorgia Meloni
- Partit Democràtic Cívic: Petr Fiala
- Partit dels Finlandesos: Riikka Purra
- Demòcrates de Suècia: Jimmie Åkesson
- Reconquesta francesa: Éric Zemmour
- Interès Flamenc: Bart De Wever
- Vox: Santiago Abascal
- Llei i Justícia de Polònia: Andrzej Duda
- Partit de les Famílies d'Alemanya
- Moviment Nacional Búlgar
- Partit Conservador Croata
- Llibertat i Solidaritat, d'Eslovàquia
- Partit dels Finlandesos
- Solució Grega
- Aliança Nacional, de Letònia
- Acció Electoral de Polonesos, de Lituània
-Identitat i Democràcia (euroescèptics, pròxims al Kremlin i en contra de les ajudes a Ucraïna):
- La Lega (Itàlia): Matteo Salvini
- Partit per la Llibertat (Països Baixos): Geert Wilders
- Vlaams Belang (Bèlgica): Tom Van Grieken
- Partit de la Llibertat d'Àustria
- Llibertat i Democràcia Directa (República Txeca)
- Partit Popular Danés
- Partit Popular Conservador (Estònia)
-No adscrits:
- Unió Cívica Hongaresa: Víctor Orbán
- Alternativa per Alemanya: Alice Weidel