La por que la dreta i l'extrema dreta es fessin més fortes a Europa s'ha convertit en una realitat. Els sondejos exposaven un augment i els resultats, que no s'han donat a conèixer fins a les 11, ho han confirmat. L'extrema dreta obté la majoria més important del Parlament Europeu fins ara, per ara, 21 diputats més que en els anteriors comicis. Com a dada a destacar, en quatre dels cinc països fundadors de la UE, l'extrema dreta ha guanyat o ha quedat en segona força. França, Itàlia, Alemanya, Països Baixos i Bèlgica. Malgrat l'escenari, la líder del PPE, Ursula von der Leyen, ha tret pit, i ja s'ha afanyat a dir que no pactarà ni amb l'extrema dreta ni amb l'extrema esquerra. "Construirem un bastió contra els extrems, de l'esquerra i la dreta", ha destacat. "Avui és un bon dia per al PPE, hem guanyat les eleccions europees. Els votants han reconegut el nostre lideratge en els darrers cinc anys".
🔴 Resultats eleccions europees 2024 al Parlament Europeu, DIRECTE
Els últims resultats publicats, prop de mitjanit, destaquen que el PPE ha obtingut 189 seients i els Socialistes 135. L'extrema dreta, dividida amb dos grups, amb els Conservadors i Reformistes Europeus que ha obtingut 72 i amb Identitat i Democràcia que s'ha fet amb 58. Renew Europe n'ha obtingut 80, els Verds/ALE 52 i l'Esquerra 36.
Què ha passat a Europa?
Els sondejos ja pronosticaven una victòria de l'extrema dreta a França, que s'ha acabat confirmant. La victòria de l'Agrupació Nacional d'extrema dreta francesa ha estat prou clara perquè el president francès, Emmanuel Macron, hagi dissolt l'Assemblea Nacional i demani eleccions anticipades, que seran el 30 de juny.
El partit ultradretà FPÖ ha guanyat les eleccions europees a Àustria amb un 25,5% dels vots, menys d'un punt percentual per davant del governant partit popular ÖVP, que ha obtingut un 24,7%, segons ha informat el ministeri de l'Interior a Viena. Viktor Orbán guanya Hongria, però perd 10 punts. L'AfD, a Alemanya, ha estat segona força del país, amb el 14,5%. Per altra banda, els cristianodemòcrates s'han imposat amb un 30,8%. A Itàlia, Giorgia Meloni, guanya les eleccions. Amb gairebé totes les paperetes escrutades, la ultradreta Meloni i els seus Germans d'Itàlia surten reforçats després de gairebé dos anys al Govern i han obtingut un 28,81% dels vots, quatre punts per davant del principal opositor, el Partit Demòcrata (PD), que obté també un bon resultat (24,02 %). El moviment populista opositor ANO, liderat per l'exprimer ministre Andrej Babis, ha guanyat les eleccions europees a la República Txeca, amb un 26,2% dels vots, seguit per l'aliança governamental SPOLU, amb el 22,3%. El partit ultradretà Vlaams Belang s'ha imposat a eleccions europees a Bèlgica, on ha aconseguit el 14,6% dels vots, mentre que el nacionalista flamenc N-VA s'ha quedat amb el segon lloc amb el 14,1%. A Polònia guanya el partit del primer ministre, Donald Tusk, de la família del PPE.
L'escrutini preliminar a Portugal a les eleccions europees d'aquest diumenge al país confirma l'empat tècnic entre socialistes i la coalició de centredreta Aliança Democràtica (AD), del primer ministre Luis Montenegro, amb cinc diputats cadascun, a falta que es completi el recompte. Amb el 97,07% dels vots computats, el Partit Socialista (PS) guanyaria per estret marge, amb el 32,28% dels sufragis, seguit d'AD, amb el 31,64%. El bloc d'esquerres dels verds i socialdemòcrates GL-PvdA ha guanyat les eleccions pels Països Baixos, amb 8 dels 31 escons que corresponen al país, mentre que la dreta radical de Geert Wilders (PVV) ha avançat com a segona força amb un total de 6 escons.
A Eslovàquia, el partit opositor liberal PS, liderada per l'exvicepresident del Parlament Europeu Michal Simecka, ha guanyat amb un 27,8%, seguit pel governant partit socialdemòcrata Smer, del primer ministre populista, Robert Fico. A Croàcia, la conservadora Unió Democràtica Croata (HDZ), del primer ministre, Andrej Plenkovic, s'ha imposat amb el 34,6% i disposarà de 6 escons a l'Eurocambra.
Dos dels països on tenia més força l'extrema dreta fins ara eren Finlàndia i Suècia. I en tots dos hi ha un retrocés clar dels resultats. El Partit Socialista Popular (SF), una formació política de tall verd-i-roja, ha aconseguit aquest diumenge una històrica victòria a les eleccions europees a Dinamarca, en què socialdemòcrates i liberals, principals forces de la coalició de govern, han patit un retrocés. Els partits liberals i conservadors de centre han estat els més votats als tres països bàltics, Estònia, Letònia i Lituània, segons dades preliminars.
La llista conjunta dels partits governants PSD (socialdemòcrata) i PNL (liberal) ha guanyat les eleccions a Romania, amb un 53% dels vots, davant del 15% de l'AUR (extrema dreta). La coalició de centredreta ADU obté l'11% dels vots, mentre que el partit més gran de la minoria hongaresa, l'UDMR ha aconseguit assolir el llindar del 5%. El populista partit de centredreta GERB ha guanyat a Bulgària amb entre el 23% dels vots, davant de la coalició proeuropea i reformista PP-BD, amb gairebé un 16%. Pel tercer lloc lluiten, colze a colze, el partit prorus i ultranacionalista "Resurrecció" i el partit DPS, que representa la minoria turca del país, amb entre el 12,9 i 15,9% cadascun.
El governant partit conservador Nova Democràcia (ND) ha guanyat a Grècia, amb un 27,9% dels vots, molt per sota del que s'esperava i l'obtingut en els comicis generals del 2023, quan va guanyar amb un 41 %. Segons l'escrutini del 94% de les paperetes, anunciat pel Ministeri de l'Interior grec, Nova Democràcia, del primer ministre conservador Kyriakos Mitsotakis, s'ha quedat també lluny de l'objectiu anunciat a la campanya electoral per a aquestes europees, amb un 33%, el mateix resultat del 2019.
De moment, l'última xifra de participació en les eleccions europees és del 51%, lleugerament superior als comicis del 2019.
Com era el Parlament Europeu fins ara?
Fins ara, el PPE tenien 178 seients, els Socialistes 140 i Renew Europe 102. Els Verds en tenien 72, Identitat i Democràcia 59 i els Conservadors reformistes 43. Un fet que confirmaria el que s'ha anat dient les últimes setmanes, el gir cap a la dreta i l'extrema dreta del Parlament Europeu. Actualment, té 705 escons, davant del màxim permès pels tractats de la UE que en determinen 751. Després de la sortida del Regne Unit de la UE el 31 de gener del 2020, i amb la pèrdua dels 73 diputats del país, 27 diputats addicionals de 14 estats membres es van incorporar al Parlament, per ocupar aquests escons. En aquestes eleccions, les del 2024, un total de 720 diputats seran escollits al Parlament Europeu i això és un augment de 15 diputats respecte al Parlament sortint. Espanya, en aquest cas, en guanya dos.
Cal tenir en compte que els diputats del Parlament Europeu es reuneixen en grups polítics; no s'agrupen per nacionalitats sinó en funció de la seva afiliació política. Actualment, hi ha set grups polítics al Parlament Europeu. Són necessaris 23 membres per constituir un grup polític; a cada grup ha d'estar representada almenys una quarta part dels estats membres. Els diputats tenen prohibit pertànyer a més d'un grup polític i els que no pertanyen a cap formen part dels no inscrits. Els europarlamentaris de Junts, per exemple, o els del partit hongarès Fidesz eren fins ara diputats no adscrits.
Cada grup polític s'ocupa de la seva pròpia organització interna i abans de cada votació al ple, els grups polítics examinen detalladament els informes elaborats per les comissions parlamentàries i presenten esmenes. La posició que adopta el grup polític es determina mitjançant un debat intern. No es pot obligar els diputats a votar una opció determinada. Històricament, sempre hi ha hagut dues grans famílies dominants al Parlament Europeu, el Partit Popular Europeu i els Socialistes i Demòcrates. Però n'hi ha d'altres, com Renew Europe (on hi trobaríem Ciutadans, PNB o Coalició Canària), Els Verds/Aliança Lliure Europea (ALE) (amb Sumar o ERC), Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) (Vox), Identitat i Democràcia i l'Esquerra (Podemos, IU o EH Bildu).