“En dues setmanes tenim l’oportunitat de donar una resposta clara”. Fa temps que el PP erigeix les eleccions europees del 9 de juny en un referèndum directe sobre Pedro Sánchez. L’ambició dels populars és evidenciar a les urnes una majoria social contrària al govern espanyol que qüestioni el projecte del PSOE i posi en dubte les aliances amb els independentistes que han exhibit els socialistes durant la legislatura. Ho va tornar a repetir Alberto Núñez Feijóo des de la tribuna del Congrés el dimecres, menys de 48 hores abans de l’arrencada oficial de la campanya. Una “resposta clara” a “les preses de pèl, els enganys, la desigualtat, la corrupció, el fang i el mur”, va etzibar el líder del PP al president espanyol.
📝 Sánchez i Feijóo es baten a Europa enmig de les negociacions post 12-M i del desenllaç de l’amnistia
📝 Milei revoluciona la precampanya europea i encén el duel Sánchez-Feijóo
Aquest és el mantra del PP les últimes setmanes. “Per fi, tindrem la paraula tots els espanyols, l’oportunitat d’expressar-nos sobre què passa al nostre país i fer-nos escoltar a Europa davant d’un govern que censura i ataca massivament l’estat de dret”, deia Feijóo la setmana passada davant dels barons del PP. Una proclama que posa més pressió als populars i que, en funció dels resultats, se’ls pot girar en contra. I aquest dilluns, en la presentació de les línies bàsiques del programa electoral del PP, aprofitava els comicis europeus per mirar a la Moncloa i presentar-los com “l’avantsala del canvi” a Espanya. El missatge és molt clar. Tot i això, els populars no comptaven amb l’efecte Milei, que acompanya un eco que permet al PSOE emmarcar aquests comicis en paral·lel als del 23J i jugar la carta del plebiscit contra l’extrema dreta. De moment, el PP s’ha quedat en l’equidistància i ha equiparat el discurs del president argentí, que va dir “corrupta” a Begoña Gómez, amb el de Pedro Sánchez. Una “escalada verbal” que “no condueix enlloc”, esgrimia Feijóo.
Fet aquest parèntesi, els populars articularan la seva campanya en quatre eixos: el democràtic, el social, l’econòmic i el geoestratègic. A Gènova, són conscients que la llei d’amnistia ja no té tanta tirada que fa uns menys i, per tant, han d’apostar, especialment, pels problemes corrents de la gent, per això vehicularan molts dels seus actes entorn de l’eix social i econòmic. Tanmateix, tampoc no obliden que el dijous 30 de maig, just al mig de la campanya, l’amnistia rebrà el segell definitiu. Serà el dia que el Congrés dels Diputats aixequi el vet que va aprovar el Senat i, consegüentment, enviï la llei al Butlletí Oficial de l’Estat. Per tant, la norma que ha d’acabar amb la persecució contra l’independentisme no pot quedar al marge de la campanya.
Encara que la campanya del PP no pivotarà només al voltant d’aquesta qüestió, Dolors Montserrat hi va apel·lar en un acte dimarts a Madrid, quan va denunciar que l’amnistia és un “atac a la Unió Europea”. Així doncs, serà una campanya amb un doble ingredient: vendre gestió per exhibir els seus dotze governs autonòmics i evidenciar la seva oposició ferotge a Pedro Sánchez i els seus pactes amb Junts i ERC: “Hem de demostrar que Espanya està cansada d’un govern ostatge de l’independentisme, que no es preocupa de la majoria d’espanyols”, proclamava Feijóo al Comitè Executiu Nacional.
El PP surt al carrer el tercer dia de campanya en contra de l’amnistia
De fet, el primer gran acte de campanya que ha impulsat el PP és una nova mobilització a la Puerta de Alcalá de Madrid el diumenge 26 de maig, el tercer dia de la campanya. L’objectiu és protestar “contra l’amnistia, contra la política de falòrnies de Pedro Sánchez i contra la sospita de corrupció sobre el seu govern, el seu partit i el seu entorn”, segons va explicar el portaveu del PP, Borja Sémper. Prèviament, Alberto Núñez Feijóo havia esgrimit la necessitat de “defensar la democràcia, la independència judicial i la llibertat de premsa” per “higiene democràtica”.
Pescant a Ciutadans
Aquestes eleccions són una nova constatació de la permeabilitat entre el PP i Ciutadans. De fet, les dues formacions van estar explorant durant temps una aliança que havia de cristal·litzar a Catalunya i a Europa. Tanmateix, les discrepàncies internes en Ciutadans la van impossibilitar. Ara bé, això no ha impedit que la complicitat entre les quadrigues d’ambdues formacions hagi arribat a cert bon port. Això ha portat l’exsecretari general de Ciutadans, Adrián Vázquez, a ser el número 10 de la llista i a Susana Solís, eurodiputada de Cs, a ocupar el lloc 15. Tenen garantida la seva presència al futur Parlament Europeu. El tercer fitxatge ha estat Eva Potpcheva, que també era eurodiputada taronja i figura en el número 23 de la llista, cosa que li permetrà aconseguir l’escó només en cas de molt bons resultats del PP.
I és que després que les eleccions del 12-M deixessin un panorama catastròfic per als taronges, desapareguts del Parlament i superats pel PACMA, el PP ha aprofitat el desmembrament de la formació liderada per Carlos Carrizosa a Catalunya per muscular les seves llistes. Tot i que aquest dijous el CIS obria la porta que Ciutadans es mantingui a l’eurocambra, la realitat és que tota la resta de sondejos rebaixen aquestes expectatives i allunyen molt la candidatura de Jordi Cañas de mantenir-se a Brussel·les.
🗳️ Quan són les eleccions europees el 2024? Calendari i dates clau
❓ Com saber si m’ha tocat ser mesa electoral en les eleccions europees 2024?
Dolors Montserrat, una “catalana fins a la medul·la” en guerra contra la immersió
La candidata del PP a Europa és la catalana Dolors Montserrat, que repeteix una responsabilitat que ja va assumir el 2019, quan va aconseguir els pitjors resultats de la història del PP a Europa. El perfil de Montserrat ha sigut polèmic en aquesta legislatura europea a causa de la seva croada contra la immersió lingüística com a presidenta de la Comissió de Peticions del Parlament Europeu. L’eurodiputada d’ERC, Diana Riba, va denunciar que havia convertit el comitè en una “cambra d’eco de la dreta reaccionària on es debaten els temes que els són rendibles políticament” i l’eurodiputada Margrete Auken, dels Verds, va criticar en una entrevista amb ElNacional.cat que Montserrat va organitzar una audiència pública contra el model d’immersió lingüística que va ser una “pèrdua de temps i diners per al Parlament Europeu”. Tot això va portar al Parlament de Catalunya, amb els vots del PSC, ERC, Junts, la CUP i els comuns, a carregar contra l’ús “partidista i irregular” que Montserrat ha fet de la Comissió de Peticions.
Prèviament, Montserrat va ser ministra de sanitat durant un any i mig amb Mariano Rajoy. A més, just poc abans de la moció de censura que va portar a Pedro Sánchez a la Moncloa va ser reprovada pel Congrés per la seva inacció contra la violència de gènere. Va ser diputada en el Congrés entre el 2008 i el 2019 i, anteriorment, havia estat regidora de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia entre el 2003 i el 2015. A més, és un perfil del grat de Gènova. El seu nom va sonar durant setmanes com a possible cap de llista a les eleccions catalanes del 12-M, però al final Alejandro Fernández es va imposar. Això sí, Feijóo va voler que seguís de prop els passos del candidat i la va situar com a cap de campanya. Quan va anunciar que seria la número u de la llista de les europees, el president del PP va fer valer que aquesta elecció mostra el “plantejament i compromís del PP amb Catalunya” i acredita la “prioritat” de Catalunya per al PP. “És catalana fins a la medul·la”, va presumir, argumentant que és “triplement catalana” perquè a part de dir-se Dolors, els seus dos cognoms són Montserrat i Montserrat.
Les enquestes, optimistes per al PP
De moment, la demoscòpia és favorable al PP. Però la frustració i impotència posteriors al 23 de juliol recepten prudència a Gènova fins que no s’hagin tancat les urnes. A més, els últims moviments polítics a escala estatal i internacional, marcats pel conflicte diplomàtic amb l’Argentina, per les discrepàncies al si del govern espanyol i per la investigació judicial arran de la querella contra Begoña Gómez, poden generar moviments sismogràfics de difícil previsió. Sigui com sigui, de moment, els sondejos donen al PP entre 23 i 26 escons, cosa que permetria situar als de Feijóo com la segona federació que més parlamentaris aporta al Partit Popular Europeu, només per darrere d’Alemanya. Superaria així Polònia i Romania. I seria un creixement exponencial, ja que actualment el PP té només tretze escons. En l’horitzó, hi ha el rècord d’Abel Matutes: 28 eurodiputats (de 64) el 1994.