Victòria del PP en el seu particular referèndum sobre Pedro Sánchez i la llei d’amnistia en les eleccions europees. En escons, 22 a 20. En vots, 5.900.000 a 5.250.000. Des del primer dia, Alberto Núñez Feijóo ha reiterat que aquests comicis podien ser “l’avantsala del canvi” a la Moncloa, els ha presentat com un plebiscit al president espanyol i ha reclamat un bon resultat com a manera per “veure la llum al final del túnel”. I les urnes han donat el triomf al PP. Fonts del PP posen de manifest que és la “derrota més gran” del PSOE en unes europees en 25 anys i subratllen que a les urnes hi ha hagut “un sí al PP i un no a la manera de fer política de Sánchez”. A més, subratllen que tots els partits que van donar suport a la investidura de Pedro Sánchez “han caigut” i, sumant els seus vots als de Vox, destaquen que “mai a la història el centredreta havia tingut un percentatge tan alt”. A més, els populars han aconseguit tenyir de blau gairebé tot el mapa de l’Estat. La candidatura encapçalada per Dolors Montserrat ha sigut la més votada en tretze de les disset comunitats autònomes: totes excepte Catalunya, Navarra i les Canàries, on ha guanyat el PSOE, i al País Basc, on Ara Repúbliques ha sigut la primera força. El 9-J deixa quatre altres claus: l’independentisme perd escons i vots, Sumar obté pocs més suports que PodemosCiutadans desapareix del mapa polític i Se Acabó la Fiesta irromp amb força.

🔴 Resultats eleccions europees 2024, DIRECTE | Escrutini, sondejos i qui guanya

 

📝 Sánchez perd el plebiscit europeu davant una dreta i ultradreta que sumen majoria

 


Després de les eleccions a Galícia, el País Basc i Catalunya, Feijóo subratllava abans d’arrencar la campanya electoral que el 9-J seria la primera vegada que “tots els espanyols” tindrien la “paraula” per “expressar-se” sobre “què passa” a Espanya. I el PP volia treure’n partit. Al centre de totes les mirades hi ha hagut l’aprovació definitiva de la llei d’amnistia, la investigació judicial a Begoña Gómez i la segona carta a la ciutadania de Sánchez. A principis d’any, cap enquesta situava el PP menys de vuit punts per sobre del PSOE i n’hi havia una, fins i tot, que li donava quinze punts més que els socialistes. Feijóo reclamava insistentment una “resposta clara” a “les preses de pèl, els enganys, la desigualtat, la corrupció, el fang i el mur” de Pedro Sánchez i ha acabat aconseguint una diferència de quatre punts percentuals, més que a les generals del 23-J (va ser d’1,39 punts) i que a les municipals del maig (va ser de 2,49).

Així doncs, Feijóo s’ha imposat numèricament a Sánchez en les que han sigut les quartes eleccions del 2024. I, per a ell, les més importants. A Galícia, el triomf va ser clar del PP, que va ratificar la majoria absoluta i va retenir la Xunta. Al País Basc, la millora dels socialistes va permetre revalidar el govern de coalició amb el PNB, malgrat que els populars van celebrar el seu lleu increment. I a Catalunya, la victòria de Salvador Illa va reforçar Sánchez de totes totes, mentre el PP va quintuplicar els escons i va celebrar convertir-se en quarta força. Les europees han servit per desempatar.

 

Toni Comín, únic eurodiputat de Junts

Les eleccions europees arriben just un mes després de les eleccions catalanes del 12-M i el dia abans que s’hagi de constituir el Parlament de Catalunya, encara amb el vot de Carles Puigdemont i Lluís Puig en l’aire a causa de la darrera intromissió del Tribunal Constitucional. En aquest context, Junts no ha pogut revalidar els bons resultats que va aconseguir el 2019, quan va ser primera força a Catalunya i va aconseguir dos escons (tot i que el febrer del 2020, arran del Brexit, en va sumar un tercer, que va ser per Clara Ponsatí). Ara, la candidatura de Toni Comín, que ha fet campanya des de la Catalunya Nord i en diferents ciutats d’Europa, ha aconseguit mantenir només un escó per Junts per Catalunya, que ha perdut dos europarlamentaris i la meitat dels vots. Qui va ser conseller de Salut durant el referèndum de l’1 d’octubre, i que està a l’exili des del 2017, ha anunciat que tornarà a Catalunya amb Carles Puigdemont.

📝 Junts, superat pel PSC, perd mig milió de vots, però es manté per davant d’ERC

 

Tomàs Molina, fora de l’Eurocambra: Ara Repúbliques aconsegueix tres escons

Més noms propis. El gran fitxatge d’Esquerra Republicana pel 9-J va ser Tomàs Molina, però el meteoròleg de TV3 no ha aconseguit escó al Parlament Europeu. La coalició formada per ERC, Bildu, el BNG i Ara Més ha mantingut els tres escons que va aconseguir fa cinc anys (ara sumant el partit balear), tot i que pel camí ha perdut 400.000 vots (0,6 punts percentuals). D’aquesta manera, Diana Riba, la cap de llista de la candidatura, serà l’única representant d’ERC a Brussel·les. A més, Bildu ha sigut la força més votada al País Basc.

📝 ERC perd gairebé 400.000 vots a les europees, però conserva els 3 eurodiputats de la coalició

 

Vox suma dos eurodiputats més

Qui també ha crescut amb força, al costat del PP i en paral·lel a un context europeu d’enfortiment de l’extrema dreta, ha sigut Vox. La formació de Santiago Abascal, encapçalada a Europa per Jorge Buxadé, passa de quatre a sis eurodiputats. A més, el partit d’extrema dreta guanya 300.000 vots.

📝 L’onada ultraconservadora dispara Vox i els seus aliats: tercera força a Espanya i més forts que mai a Europa

 

Yolanda Díaz guanya la batalla a Irene Montero

L’altra pugna que es dirimia aquesta nit era a l’esquerra del PSOE. Després del divorci entre Sumar i Podemos el desembre, amb la sortida dels morats del grup parlamentari per tenir autonomia política, totes dues formacions s’havien enfrontat a Galícia i al País Basc, però les eleccions europees eren la prova de foc. I Sumar n’ha sortit vencedor per la mínima. Els de Yolanda Díaz, amb Estrella Galán com a cap de llista, han aconseguit tres eurodiputats i 800.000 vots, un escó més i 230.000 sufragis més que Podemos. En total, l’espai ha perdut un milió de suports respecte al seu rendiment electoral del 2019.

Podemos va apostar fa mesos per erigir Irene Montero en candidata i figura visible de la formació per reivindicar el seu paper al Ministeri d’Igualtat, després de quedar-se fora de les llistes electorals de Sumar pel 23-J i que cap figura de Podemos entrés al nou govern de coalició amb el PSOE. Les eleccions europees van suposar el motor inicial de Podemos el 2014 i ara els han servit per alçar la veu enmig del mapa polític.

La irrupció d’Alvise Pérez, un youtuber d’extrema dreta, amb Se Acabó la Fiesta

Una de les altres novetats del 9-J és l’entrada al Parlament Europeu de Se Acabó la Fiesta, l’agrupació d’electors liderada per Alvise Pérez, que fa el salt a la política institucional. Amb pocs mesos de recorregut, ha sumat 800.000 vots i irromp al Parlament Europeu amb tres escons. Ara bé, malgrat els bons resultats, aquesta setmana ell mateix reconeixia que la política europea li sembla “intranscendent” i confessava que l’objectiu de la seva candidatura és protegir-se judicialment i “tenir visibilitat” de cara a unes futures eleccions generals.

📝 Alvise Pérez, l’influencer populista, irromp per sorpresa al Parlament Europeu amb tres diputats

 

El PACMA supera Ciutadans

Finalment, com ha anat passant en les darreres cites electorals, la lupa també enfocava el frec a frec entre el PACMA i Ciutadans. I, igual que a Galícia i a Catalunya, els animalistes s’han imposat als taronges: 134.000 vots a 120.000 vots. Cap de les dues formacions ha aconseguit representació a l’Eurocambra. Qui també ha estat superat pel PACMA i es queda fora de Brussel·les són Cree Izquierda Española.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!