L'exili es reivindica. El candidat de Junts al Parlament Europeu, Toni Comín, ha comparegut aquest divendres junt amb Carles Puigdemont i l'advocat Gonzalo Boye per defensar la feina feta per l'exili i l'impacte que ha tingut en l'aprovació de llei d'amnistia. Puigdemont ha assegurat la "litigació estratègica" que ha dut a terme l'exili ha fet que "el perímetre amb què l'Estat espanyol pot actuar contra els dissidents polítics sigui molt més estret que el 2017, en què hi havia barra lliure". Boye ha anat encara més enllà i ha assegurat que "sense l'exili no hi hauria avui amnistia".
“L’amnistia es guanya en la mesura que l’exili és un èxit. I és un èxit perquè no ens hem quedat sense defensats”, ha reblat l’advocat, que ha relatat com el 29 d’octubre del 2017, quan va assumir la defensa de l'exili, van fixar unes bases de l’estratègia política i com els polítics exiliats van mantenir la posició. “Aquest no era el camí fàcil, el camí fàcil era un altre. Si no haguessin estats disposats a persistir, l’estratègia hauria estat una altra. No hauríem aconseguit tancar aquell cercle”, ha relatat.
Entre d'altres avenços, Boye ha recordat com quan va defensar els exiliats davant del TJUE ho va fer identificant-se com a representants de la "minoria nacional catalana", la qual cosa posteriorment va donar peu a una sentència en què el Tribunal de Luxemburg concloïa l’existència del que va descriure com un Grup Objectivament Identificable (GOI).
Confrontació intel·ligent
Ha advertit que la batalla no ha acabat i continuarà després de l'amnistia. En aquest sentit s’ha referit al fet que el govern socialista té embargat el text aprovat pel Congrés en comptes de remetre'l al cap de l’Estat espanyol per a la seva signatura i publicació, o al fet que els fiscals espanyols hagin dedicat recursos públics a elaborar un document per rebutjar una “no nata llei”. “Això és fer el ridícul”, ha retret, equiparant aquestes actuacions a les que es van produir a Alemanya i Bèlgica, quan els respectius tribunals van decidir no detenir Puigdemont, moment en què Espanya va començar a perdre aquest torcebraç.
També Puigdemont ha assegurat que “aquesta estratègia de confrontació intel·ligent ha de continuar”. “Això no s’ha acabat, ha de continuar, i tenim més ganes, perquè això funciona. Per més temps que costi, aquest és el camí que no deixarem de recórrer”, ha advertit el líder independentista que ha subratllat la mala transposició de directives europees que caracteritza al govern espanyol per assenyalar que “ha arribat el moment de litigar en aquest àmbit i fer-ho en primera divisió” des del Govern de la Generalitat.
L'exili no buscava dreceres
L'acte ha servit al líder independentista per evocar el recorregut de l'exili en un camí no exempt de dificultats i moments durs. “No vam venir a l’exili a buscar dreceres personals ni a arreglar situacions personals, sinó a fer servir el nostre cas en representació d’un govern i un parlament injustament destituïts en la causa general dels catalans”, ha relatat. Això va posar en marxa aquesta “confrontació intel·ligent” que en aquell moment era com “escardar una paret que semblava de ciment armat”. Segons Puigdemont, aquesta via requeria entrar en terreny “desconegut”, sense mapes, però sabent que si feien les coses bé se’n podrien sortir; innovant i desbrossant terreny en algunes litigacions.
Ha obert l’acte Comín, que ha admès que cap de les fites aconseguides per l'exili hauria estat possible sense Gonzalo Boye. Ha explicat com es van posar en contacte amb Boye, des de la Catalunya Nord quan van decidir marxar a l'exili, per mitjà de Jaume Asens, i com van situar com a primera condició evitar l'extradició. Ha relatat episodis com la victòria judicial a Bèlgica i Alemanya, que ha atribuït a l'expertesa penal i jurídica de Boye i Isabel Elbal. "Evitar l'extradició no era només evitar que fóssim extradits, sinó que demostrava que l'Estat espanyol no actuava de manera homologable a la resta d'Europa. Per tant, no eren victòries personals, eren victòries polítiques, col·lectives", ha assegurat.