Resultats eleccions europees 2024, DIRECTE | Reaccions, pactes i última hora

El PP va decidir situar de cap de llista a les europees la catalana Dolors Montserrat, que encara ara la seva segona legislatura a l’eurocambra. La popular, nascuda a Sant Sadurní d’Anoia i de 50 anys d’edat, és advocada i va cursar part dels seus estudis als EUA i Itàlia.

Els Comuns han concorregut en aquestes eleccions europees formant part de la candidatura de Sumar, i Jaume Asens n’era el seu número dos. Gràcies a aquesta privilegiada posició en la coalició, Asens, de 52 anys d’edat, arriba ara al Parlament Europeu a substituir al que fins fa poc ocupava la representació de l’espai dels Comuns a l’eurocambra, l’ara ministre de Cultura, Ernest Urtasun.

Esquerra Republicana ha aconseguit que la ja eurodiputada Diana Riba mantingui l’acta, després d’haver estat la cap de llista de la coalició Ara Repúbliques, on ERC concorria amb els bascos d’EH Bildu, els gallecs del BNG i els balears d’Ara Més. 

El coordinador general d'IU Andalusia i diputat de Sumar per Màlaga al Congrés, Toni Valero, ha considerat aquest dilluns que "cal fer una anàlisi autocrítica" en l'espai de la confluència en la qual s'integra IU, i que lidera a nivell nacional la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, i apostar per "fronts amplis", perquè "la divisió a l'esquerra penalitza" a les urnes.

Segons els resultats provisionals, el Partit Popular Europeu ha aconseguit el 25,56% dels vots, els socialdemòcrates el 19,31% i els liberals el 10,97%. Els Conservadors i Reformistes Europeus tenen el 10,14% dels suports, Identitat i Democràcia el 8,06%, els Verds el 7,22% i l'Esquerra el 5%. El 6,25% dels vots ha anat a parar a partits que no estan adscrits a cap grup europarlamentari, que els resultats provisionals apunten que són 45 eurodiputats. El 7,50% restant correspon a nous membres electes no adscrits a cap grup, amb 54 eurodiputats.

Junts, que concorria en solitari en aquestes eleccions europees, ha aconseguit mantenir un eurodiputat, i el seu cap de llista, Toni Comín, repetirà a l’eurocambra en aquesta segona legislatura seva. Comín havia fet tàndem en els darrers anys amb l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconsellera Clara Ponsatí, emmarcant la seva activitat parlamentària en l’estratègia de l’exili de tots tres. 

Els populars europeus, els socialdemòcrates i els liberals mantenen la majoria al Parlament Europeu, malgrat la victòria de partits d'extrema dreta en alguns dels grans països. Segons els resultats de les 09.38, el Partit Popular Europeu s'ha imposat i es manté com a primera força amb 184 eurodiputats, seguits dels socialdemòcrates amb 139 representants.

Cop mortal a Ciutadans. El partit taronja ha firmat la seva defunció política aquest diumenge després de no haver mantingut cap diputat al Parlament Europeu, l'última escletxa de representació institucional que els hi quedava. Així doncs, Ciutadans ha tornat a signar un fracàs electoral que els condueix pràcticament a la desaparició, en haver perdut la representació a totes les institucions, on algun moment de la seva història van aconseguir ser molt importants.

La candidata d'ERC a les eleccions europees, Diana Riba, ha afirmat, en declaracions a TV3, que els republicans s'han mantingut en aquests comicis davant d'un context complicat políticament: "Davant d'aquest context tan complicat políticament parlant, per a Catalunya i el partit, aquestes eleccions europees ens hem mantingut".

La candidata de Podem a les eleccions europees, Irene Montero, ha afirmat aquest dilluns que la seva formació ha "complert" els objectius que s'havia imposat en aquesta campanya, però no es "conforma" perquè el seu objectiu és "transformar" Europa i Espanya defensant la pau, la fi del genocidi, el feminisme i l'antiracisme. "Aquesta és la tasca a què ens dedicarem en cos i ànima", ha dit en una entrevista a TVE.

La secretària general del PP, Cuca Gamarra, ha culpat el cap de l'Executiu, Pedro Sánchez, de la irrupció amb tres escons al Parlament Europeu de la coalició d'electors 'S'ha acabat la festa' liderada per Luis 'Alvise' Pérez Fernández, ja que, segons el seu parer, es deu a la seva política de "polarització" i "divisió" de la societat espanyola. Dit això, i després de la victòria del PP a les europees, ha demanat al president del govern espanyol "de prendre nota que el seu temps s'ha acabat", si bé creu que s'"aferrarà" al poder.

L’altra membre del PSC que repetirà al Parlament Europeu és Laura Ballarín, de 39 anys i nascuda a Barcelona. En aquestes eleccions ocupava el lloc 16è a la llista dels socialistes i aquest és el segon cop que serà eurodiputada, tot i que la passada legislatura va accedir al càrrec al setembre del 2023. Abans, però, des del 2019, va ser la cap de gabinet de la presidenta del grup socialista al Parlament Europeu, Iratxe García. 

El diputat d'EH Bildu al Congrés dels Diputats Oskar Matute ha considerat que amb els resultats electorals d'aquest diumenge es "consolida el canvi de cicle" a Euskadi i es trenca "la profecia" que parlava de la "fi de la bombolla d'EH Bildu".

La portaveu de Vox al Congrés dels Diputats, Pepa Millán, ha valorat aquest dilluns el creixement de la seva formació a les eleccions europees i ha indicat, amb referència al fet que el partit 'S'ha acabat la festa' d'Alvise Pérez hagi entrat al Parlament Europeu amb tres escons, que respecten tots aquells espanyols que "amb el seu vot pretenen lluitar contra (Pedro) Sánchez i el socialisme".

Javi López, candidat del PSC, l'endemà de les eleccions europees ha parlat a TV3: "Ara toca continuar construint Europa defensant els interessos dels catalans".

Els socialistes han situat dos catalans entre el llistat de nous eurodiputats. Javi López, que anava de número 3 a la llista del PSOE, engegarà ara la seva tercera legislatura consecutiva al Parlament Europeu, d’on és diputat des del 2014. 

La cap de llista del PSOE a les eleccions europees, Teresa Ribera, ha assegurat aquest dilluns en una entrevista a TVE que el resultat del PSOE a les eleccions del 9-J (20 escons, a dos del PP) és "satisfactori" perquè "ens hem quedat pràcticament amb la mateixa fotografia que fa un any quan hi havia qui estava plantejant aquestes eleccions amb joc brut com un desafiament directe al govern".

La portaveu del PSOE, Esther Peña, ha descartat que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, vulgui convocar eleccions generals anticipades després de la victòria del PP en les eleccions europees d'aquest diumenge, indicant que no s'ho plantegen "en cap cas" i que no tenen dubtes sobre això.

Del 16 al 19 de juliol els 720 diputats electes celebraran el seu primer ple a Estrasburg, una trobada que dirigirà l'actual presidenta, la maltesa Roberta Metsola, qui encara no sap si repetirà en el càrrec. La primera tasca del nou Parlament Europeu és, precisament, elegir el seu president. La legislatura de cinc anys es divideix en dues presidències de dos anys i mig.

El portaveu del PP al Congrés dels Diputats, Miguel Tellado, ha afirmat aquest dilluns que el PSC i l'independentisme estan treballant per deixar als populars "fora" de la Mesa del Parlament que es vota aquesta tarda. Segons ha dit a TVE, amb els resultats de les darreres eleccions catalanes, als populars els correspondria un lloc a l'òrgan. "Allà el partit socialista si continua sense respectar el mandat de les urnes, no només a Espanya, sinó a Catalunya també", ha remarcat. 

Els dies 27 i 28 de juny se celebrarà la cimera formal de caps d'Estat i de govern en la qual tornarà a la taula el repartiment dels alts càrrecs, ja que no s'espera que es resolgui en el sopar informal del 17 de juny. El president del Consell Europeu, Charles Michel, vol que aquesta cimera acabi amb un acord per a tots els alts càrrecs que s'han de renovar: la presidència de la Comissió Europea, la direcció del Consell Europeu i l'alt representant de la UE per a la Política Exterior.

Del 18 de juny al 3 de juliol estan previstes les primeres reunions de grup al Parlament Europeu, en les quals els nous eurodiputats podrien elegir els seus caps de grup. Els primers seran el Partit Popular Europeu (18 de juny) i els Verds/Aliança Lliure Europea (19 de juny), seguits dels socialdemòcrates i l'Esquerra (ambdós 25 de juny) i de Renovar Europa i els Conservadors i Reformistes (ambdós 26 de juny). Els últims seran la ultradreta d'Identitat i Democràcia, el 3 de juliol.

El 17 de juny serà el primer sopar informal de caps d'Estat i de govern per abordar la renovació de la cúpula institucional de la UE. Serà el primer contacte oficial a la recerca d'una llista de noms que satisfaci a tots els líders i respectin un equilibri geogràfic, polític i de gènere per als càrrecs de la presidència de la Comissió Europea, el president del Consell Europeu i l'alt representant de la UE per a la Política Exterior.

La cap de llista del PSOE a les eleccions europees, Teresa Ribera ha afirmat que en aquests comicis el PP ha "absorbit a Cs", però ha desplegat una campanya "perniciosa" que ha fet créixer la ultradreta, de manera que "ara tenim tres casos de la combinació entre dreta i ultradreta" i ja no hi ha "dreta moderada".

Els set grups de l'Eurocambra que conclou mandat podrien perdre membres, guanyar-ne o fins i tot desaparèixer, i en podrien aparèixer altres de nous. Encara que no s'esperen canvis en els grans grups proeuropeus (com populars, socialdemòcrates, liberals, o verds) sí que hi ha una incògnita oberta sobre com es reconfiguraran els ultraconservadors i l'extrema dreta.

Diana Riba, candidata d'ERC, parla a TV3 l'endemà de les eleccions europees, sobre la davallada del vot independentista: "Estem en un procés intern, on el partit comença una reflexió. En un context complicat ens hem mantingut"

"Cal esperar quines famílies ideològiques hi haurà i quins partits hi haurà i aleshores prendrem una decisió", explica Toni Comín a TV3. "Nosaltres tenim compatibilitat amb moltes corrents oficials, hi ha un ventall ampli", explica.

Toni Comín, a TV3, l'endemà de les eleccions europees: "Si comparem amb el 12-M, veiem que ens mantenim com a segona força i, clarament, com a primera força dins el bloc independentista". El candidat de Junts a les eleccions d'aquest diumenge, indica que la seva formació "ha mantingut un percentatge de vot notable, tot i que hem baixat tres punts".

Des d'aquest mateix dilluns al matí poden començar les negociacions per formar grups polítics. Un grup polític requereix un mínim de 23 diputats d'almenys 7 Estats membres i estar configurats per quan comenci el primer ple a mitjans de juny els permetrà fer valer el seu pes en escons a l'hora de, per exemple, repartir-se vicepresidències.

Sánchez perd el plebiscit europeu davant una dreta i ultradreta que sumen majoria. Sánchez perd el plebiscit europeu contra Feijóo i davant d'un PP, Vox i 'Se Acabó la Fiesta' que sumen majoria.

Junts ha perdut la primera posició que va aconseguir a les europees del 2019 a Catalunya després que el PSC l'ha superat aquest diumenge amb una clara diferència d'11,5 punts i l'ha relegat al segon lloc. La candidatura encapçalada per Toni Comín ha caigut 10,61 punts, ha perdut 550.000 vots i ha passat de tres a un eurodiputat, però es manté per davant en el seu particular torcebraç amb ERC, a qui supera per més de 75.000 vots. 

La participació d'aquestes eleccions europees és la tercera més baixa registrada mai a Catalunya, només per sobre de les cites amb les urnes dels anys 2004 i 2009, del 39,8% i el 36,9%, respectivament. Amb el 43,5%, 2.402.001 milions d'electors, la cita d'aquest 2024 ha arrossegat un percentatge de votants lleugerament inferior a l'any 2014 (46,2%), i molt per sota de les darreres europees, les de l'any 2019, que es van celebrar conjuntament amb les eleccions municipals i que van marcar una participació del 60,9%, gairebé la més alta a Catalunya des de l'entrada a la UE de l'estat espanyol ( el 1987, del 67,9%).

La participació en les eleccions europees d'aquest 9-J ha sigut del 43,5% a Catalunya, la xifra més baixa des dels comicis de l'any 2009. La caiguda és de més de 17 punts en relació a les darrers eleccions europees, quan va ser del 60,9%, empesa en part per la coincidència amb les eleccions municipals. 

El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha afirmat aquest diumenge que la "contundent" victòria dels socialistes catalans convida a totes les formacions a reflexionar sobre la necessitat d'obrir una nova etapa a Catalunya. Ho ha dit en una compareixença davant de la premsa per valorar els resultats de les eleccions europees, en què el PSC ha guanyat a Catalunya amb 732.362 vots, 8,57 punts més que el 2019.

La candidata d'ERC a les eleccions europees, Diana Riba, ha celebrat que la coalició ERC-Ara Repúbliques hagi quedat com a quarta força i mantingui les seves 3 eurodiputats, la qual cosa els erigeix en "principal alternativa al règim del 78". Ho ha dit en una compareixença davant de la premsa en saber-se els resultats de l'escrutini junt amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, en què ha destacat que han aconseguit mantenir el tercer lloc a Catalunya i el quart a tota Espanya.

Arran dels resultats del 9-J, el president francès ha convocat eleccions legislatives anticipades al país d'aquí a dues setmanes. Amb els col·legis electorals tancats, els sondejos a peu d'urna a França ja indicaven una victòria clara de l'extrema dreta, a molta distància del partit de Macron, el segon més votat.

Reagrupament Nacional (RN), el partit de Marine Le Pen, ha arrasat a França a les eleccions europees d'aquest diumenge, amb més vots que el partit de Macron i els socialistes junts. Vencedor indiscutible, el partit d'extrema dreta ha estat la força més votada pels francesos, seguida de lluny per Renaixement. De fet, el partit de Le Pen ha guanyat en les tretze regions metropolitanes.

El PSC ha guanyat aquest diumenge les eleccions europees a Catalunya en obtenir el 30,63% dels vots, seguit de Junts (18,02%), ERC-Ara Repúbliques (14,82%) i PP (13,77%) amb el 99,96% escrutat. Els segueixen Vox (6,18%), Podem (4,6%), Comuns Sumar (4,3%), Salf (2,81%) i Pacma (1,3%). Quant a Cs, aconsegueix el 0,55% dels vots i es queda sense representació a l'Eurocambra.

El partit Fratelli d'Italia de la primera ministra Giorgia Meloni s'imposa a les eleccions europees a Itàlia i obté el 28,6% dels vots, amb més de la meitat de l’escrutini fet. Així, la formació de Meloni es consolida com a primera força al país després de guanyar les eleccions italianes del 2022. 

A part de la presidència de la CE, del Consell Europeu i del Parlament Europeu, també està en joc la configuració de les comissions parlamentàries, les seves presidències i les vicepresidències de l'Eurocambra, entre altres.

Un centenar d'eurodiputats entren a l'Eurocambra sense grup, però podran negociar en les pròximes setmanes la seva incorporació en alguna de les famílies europees, de manera que l'aritmètica parlamentària actual pot canviar. 

A Itàlia, la primera ministra Giorgia Meloni ha consolidat el seu lideratge imposant-se a les eleccions europees, segons els primers resultats. L'extrema dreta s'ha disparat a Itàlia, França i Alemanya, els grans països fundadors de la Unió Europea, però guanya menys pes de l'esperat al Parlament Europeu arran de la reculada del partit ultraconservador de Llei i Justícia a Polònia i d'una baixada del Fidesz del dirigent hongarès Viktor Orbán.

En una compareixença després dels primers resultats, la candidata del PPE a la reelecció com a presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, s'ha reivindicat com una "àncora d'estabilitat" i intentarà reeditar "una aliança proeuropea" els pròxims cinc anys. 

El PPE i els ultres d'Identitat i Democràcia i els Conservadors i Reformistes passen de representar el 42,21% dels escons a tenir-ne el 44,31%. En canvi, socialdemòcrates, ecologistes i l'Esquerra Unitària es queden amb poc més del 30% de representació. El centre s'empetiteix amb la caiguda dels liberals pels mals resultats del president francès, Emmanuel Macron. De fet, l'anunci d'una convocatòria electoral a França obre una nova incertesa a la UE.

Resultats Eleccions Europees 2024 per municipis | CERCADOR Consulta quin partit polític ha guanyat les eleccions europees al teu municipi

El Parlament Europeu afronta una nova legislatura més ancorada a la dreta, si bé la gran coalició de populars, socialdemòcrates i liberals aguanta la majoria parlamentària. Tant el Partit Popular Europeu com l'espai a la seva dreta han millorat resultats.

A Catalunya, el PSC s'ha imposat en les europees, mentre que Junts s'ha mantingut al davant d'ERC. Els socialistes han vençut amb el 30,6% dels vots, Junts ha quedat segon amb el 18%, ERC tercer (14,8%) i el PP quart (13,8%).

El PP s’imposa al PSOE en unes eleccions europees amb retrocés de l’independentisme | Els populars, amb quatre punts més que el PSOE, guanyen el plebiscit contra Pedro Sánchez

Benvinguts al directe d'ElNacional.cat per seguir el minut a minut de les reaccions als resultats de les eleccions europees.