Resultats eleccions europees 2024, DIRECTE | Qui ha guanyat a Espanya i última hora per municipis

Fins aquí la cobertura d'ElNacional.cat de les eleccions europees, on el PP s'ha imposat a l'estat espanyol. Tanmateix, el PSOE ha sobreviscut i no ha patit grans pèrdues. Vox ha quedat en tercera posició i s'ha confirmat l'entrada al Parlament Europeu de l'agitador ultra Alvise Pérez amb S'ha Acabat la Festa. Sumar ha quedat per davant de Podemos. A Catalunya, Junts ha patit una baixada important, però ha quedat en segona posició —rere el PSC—. ERC també ha perdut vots i ha quedat en tercera posició.

Què ha passat a la Unió Europea? Veiem alguns resultats:

• En el Parlament Europeu, el Partit Popular Europeu (PPE) d'Ursula von der Leyen s'ha imposat i podrà reeditar el pacte amb els Socialistes i Demòcrates (S&D) i els liberals de Renovar Europa. Tanmateix, tindrà l'opció de negociar amb partits d'extrema dreta, que s'han impulsat considerablement. En canvi, l'Esquerra i, sobretot, els Verds han patit una important davallada.
• A Alemanya, els conservadors han estat la primera força i l'extrema dreta, la segona. Els socialistes i els Verds han baixat molt.
• A França, els ultradretans de Marine Le Pen han aconseguit més del doble de diputats que la formació d'Emmanuel Macron —que ha avançat les eleccions legislatives.
• Als Països Baixos, la coalició d'esquerres s'ha imposat a la ultradreta.
• A Portugal, empat tècnic entre els socialistes i l'aliança de centredreta. Els ultradretans de Chega han entrat per primera vegada al Parlament Europeu.
• A Hongria, els ultres del partit de Viktor Orbán han tornat a guanyar.
• A Polònia, els conservadors del partit de Donald Tusk han quedat per davant de l'extrema dreta.
• A Grècia, els conservadors de Nova Democràcia han guanyat, però els esquerranistes de Syriza els han retallat distància.
• A Bèlgica, els ultres independentistes flamencs s'han imposat als nacionalistes flamencs. El primer ministre, Alexander De Croo, ha presentat la seva dimissió.

Els equilibris històrics entre la democràcia cristiana i els socialistes per repartir-se el joc polític a Europa poden estar en risc"

L'editorial de José Antich | Europa s'examina amb el temor de la pujada de la ultradreta
 

Tornant a Catalunya, el PSC s'ha imposat amb un 30,6% dels vots (un 8,6% més). Junts ha quedat en segona posició, tot i perdre 10 punts (més de 500.000 vots). ERC ha quedat en tercera posició, després de perdre 6,4% punts (gairebé 400.000 vots).  El PP ha pujat un 8,6% i Vox, un 4,2%. A més, S'ha Acabat la Festa ha debutat amb un 2,8% dels vots. Finalment, Podemos (4,6%) ha quedat per davant de Sumar (4,3%).

El líder de Vox, Santiago Abascal, ha insistit a reclamar a Pedro Sánchez "que faci com França" i que convoqui eleccions anticipades. Tanmateix, s'ha mostrat segur que això no passarà i ha demanat "preparar-se" pel pitjor.

A Bèlgica, els independentistes d'ultradreta, Vlaams Belang, s'ha imposat a les eleccions europees, per davant dels nacionalistes flamencs N-VA. El partit del primer ministre, Alexander De Croo, ha obtingut uns mals resultats i ha quedat en vuitena posició —motiu pel qual De Croo ha presentat la seva dimissió, ja que tampoc ha sobreviscut als comicis regionals i federals que també s'han celebrat aquest diumenge.

Més resultats arreu d'Europa. A Polònia, el partit conservador de Donald Tusk s'ha imposat als ultradretans. A Hongria, els ultres de Viktor Orbán han guanyat les eleccions, però han perdut suport contra el seu nou rival, Péter Magyar —antic company de partit, el Fidesz.

La cap de llista del PSOE, Teresa Ribera, es mostra contenta, però lamenta que "cal treballar per augmentar la participació". El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no apareix davant les càmeres tot i que sabem que és a Ferraz.

Als Països Baixos, la coalició d'esquerres s'ha imposat a la ultradreta. A Itàlia, que han tancat els col·legis fa poc més d'una hora, el partit de Giorgia Meloni, Germans d'Itàlia, creix més del doble i s'imposa al Partit Democràtic. Això sí, la Lega de Matteo Salvini s'ha desplomat.

La cap de llista del PP, Dolors Montserrat, compareix acompanyada d'Alberto Núñez Feijóo i Isabel Díaz Ayuso —i desenes de persones més—. "El PP ha tornat a guanyar unes eleccions", diu Montserrat i després ho repeteix Feijóo.

A França, els ultradretans del Reagrupament Nacional (RN) han doblat els resultats del partit d'Emmanuel Macron. A Grècia, els conservadors de Nova Democràcia (ND) queden per davant dels esquerranistes de Syriza.

La cap de llista d'Ara Repúbliques (ERC, EH Bildu, BNG i Ara Més), Diana Riba, ha dit que els republicans estan "molt contents" amb els resultats. "Hem revalidat la confiança en un context difícil. Hem aconseguit sobreposar-nos a les dificultats", ha celebrat.

Compareix la presidenta de la Comissió Europea i candidata del PPE a la reelecció, Ursula von der Leyen, que assegura que les eleccions traslladen la responsabilitat als partits del centre. "A partir de demà ens posarem en contacte amb l'S&D i Renovar Europa", ha dit. Recordem que Von der Leyen havia obert la porta a pactar amb l'extrema dreta durant la campanya.

Intervé el cap de llista del PSC, Javi López, que considera que els resultats assolits a Catalunya són un reconeixement a la tasca de Salvador Illa. A més, recorda que el PSC és l'únic partit català que ha obtingut dos eurodiputats.

A Alemanya, els conservadors de la CDU s'imposen i l'extrema dreta de l'AfD queda en segona posició. Els socialistes de l'SPD i els Verds s'han enfonsat. A Àustria, a l'inrevés: els ultradretans del FPÖ queden en primera posició i els conservadors de l'ÖVP, en segona.

Al Parlament Europeu, es mantenen els resultats pronosticats: victòria del Partit Popular Europeu (PPE) amb 186 escons, per davant dels Socialistes i Demòcrates Europeus (S&D) amb 133 diputats. Patacada dels liberals de Renovar Europa, que es queden amb 82 escons i creixement de l'espai d'extrema dreta, amb 70 diputats pels Conservadors i Reformistes Europeus i 60 escons per Identitat i Democràcia. Els Verds també s'han enfonsat fins als 53 escons, mentre que l'Esquerra europea ha caigut fins als 36. Hi ha 100 diputats que pertanyen als No Adscrits (50) i a altres partits (50 més). Aquests resultats permeten a Ursula von der Leyen reeditar el pacte entre el PPE, S&D i Renovar Europa, sense comptar amb l'extrema dreta —tot i que la presidenta de la Comissió Europea tenia la intenció de negociar amb forces ultradretanes de la família dels Conservadors i Reformistes Europeus.

En l'espai de l'esquerra espanyola, Sumar finalment s'ha imposat a Podemos, en les primeres eleccions europees a les quals es presenten per separat. Sumar ha aconseguit tres escons amb un 4,65%, mentre que Podemos n'ha aconseguit 2 amb un 3,27%. Els resultats de la formació encapçalada per Estrella Galán no es poden comparar amb els del 2019 perquè no existia, però sí que es pot fer la comparació amb la d'Irene Montero: una baixada de 4 diputats i 6,8 punts.

Des del carrer Génova de Madrid, la secretaria general del PP, Cuca Gamarra, ha comparegut per celebrar que la seva formació "recupera el lideratge" i li han provocat "la derrota més gran" al PSOE.

Com ha recordat Toni Comín, Junts ha quedat finalment en segona posició a Catalunya, per davant d'ERC. I això que el sondeig de TV3 els relegava a la quarta posició, per darrere del PSC, dels republicans i del PP. És per aquest motiu que el dircom de Junts, Pere Martí, ha carregat contra la cadena en una piulada: "Una de les tradicions de les nits electorals és que el sondeig de 3Cat no l'encerta".

Una de les tradicions de les nits electorals és que el sondeig de @som3cat no l’encerta. @JuntsXCat segona força a les europees #9J3Cat pic.twitter.com/ZaLnWEjzI8

— Pere Martí Colom (@peremarticolom) June 9, 2024

El cap de llista de Junts, Toni Comín, ha comparegut per fer una valoració "francament positiva" dels resultats després d'haver quedat segon a Catalunya i primer a les demarcacions tant de Girona com de Lleida. Això sí, ha lamentat la baixa participació en les eleccions europees, cosa que ha impedit que els independentistes hagin aconseguit el segon escó. Comín també ha abordat els resultats a la resta de la Unió Europea i ha mostrat la seva preocupació per l'ascens de l'extrema dreta.

Si posem el focus en l'extrema dreta, Vox ha guanyat 2 escons i més de 3 punts en percentatge de vot, fins a 6 eurodiputats. A més, es confirma el que ja fa setmanes que es pronostica: el partit de l'agitador ultra Alvise Pérez, Se Acabó la Fiesta, entra al Parlament Europeu amb 3 escons i un 4,58% dels vots.

En el cas dels partits independentistes, en el conjunt de l'Estat s'ha imposat Ara Repúbliques, la llista on s'inclouen ERC, EH Bildu, BNG i Ara Més. La candidatura ha mantingut els tres escons que ja tenia, cosa que significa que Tomàs Molina no serà eurodiputat. En canvi, Junts ha perdut dos escons i Toni Comín estarà sol en el Parlament Europeu. Cal afegir que CEUS, la coalició del PNB, manté el seu eurodiputat. Les tres formacions han perdut percentatge de vot: un 0,66%, un 1,99% i un 1,21% respectivament.

El PP és el gran guanyador de la nit, després de guanyar 9 escons i proclamar-se vencedor de les eleccions europees a l'estat espanyol amb 22 diputats. Pel que fa al percentatge de vot, els populars han guanyat 14 punts respecte del 2019. Per la seva banda, el PSOE sobreviu: perd només un escó i un 2,7% dels vots, de manera que es queda amb 20 diputats.

A Catalunya, el PSC s'ha imposat amb un 30,63% i Junts ha quedat en segona posició amb un 18,02%, tot i que els sondejos li pronosticaven una patacada fins a la quarta posició. Tot seguit, ERC amb un 14,82%; el PP amb un 13,77%; Vox amb un 6,18%; Podemos amb un 4,60%; Comuns Sumar amb un 4,30% i S'ha Acabat la Festa amb un 2,81%.

🔴  Resultats a l'estat espanyol: el PP s'imposa amb 22 diputats i un 34,18% dels vots, per davant del PSOE (20 escons i 30,19%). Vox és tercera força amb 6 diputats i 9,62% dels vots, mentre que la coalició d'ERC, EH Bildu, BNG i Ara Més (Ara Repúbliques) ha quedat en quarta posició (4 escons i 4,93%). Per darrere, Sumar (3 diputats i 4,65%), S'ha Acabat la Festa (3 i 4,58%), Podemos (2 i 3,27%), Junts (1 i 2,55%) i CEUS-PNB (1 i 1,61%). Ciutadans perd tota representació al Parlament Europeu. Tot, amb un 99,68% escrutat.

A les eleccions federals de Bèlgica, els conservadors del N-VA han guanyat, per davant de la ultradreta de Vlaams Belang i els socialistes flamencs de Vooruit. El partit democristià flamenc CD&V ha quedat en quarta posició, mentre que els esquerranistes del PTB/PVDA han quedat cinquens. El partit del primer ministre, Alexander De Croo, ha caigut fins a la sisena posició —motiu pel qual se l'ha vist amb llàgrimes i ha decidit presentar la dimissió.

Les électeurs de l'@0penvld tirent la prise: les larmes de @alexanderdecroo (image @RTBFinfo) (vidéo) #Elections2024 pic.twitter.com/8ubJDCB6a5

— michel henrion (@michelhenrion) June 9, 2024

🔴 El primer ministre belga, Alexander De Croo, dimiteix després dels resultats del seu partit a les eleccions federals, regionals i europees. La seva força, els liberals flamencs d'Open Vld, ha quedat per darrere de la Nova Aliança Flamenca (N-VA), la ultradreta de Vlaams Belang, el partit socialista Vooruit i els democristians CD&V.

D'aquí a mitja hora tancaran els col·legis electorals a Itàlia i començarà l'escrutini, després de gairebé tres hores. Recordem que a l'estat espanyol els sondejos atorguen una victòria ajustada al PP (21-23 escons), per davant del PSOE (20-22). Vox seria tercera força (6-7), mentre que Sumar (3-4) i Podemos (2-3) es disputarien la quarta plaça —Yolanda Díaz seguirà els resultats amb el seu partit—. La coalició d'ERC, EH Bildu, BNG i Ara Més (Ara Repúbliques) quedaria en sisena posició amb 2-3 diputats, per davant de S'ha Acabat la Festa (2-3), Junts (1) i el PNB (1). 

Al Parlament Europeu, les projeccions pronostiquen una victòria folgada del Partit Popular Europeu (186 escons), per davant dels socialistes (133), els liberals (82), l'extrema dreta (70 per als Conservadors i Reformistes Europeus, 60 per a Identitat i Democràcia), 53 per als Verds i 36 per a l'Esquerra europea.

La cap de llista dels liberals europeus (Renovar Europa), la francesa Valérie Hayer, ha reivindicat que la seva família política serà necessària per poder mantenir una majoria proeuropea en el Parlament Europeu —tot i que perdrien una cinquena part dels seus representants—. "Veiem brots verds per als liberals a Europa, en particular en aquells països exposats al populisme, com Eslovàquia. Aquests resultats mostren que no serà possible una majoria proeuropea en el Parlament Europeu sense nosaltres", ha expressat en un comunicat.

🔴 La participació a la Unió Europea supera el 51%, una xifra rècord.

Vox ha expressat el seu desig que l'estat espanyol "segueixi el camí" de França, on Emmanuel Macron ha convocat eleccions legislatives anticipades després de conèixer la folgada victòria de l'extrema dreta de Marine Le Pen.

Què diuen els sondejos arreu de la Unió Europea? Veiem alguns resultats:

• Al Parlament Europeu, el Partit Popular Europeu d'Ursula von der Leyen hauria guanyat i podria reeditar el pacte amb els socialistes i els liberals, sense necessitat de negociar amb la ultradreta.
• A l'estat espanyol, el PP s'imposaria per la mínima al PSOE. Junts es desplomaria i quedaria rere d'Ara Repúbliques (ERC) a Catalunya.
• A França, la ultradreta de Marine Le Pen arrasaria i doblaria el partit del president, Emmanuel Macron, que ha convocat eleccions legislatives anticipades.
• A Alemanya, els conservadors s'haurien imposat i els ultradretans d'AfD haurien escalat a la segona posició. Els socialistes del canceller Olaf Scholz s'haurien enfonsat, igual que els Verds.
• A Àustria, els ultradretans de l'FPÖ haurien aconseguit la victòria, per davant dels conservadors del ÖVP.
• A Polònia, el partit de Donald Tusk hauria guanyat a la ultradreta.
• A Portugal, hi hauria empat tècnic entre el Partit Socialista i la coalició de centredreta Aliança Democràtica.
• A Grècia, els conservadors de Nova Democràcia (ND) s'haurien imposat per davant dels esquerranistes de Syriza.
• Als Països Baixos, l'aliança d'esquerres guanyaria a la ultradreta.

La presidenta de la Comissió Europea i candidata del PPE, l'alemanya Ursula von der Leyen, ha celebrat la victòria de la seva família política a les eleccions europees i ha assegurat que construirà "un bastió contra els extrems, d'esquerra i de dreta". Segons els sondejos, els populars haurien obtingut 181 escons i podrien reeditar el pacte amb els socialistes (133) i liberals (82). Però Von der Leyen havia dit en campanya que s'obria a pactar amb l'extrema dreta de la italiana Giorgia Meloni, que s'ubica a la família dels Conservadors i Reformistes Europeus (70 diputats).

El partit conservador Kokoomus lidera les eleccions europees a Finlàndia, amb el 24,4% dels vots. En canvi, els ultradretans de Vertaders Finlandesos es desplomen fins al 7,6%. La sorpresa és l'Aliança d'Esquerres, amb el 17,4% dels vots.

Portugal registraria un empat tècnic entre el Partit Socialista i la coalició de centredreta Aliança Democràtica, del primer ministre Luís Montenegro, segons els primers sondejos. La tercera plaça se la disputaria el partit d'ultradreta Chega amb Iniciativa Liberal, que entrarien per primera vegada al Parlament Europeu.

Així ha estat l'anunci de les eleccions legislatives anticipades del president francès, Emmanuel Macron.

Més reaccions a França. La líder del partit d'extrema dreta Agrupació Nacional (RN), Marine Le Pen, s'ha mostrat preparada per "assumir el poder", després de la convocatòria d'eleccions legislatives anticipades. La ultradretana ha arrasat als comicis europeus, segons els sondejos, i, a conseqüència, Macron ha comunicat la dissolució de l'Assemblea Nacional i eleccions anticipades.

A la seu de Ciutadans també es manté l'optimisme, malgrat els pèssims auguris de les enquestes. El candidat Jordi Cañas ha demanat esperar al recompte final, si bé ha reconegut que els "percentatges són molt baixets". "Tenim l'esperança que al final, amb l'enquesta veritable, que és el recompte, aconseguim entrar. Esperarem".

Més optimisme a Ferraz. La cap de llista del PSOE a les eleccions europees, Teresa Ribera, ha arribat a la seu del PSOE convençuda que han aconseguit una "remuntada". "Fa tres mesos estàvem a no sé quants punts, així que hi ha hagut remuntada segur", ha apuntat en declaracions a la premsa. 

🔴 El president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat eleccions legislatives anticipades, després que els ultradretans de Reagrupament Nacional (RN), de Marine Le Pen, hagi arrasat als comicis europeus i hagi doblat els resultats del seu partit —segons els sondejos—. Macron ha comunicat la dissolució de l'Assemblea Nacional i la convocatòria de noves eleccions per al 30 de juny i el 7 de juliol.

Adresse aux Français. https://t.co/sqVqfH3gXy

— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) June 9, 2024

Des de Ferraz, asseguren que el PSOE estarà satisfet si el sondeig publicat per TV3 es fa realitat. Fonts de la direcció socialista expliquen que els resultats són els que marcaven els seus trackings interns i que això significaria que Alberto Núñez Feijóo no ha aconseguit guanyar el plebiscit que demanava contra Pedro Sánchez.

Des del carrer Calàbria de Barcelona, arriba la primera valoració d'ERC. Els republicans han lamentat la baixa participació, atribuint-la al fet que els catalans senten les institucions europees com a molt llunyanes. A més, han carregat contra el model de circumscripció única a l'Estat i s'ha mostrat confiat que el partit podrà mantenir els resultats de les últimes eleccions: "Esperem que sigui una bona nit".

En canvi, els sondejos de l'Eurocambra preveuen una patacada important de les esquerres: l'Aliança dels Socialistes i Demòcrates Europeus (S&D) perdrien 4 escons; els Verds/Aliança Lliure Europea, 18 diputats; i l'Esquerra Europea, 3 escons. A més, els liberals de Renovar Europa perdrien 20 diputats.

Els sondejos del Parlament Europeu pronostiquen una important pujada de la dreta i l'extrema dreta: el Partit Popular Europeu (PPE) d'Ursula von der Leyen guanyaria 5 escons, entre que els ultradretans en guanyarien 15 (els Conservadors i Reformistes Europeus, 2; Identitat i Democràcia, 13. I això que hi ha diferents formacions d'ultradreta que no pertanyen a cap família política, com els alemanys d'AfD o el partit del president hongarès, Viktor Orbán.

Des del carrer Génova de Madrid, el PP encara és "prudent" amb els sondejos. De moment, celebren que els 2,2 punts percentuals de diferència que els atorga el sondeig de TV3 és un marge superior al 23-J i suposarien la tercera victòria en tres eleccions a l'estat espanyol entre Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez —després de les municipals del maig del 2023 i de les generals del juliol—. Fonts populars insisteixen que l'objectiu d'aquest 9-J és "guanyar" perquè tenir més vots que el PSOE, encara que siguin pocs, significaria "guanyar el plebiscit".

🔴 Ja hi ha sondejos per al Parlament Europeu: el Partit Popular Europeu (PPE) guanyaria les eleccions a l'Eurocambra amb 181 escons. L'Aliança dels Socialistes i Demòcrates Europeus (S&D) seria el segon grup amb més presència a l'hemicicle, amb 135 diputats. Els liberals de Renovar Europa aconseguirien 82 escons, per davant dels ultres dels Conservadors i Reformistes Europeus (71) i d'Identitat i Democràcia (62). Els Verds/Aliança Lliure Europea quedarien en sisena posició, amb 53 diputats; i l'Esquerra Europea, 34.

En declaracions a l'arribada a la seu socialista, la cap de llista del PSOE, Teresa Ribera, ha valorat positivament els resultats que li atorguen els sondejos: "Veurem, ja sabeu que fa tres mesos estàvem a no sé quants punts, i per tant remuntada ja n'hi ha hagut segur".

Des de Brussel·les, Aleix Sarri lamenta que el cap de llista de Junts, Toni Comín, "no ha pogut fer campanya" perquè continua a l'exili. A més, ha atribuït la baixa participació a Catalunya al poc marge de temps entre la celebració de les eleccions europees i les catalanes: "Això ha dificultat la mobilització".

La participació ha pujat a Portugal en les eleccions europees d'aquest diumenge, amb un 36,41% davant del 30,73% del 2019. Com que aquests comicis han coincidit amb un pont, les autoritats han possibilitat que la gent pugui votar des de qualsevol punt del territori nacional i no només des del centre que correspon a cada elector.

A França, els ultradretans d'Agrupació Nacional (RN), la llista de Marine Le Pen, ha demanat l'avançament d'eleccions legislatives després de la seva folgada victòria als comicis europeus —on dobla el partit del president francès, Emmanuel Macron.

La candidata del Partit Popular Europeu (PPE) a un segon mandat al capdavant de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha confiat que l'èxit del seu partit (CDU) a Alemanya es repliqui arreu de la Unió Europea. "És un gran resultat, hem assentat una bona base. Ara hem de repetir això a Europa, però estic confiada que ho aconseguirem aquesta nit", ha remarcat.

A Catalunya, el PSC guanyaria 9 punts respecte del 2019, mentre que el PP doblaria resultats. ERC cauria 8 punts, però quedaria per davant de Junts, que baixaria 16 punts. En les últimes eleccions, va ser la llista de Carles Puigdemont la guanyadora, mentre que el 2014 van ser els republicans els qui van guanyar. Ara, els socialistes s'alçarien amb la victòria per primera vegada en molts anys.

A l'estat espanyol, el PP guanyaria més de 12 punts respecte de les eleccions del 2019, mentre que el PSOE perdria més de 2 punts. En les últimes eleccions, Vox va obtenir un 6,2% amb 3 diputats, mentre que ara millorarien resultats. Per la seva banda, Podemos va aconseguir 6 diputats amb un 10,1%, però ara Sumar en trauria un 6,3% i Podemos un 4,4%, amb 3-4 i 2-3 escons respectivament. Junts baixaria del 4,5% (2 diputats) al 2,1% (1), després que Carles Puigdemont no hagi repetit com a cap de llista. Ara Repúbliques (ERC) també cauria, del 5,6% (3 escons) al 4,3% (2-3). Tanmateix, els republicans quedarien per davant dels juntaires. CEUS (PNB) també patiria una petita caiguda, però mantindria el seu diputat; mentre que la llista d'Alvise Pérez (Se Acabó la Fiesta) entraria per primera vegada al Parlament Europeu amb 2-3 diputats. Ciutadans desapareixeria.

Els conservadors del DISY i els comunistes d'AKEL lluiten per la primera posició a Xipre, segons els primers sondejos. Els conservadors s'emporten una victòria ajustada amb un 22,7-25,3% dels vots, mentre que els comunistes els segueixen de prop amb un 21,7-24,3%.

Els primers sondejos donen la victòria als ultradretans d'Agrupació Nacional (RN) a França, amb un 32,4% dels vots. Això és més del doble que el partit del president francès, Emmanuel Macron, que quedaria en segona posició amb el 15,2%.

Els sondejos a Grècia donen la victòria als conservadors de Nova Democràcia (ND), amb un 28-32% dels vots. Per darrere, els esquerranistes de Syriza (15-18%), els socialistes de Pasok-Kinal (11-14%), el Partit Comunista de Grècia (8-10,5%) i els ultradretans de Solució Grega (8-10%).

El sondeig de TV3 a Catalunya dona la victòria al PSOE, amb un 31,2% dels vots. Per darrere, Ara Repúbliques (13,2%), PP (12,7%), Junts (12,5%), Vox (6,8%), Sumar (6,2%), Podemos (5,8%) i Se Acabó la Fiesta (2,7%). 

🔴 Tanquen els col·legis electorals i el sondeig de TV3 a l'estat espanyol dona la victòria al PP, amb un 32,4% i 21-23 diputats. El PSOE se situaria just per darrere, amb un 30,2% i 20-22 escons. Vox seria la tercera força, amb un 10,4% dels vots i 6-7 diputats. Tot seguit, Sumar (6,3%; 3-4 escons), Podemos (4,4%; 2-3 diputats), Ara Repúbliques (4,3%; 2-3 escons), Se Acabó la Fiesta (3,9%; 2-3 diputats), Junts (2,1%; 1 diputat) i CEUS (1,6%; 1 escó).

Més enllà d'Alemanya, arriben enquestes d'altres països europeus. Els primers sondejos a Àustria donen la victòria als ultradretans del Partit de la Llibertat (FPO), amb un 27% dels vots. Per darrere, els conservadors del Partit Popular Austríac (OVP), amb un 24%; els socialdemòcrates (SPO), amb un 23%; i els Verds (10,5%), empatats amb els liberals Neos (10,5%).

Per què fins a les 23.00 h no sabrem els resultats de les eleccions europees 2024? | Per Jordi Martín

A Alemanya, els cristianodemòcrates de la CDU, el partit de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, guanyarien les eleccions europees amb un 29,5% dels vots, segons l’enquesta publicada per la televisió del país. L’extrema dreta d’Alternativa per Alemanya (AfD) s’imposaria als socialdemòcrates del canceller Olaf Scholz i es convertiria en la segona força amb un 16,5% dels sufragis, relegant l’SPD al 14%. Els verds, també socis de govern de Scholz, obtindrien només un 12% dels vots. 

Pedro Sánchez i Begoña Gómez, rebuts a les portes del col·legi electoral amb crits de “traïdor” i “corrupta” | Un grup més sorollós que nombrós portava una pancarta: "Espanya ja no és una democràcia"

La participació per autonomies:

• Andalusia: 35,10% (-10,08 punts)
• Aragó: 40,45% (-10,81 punts)
• Canàries: 29,45% (-10,58 punts)
• Cantàbria: 44,79% (-10,28 punts)
• Castella i Lleó: 42,85% (-9,65 punts)
• Castella-la Manxa: 39,86% (-12,91 punts)
• Catalunya: 33,69 % (-16,19 punts)
• Ciutat autònoma de Ceuta: 24,45% (-16,88 punts)
• Ciutat autònoma de Melilla: 23,96% (-17,92 punts)
• Comunitat de Madrid: 44,66% (-6,84 punts)
• Comunitat Foral de Navarra: 41,30% (-14,10 punts)
• Extremadura: 36,81% (-15,64 punts)
• Galícia: 39,02% (-11,18 punts)
• Illes Balears: 30,20% (-11,83 punts).
• La Rioja: 40,54% (-12,93 punts).
• País Basc 40,59% (-11,78 punts)
• País Valencià: 33,15% (-5,31 punts)
• Principat d'Astúries: 40,73% (-6,52 punts)
• Regió de Múrcia: 37,05% (-11,33 punts)

Una vocal és apartada de la mesa electoral a Barcelona per triplicar la taxa d'alcoholèmia | La vocal mostrava símptomes d'embriaguesa i s'adormia mentre la gent votava

Lleida és la província on més ha baixat la participació a Catalunya. A les 18.00 hores, ha votat un 28,48% de l'electorat, 23 punts menys que el 2019, quan a la mateixa hora ja havia votat el 52,50%.

On ja ha votat tota la població és a la localitat de La Rioja de Villarroya, que ha estat la primera a tancar la seva urna. Com ja és tradició, només ha necessitat 33 segons perquè votin els seus set habitants censats, dels quals tres han estat els membres de la taula.

🔴 PARTICIPACIÓ | A Catalunya, la participació al 9-J a les 18.00 hores és del 33,70%, 16,87 punts menys que el 2019, quan va ser del 50,57%.

🔴 PARTICIPACIÓ |  Amb el 99% de les meses comunicades, a les 18.00 hores, la participació a les eleccions europees a Espanya és del 38,34%, 11,10 punts menys respecte al 2019, quan era del 49,44%.

PARTICIPACIÓ | Pel que fa a Catalunya, la participació aquest 9-J també baixa: 33,62% a les 18.00 hores, amb el 69% de les meses comunicades. En total, 16,95 punts menys respecte al 2019, quan era del 49,44%. És l'autonomia on més ha baixat.

PARTICIPACIÓ | Amb el 70% de les meses comunicades, la participació a les eleccions europees a Espanya a les 18.00 hores se situa al 38,11%, 11,33 punts menys que el 2019, quan a la mateixa hora va ser del 49,44%.

Cap a les 18.00 hores s'anunciaran les noves dades de participació. A les 14.00 hores era del 24,76%, deu punts menys respecte al 35,37% de 2019.

Espanya és el quart país amb més representació al Parlament Europeu, només per darrere d'Alemanya (96), França (81) i Itàlia (76). En total, els espanyols poden escollir 61 diputats, dos més que en les eleccions celebrades en 2019.

Benvinguts al directe d'ElNacional.cat sobre les eleccions europees 2024. A mesura que avanci la tarda anirem facilitant informació en directe dels col·legis electorals, les enquestes i l'escrutini dels comicis d'aquest 9-J.