Els col·legis electorals ja han tancat. Seguim l'escrutini en directe i els resultats de les eleccions europees 2024 a temps real. La nit de les eleccions europees d'aquest diumenge 9 de juny serà llarga, perquè no a tots els països tanquen els col·legis a la mateixa hora.
A l'estat espanyol s'escullen 61 dels 720 eurodiputats del Parlament Europeu, que es reparteixen entre formacions com el PSOE, el PP, Vox, Sumar, Podem, Ara Repúbliques i Junts, entre altres. També seguim de prop la jornada electoral de la resta d'estats membre de la Unió Europea, amb especial atenció a països com França, Portugal, Alemanya, Itàlia... A ElNacional.cat t'expliquem minut a minut els resultats, l'escrutini, les reaccions dels candidats i possibles pactes.
Fins aquí la cobertura d'ElNacional.cat de les eleccions europees, on el PP s'ha imposat a l'estat espanyol. Tanmateix, el PSOE ha sobreviscut i no ha patit grans pèrdues. Vox ha quedat en tercera posició i s'ha confirmat l'entrada al Parlament Europeu de l'agitador ultra Alvise Pérez amb S'ha Acabat la Festa. Sumar ha quedat per davant de Podemos. A Catalunya, Junts ha patit una baixada important, però ha quedat en segona posició —rere el PSC—. ERC també ha perdut vots i ha quedat en tercera posició.
Què ha passat a la Unió Europea? Veiem alguns resultats:
- En el Parlament Europeu, el Partit Popular Europeu (PPE) d'Ursula von der Leyen s'ha imposat i podrà reeditar el pacte amb els Socialistes i Demòcrates (S&D) i els liberals de Renovar Europa. Tanmateix, tindrà l'opció de negociar amb partits d'extrema dreta, que s'han impulsat considerablement. En canvi, l'Esquerra i, sobretot, els Verds han patit una important davallada.
- A Alemanya, els conservadors han estat la primera força i l'extrema dreta, la segona. Els socialistes i els Verds han baixat molt.
- A França, els ultradretans de Marine Le Pen han aconseguit més del doble de diputats que la formació d'Emmanuel Macron —que ha avançat les eleccions legislatives.
- Als Països Baixos, la coalició d'esquerres s'ha imposat a la ultradreta.
- A Portugal, empat tècnic entre els socialistes i l'aliança de centredreta. Els ultradretans de Chega han entrat per primera vegada al Parlament Europeu.
- A Hongria, els ultres del partit de Viktor Orbán han tornat a guanyar.
- A Polònia, els conservadors del partit de Donald Tusk han quedat per davant de l'extrema dreta.
- A Grècia, els conservadors de Nova Democràcia han guanyat, però els esquerranistes de Syriza els han retallat distància.
- A Bèlgica, els ultres independentistes flamencs s'han imposat als nacionalistes flamencs. El primer ministre, Alexander De Croo, ha presentat la seva dimissió.
Els equilibris històrics entre la democràcia cristiana i els socialistes per repartir-se el joc polític a Europa poden estar en risc"
L'editorial de José Antich | Europa s'examina amb el temor de la pujada de la ultradreta
Tornant a Catalunya, el PSC s'ha imposat amb un 30,6% dels vots (un 8,6% més). Junts ha quedat en segona posició, tot i perdre 10 punts (més de 500.000 vots). ERC ha quedat en tercera posició, després de perdre 6,4% punts (gairebé 400.000 vots). El PP ha pujat un 8,6% i Vox, un 4,2%. A més, S'ha Acabat la Festa ha debutat amb un 2,8% dels vots. Finalment, Podemos (4,6%) ha quedat per davant de Sumar (4,3%).
El líder de Vox, Santiago Abascal, ha insistit a reclamar a Pedro Sánchez "que faci com França" i que convoqui eleccions anticipades. Tanmateix, s'ha mostrat segur que això no passarà i ha demanat "preparar-se" pel pitjor.
A Bèlgica, els independentistes d'ultradreta, Vlaams Belang, s'ha imposat a les eleccions europees, per davant dels nacionalistes flamencs N-VA. El partit del primer ministre, Alexander De Croo, ha obtingut uns mals resultats i ha quedat en vuitena posició —motiu pel qual De Croo ha presentat la seva dimissió, ja que tampoc ha sobreviscut als comicis regionals i federals que també s'han celebrat aquest diumenge.
Més resultats arreu d'Europa. A Polònia, el partit conservador de Donald Tusk s'ha imposat als ultradretans. A Hongria, els ultres de Viktor Orbán han guanyat les eleccions, però han perdut suport contra el seu nou rival, Péter Magyar —antic company de partit, el Fidesz.
La cap de llista del PSOE, Teresa Ribera, es mostra contenta, però lamenta que "cal treballar per augmentar la participació". El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no apareix davant les càmeres tot i que sabem que és a Ferraz.
Als Països Baixos, la coalició d'esquerres s'ha imposat a la ultradreta. A Itàlia, que han tancat els col·legis fa poc més d'una hora, el partit de Giorgia Meloni, Germans d'Itàlia, creix més del doble i s'imposa al Partit Democràtic. Això sí, la Lega de Matteo Salvini s'ha desplomat.
La cap de llista del PP, Dolors Montserrat, compareix acompanyada d'Alberto Núñez Feijóo i Isabel Díaz Ayuso —i desenes de persones més—. "El PP ha tornat a guanyar unes eleccions", diu Montserrat i després ho repeteix Feijóo.
A França, els ultradretans del Reagrupament Nacional (RN) han doblat els resultats del partit d'Emmanuel Macron. A Grècia, els conservadors de Nova Democràcia (ND) queden per davant dels esquerranistes de Syriza.
La cap de llista d'Ara Repúbliques (ERC, EH Bildu, BNG i Ara Més), Diana Riba, ha dit que els republicans estan "molt contents" amb els resultats. "Hem revalidat la confiança en un context difícil. Hem aconseguit sobreposar-nos a les dificultats", ha celebrat.
Compareix la presidenta de la Comissió Europea i candidata del PPE a la reelecció, Ursula von der Leyen, que assegura que les eleccions traslladen la responsabilitat als partits del centre. "A partir de demà ens posarem en contacte amb l'S&D i Renovar Europa", ha dit. Recordem que Von der Leyen havia obert la porta a pactar amb l'extrema dreta durant la campanya.
Intervé el cap de llista del PSC, Javi López, que considera que els resultats assolits a Catalunya són un reconeixement a la tasca de Salvador Illa. A més, recorda que el PSC és l'únic partit català que ha obtingut dos eurodiputats.
A Alemanya, els conservadors de la CDU s'imposen i l'extrema dreta de l'AfD queda en segona posició. Els socialistes de l'SPD i els Verds s'han enfonsat. A Àustria, a l'inrevés: els ultradretans del FPÖ queden en primera posició i els conservadors de l'ÖVP, en segona.
Al Parlament Europeu, es mantenen els resultats pronosticats: victòria del Partit Popular Europeu (PPE) amb 186 escons, per davant dels Socialistes i Demòcrates Europeus (S&D) amb 133 diputats. Patacada dels liberals de Renovar Europa, que es queden amb 82 escons i creixement de l'espai d'extrema dreta, amb 70 diputats pels Conservadors i Reformistes Europeus i 60 escons per Identitat i Democràcia. Els Verds també s'han enfonsat fins als 53 escons, mentre que l'Esquerra europea ha caigut fins als 36. Hi ha 100 diputats que pertanyen als No Adscrits (50) i a altres partits (50 més). Aquests resultats permeten a Ursula von der Leyen reeditar el pacte entre el PPE, S&D i Renovar Europa, sense comptar amb l'extrema dreta —tot i que la presidenta de la Comissió Europea tenia la intenció de negociar amb forces ultradretanes de la família dels Conservadors i Reformistes Europeus.
En l'espai de l'esquerra espanyola, Sumar finalment s'ha imposat a Podemos, en les primeres eleccions europees a les quals es presenten per separat. Sumar ha aconseguit tres escons amb un 4,65%, mentre que Podemos n'ha aconseguit 2 amb un 3,27%. Els resultats de la formació encapçalada per Estrella Galán no es poden comparar amb els del 2019 perquè no existia, però sí que es pot fer la comparació amb la d'Irene Montero: una baixada de 4 diputats i 6,8 punts.
Des del carrer Génova de Madrid, la secretaria general del PP, Cuca Gamarra, ha comparegut per celebrar que la seva formació "recupera el lideratge" i li han provocat "la derrota més gran" al PSOE.
Com ha recordat Toni Comín, Junts ha quedat finalment en segona posició a Catalunya, per davant d'ERC. I això que el sondeig de TV3 els relegava a la quarta posició, per darrere del PSC, dels republicans i del PP. És per aquest motiu que el dircom de Junts, Pere Martí, ha carregat contra la cadena en una piulada: "Una de les tradicions de les nits electorals és que el sondeig de 3Cat no l'encerta".
Una de les tradicions de les nits electorals és que el sondeig de @som3cat no l’encerta. @JuntsXCat segona força a les europees #9J3Cat pic.twitter.com/ZaLnWEjzI8
— Pere Martí Colom (@peremarticolom) June 9, 2024
El cap de llista de Junts, Toni Comín, ha comparegut per fer una valoració "francament positiva" dels resultats després d'haver quedat segon a Catalunya i primer a les demarcacions tant de Girona com de Lleida. Això sí, ha lamentat la baixa participació en les eleccions europees, cosa que ha impedit que els independentistes hagin aconseguit el segon escó. Comín també ha abordat els resultats a la resta de la Unió Europea i ha mostrat la seva preocupació per l'ascens de l'extrema dreta.