Eleccions del 12-M, manifestacions contra l’amnistia, aprovació definitiva d’aquesta llei al Congrés, conflictes diplomàtics amb l’Argentina i Israel, cartes a la ciutadania sobre dimissions fake, citacions judicials a l’esposa del president espanyol i amenaces de mocions de censura després de les eleccions europees. Són els diversos elements que, a Espanya, han condicionat la campanya dels comicis continentals que se celebren aquest diumenge. Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo han acceptat convertir aquesta contesa electoral en un nou plebiscit entre els dos lideratges. Amb el lema ‘el teu vot és la resposta’ el PP confia que una victòria dels populars el 9-J es tradueixi en una esmena ciutadana al govern de Pedro Sánchez i els seus pactes amb l’independentisme. Mentrestant, el PSOE ha maniobrat per introduir aquesta campanya electoral en el mateix marc que la del 23-J: un plebiscit contra la ultradreta i un assenyalament constant als pactes del PP amb Vox. I això, mentre a Catalunya està tot obert: dilluns, l’endemà de les eleccions, es constitueix el Parlament; i serà la primera prova de foc de PSC, Junts i ERC per esbossar quines poden ser en les pròximes setmanes les aliances que investeixin un nou president de la Generalitat o s’aboqui el país a una repetició electoral. Tot plegat, en una legislatura espanyola completament depenent del que passi a Catalunya.

Al cap i a la fi, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana sumen més escons al Parlament que PSC i Comuns plegats. L’exconseller Toni Comín, el cap de llista de Junts a les eleccions europees, advertia ara fa poc més d’una setmana que si Sánchez vol que prosperi l’acord de Brussel·les, el PSC hauria de facilitar la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Les seves declaracions arribaven uns dies després de l’avís de la líder del partit a Madrid, Míriam Nogueras, al president del govern espanyol: “El seu partit no té els vots per formar Govern i vostè treu conclusions dels resultats del 12-M que se li poden girar en contra fàcilment”. Fins i tot Carles Puigdemont assenyalava en el tancament de campanya d’aquest divendres que no és descartable que Sánchez convoqui eleccions generals abans del retorn dels exiliats. Un retorn que depèn directament de l’entrada en vigor de l’amnistia i que el govern espanyol ha ajornat per a després del 9-J: la llei encara no ha estat publicada al BOE.

Queda clar que l’endemà de les eleccions europees, el focus es dirigirà novament a Catalunya, perquè allò que passi al Parlament durant les pròximes setmanes sí que, a diferència dels comicis europeus, pot moure les plaques tectòniques del Congrés. En primer lloc, Esquerra Republicana ja ha desafiat el Tribunal Constitucional i ha assegurat que, per tal de mantenir intacta l’aritmètica a l’hemicicle, acceptarà els vots de Carles Puigdemont, Lluís Puig i Ruben Wagensberg en la sessió constitutiva de la cambra. Això hauria d’aplanar la configuració d’una Mesa “antirepressiva” com la que proposa ERC. El TC havia declarat dimecres la nul·litat dels acords de la Mesa del Parlament que fins llavors habilitaven un sistema perquè Puig pogués votar.

Les travesses de les eleccions europees

Però la primera parada, abans de fixar la vista al Parlament, són les urnes de les europees d’aquest diumenge. Si es fa una mitjana de les enquestes publicades fins aquest dilluns (data límit en què es podien publicar baròmetres), el PP guanyaria les eleccions amb 23 eurodiputats, per sobre dels 20 que arreplegaria el PSOE. La tercera força política que els espanyols enviarien a Brussel·les seria Vox amb 6 escons per davant de Sumar amb 4, Ara Repúbliques (ERC+Bildu+BNG) amb 3, Podemos amb 2, i Junts, CEUS i els ultres de ‘Se Acabó la Fiesta’ amb 1 cadascú. Això implicaria que, malgrat que els populars guanyarien les eleccions a Espanya, en cas de conformar-se un hipotètic hemicicle de només eurodiputats espanyols, formarien majoria absoluta tots aquells grups que al Congrés mantenen a hores d’ara Pedro Sánchez dempeus a la Moncloa. Per altra banda, el CIS del socialista José Félix Tezanos insisteix a col·locar el PSOE com la primera força d’aquestes eleccions.

Pronòstics de cada partit

Per a Feijóo, que va guanyar les eleccions generals del 23-J i ha reivindicat durant el darrer any la seva legitimitat de ser president del govern espanyol, seria una patacada important fins i tot empatar amb el PSOE en aquests comicis. Una victòria per la mínima no seria tampoc un bon resultat, perquè a Gènova 13 insisteixen que aquesta convocatòria electoral és una segona volta del 23-J. Això també explica per què la candidata del PP en aquesta campanya, Dolors Montserrat, ha estat pràcticament desapareguda. Ha tingut una mica més de protagonisme la socialista Teresa Ribera, encara que Sánchez era qui, per exemple, tancava tots els actes de campanya en els quals ell participava.

En l’arrencada de la cursa electoral, en un acte a Barcelona organitzat pel Cercle d’Economia, Feijóo va obrir-se a pactar amb Giorgia Meloni al Parlament Europeu, justificant que la presidenta italiana no li sembla al líder del PP “homologable a altres partits que es consideren d’extrema dreta”. El PSOE n’ha sortit en tromba. En l’acte final de campanya dels socialistes, celebrat a Fuenlabrada (Madrid), Sánchez reivindicava que “no hi ha una ultradreta bona i una de dolenta”; sinó “una ultradreta dolenta i una dreta encara pitjor que dolenta que pacta amb la ultradreta, com és el PP de Feijóo”. El president del govern espanyol també s’ha encarregat en el tram final de la campanya a dividir el vot de la dreta publicitant la candidatura del comunicador ultra Alvise Pérez.

 

Arrencada de la campanya: la carta de Sánchez i la victòria d’Illa el 12-M

Per molt que la campanya duri oficialment 15 dies, l’arrencada d’aquesta cursa electoral es va produir l’endemà de les eleccions catalanes, celebrades el 12 de maig. Abans, però, hi va haver un pròleg. Pedro Sánchez publicava a finals del mes d’abril una carta a Twitter en la qual feia veure que es plantejava dimitir perquè assegurava que se sentia molt afectat per l’obertura de diligències a la seva esposa per un cas de presumpte tràfic d’influències. S’ha acabat sabent que el president del govern espanyol ja era conscient en aquell moment que Begoña Gómez tenia condició d’investigada. Després d’una performance que va incloure una reunió amb Felip VI a l’últim minut, va anunciar en una compareixença institucional que continuava en el càrrec i va prometre mesures en regeneració democràtica, que han quedat ajornades fins després de les europees.

Sánchez, que en la seva missiva es mostrava com a víctima de la “maquinària del fang” de PP i Vox, sembrava així la llavor del marc mental que va mantenir el PSOE a la Moncloa després de les eleccions celebrades fa gairebé un any, el 23 de juliol del 2023: un plebiscit contra la ultradreta. No es pot saber quin va ser l’impuls de la carta en la incontestable victòria del PSC a les eleccions catalanes del 12-M. En tot cas, el triomf d’Illa va ser una gran empenta pel PSOE en aquests comicis continentals, perquè en aquesta campanya han presumit sense embuts als seus actes de la llei d’amnistia; i manifesten que la victòria del PSC i la pèrdua de la majoria absoluta independentista al Parlament el 12-M demostren la utilitat de les mesures de la Moncloa per desinflamar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya.

Després de l’amnistia, Begoña Gómez

Fins i tot el PP considera que Sánchez té un punt de raó. Perquè els populars han centrat bona part d’aquesta campanya en el ‘cas Begoña’. Ho acrediten fonts de la direcció dels populars, que asseguren que a Gènova 13 tenen coll avall que és més rendible atacar Pedro Sánchez pel flanc de les investigacions judicials a la seva esposa que no pas per la llei d’amnistia. Una demostració d’això fou la manifestació que el partit d’Alberto Núñez Feijóo va convocar a Madrid quatre dies abans que l’amnistia fos aprovada al Congrés de forma definitiva: només va aconseguir arreplegar 20.000 participants.

Malgrat això, el PP ha estat durant els últims mesos amenaçant de forma constant de dur Pedro Sánchez i Begoña Gómez a declarar a la comissió d’investigació sobre el cas Koldo que hi ha al Senat. Els populars tenien l’excusa perfecta quan el president del govern espanyol va comparèixer a petició pròpia al Congrés dels Diputats per informar sobre el reconeixement de Palestina com a Estat i informar sobre el contingut dels darrers Consells Europeus. Es va comprometre a donar explicacions sobre els negocis de la seva esposa, però no va acabar aprofundint-hi. Tot i això, el PP encara no ha fet efectiva aquesta amenaça, i Sánchez no ha anat a comparèixer encara a la cambra alta.

 

En canvi, al laboratori socialista consideren que el PP s’està marcant gols en pròpia porta cada vegada que agita la bandera de Begoña Gómez. Segons apunten fonts del govern espanyol, Pedro Sánchez i el seu equip estan convençuts que el 'cas Begoña' beneficia el PSOE. Tenen assumit que les maniobres "bastes" del jutge Peinado poden mobilitzar el votant socialista, i que, en tot cas, això farà que votants del PP optin per opcions ultres com Vox, positiu de cara a un plebiscit Sánchez-Feijóo. El cas és que el jutge Juan Carlos Peinado va entrar al xoc directe aquest dijous amb Pedro Sánchez, quan va publicar una providència contestant a la segona carta publicada pel president del govern espanyol. Defensava haver citat a declarar la seva esposa perquè en cap llei diu que cal evitar influir en processos electorals. 

Conflictes diplomàtics amb l’Argentina i amb Israel

L’altre element que va marcar l’inici de la campanya va ser el conflicte diplomàtic entre Espanya i l’Argentina, després que el president del país sud-americà, Javier Milei, participés en un acte de Vox a Madrid en el qual va acusar Begoña Gómez de ser una “corrupta”. L’episodi ha acabat amb la retirada de l’ambaixadora espanyola a Buenos Aires. Allò va permetre al PSOE situar la cursa electoral del 9-J en el mateix marc que el 23-J: un plebiscit contra la ultradreta i alertar de l’amenaça de la conjunció de PP i Vox. No ha estat l’únic aspecte en política exterior que ha marcat la campanya. El govern espanyol ha reconegut l’estat palestí i ha elevat el xoc amb Israel: ha decidit intervenir en el procediment del Tribunal Internacional de Justícia en el qual Sud-àfrica acusa el país de Benjamin Netanyahu d’un delicte de genocidi.

L’amenaça de la moció de censura després de les europees

I un episodi que també ha marcat la recta final de la campanya —i que ha tornat a posar de manifest com triangulen les eleccions europees amb la legislatura espanyola i la seva dependència de la política catalana— ha estat una entrevista a Feijóo a Antena 3. El líder del PP va obrir-se a presentar una moció de censura contra Sánchez després de les europees que necessitaria el suport de Vox i Junts per Catalunya.

 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!