El PSOE havia instal·lat focus a la façana de la seva seu de Ferraz aquest diumenge a la tarda. El partit es preparava per a una escenografia similar a la del 23-J. Ara fa gairebé un any, van perdre les eleccions per darrere del PP, però Pedro Sánchez es convertia aquella nit en l’únic candidat capaç d’aglutinar una majoria al Congrés que l’investís president del govern espanyol. Aquest 9-J, els socialistes confiaven en una nova celebració que s'assimilés a la d’aquell juliol de 2023. Un empat o una derrota per la mínima, admetien fonts de la direcció del partit, haurien estat motiu de celebració, després del desgast dels pactes amb l’independentisme, el 'cas Begoña' i que Alberto Núñez Feijóo plantegés aquestes eleccions com un plebiscit contra Sánchez. Finalment, han perdut el plebiscit perquè el PP ha aconseguit dos eurodiputats més que el PSOE (22 contra 20) i els socialistes s’han quedat quatre punts percentuals per sota dels populars (34,20% contra 30,28%). A més, si es conformés un hemicicle de només eurodiputats espanyols, la suma de la dreta i la ultradreta arribaria a la majoria absoluta; serien minoria aquelles formacions que al Congrés van donar el seu suport a la investidura de Pedro Sánchez. I els socialistes només són la formació més votada a Catalunya, Navarra i les Illes Canàries.
El PSOE ha perdut d’aquesta manera un duel Sánchez-Feijóo que els socialistes també han contribuït a construir. Perquè han calcat l’estratègia que el 23-J va mantenir-los al capdavant de la Moncloa: plantejar els comicis com un plebiscit contra la dreta i la ultradreta, i situar el PP i Vox en el mateix sac perquè governen del bracet en molts territoris de l’Estat. "Doneu-me el gust de guanyar Feijóo i Abascal a les urnes", clamava Sánchez aquest divendres en el tancament de campanya. El que sosté ara mateix la direcció del PSOE és que el plebiscit contra Sánchez plantejat per Feijóo s’ha convertit en “fum” perquè, segons el seu relat, el PP no ha guanyat amb l’escreix que esperava. De fet, la candidata del PSOE en aquestes eleccions, la vicepresidenta Teresa Ribera, ha argumentat que el PP ha perdut aquest plebiscit en el moment que els socialistes s'han mantingut per sobre del 30% en el percentatge de vot: "És un resultat pràcticament idèntic al que vam aconseguir el 23-J", ha afegit.
Un plebiscit contra l’extrema dreta
Pedro Sánchez, per tal de guanyar el plebiscit contra les dretes, ha optat en la recta final de campanya per atiar la divisió entre elles. De fet, ha arribat a publicitar aquests últims dies la marca ‘Se Acabó la Fiesta’. En el míting final de campanya del passat divendres va referir-se al comunicador ultra Alvise Pérez com “l’inframon”. “Guanyarem als tres”, assenyalava col·locant a la mateixa alçada el PP, Vox i ‘SALF’. El cas és que la dreta, dividida, ha guanyat incontestablement les eleccions, perquè sumaria majoria absoluta si es conformés una cambra d’eurodiputats espanyols. El PP (20), Vox (6) i ‘SALF’ (3) sumen un total de 31 diputats i el 48,39% dels vots; per sobre dels 30 diputats i el 47,18% dels vots que han aconseguit plegats el PSOE, Ara Repúbliques, Sumar, Podemos, Junts i CEUS. Cal recordar, però, que en uns comicis continentals hi ha circumscripció única a tot l’Estat, i que les majories són diferents de les que podrien aparèixer en unes eleccions generals.
Totes les dretes milloren els seus resultats. Alvise Pérez irromp al Parlament Europeu, Vox aconsegueix dos escons més; i el PP en suma 9. I Sumar pateix una patacada importantíssima quedant-se amb 3 eurodiputats, només uns 12.000 vots més que 'Se Acabó la Fiesta', i frec a frec amb els dos representants que ha aconseguit Irene Montero amb Podemos. Yolanda Díaz ha evitat aparèixer en la foto de la derrota i no ha estat aquest vespre seguint la nit electoral amb els seus companys de partit. El PSOE, a més, només ha estat la força més votada a Catalunya, Navarra i les Illes Canàries. A la resta de comunitats autònomes guanya el PP; excepte a Euskadi, que ho fa Ara Repúbliques.
Però el PSOE pot confiar, igual que ho va fer l'endemà de la seva desfeta en les autonòmiques i municipals del 28-M, que l'extrapolació d'aquests resultats a uns comicis generals no es traduiria en una Moncloa en mans de Feijóo. Així, l’entrada amb força de ‘Se Acabó la Fiesta’ a l’Eurocambra pot ser, estratègicament parlant, una bona notícia pel PSOE si es té en compte que Alvise Pérez ja ha anunciat la seva intenció de presentar-se a les pròximes eleccions generals. El laboratori de Pedro Sánchez es refereix com a “Frankenstein” al comunicador ultra Alvise Pérez, perquè existeix a causa de les “boles” que escampa el PP sobre el PSOE del bracet de Vox. "Abans d'aquestes eleccions, la internacional ultradretana tenia dues cares i ara en té tres; no és una bona notícia per la societat espanyola", ha valorat Teresa Ribera aquest divendres a la nit.
El duel Sánchez-Feijóo del darrer any
La diferència de punts percentuals d’aquest diumenge entre el PP i el PSOE ha estat de 4,01 punts. La vegada que Sánchez i Feijóo s’han disputat els seus lideratges de forma més directa va ser en les eleccions generals del 23-J, en les quals el PSOE va quedar per sota del PP per 1,35 punts percentuals de diferència. Si no hi ha cap repetició o convocatòria anticipada, la d’aquest diumenge ha estat l’última contesa de l’actual cicle electoral.
El PP va arrasar a les eleccions autonòmiques i municipals del 28-M, la presidència del govern espanyol va continuar en mans del PSOE després de les generals del 23-J, Alberto Núñez Feijóo va guanyar amb majoria absoluta el plebiscit contra Pedro Sánchez que van esdevenir les eleccions gallegues del 18-F, els comicis del 21-A d’Euskadi van acabar amb una aritmètica que permet a PNB i PSE reeditar el govern de coalició que manté la Moncloa en mans socialistes, i el PSC de Salvador Illa va ser el guanyador incontestable del 12-M.
L’extrema dreta arrasa a Europa
Ha estat una mala nit per la socialdemocràcia europea. El PSOE es converteix, juntament amb els seus homòlegs portuguesos i suecs, de les poques marques socialistes a Europa que resisteixen l’embat de l’auge de les dretes. El president de França, Emmanuel Macron, ha convocat eleccions legislatives anticipades aquest mateix vespre, en veure que l’extrema dreta de Marine Le Pen doblava en nombre de vots la seva formació. "L'onada ultra avança a Europa i també a Espanya", ha sentenciat en aquesta nit electoral Teresa Ribera quan ha valorat els resultats de la jornada.