Toni Comín encapçala la candidatura de Junts per Catalunya a les eleccions europees 2024. Comín ha estat eurodiputat en l'última legislatura, com a número 2 del projecte que liderava a Europa el president Carles Puigdemont, i cinc anys després pren el relleu després que aquest decidís presentar-se a les eleccions al Parlament de Catalunya. "És un projecte que el vam començar junts i no s'entendria que en un moment en què ens proposem liderar Catalunya, abandonéssim la trinxera europea", va dir Puigdemont a l'abril, poc abans que Comín guanyés amb el 77% dels vots les primàries de Junts que el van proclamar candidat a les eleccions europees del 9-J.
Una família de llarga tradició política
Comín té 53 anys i està casat amb l'escenògraf Sergi Corbera, amb qui té una filla. Prové d'una família amb una llarga tradició política, principalment vinculada al carlisme aragonès. El seu pare, Alfons Comín, que es va instal·lar a Barcelona provinent de Saragossa, va evolucionar cap al socialisme cristià i va ser una figura destacada en el moviment d'oposició democràtica al franquisme. El 1980, en les primeres eleccions a Catalunya després de la dictadura franquista va ser elegit diputat pel PSUC, tot i que una mort prematura li va impedir prendre'n possessió.
Seguint l'interès per la política dels seus avantpassats, Antoni Comín es va llicenciar en Filosofia i Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i poc després de graduar-se va obtenir una beca Robert Schuman per fer una breu estada a la seu del Parlament Europeu de Luxemburg. Trigaria més de dues dècades en tornar a les institucions europees. En els últims cinc anys, Comín ha estat eurodiputat del grup de No Inscrits, i ha format part de la Comissió pel Desenvolupament i l'Ajuda Humanitària i també de la Comissió Especial sobre la Lluita contra el Càncer. Ha estat ponent de diversos informes en relació amb la cooperació per al desenvolupament, però el gruix de la seva activitat s'ha centrat a internacionalitzar la causa independentista.
Inicis polítics vinculats al PSC
La primera aproximació a la militància de Comín va ser a través del moviment antiglobalització, però no es va involucrar en política fins al 2003, quan va afiliar-se a Ciutadans pel Canvi (CpC), moviment impulsat per Pasqual Maragall que agrupava sectors de l'esquerra catalanista independents als partits polítics, que es presentava en coalició amb el Partit Socialista de Catalunya (PSC) a les eleccions catalanes. Com a membre d'aquesta formació va exercir com a diputat al Parlament de Catalunya entre 2003 i 2010.
En la primera legislatura va ser secretari de la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local, des d’on va seguir l’elaboració del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya. Va ser ponent de la llei catalana d'Iniciativa Legislativa Popular (ILP) i també va formar part de la Comissió d'Economia. En la segona legislatura va presidir la Comissió de Peticions, que tramita les peticions individuals o col·lectives de la ciutadania, i va ser portaveu adjunt de la Comissió d'Economia, àrea des de la qual va presentar diversos projectes de llei en matèria fiscal. Paral·lelament, el 2006 va esdevenir el responsable d’acció política de Ciutadans pel Canvi, i va impulsar les campanyes de la ILP per a una llei electoral pròpia de Catalunya i 'Via Federal', que propugnava la reforma de la Constitució espanyola per a l'establiment d'un sistema federal.
Aproximació a ERC
El 2010, després de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l'Estatut de Catalunya, el PSC va voler desmarcar-se del catalanisme i es va trencar el pacte de coalició electoral amb CpC. Un any més tard, la formació a la qual pertanyia Comín es va dissoldre, i es va donar d'alta com a militant del PSC. A finals del 2013 amb altres socialistes crítics, va impulsar la plataforma Socialisme, Catalunya i Llibertat, que reivindicava el dret a decidir. Uns mesos més tard va trencar el carnet socialista.
La seva defensa del sobiranisme conjugada amb l'aposta per les polítiques progressistes el van dur a aproximar-se a ERC, que li va proposar de ser el número tres, per darrere d'Ernest Maragall, a les eleccions europees del 2014, oferiment que Comín va rebutjar. A les eleccions municipals del 2015, la seva formació, Socialisme, Catalunya i Llibertat, va arribar a acords puntuals amb ERC en diversos municipis. El setembre d'aquell any, va concórrer com a independent a proposta dels republicans en la llista de Junts pel Sí a Barcelona, i va tornar a ser elegit diputat al Parlament.
Conseller de Salut i exili
El president Carles Puigdemont el va nomenar conseller de Salut, cartera des de la qual va impulsar la llei d'universalització de l'assistència sanitària, i va treballar per revertir les retallades i reduir les llistes d'espera. L'octubre del 2017 va ser destituït per l'aplicació de l'article 155 juntament amb la resta de membres del Govern, i va marxar a l'exili. Va instal·lar-se a la ciutat belga de Lovaina, i va ser reelegit diputat del Parlament per ERC en les eleccions catalanes d'aquell any.
A l'exili, Comín es va convertir en la mà dreta de Puigdemont. Junts van impulsar el Consell per la República, organització que van presentar formalment l'octubre del 2018 i que tenia com a objectiu principal fer la independència de Catalunya. L'any següent, ambdós van liderar la candidatura Lliures per Europa, que va ser la guanyadora dels comicis europeus a Catalunya. Durant tot aquest període Comín i Puigdemont van haver de fer front als intents de la justícia espanyola per extradir-los i impedir-los l'exercici dels càrrecs per als quals havien estat elegits. Així, tot i que els comicis europeus es van celebrar a finals de maig, Comín i Puigdemont no van poder accedir a l'Eurocambra fins al gener de l'any següent, gràcies a una sentència del TJUE que els garantia la immunitat. En aquell moment van renunciar a l'escó al Parlament que encara mantenien.
