Les urnes del 23-J es van obrir diumenge passat amb una bateria de pactes PP-Vox acabada de sortir del forn. La celeritat amb què Pedro Sánchez va convocar les generals va obrir la porta a un reguitzell d’acords entre els dos partits a la dreta del PSOE després del 28-M. La conclusió és que el bloc PP-Vox ha millorat lleugerament els resultats respecte el 2019 a les comunitats autònomes on comparteixen govern o bé han signat un acord de legislatura (País Valencià, Castella i Lleó, Extremadura i Illes Balears). Dels 43 escons de fa quatre anys als 46 del 2023.
Ara bé, la xifra global s’ha d’escodrinyar amb detall per veure’n matisos. En aquests territoris el PP empeny amb força i ha pujat de 26 a 38 diputats, després d’engolir els vots de Ciutadans i robar paperetes a Vox fent apel·lacions a la concentració de vot per derrotar Pedro Sánchez. Per contra, Vox ha perdut bous i esquelles en les comunitats en les quals han pactat amb el PP. Han baixat dels 17 als 8 diputats. La clatellada és especialment forta a Castella i Lleó, on els de Feijóo i Abascal van experimentar el primer executiu de coalició, perquè els populars (18) s’han cruspit cinc escons a l’extrema dreta, que s’ha quedat amb un sol representant.
A continuació analitzem els resultats del 23-J en les autonomies controlades per la dreta i l’extrema dreta, al marge de la Regió de Múrcia i l’Aragó, on tots dos partits encara mantenen negociacions obertes per fer arrencar la legislatura després del 28-J.
La nova coalició al País Valencià malmet Vox
El País Valencià es manté fidel al Partit Popular, un territori fèrtil a les urnes. Allà el PP i Vox van signar un acord exprés per fer un govern de coalició al cap de pocs dies de les eleccions autonòmiques del maig. Tan ràpid que Carlos Mazón ja ha estat investit president i l’extrema dreta espanyola ha assumit la presidència de les Corts, la vicepresidència i tres conselleries de l'executiu. Doncs bé, aquest pacte forjat a alta velocitat ha premiat els populars i ha castigat Vox.
Respecte els comicis de 2019, amb els tres del Botànic comandant la Generalitat valenciana i amb el PSPV guanyant les eleccions, els conservadors han sigut la primera força, han pujat cinc escons (13), han absorbit els dos representants de Ciutadans i han pescat de l’ultradreta, que en baixa dos (5). En vots, el PP gairebé dobla els resultats en comparació al 2019 (918.415) assolint el 34,9% del total (23,2% el 2019), i Vox, malgrat baixar dos representants, ha recol·lectat tan sols 56.000 suports menys (15,6%). Val la pena apuntar que a la Comunitat Valenciana aquesta vegada hi havia 33 diputats en joc, un menys que fa quatre anys.
Vox es desploma a Castella i Lleó a costa del PP
Castella i Lleó va ser la primera experiència d’un govern compartit entre el PP i Vox. Arran de les eleccions del febrer del 2022, Alfonso Fernández Mañueco comparteix executiu amb els ultres. Va ser el primer en creuar el rubicó des de la Transició espanyola. Lluny de perjudicar-los, els populars han tornat a sortir victoriosos, han passat de 13 a 18 escons i, d’aquesta manera, se n’han quedat cinc de Vox, que n'ha mantingut un de solitari.
En la translació de vots, el partit de Feijóo ha pujat 10 punts respecte el 2019 (41,6%), obtenint 588.979 suports (438.993 fa quatre anys), mentre que el partit de Santiago Abascal les passen magres perquè, arran de la caiguda de cinc escons, han perdut 35.000 vots pel camí (195.377 contra 230.743) i firmen el 13,8% del conjunt.
El PP augmenta la diferència a Extremadura
El cas extremeny va ser el més polèmic. La popular María Guardiola va acabar acceptant que Vox entrés a l’executiu després de negar-s’hi durant la campanya i després de conèixer els resultats de les eleccions autonòmiques. La resistència de Guardiola, que no admetia que els ultres neguessin la violència de gènere, va durar el temps que va trigar a arribar la trucada de la cúpula.
Amb Vox a la Junta d’Extremadura, el PP s’ha cruspit un escó (de 3 a 4) dels ultraconservadors, que en mantenen tan sols un. Els populars (37,9% del conjunt) queden com a segona força amb 236.936 vots (+82.667), a poca distància del PSOE, que tot i perdre un representant (4), ha tornat a guanyar les eleccions (243.956). En canvi, i malgrat ocupar una porció de poder autonòmic, les urnes han perjudicat Vox, que ha perdut més de 14.000 vots. A Extremadura hi havia en disputa 9 escons, un menys respecte el 2019.
El PP roba vots a Vox a les Illes Balears
A diferències de les comunitats anteriors, el PP de Marga Prohens governa en solitari a les Illes Balears. En va tenir prou amb l’abstenció de Vox per ser investida i, per aconseguir-ne el suport extern, Prohens va firmar un pacte de legislatura que ha de complir si vol mantenir la complicitat parlamentària dels ultres, que no formen part de l’executiu balear, però sí que ostenten la presidència del Parlament i han entrat al Consells Insulars de Mallorca i Menorca.
Amb aquest context, la suma PP-Vox envia quatre diputats a Madrid, per bé que es trenca la igualtat registrada el 2019 entre les dues formacions a la dreta del PSIB. El Partit Popular n’esgarrapa un (4) a l’extrema dreta, que en manté un de sol. En paperetes, els populars són la força guanyadora, pugen al voltant de 75.000 vots en relació al 2019 (178.715) i obtenen el 35,65% dels vots emesos (+12,6 punts respecte 2019). A l’altre costat de la balança, Vox passa a ser l’última força, superat per la coalició Sumar-MÉS per Mallorca, tot i perdre tan sols 1.200 suports (15,21% del conjunt).
Múrcia beneficia el PP en detriment de Vox
La situació a la Regió de Múrcia està enquistada. Al sud del País Valencià, el PP i Vox no es poden d’acord per enfilar la investidura del popular Fernando López Miras, fins al punt que els ultres n’han bloquejat dos cops l’elecció del president i abocant la regió a una repetició d'eleccions. Les relacions estan bloquejades perquè els populars, que tan sols els falta l’abstenció de dos diputats ultres, es neguen a acceptar la petició de Vox de conformar un govern colze a colze.
Amb tot, les urnes del 23-J han tret un diputat a Vox (2), que ha anat a parar a mans del PP (4). L’equilibri entre les dues forces de fa quatre anys s’ha trencat en benefici dels populars, que han desanivellat l’empat tècnic amb el PSOE que es va registrar el 2019. Els de Feijóo passen dels 189.500 vots (26,7%) als 306.999 (41,24%), mentre que els d’Abascal es mantenen a la tercera posició i van baixen dels 199.829 del 2019 (28,16%) als 162.481 del 2023 (21,83%).
El PP arrasa a l’Aragó pescant del PSOE i l’Espanya buidada
A l’Aragó, el PP i Vox també negocien la investidura del popular Jorge Azcón, vencedor indiscutible del 28-M, que ha de substituir el socialista Javier Lambán. En aquesta comunitat hi ha la particularitat que existeixen partits regionalistes com Aragón Existe o el Partit Aragonès que poden ajudar en l’equació. Amb el panorama aturat, les eleccions de diumenge passat van afavorir descaradament al PP, que en va sortir com a primera força, passant de quatre a set escons, per davant dels quatre del PSOE i un de Sumar -el diputat de Terol Existeix ha desaparegut en benefici del PP-. Els conservadors es van anotar, a la comunitat veïna, el 36,3% dels vots, que representen 257.670 butlletes (+90.437). En canvi, tot i mantenir un diputat, Vox ha baixat als 103.887 vots, perdent-ne 15.049 en relació a l’última contesa d’abast estatal.