La biblioteca de Borriana ha estat la patata calenta del debat a set de les eleccions generals del 23-J. Cavall Fort ha fet acte de presència aquest dijous en l’enfrontament entre portaveus parlamentaris del Congrés dels Diputats. Ha estat el líder d’Esquerra Republicana a Madrid, Gabriel Rufián, qui ha encès el foc duent dos exemplars de la revista, que els ha entregat a la popular Cuca Gamarra i a l’ultra Iván Espinosa de los Monteros per denunciar la persecució del català al País Valencià des que el territori està en mans de la coalició de PP i Vox. Aquest ha estat el segon tema que ha generat més crispació en l'enfrontament a set, amb permís del referèndum i el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, a més del pactisme amb l'extrema dreta.

🔴 Debat a 7 de RTVE, DIRECTE | Última hora de les eleccions generals 2023

La delegació independentista catalana ha estat només representada per Esquerra Republicana. Junts per Catalunya i la CUP no han pogut participar en aquest debat a set perquè no tenen grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats. “La ciutadania potser no ho sap, però al País Valencià PP i Vox prohibeixen publicacions en català”, ha manifestat Rufián per denunciar la persecució de la llengua davant dels espectadors de TVE. En l’enfrontament dialèctic entre el republicà i el representant de Vox s’ha hagut de sentir el diputat de l’extrema dreta diferenciar com a “llengües diferents el català, el valencià, el menorquí i el mallorquí”.

Tot aquest frec a frec per denunciar la persecució del català —i del basc, així ho ha denunciat també Aitor Esteban del PNB— ha format part del bloc de política territorial, un fragment del debat que ha girat al voltant del conflicte entre Catalunya i Espanya. És a dir, que s’ha hagut de parlar d’un referèndum d’independència. La candidata de l’aliança entre els comuns i Sumar, Aina Vidal, s’ha escapolit amb èxit de la qüestió, assegurant que el projecte de Yolanda Díaz passa perquè els catalans votin algun tipus de consulta, però s’ha negat a respondre les insistents preguntes de Rufián sobre si a Madrid defensaran un referèndum d’independència.

La mateixa pregunta ha estat traslladada al socialista Patxi López, que ha defensat impulsar “la política i el diàleg” a Catalunya. Però allà s’ha quedat. Sí que ha defensat la cohesió de tot l’Estat: “No ens hem de convertir en illes, sinó en un continent”. Així, també ha condemnat el PP per fomentar part de la seva estratègia electoral en la confrontació territorial. “Els socialistes hem arriscat la nostra vida per defensar la pluralitat, la diversitat i les singularitats” de l’Estat, li ha retret a Cuca Gamarra.

Les reunions del govern d’Aznar amb ETA

Oskar Matute, el portaveu de Bildu, ha denunciat també que el PP i Vox burxin tant el PSOE per arribar a pactes amb Bildu. I, en una interpel·lació directa a la popular Cuca Gamarra, li ha recordat que el govern espanyol de José María Aznar es va reunir amb ETA per posar punt final a la lluita armada basca. Així, ha denunciat la “hipocresia” que representa que als anys 90 el PP pogués seure amb encaputxats i que el 2023 estigui mal vist negociar amb un partit polític independentista basc en un hemicicle com la cambra baixa espanyola.

 

La llei del ‘només sí és sí’

En matèria social, la llei del només sí és sí ha aconseguit enfrontar el bloc de l’esquerra i la dreta. El PP ha corregut a treure les dades de rebaixes de pena i excarceracions d’agressors sexuals a compte de la norma. “Els importava més la pau dins del Consell de Ministres que la situació de les dones”, ha criticat Gamarra al portaveu socialista. Al seu torn, Ivan Espinosa de los Monteros ha desplegat uns folis amb els noms dels centenars d’agressors sexuals que s’han beneficiat de la llei estrella d’Irene Montero. Ha aprofitat també per vincular les violacions a la immigració, cosa que Gabriel Rufián ha denunciat, titllant-ho de discurs “feixista”.

De la mateixa manera, quan PP i Vox han aprofitat algunes de les seves intervencions per atacar el portaveu socialista pel seu pactisme amb Bildu, López s’ha defensat assegurant que “l’únic terrorisme que existeix avui dia” és el masclisme, i ha recriminat als populars que pactin amb “aquells que el neguen”, en referència al partit d’extrema dreta.

 

El PSOE i el PP, a la recerca del vot fronterer

Ha estat interessant en aquest debat comprovar que el PSOE, en certa manera, ha après la lliçó de la desfeta de Pedro Sánchez en el cara a cara amb Alberto Núñez Feijóo de dilluns. El portaveu socialista, Patxi López, s’ha dedicat durant bona part de les seves intervencions a denunciar les “mentides” llançades pel PP en aquests enfrontaments dialèctics. Ha assenyalat que els populars han utilitzat la tècnica del “galop de Gish”: centrar el debat a metrallar contínuament fal·làcies.

De la mateixa manera, el PSOE ha centrat pràcticament tots els seus atacs al PP, i també a l’inrevés. Els dos partits majoritaris han anat en aquest debat a la recerca del vot fronterer, aquell electorat que el 23-J decidirà el futur de la política espanyola i decantarà la balança de la governabilitat en favor de Sánchez o Feijóo. Per part del PP, Cuca Gamarra ha negat, tal com va fer durant el cara a cara Feijóo, que “l’economia espanyola vagi com una moto”. “Espanya està pitjor que fa cinc anys”, ha etzibat la portaveu popular.

El PSOE: “No farem president Feijóo”

Davant dels requeriments constants d’ERC, el portaveu socialista ha dit que els seus vots que “no” serviran per investir Alberto Núñez Feijóo, tal com prega el Partit Popular per evitar la dependència de Vox. En aquest punt, l’esquerra ha situat dos escenaris possibles: un pacte PP-Vox o revalidar la coalició progressista dels darrers quatre anys. Amb tot, els populars estan convençuts que aconseguiran un “govern sòlid i en solitari” encapçalat per Feijóo. Tot i això, amb l’oferta del PP al PSOE per deixar governar la llista més votada, Espinosa de los Monteros considera que l’únic vot per “derrocar el sanchisme” és el de Vox.