Aquest diumenge 23 de juliol se celebren eleccions generals a Espanya. En aquests comicis estan cridades a votar 37.466.432 persones, dels que 35.141.122 resideixen a Espanya i 2.325.310, a l'estranger. Del total, 1.639.179 podran participar per primera vegada en unes eleccions generals, per haver complert 18 anys des dels anteriors comicis, celebrats el novembre de 2019. El cert és que hi ha electors que mostren el seu rebuig a la política evitant participar en les eleccions i hi ha altres que prefereixen deixar constància de la seva desafecció política votant nul. És la seva manera de mostrar la seva disconformitat amb el sistema, amb els partits polítics o amb els candidats: dipositar un vot nul.

🔴 Resultats eleccions generals 2023, DIRECTE | Escrutini del Congrés i el Senat
 

🔴 Resultats eleccions generals 2023 a Catalunya, DIRECTE | Escrutini del Congrés i el Senat
 

Es consideren vots vàlids els fets a una candidatura legalment proclamada o els vots en blanc (el sobre buit, sense papereta). El vot nul és aquell que no compleix aquests requisits. Hi ha moltes opcions perquè un vot sigui considerat nul.

Opcions de vot nul

Aquestes són algunes de les opcions que tenen els electors per votar nul:

  • Els sobres que contenen més d'una papereta de partits diferents.
  • Paperetes que siguin en sobres alterats (amb escrits, trencats...)
  • Vots que s'emeten en sobres o paperetes diferents de les oficials.
  • Paperetes introduïdes a l'urna sense sobre.
  • Paperetes en les quals s'han ratllat, afegit o modificat el nom dels candidats.
  • Paperetes que presentin qualsevol alteració: dibuixos, gargots ...
  • Paperetes on s'hagin marcat més candidats dels legals. En el cas del Senat són un màxim de tres.
  • Introduir objectes als sobres.

Els vots nuls, sobre l'1%

A les últimes eleccions generals celebrades el novembre del 2019 hi va haver 217.227 vots en blanc i 249.487 vots nuls. És a dir, el 0,8% dels votants va dipositar una papereta en blanc a l'urna i l'1,01% dels vots va ser declarat nul, segons el recompte oficial publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Es tracta de percentatges similars als quals es van registrar en les eleccions municipals i autonòmiques del 26 de maig d'aquell mateix any: es va donar un 0,94% de vots en blanc i un 0,93% de vots nuls. En aquest cas, els percentatges es repeteixen en la resta de comunitats autònomes que han celebrat eleccions després: en cap no es va arribar a superar l'1,5% de vots en blanc o vots nuls.

Vot nul, regulat per llei

A Espanya no és obligatori votar, i si un decideix fer-ho, tampoc té per què votar per una candidatura: per a això existeix la possibilitat d'abstenir-se —i directament no acudir al col·legi electoral— o votar en blanc —dipositant una papereta en blanc en l'urna. Això sí, a l'hora de votar fa falta atenir-se al reglament i utilitzar el sobre i la papereta oficial. Qualsevol manipulació de la papereta o el sobre es considera vot nul, tal com recull la Llei orgànica del Règim Electoral General (LOREG).