El pròxim 23 de juliol se celebren les eleccions generals 2023. En aquesta jornada, els ciutadans espanyols podran votar els seus representants polítics per als pròxims quatre anys. Uns representants que es distribueixen entre el Congrés dels Diputats i el Senat, que conformen les anomenades Corts Generals. Els dos òrgans treballen en conjunt, però alhora mantenen algunes divergències. De fet, quan introduïm la papereta a l'urna en aquesta jornada electoral, ho haurem de fer amb dos sobres diferents, una per a cada cambra. Però quina diferència hi ha entre el Congrés i el Senat, i per què a Espanya hi ha aquesta distinció?

🔴 Eleccions Generals 2023, DIRECTE | Última hora dels col·legis electorals i del 23-J
 

📃 Llistes electorals a les generals 2023: partits i candidats
 

🟡 Candidats a les eleccions generals 2023: tota la llista


 

La resposta es troba a la Constitució Espanyola de 1978, document en el qual s'especifica el repartiment dels poders legislatiu, executiu i judicial. Les Corts Generals són les encarregades de representar el poble espanyol, amb les facultats del poder legislatiu i executiu, i ho fan a través de la cambra alta --el Senat-- i la cambra baixa --el Congrés--. Cal destacar que no tots els països del món són bicamerals com Espanya. De fet, més de la meitat del món opta per sistemes amb una sola cambra, si bé la majoria de països occidentals --com França, Alemanya, el Regne Unit, els Estats Units-- comparteix aquesta similitud amb Espanya.

Hi ha algunes funcions compartides entre les dues cambres. Per exemple, tant el Congrés com el Senat s'encarreguen conjuntament d'aprovar les lleis que proposen els representants polítics, tramitar els pressupostos generals de l'Estat, i controlar l'acció del govern a través de diversos procediments com ara preguntes, interpel·lacions, mocions i compareixences. Però aquest sistema bicameral és asimètric, perquè a la pràctica el Congrés té més poder que no pas el Senat. Vegem-ne les diferències.

El Congrés dels Diputats

La cambra baixa de les Corts Generals està formada per 350 diputats, que representen els ciutadans del país. Els seus membres són escollits de forma proporcional per cada província i ciutat autònoma segons el nombre d'habitants que tingui. Per exemple, mentre que la província de Barcelona aporta 32 diputats al Congrés, la de Lleida només n'aporta 4. Entre les funcions que té el Congrés de manera exclusiva, hi ha la facultat d'escollir el president del govern espanyol; convalidar o derogar els decrets-llei de l'executiu; proposar, debatre i votar projectes de llei, a més de presentar-hi esmenes; tramitar els pressupostos; i autoritzar tractats i convenis internacionals.

El Senat

Per altra banda, la cambra alta de les Corts Generals està formada per una xifra indeterminada de senadors --aquesta legislatura són 266--, que representen els territoris del país. A cada província li pertoca elegir entre tres i quatre membres, i les ciutats autònomes n'escullen dos; mentrestant, la resta de membres són triats pels parlaments de cada comunitat autònoma segons la seva població. La seva interferència en els processos legislatius és menor, i només pot tramitar els projectes i proposicions de llei un cop han passat pel Congrés, moment en el qual poden imposar el seu veto o introduir esmenes. A més, s'encarreguen d'aprovar els pressupostos i els fons de compensació interterritorial, així com escollir els membres d'òrgans públics com ara el Tribunal Constitucional o el Defensor del Poble.