El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha avançat les eleccions generals 2023 que es preveien per a finals d'any i finalment se celebraran el 23 de juliol. Tot just després d'haver votat a les eleccions municipals i autonòmiques, la ciutadania espanyola haurà d'elegir diputats i senadors. Els partits polítics s'enfronten a un nou calendari electoral amb uns temps molt ajustats en què han d'elaborar llistes arreu del país, definir les propostes electorals i l'estratègia de campanya. Repassem qui són els principals candidats, les dates clau i tota la informació en relació amb les pròximes eleccions generals 2023.
📺 Debats electorals generals 2023: horaris, dates, TV i participants
🗳️ Com sol·licitar el vot per correu per a les eleccions generals 2023? Terminis i documentació
Quan són les eleccions generals?
Els terminis i les dates clau del calendari electoral s'estableixen a partir del moment de la publicació del decret de convocatòria d'eleccions i dissolució de les Corts al Butlletó Oficial de l'Estat (BOE), segons les normes recollides a la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). El decret es va publicar el dimarts 30 de maig, dia que també marca la prohibició de fer actes d'inauguració o difondre propaganda institucional i s'inicia el període per demanar el vot per correu o des de l'estranger.
La primera data clau és el 9 de juny, en què acaba el termini per comunicar les coalicions electorals. Aquest dia està marcat en vermell al calendari de Podemos i Sumar, que han d'arribar a un acord per presentar-se sota una llista única. Entre el 14 i 19 de juny, els partits han de presentar les candidatures al Congrés i al Senat, és a dir, les llistes de cada partit. Les candidatures definitives es faran públiques el 27 de juny. A partir d'aquí, comença el compte enrere per a l'inici de la campanya electoral, que durarà 15 dies, entre el 7 i el 21 de juliol. El dissabte 22 de juliol serà la jornada de reflexió, en què els partits no podran demanar el vot, i finalment, el 23 de juliol se celebrarà la jornada electoral. Un cop celebrades les eleccions, els nous membres electes celebraran la sessió constitutiva del Congrés i el Senat el 17 d'agost.
Candidatures a les eleccions generals 2023
Encara és d'hora per saber qui serà el cap de llista de cada partit a les eleccions generals, donat que les formacions encara han d'elaborar les llistes definitives. A més, cal remarcar que els partits poden presentar candidatures a les 52 circumscripcions electorals, de manera que una mateixa formació té diversos caps de llista. Amb tot, els més visibles solen ser, en el cas de partits d'àmbit estatal, els candidats de Madrid, i en el cas de partits nacionals, els de Barcelona. Tan bon punt coneixem els candidats o candidates definitius els anirem actualitzant.
Pedro Sánchez tornarà a presentar-se com a candidat del PSOE per repetir com a president. Si no hi ha canvis d'última hora, s'enfrontarà al líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, actualment senador. Ciutadans ja ha anunciat que no es presentarà. Quant a la resta de formacions, encara no hi ha un candidat clar. Si Podemos i Sumar uneixen forces, previsiblement la candidata serà l'actual vicepresidenta segona, Yolanda Díaz. En el cas d'Esquerra Republicana, el probable candidat serà Gabriel Rufián. Junts per Catalunya triarà el seu representant a través de primàries internes, i de moment els dos possibles candidats són l'exconseller d'Economia Jaume Giró o la diputada al Congrés Míriam Nogueras.