Les eleccions generals d'aquest diumenge 23 de juliol, les primeres de la història que se celebren en període estival, ja s'han convertit en les més cares de la història pujant fins als 220,87 milions d'euros. L'avançament electoral ha suposat un sobrecost en les arques de l'Estat. El pressupost per aquests comicis superen en gairebé 80 milions les de l'any 2019, quan el pressupost pels comicis tant del mes d'abril com els de novembre van ser 138,961 milions d'euros. El pressupost depèn del ministeri de l'Interior, i gairebé la meitat—el 45,9%—dedicat a les despeses postals d'enviament de propaganda electoral i les gestions del vot per correu. Segons dades de la Presidència del govern espanyol, els serveis postals per a aquests comicis s'emporten 101.500.000 milions d'euros, mentre que les operacions i gestions de la resta de les administracions públiques ocupen el 36,7% del pressupost, amb més de 81,1 milions d'euros.

🔴 Eleccions Generals 2023, DIRECTE | Última hora dels col·legis electorals i del 23-J

A la logística electoral, és a dir al desplegament de taules, urnes i cabines, es destinaran una mica més de 22,5 milions, és a dir el 10,2%, mentre que la partida destinada a la difusió dels comicis, escrutini provisional i sistemes de telecomunicacions superarà els 13,4 milions. Només l'1% del pressupost, és a dir altres 2,2 milions d'euros, es destinaran a despeses imprevistes. 

Gairebé 37,5 milions de persones cridades a votar el 23-J

Gairebé 37,5 milions d'espanyols estan cridats a votar aquest diumenge en les quals seran les setzenes eleccions generals que se celebren a Espanya en la recent etapa democràtica. Amb la seva papereta, els electors designaran els 350 escons del Congrés i als 208 del Senat entre les 1.093 candidatures que concorren a aquests comicis, a través de 60.314 taules desplegades en 22.562 locals electorals per tota Espanya, en els quals s'han repartit 210.000 urnes i 59.000 cabines de votació. De total d'electors, el 35.140.881 resideixen a Espanya, 2.328.261 a l'estranger i 1.639.363 votaran per primera vegada en unes eleccions generals.

A Catalunya, 5.703.737 electors estan cridats a les urnes aquest diumenge. Hi ha 2.668 col·legis repartits per tot el territori: 1.605 a Barcelona, 365 a Tarragona, 383 a Girona i 315 a Lleida. I pel que fa a les meses, n'hi haurà 8.923, un 6% més que a les eleccions del 2019: 6.472 a Barcelona, 1.039 a Tarragona, 863 a Girona i 549 a Lleida. 

📃Llistes electorals a les generals 2023: partits i candidats

El nou govern espanyol arrencarà el 17 d'agost

Els diputats i senadors elegits en les eleccions generals d'aquest diumenge prendran possessió dels seus escons el pròxim 17 d'agost, el dia en què es constitueixin el Congrés i el Senat en sengles sessions plenàries amb les quals s'obrirà la quinzena Legislatura. Les sessions constitutives del Congrés i del Senat començaran a les deu del matí i es desenvoluparan de manera simultània, cadascuna amb les seves pròpies regles. En el Congrés, la sessió serà presidida per la persona electa de major edat a qui assistiran—en qualitat de secretaris— les dues més joves, que s'encarregaran de llegir els noms dels electes i els recursos contenciós-electorals interposats. Ja no estarà el socialista Agustín Zamarrón, que ha presidit les últimes sessions constitutives del Congrés i que aquesta vegada no repeteix en llistes.

Els partits, coalicions i altres candidatures rebran 21.167,64 euros per cada escó del Congrés i del Senat que aconsegueixin en les eleccions generals d'aquest diumenge. És la mateixa quantitat que en 2016 i que en els comicis d'abril de 2019, si bé suposen 6.350,29 euros més que en les últimes legislatives, les del 10 de novembre de 2019. I és que aquesta subvenció es va retallar llavors un 30% fins als 14.817 euros en tractar-se d'una repetició electoral per falta d'acord per a investir president del govern d'espanyol.