La 'festa de la democràcia'. Aquest diumenge 23 de juliol se celebren les setzenes eleccions generals a l'Estat espanyol des de la Constitució de 1978. La votació es farà entre les 9 del matí i les 8 de la tarda i més de 37 milions d'electors estan cridats a les urnes. ElNacioncal.cat t'explica totes les dades relatives a aquests comicis: nombre d'electors, urnes preparades, col·legis electorals habilitats, paperetes impreses i el dispositiu policial previst per garantir que la jornada es desenvolupi amb normalitat. 

📃 Candidats a les eleccions generals 2023: tota la llista

🗳️ Quins candidats a les eleccions generals 2023 pots votar a Catalunya? 

Un total de 37.469.142 electors —persones amb la ciutadania espanyola, majors d'edat, empadronades en algun lloc i amb el dret a sufragi vigent— estan convocats a votar aquest diumenge per escollir els 350 diputats i els 208 senadors que formen les dues cambres parlamentàries espanyoles. Del total d'electors, 35.140.881 resideixen a l'Estat i uns 2.328.261 a l'estranger. A més, en aquests comicis un total d'1.639.363 joves podran votar per primera vegada en unes eleccions generals, en haver arribat a la majoria d'edat —18 anys, a l'Estat espanyol— durant la darrera legislatura. 

Per primera vegada des de 2011, els ciutadans inscrits en el Cens de Residents Absents (CERA) no han hagut de demanar el vot amb antelació en haver-se derogat el procediment del vot pregat que va fer desplomar-se la participació. Les zones de l'Estat amb més electors emigrats són, per aquest ordre, Galícia (472.140 electors), Madrid (376.495), Catalunya (281.551) i Andalusia (269.380). Per grup de sexe, consten més d'1,1 milions de dones que d'homes en el cens d'electors amb residència a l'Estat: 18.144.871 dones i 16.996.010 homes. 

200.000 urnes i 400 milions de paperetes

Per les eleccions generals d'enguany es constituiran 60.314 meses electorals, instal·lades en els 22.562 col·legis electorals habilitats. Han estat triades 180.942 persones com a membres titulars de les meses electorals (un president i dues vocals en cadascuna) i 361.884 suplents. Els titulars cobraran 70 euros nets en concepte de dieta per aquesta tasca. En aquests comicis s'han repartit un total de 210.000 urnes i 59.000 cabines de votació. L'Administració General de l'Estat ha confeccionat gairebé 400 milions de paperetes amb les llistes dels aspirants al Congrés i al Senat, així com 85 milions de sobres de votació. El cost total d'aquest dispositiu pels comicis puja a 220.872.805,92 euros. 

90.000 efectius policials

A més, per garantir que la jornada es desenvolupi amb normalitat, s'ha preparat un dispositiu de 90.000 efectius de les forces i cossos de seguretat de l'Estat, amb agents del Cos Nacional de Policia, Guàrdia Civil, Mossos d'Esquadra, Ertzaintza, el Cos General de la Policia Canària, la Policia Foral de Navarra, policies locals, serveis d'emergències i Protecció Civil. 

Més de 1.000 candidatures

A aquests comicis concorren 1.093 candidatures, de les quals 549 opten a ocupar algun dels escons en el Congrés i 544 al Senat. Per cada escó del Congrés competiran un total de 3.735 persones —dins les llistes electorals dels partits—, a una mitjana de deu per plaça, i 1.157 ho faran pels 208 escons del Senat. Dels 3.735 aspirants a ocupar una butaca en el Congrés, 1.819 són dones (48,70%) i 1.916 són homes (51,30%), mentre que entre els 1.157 candidats al Senat hi ha 648 homes (56%) i 509 dones (44%).

Les setzenes eleccions generals

Les d'aquest diumenge 23 de juliol són les setzenes eleccions generals des de la Constitució de 1978. Les primeres eleccions es van celebrar el 15 de juny de 1977. Posteriorment, s'han celebrat Eleccions Generals l'1 de març de 1979, el 28 d'octubre de 1982, el 22 de juny de 1986, el 29 d'octubre de 1989, el 6 de juny de 1993, el 3 de març de 1996, el 12 de març de 2000, el 14 de març de 2004, el 9 de març de 2008, el 20 de novembre de 2011, el 20 de desembre de 2015, el 26 de juny de 2016, el 28 d'abril de 2019 i el 10 de novembre de 2019.