Esquerra Republicana ha tornat a apostar per Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) com a cap de llista per a les eleccions generals espanyoles. Ja ho va ser el 2015, el 2016 i el 2019, amb l'excepció de l'abril, quan va assumir aquest rol un Oriol Junqueras en ple judici als presos polítics. I aquell any, els republicans van aconseguir dues victòries diferents que els van convertir en el partit independentista amb més representació al Congrés i en un soci gairebé imprescindible per a Pedro Sánchez a l'hora de tirar endavant bona part de les seves iniciatives. Pocs dies abans de les eleccions, Rufián continua defensant l'estratègia del diàleg i ja ha posat preu a una hipotètica investidura del socialista: Rodalies, dèficit fiscal i més negociació. Un plantejament no exempt de crítiques de la resta de partits independentistes.
✍🏻 Llistes electorals a les generals 2023 a Catalunya
Va veure el debat a tres d'aquest dimecres, on no hi havia Feijóo però tampoc ERC o EH Bildu?
Sí, soc un apassionat dels debats. Però crec que no va ser un debat a tres, sinó un tàndem lògic contra el senyor Abascal. També vaig tenir la sensació que hi havia un gran elefant a l'habitació: Catalunya. I va quedar demostrat que el suposat progressisme espanyol no té cap mena de projecte per al país, més enllà de mentides piadoses o decebre la gent.
Normalment comencem aquestes converses situant el vot frontera. Què pot aportar Esquerra que no pugui aportar Junts? I Sumar?
Tinc l'honor de representar un partit que va guanyar dues eleccions, i com a guanyador, tens vot frontera amb tothom, per a bé i per a mal. Esquerra Republicana fa molt de temps que aglutina o que intenta sintetitzar la diversitat del nostre país i el que podem aportar és la defensa inequívoca de Catalunya i la involucració més enllà de l'eslògan. Per a nosaltres, defensar Catalunya no és una frase buida, es tracta d'involucrar-nos, encara que fins i tot això de vegades ens resti. Vivim un moment molt antipolític, però crec que hem de reivindicar el que hem aconseguit aquests quatre anys, des d'apujar pensions a la llei d'habitatge fins a treure gent de la presó.
Tem que aquesta crida tan intensa al vot útil davant la por a una victòria del bloc PP i Vox li passi factura? Que un votant habitual d'Esquerra se senti interpel·lat, per exemple, a votar directament el PSC?
Jo estic convençut que hi ha molt votant progressista, antifeixista, republicà i, fins i tot, independentista que vol un govern progressista a l'estat espanyol. I nosaltres el que diem a qui vulgui frenar la dreta i la ultradreta, que pensi que això és impossible amb una esquerra de mentida. En aquests quatre anys hem obligat el PSOE a pactar quan el seu pla A era governar amb Albert Rivera. Vam aconseguir que això no fos així i poder avançar en l'agenda social i nacional. Per això, tothom que vulgui un govern progressista a Espanya, però que defensi Catalunya o que pensi en Catalunya, ha de votar Esquerra Republicana, és el vot útil. Qui pensi que el partit de Felipe González defensarà Catalunya, s'equivoca enormement
Hem d'estar preparats. No tots els cicles electorals són sempre tan extraordinaris
En els darrers quatre anys, el partit català amb més representació al Congrés ha estat independentista i això podria canviar aquest mateix cap de setmana. Què suposaria per al moviment perdre aquest poder a Madrid?
Cal recordar que el que va passar fa quatre anys va ser un miracle. Per primera vegada, un partit independentista com el nostre va guanyar unes eleccions generals, va ser miraculós. Molta gent va premiar amb més representació l'independentisme després de la repressió. Ara hem d'estar preparats. És de partit seriós, de partit de govern, estar preparat, perquè no tots els cicles són sempre tan extraordinaris. I a partir d'ara, ha d'imperar l'estratègia de diàleg. No és cert que hi hagi una confrontació d'estratègies dins l'independentisme. Només n'hi ha una, que és la d'ERC, que pot agradar molt poc, però que diu que s'ha de negociar, i després hi ha molt soroll al voltant de gent que no li agrada que la negociació la lideri Esquerra Republicana.
L'independentisme s'enfronta a un elefant en aquestes eleccions, que és l'abstenció. Hi ha una crida específica a no anar a votar a les eleccions espanyoles. A què creu que es deu? Això pot fer mal a ERC?
L'abstenció o l'abstencionisme és una posició tan legítima com qualsevol altra. Però, humilment, crec que aquells que diuen que tant fa el que passa en política ho diuen des d'un cert privilegi, perquè quan tu cobres un salari mínim o una pensió miserable o agafes un Rodalies, vols que segons qui tingui almenys força per canviar-ho. Jo m'he passat tota la campanya demanant un vot en defensa de Catalunya, no per al meu partit, sinó per al meu país, la seva cultura, llengua o serveis.
Gent que ha menystingut la taula de diàleg es manifestava amb el "Sit and talk"
L'estratègia d'ERC s'ha concentrat, de manera injusta, en la famosa expressió 'taula de diàleg'. Aquesta ha patit dos extrems: s'ha ridiculitzat, menystenint els resultats; però a l'altra banda hi ha hagut un punt de sacralització com si fos l'única via possible. Creu que hi ha un terme mitjà i considera que és recuperable?
Com a demòcrates, hem de defensar sempre la negociació. Ja sé que és un símil grandiloqüent, però fins i tot Nelson Mandela va negociar amb els seus carcellers. Qui som nosaltres per dir que no? Molta gent que va estar a la presó durant quatre anys per un referèndum i que representen espais ideològics de vegades diferents, han expressat de forma constant que, agradi més o menys, cal negociar. I al final és el famós "Sit and talk". Jo recordo manifestacions de centenars de milers de persones, fins i tot d'aquells que ara ho critiquen i que ho han menystingut, que es manifestaven demanant aquest espai de diàleg i de negociació.
He sentit el senyor Jordi Turull dir que ell no havia estat a la presó durant tres anys i mig pel tema de la transferència de Rodalies. Amb tot el respecte però també amb tota la fermesa, li he de dir al senyor Turull que ha estat tres anys i mig a la presó, tot i que no hi hauria d'haver estat ni un dia, perquè ERC el va treure després de negociar. Sona dur, però és la veritat.
Turull ha estat tres anys i mig a la presó, on no hauria d'haver estat ni un sol dia, perquè ERC el va treure
Jordi Turull i Jordi Sànchez eren dues de les persones que havien d'anar a aquesta taula de diàleg i el govern espanyol no els ho va permetre. Per aquesta simple qüestió, Junts en va marxar i des d'aleshores no hi és. No ho veu recuperable?
La taula de diàleg és entre governs, amb representants del govern espanyol, siguin quins siguin. L'espai de Junts podia enviar a qui volgués. Nosaltres amb la força que tenim podem fer fitxa fins a cert punt. L'únic que dic és que si som més, si anem acompanyats, si fóssim capaços de fer-ho tots junts, segurament moltes coses haurien avançat molt més.
Durant tota la campanya ha anat defensant els indults, però potser no ho havien fet tan fermament com fins ara. Creu que ha estat un error no haver-los reivindicat com una fita de la taula de diàleg o d'Esquerra?
Som molt prudents. Però ERC i totes les esquerres potser ens hem centrat massa a treballar, en la gestió, en la transformació. I després de quatre anys, els de "a canvi de res" havien guanyat, implementant un marc. En aquests 20 dies de campanya hem aconseguit contrastar molts relats, que cauen pel seu propi pes. No hi ha res més absurd en política que no dir el que fas i d'això n'hem de prendre nota.
El preu que posen a Pedro Sánchez és el traspàs de Rodalies, la continuïtat del diàleg i que es reverteixi el dèficit fiscal. Si Pedro Sánchez diu que sí a les tres coses, votaran a favor de la investidura?
Hi ha tres escenaris possibles. El primer, amb PP i Vox; el segon, PP-PSOE i PSOE-PP, que és possible, perquè el PSOE potser es pot abstenir per un mal sentit d'estat i fer Feijóo president; i un tercer com el de la darrera legislatura, en el qual EH Bildu i ERC hem obligat el PSOE a fer moltes coses. Si hi ha el segon o tercer escenari, el que cal és parlar de dèficit fiscal, que és de 20.000 milions d'euros, segons els càlculs; intentar acabar amb l'infern que suposa agafar un Rodalies en aquest país i que Sánchez no s'aixequi de la taula de negociació per parlar d'amnistia i de referèndum d'autodeterminació.
Assegurem que hi haurà un govern progressista però que pensi en Catalunya
I si el PSOE es tanqués en banda a aquestes tres peticions?
Si passa, ho hauran d'explicar ells. Nosaltres el 2019 vam tombar una legislatura perquè el PSOE no s'asseia a la taula de diàleg. El que assegurem és que hi haurà un govern progressista però que pensi en Catalunya. I l'única manera que això passi és que tinguem la força suficient.
Posant aquest preu, però anunciant a la vegada que impediran de totes totes un govern de la dreta, no l'estan abaratint?
El votant progressista i antifeixista ha de saber per a què serveix el seu vot. I hi ha molta gent en aquest país que potser pensa que la millor manera de frenar la dreta és votar el partit de Felipe González. Nosaltres el que proposem és que qui vulgui governar el seu país, en aquest cas l'estat espanyol, haurà de respectar el nostre. I per fer-ho: dèficit fiscal, Rodalies i negociació.
Ha dit que després del 23-J hi ha tres escenaris, però n'hi ha un quart que és el de la repetició electoral. Abans un mal acord que repetició d'eleccions?
Jo li puc assegurar que, en qualsevol escenari, el vot d'Esquerra Republicana és útil. Hem demostrat que prioritzem Catalunya i que els xantatges no funcionen. A l'únic que aspirem és a anar més acompanyats. Aspiro que el meu país surti d'aquesta mena de bucle tòxic que hi ha dins de l'independentisme. Compartim diagnòstic, però arriba un punt que dius: "I què fem?". Som aquí per intentar formar part de la solució, no només de l'anàlisi.
Nogueras ha proposat el retorn de les competències per fer un referèndum.
Hi ha una manera molt bona que és que segui amb nosaltres a la negociació. És una manera estupenda, formidable.
La unitat de facto existeix a Madrid, tot i que a vegades d'amagatotis
Davant l'escenari d'un govern de coalició PP i Vox, li semblaria bé que hi hagués un Govern de concentració a la Generalitat?
Aquest no és el meu àmbit. Jo veig els meus companys i companyes que es deixen la vida intentant governar en circumstàncies molt difícils i respecto molt el que fan. Seria irresponsable per part meva entrar en aquest escenari.
I al Congrés, seria més fàcil recuperar la unitat de l'independentisme per defensar els interessos de Catalunya que en aquesta darrera legislatura?
Porto ja set o vuit anys al Congrés, que és relativament poc, però he viscut moments molt diferents. Una primera legislatura amb majoria absoluta del PP, i tothom recorda com confrontàvem. Ningú ha de sospitar de la nostra fermesa davant de la dreta, ultradreta, el feixisme o les clavegueres. Però aquesta unitat d'acció tan demanada dins l'independentisme existeix. El percentatge de vegades que Esquerra Republicana ha votat després de negociar iniciatives del govern espanyol és d'un 89%. Junts ho ha fet un 85% sense negociar. La unitat d'acció existeix de facto, encara que sigui d'amagatotis. La diferència és que nosaltres no anem a veure el Rei i que no hem modificat la llei de consentiment amb la dreta.
Que se li digui segons què a Oriol Junqueras a mi em fa molt mal
De quina mesura que el seu partit porta al programa electoral se sent particularment orgullós i que per culpa de l'infern mediàtic no ha aconseguit transmetre?
Els partits d'esquerres moltes vegades se senten incòmodes en l'àmbit empresarial i l'àmbit de la seguretat. Jo crec que si volem ser un partit de govern, n'hem de parlar clar i sense complexos. Un dels factors que va decantar la balança pel nostre no a la reforma laboral va ser l'absència de PIMEC, que és la principal representació de la nostra empresa, en el diàleg social. Garamendi no representa l'empresa real ni catalana. Això ho podem aconseguir la propera legislatura, perquè vam estar molt a prop de fer-ho.
I quin tòpic pesa sobre ERC que vostè detesta perquè és fals?
Parlant a nivell humà, jo he vist Oriol Junqueras a Estremera, a Soto del Real i a Lledoners, amb la seva família. Tenir un amic de manera injusta a la presó és terrible i que a l'Oriol se li digui segons què, a mi em fa molt mal. Ell és granític i aparentment no l'afecta. Dinant amb l'Arnaldo Otegi, que també ha estat de forma injusta a la presó, ell flipava, no ho entenia. "Com és possible que et diguin això pel carrer?", deia. Afortunadament, són dues o tres persones, però et fa pensar en la toxicitat en què vivim.
Recupera l'entrevista sencera a continuació: