La campanya electoral s'acaba i això significa que arriba la jornada de reflexió. Aquest diumenge 23 de juliol se celebren les eleccions generals a tot l'estat espanyol, per tant, el dissabte 22 de juliol serà la jornada de reflexió, un dia que es repeteix sempre que hi ha comicis. Aquesta és el dia anterior al de les votacions que assenyala el final de la campanya electoral. Hi ha sèrie de coses que estan prohibides durant aquest dia, com per exemple demanar el vot per a una determinada formació o fer qualsevol mena de manifestació pública que pugui induir el sentit de vot.
🔴 Eleccions Generals 2023, DIRECTE | Última hora dels col·legis electorals i del 23-J
📝 Llistes electorals a les generals 2023: partits i candidats
🗳️ Llistes electorals a les generals 2023 a Catalunya
Quin és l'objectiu de la jornada de reflexió?
La LOREG (la Llei Orgànica del Règim Electoral General) estableix que la jornada de reflexió comença el 21 de juliol a les 23.59 hores i dura fins a les 23.59 hores del 22 de juliol, moment en el qual comença la jornada electoral. La llei indica que durant aquest dia no es pot difondre propaganda electoral ni realitzar-se cap acte de campanya electoral, i també està prohibida la publicació, difusió o reproducció de sondejos electorals, independentment del mitjà de comunicació pel qual siguin transmesos, i no només en jornada de reflexió, sinó també durant els cinc dies previs a les eleccions. Malgrat que aquí hi ha una excepció, i és que salva amb les denominades 'enquestes prohibides', que es publiquen en premsa estrangera, ja que fora d'Espanya no estan prohibits els sondejos.
L'objectiu de la jornada de reflexió és que el votant pugui valorar totes les opcions possibles i processar tota la informació rebuda durant la campanya. Com el seu nom indica, la jornada és per reflexionar el vot sense interferències externes dels partits.
Quines són les penalitzacions per saltar-me la jornada de reflexió?
La llei estableix que si s'incompleixen les normes de la jornada de reflexió, i un partit fa alguna mena de campanya a favor de la seva candidatura, hi ha sancions que poden anar des dels tres mesos fins a l'any de presó, i multes de sis a vint-i-quatre mesos, i inhabilitació especial per a professió, ofici, indústria o comerç per temps d'un a tres anys. En aquest aspecte, la Junta Electoral Central serà la que determini si s'ha produït difusió propagandística en la jornada de reflexió estudiant cada cas. Malgrat que existeix la llei, en molt poques ocasions s'ha hagut d'aplicar aquestes sancions per incompliment de la norma.
Que està permès i què no?
El que no està permès durant la jornada electoral és demanar el vot de manera explícita i no es poden penjar cartells. Però hi ha escletxes com per exemple manifestacions contra una sentència, això sí, sense que se sol·liciti el vot o es faci propaganda. Així doncs, en la sentència de 2010 que va revocar la prohibició d'una manifestació feminista durant una jornada de reflexió, el tribunal va concloure que les manifestacions només es poden prohibir "quan la finalitat sigui la captació de vots".
Des de 2007, la prohibició de fer propaganda electoral s'amplia també a tota aquella que es pugui compartir a través d'internet i xarxes socials, però cal entendre que la norma no especifica què s'entén com a propaganda i què no.