El recorregut de Vox a les eleccions generals és tan prematur com consolidat. 4 anys més tard de la primera experiència al Congrés dels Diputats, el partit de Santiago Abascal s’ha consolidat a totes les institucions polítiques i s’ha confirmat com l’única competència a la dreta del Partit Popular després de la pràctica desaparició de Ciutadans. En funció de com quedi la configuració parlamentària després de les eleccions espanyoles del 23 de juliol i vistos els pactes en ajuntaments i comunitats autònomes, Vox podria tenir la clau de govern per ungir Alberto Núñez Feijóo com a futur president del govern. I a Abascal ja no l’alimenten molles, ara vol entrar a tots els governs per fer valer els seus vots. Ja comparteix executius amb el PP al País Valencià i Extremadura a l'espera del que passi a l'Aragó i Múrcia.
❓ Quan són les Eleccions Generals 2023 a Espanya? Dates clau i candidats
🗳️ Vot per correu a les eleccions generals 2023: calendari, dates i com sol·licitar-lo
📬 Com votar a les eleccions generals 2023 des de l'estranger
L’experiència parlamentària de Vox és curta, però ascendent. Després de posar un peu al parlament d’Andalusia el 2018, Abascal feia el primer gran salt al Congrés dels Diputats arran de la convocatòria electoral anticipada de l’abril del 2019, en el marc de la impossibilitat de Pedro Sánchez d’aprovar els pressupostos generals de l’Estat. En la primera ocasió que tenien una candidatura conjunta a arreu, Abascal va obtenir 24 escons, el 10% dels vots, i es va convertir en la cinquena força parlamentària per darrere del PP, el PSOE, Ciutadans i Unides Podem. En aquest sentit bevia de la davallada històrica del PP de Pablo Casado (66 diputats) i entrava en la competició directa amb Ciutadans, que arreplegava els millors resultats (57) mai aconseguits abans de començar el camí cap a la desaparició.
Vox fa el gran salt el 2019
Ciutadans es va negar a formar govern amb el PSOE, que tampoc va acceptar l’oferta de Pablo Iglesias (Unides Podem) per formar la primera coalició des de la recuperació democràtica. Amb l’afany de voler guanyar més distància, Pedro Sánchez va convocar un altre cop eleccions espanyoles pel novembre. La jugada va sortir malament perquè els socialistes van baixar i no van tenir més remei que teixir un govern de coalició amb els morats. Igualment aquells comicis van començar a marcar una tendència: el PP recuperava terreny perdut, Ciutadans es va començar a desinflar i Vox feia un pas endavant molt important: Abascal es va erigir com a tercera força política a la cambra espanyola, gràcies als 52 escons i el 15% dels vots.
Des de llavors, Santiago Abascal ha fet oposició al govern progressista amb un discurs molt dur demonitzant els pactes amb Bildu i els independentistes. En paral·lel, l’extrema dreta s’ha consolidat als ajuntaments i als parlaments autonòmics arran del 28 de maig fins al punt que ha format coalicions amb el PP en alguns territoris. A Catalunya, a l’abril del 2019 Vox va obtenir un escó i al novembre en van ser dos: Ignacio Garriga, que actualment és el secretari general del partit, i Juan José Aizcorbe.