No hi ha hagut sorpasso. Yolanda Díaz no ha pogut superar l'extrema dreta de Vox en les eleccions generals del 23-J i Sumar s'haurà de conformar amb ser la quarta força política al Congrés dels Diputats amb 31 escons. El Moviment Sumar, compost per 15 formacions, pretenia reagrupar el vot de l'esquerra per consolidar-se com a tercera força a l'hemicicle i ser clau per revalidar el govern de coalició amb Pedro Sánchez. El candidat del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, s'ha imposat amb 136 diputats, molt lluny dels 176 necessaris per a la majoria absoluta; i si bé estaria una mica més a prop amb els 33 escons del partit de Santiago Abascal, tampoc no sumarien una majoria suficient perquè la dreta arribés a la Moncloa de forma folgada.
⏰ | 🔴 Resultats Eleccions Generals 2023, DIRECTE | Escrutini del Congrés i el Senat
L'aritmètica dels resultats dels comicis a l'hemicicle espanyol fa que la governabilitat es compliqui i que el camí perquè Sumar formi part d'un possible govern amb els socialistes sigui ardu i complex. Els actuals socis de govern havien manifestat la seva intenció de tornar a pactar, però amb el 100% dels vots escrutats Sumar i PSOE sumen un total de 153 diputats, 16 menys que el bloc de la dreta, amb 169. Els resultats obtinguts per Yolanda Díaz suposen una patacada per a l'esquerra més progressista: el 2019, i sense l'existència de Sumar, les formacions a l'esquerra del PSOE —representada llavors per Unidas Podemos, Izquierda Unida i Más País, ara partits agregats a la marca de Díaz— van obtenir 38 diputats, 7 més que aquest 23-J.
L'esquerra alternativa es consolida llavors com a quarta força política, la mateixa posició que fins ara acollien els morats, amb el 12,31% dels vots i un total de 2.992.861 de persones que han confiat en una proposta nascuda fa pocs mesos. A Catalunya, la formació d'esquerres liderada per Díaz ha aconseguit 7 representants amb el 14,03% dels vots i 490.697 paperetes, els mateixos que va assolir Pablo Iglesias el 2019. En aquesta ocasió, el resultat li serveix per posicionar-se com a segona força a casa nostra en la nit de l'aclaparadora victòria dels socialistes catalans —després de 15 anys a l'oposició— i la gran patacada de l'independentisme, amb 9 diputats menys al parlament espanyol. Per províncies, Sumar ha recollit 5 escons a Barcelona (399.961 vots, 15,2%), 1 a Girona (35.118 vots, 1096%), 1 a Tarragona (41.496 vots, 11,33%) i cap a Lleida.
La valoració de Yolanda Díaz: "Avui tenim un país millor"
La líder de Sumar ha comparegut poc abans de la mitjanit per valorar els resultats i, entre aplaudiments i crits de joia, s'ha mostrat satisfeta per "haver fet possible canviar la vida de la gent, el guió l'han canviat democràticament els espanyols i les espanyoles", en clara referència al retrocés de Vox, que ha perdut gairebé una vintena de representants a la cambra baixa. "Els hem dit en aquesta campanya que hi havia gent preocupada al nostre país i avui crec que la gent anirà a dormir més tranquil·la; la democràcia avui ha guanyat, i la democràcia avui surt enfortida, hem guanyat, avui tenim un país millor", ha manifestat en la seva primera compareixença després de l'escrutini. Entre crits de "no passaran", Aina Vidal, candidata de Sumar-En Comú Podem per Barcelona, també s'ha mostrat entusiasmada davant del retrocés de l'extrema dreta. I ha afirmat que "no governarà ni el PP ni Vox".
El Moviment Sumar està compost per 15 formacions i figures independents —Podemos, Izquierda Unida, En Comú Podem, Compromís, Más País, Más Madrid, Drago Canarias, Verdes Equo, Chunta Aragonesista, Batzarre, Movimiento por la Dignidad y por la Ciudadanía, Iniciativa del Pueblo Andaluz, Izquierda Asturiana, AraMés i Alianza Verde—. Es va inscriure com a partit el 30 de maig, just un dia després que el president del Govern convoqués eleccions anticipades després de la victòria del Partit Popular a tot el territori en les municipals del 29 de maig. La negociació va ser especialment àrdua amb Podemos, que va acabar cedint i va accedir a no incloure a les llistes noms robustos de la formació morada com Irene Montero o Pablo Echenique.
La participació en aquestes eleccions generals ha estat del 70,38%, gairebé quatre punts més que el 2019, amb un total de 24.567.749 persones exercint el seu dret a les urnes. En el conjunt d'Espanya, ha pujat en 1,9 punts, mentre que Catalunya s'ha convertit en el territori que ha liderat l'abstenció amb 6,5 punts menys que el 2019. La participació total en els comicis del 10-N va ser del 69,96%, gairebé sis punts per sota de les anteriors, que es van celebrar l'abril del mateix any. A més, les dades de participació han estat condicionades per la xifra rècord de vots per correu, que s'apropa a 2,5 milions de paperetes emeses abans que s'obrissin els col·legis electorals, la qual cosa representa un 7% del cens nacional.
Els possibles pactes de l'esquerra
Els resultats de les eleccions llancen un escenari de possible bloqueig. Encara que Feijoó ha guanyat les eleccions en vots i escons, la dreta no suma i la coalició progressista liderada per Pedro Sánchez encara podria revalidar un govern amb Sumar si comptés amb els vots dels nacionalistes i l'abstenció de Junts. El PSOE (122), Sumar (31), ERC (7); EH Bildu (6); PNB (5) i el diputat del BNG sumen 172 diputats, així que, en cas de comptar amb tals aliances, l'única opció que Sánchez torni a ser president del govern espanyol és que els set escons de Junts s'abstinguessin. "Nosaltres no farem president Pedro Sánchez a canvi de res", ha dit Míriam Nogueras, cap de llista del partit de Carles Puigdemont.