Yolanda Díaz tenia dos encàrrecs per part de Pedro Sánchez i un repte personal de cara al 23-J: unificar tot l’espai a l’esquerra del PSOE engolint Podemos, guanyar-li a Vox la partida de quedar com a tercera força a les eleccions generals, i superar el nombre de diputats que havia aconseguit Unidas Podemos el 2019. Ha aconseguit el primer objectiu, però res no indica que les altres dues coses es produeixin, sobretot la de crear una plataforma que eixamplés la base esquerranosa a Espanya. La missió de Yolanda Díaz partia de la desfeta del 28-M. L’absolut triomf del PP en aquelles eleccions municipals i autonòmiques no es va deure a un resultat desastrós del PSOE, sinó a la descomposició de l’esquerra.
🔴 Quan són les Eleccions Generals 2023 a Espanya? Dates clau i candidats
Costa d’entendre, doncs, que Yolanda Díaz hagi presentat pel 23-J una campanya tan erràtica, que l’ha mantingut absent i incapaç de marcar agenda política. És cert que l’escenari al seu davant li complicava la feina: són unes eleccions del tot polaritzades que han tornat a fer créixer el bipartidisme. No hi ha dubte que després del 23-J governarà o bé Alberto Núñez Feijóo o bé Pedro Sánchez i això ha fet que PP i PSOE liderin a molta distància dels altres candidats les enquestes prèvies al dia de les eleccions.
La campanya de Sumar ha estat repleta de confusió, sobretot per dos elements: una idea amb clar potencial de millorar —o almenys amb moltes mancances— com és l’herència universal, i embolicar la troca a Catalunya sobre el dret a l’autodeterminació dels catalans. Tot això, al cap i a la fi, allunya Sumar de completar una de les seves principals missions: quedar com a tercera força a gairebé tot el territori, ja que hi ha 28 províncies a l’Estat que només envien cinc o menys diputats a Madrid. És a dir, províncies en les quals, normalment, els vots que ha arreplegat la quarta força es dirigeixen directament a les escombraries, ja que només acaben convertint-se en diputats representants de les tres primeres forces.
L’altra mala notícia per Yolanda Díaz és que la majoria de baròmetres publicats durant la campanya situen el sostre de Sumar en els 35 diputats, que és precisament el nombre d’escons que ha tingut Unidas Podemos en la darrera legislatura, sense tenir en compte els tres de Más País, el partit d’Íñigo Errejón que ara forma part del paraigua de Yolanda Díaz. Tot indica que el 23-J el PP i el PSOE s'enduran bona part del vot útil. De fet, moltes enquestes pronostiquen que el PSOE obtindrà més vots que el 2019, però menys escons.
Contradiccions amb els comuns i sepultura del referèndum
Sumar ha tornat a fer enginyeria lingüística en aquesta campanya electoral per acabar reconeixent el que era d’esperar: Yolanda Díaz no té cap intenció que els catalans exerceixin el seu dret a l’autodeterminació i resolguin el seu conflicte polític amb Espanya a través d’un referèndum. Després que els comuns prometessin defensar una consulta sobre la independència de Catalunya al Congrés dels Diputats, i de comprometre’s a obligar Sumar a incloure-ho al seu programa electoral, Yolanda Díaz va etzibar una bona cleca a la divisió catalana.
Primer van veure’s obligats a deixar de parlar de referèndum i referir-se a una “consulta” sobre un “pacte territorial”. Era l’anticipació del que més tard la mateixa Yolanda Díaz va confirmar en una entrevista amb Ana Rosa Quintana: el referèndum “no està sobre la taula”. Així, al seu programa electoral no fa cap mena de menció a aquesta eina, i parla només de recuperar un Estatut que sí que sigui el que han votat els catalans.
Herència universal
L’herència universal és l’única proposta que ha generat soroll a l’estat espanyol. La idea és la següent: amb l’excusa de voler fomentar l’ascensor social, qualsevol ciutadà que compleix els 18 anys rep un ingrés de 20.000 euros. Qualsevol jove, sí. És a dir, que —amb permís de tots els clixés— rep la mateixa quantitat de diners un jove de la barcelonina Ciutat Meridiana que de Sarrià, i percebrien també 20.000 euros tant un jove del madrileny districte de Vallecas que de la benestant zona de Salamanca.
Molts analistes s’han posat les mans al cap quan han escoltat la proposta, en tant que és complicat no veure-la injusta: no tothom necessita aquesta empenta econòmica per prosperar. Yolanda Díaz sosté que la quantitat de joves que pertanyen a classes benestants és “poca”, i defensa que aquesta herència ha de tenir el caràcter d’universalitat que també té la sanitat pública. No menciona, però, que al metge s’hi va quan hi ha una necessitat. Tot plegat, des de Sumar calculen que la mesura beneficiaria 2,5 milions de joves i costaria uns 10.000 milions d’euros cada any.
Sortir una hora abans de la feina
L’altra gran mesura de la qual Yolanda Díaz ha estat fent bandera durant tota aquesta campanya electoral és reduir la jornada laboral de forma progressiva. La proposta és la següent: reduir el 2024 la jornada laboral de 40 hores setmanals a 37,5, i anar-la reduint progressivament fins a les 32. “Estar una hora abans a casa és més sa”, afirma la vicepresidenta espanyola. Per defensar la viabilitat de la seva mesura, Sumar assegura que a l’estat espanyol es treballa unes 300 hores de mitjana més que a Alemanya i 150 més que a França.
Humiliació a Podemos
Yolanda Díaz també s'ha encarregat en aquesta campanya que Podemos quedi del tot aniquilat i que ningú li podrà disputar el tron de l'espai situat a l'esquerra del PSOE durant els pròxims anys. El primer pas va ser decapitar la cara més coneguda dels morats, Irene Montero, i el segon ha sigut reduir dràsticament la presència d'aquest partit a la campanya del 23-J. La ministra Ione Belarra, que és la secretària general de Podemos, ha estat pràcticament desapareguda. Va participar aquest passat dilluns en un acte a Navarra (la seva terra natal) i tornarà a participar en l'acte de tancament de campanya, aquest divendres a Madrid. I els sona el nom de Pablo Iglesias, l'exlíder de Podemos i parella d'Irene Montero? Si fa dies que no escolten el seu nom és, precisament, perquè ha decidit apartar-se i no ajudar en la campanya de Yolanda Díaz.
Una darrera esperança: el debat a tres de TVE
Cal dir, però, que el debat a tres de TVE (entre Yolanda Díaz, Pedro Sánchez i Santiago Abascal) va enfortir la figura de la líder de Sumar. Va ser, clarament, la guanyadora d'aquell debat. Va fer d'escudera del president del govern espanyol, ja que el socialista va tornar a deixar-se a casa la seva millor versió i va col·locar-se darrere de la líder de Sumar. La vicepresidenta espanyola, en canvi, va lliurar correctament la seva batalla contra el líder del partit d'extrema dreta. L'esperança del seu partit és que després del debat pugui esgarrapar-li vots al PSOE d'aquells indecisos d'esquerres i guanyar-li així a Vox la tercera posició.