Resultats Eleccions Generals 2023, DIRECTE | Escrutini i possibles pactes

Finalitzem aquí el directe d'ElNacional.cat per les eleccions generals d'aquest 23-J, on el PP de Feijóo ha aconseguit una victòria pírrica, que, contra el que deien els sondejos, no li permet la majoria absoluta necessària per governar conjuntament amb Vox. I la possibilitat que Pedro Sánchez es mantingui a la Moncloa és també real. Així i tot, sembla que l'escenari més plausible és una repetició electoral, ja que cap dos dels blocs, ni les dretes ni les esquerres amb nacionalistes perifèrics no sumen suficient per arribar als 176 escons necessaris. 

Camí d'una repetició electoral | ✍️ Editorial de José Antich 

"Anem, per tant, a un bloqueig electoral que, segurament, desembocarà en unes noves eleccions a finals d'any. En aquest context, és probable que vegem el PSOE fins i tot forçant aquest escenari, ja que davant d'una nova cita amb les urnes, farà bandera que prefereix anar de nou a unes eleccions que de dependre dels independentistes".

Pedro Sánchez suma el 23-J al seu manual de resistència: “El bloc involucionista ha fracassat” | ✍️ Abel Degà

Per molt que la pilota a la teulada de Junts per Catalunya pugui complicar la seva investidura com a president del govern espanyol, Pedro Sánchez pot presumir d’haver anotat les eleccions generals del 23-J com un capítol més del seu manual de resistència. “El bloc involucionista ha fracassat”, ha bramat aquest diumenge el líder socialista des del balcó de Ferraz, després d’haver quedat en segona posició en els comicis, però davant d’un PP que no suma prou amb Vox ni amb UPN ni Coalició Canària perquè se li faci entrega de les claus de la Moncloa.

El País Valencià, que té 33 escons assignats, els ha repartit de la següent forma: victòria del PP amb 13 diputats, després PSOE amb 11; Vox amb 5 i Sumar 4.

En les darreres eleccions, el novembre del 2019, el resultat va ser una victòria del PSOE, amb 10 diputats; després el PP, amb 8; Vox, amb 7 escons; Podemos amb 4; i Ciutadans, amb 2; i Més Compromís, amb 1. 

A Andalusia, que té 61 escons assignats a escollir, el repartiment s'ha donat de la següent forma: victòria del PP amb 25 diputats, després PSOE amb 21, Vox amb 9 i, finalment, Sumar amb 6. 

En les darreres eleccions, el novembre del 2019, el resultat va ser una victòria del PSOE, amb 25 diputats; després el PP, amb 15; Vox, amb 12 escons; Podemos amb 6; i Ciutadans, amb 3. 

La Comunitat de Madrid, que és la que té més diputats, 61, els ha repartit de la següent forma: victòria del PP amb 25 diputats, seguits del PSOE amb 21; Vox amb 9 i, finalment, Sumar amb 6. 

En les darreres eleccions, el novembre del 2019, el resultat va ser una victòria del PSOE, amb 10 diputats; però empatats en escons amb el PP; després Vox, amb 7 escons; Podemos amb 5; Ciutadans amb 3; i Más Madrid, amb 2. 

Catalunya, que té un total de 48 diputats, s'ha repartit els escons de la següent forma: victòria clara del PSC, amb 19 escons; Sumar amb 7; ERC, amb 7; Junts amb 7; PP amb 6 i Vox, amb 2. 

En les darreres eleccions, el novembre del 2019, el resultat va ser una victòria d'ERC, amb 13 diputats; després PSC amb 12; Junts amb 8; En Comú Podem amb 7; PP amb 2; CUP amb 2; Vox amb 2; i Ciutadans amb 2. 

El líder de Vox, Santiago Abascal, ha culpat el Partit Popular del fracàs de la suma de dretes en les eleccions generals d'aquest diumenge pel seu "blanquejament" del Govern de coalició liderat per Pedro Sánchez amb les ofertes al PSOE perquè governés la llista més votada o la proposta de pactes d'Estat. En una compareixença a la seu nacional de Vox al carrer Bambú de Madrid passades les dotze de la nit, acompanyat de la plana major del seu partit, Abascal ha reconegut la "mala notícia" de l'escrutini electoral, que dona a Sánchez la possibilitat de "bloquejar" una investidura o fins i tot governar "amb suport del comunisme, el colpisme separatista i els terroristes".

Pactòmetre Eleccions 2023: Què passa si no hi ha majoria absoluta? Possibles pactes

Calcula amb el pactòmetre d'ElNacional.cat quines formacions poden assolir la majoria absoluta a les Eleccions Generals 2023

EH Bildu fa el sorpasso al PNB al Congrés i el PSOE guanya al País Basc | ✍️ Malena Ramajo

"EH Bildu ha aconseguit el seu objectiu en les eleccions generals 2023 i ha fet el sorpasso al PNB al Congrés dels Diputats. La formació de l'esquerra abertzale ha obtingut 5 diputats al País Basc i un a Navarra, de manera que suma 6 escons, un més que a les eleccions del 2019"

Vox cedeix quasi la meitat d'escons i no pot completar la majoria absoluta amb el PP |  ✍️ Mayte Piulachs 

"El somni d'una majoria absoluta de la dreta i la ultradreta a l'Estat espanyol s'esvaeix. Vox, el partit liderat per Santiago Abascal, ha aconseguit 3.028.146 vots a les eleccions generals 2023, que es tradueixen en un total 33 escons i se situa com la tercera força més votada".

Patacada de Yolanda Díaz al Congrés: no aconsegueix reagrupar el vot de l'esquerra i Sumar serà quarta força | ✍️ Marta Gambín

"No hi ha hagut sorpasso. Yolanda Díaz no ha pogut superar l'extrema dreta de Vox en les eleccions generals del 23-J i Sumar s'haurà de conformar amb ser la quarta força política al Congrés dels Diputats amb 31 escons".

Feijóo guanya però no tomba un Sánchez que pot continuar a la Moncloa |  ✍️ Jaume Vich i Abel Degà

"Victòria que es queda curta. Alberto Núñez Feijóo ha guanyat les eleccions generals del 23-J, però la possibilitat d’arribar a la Moncloa sembla haver-se-li escapat de les mans. El PP (136 diputats) i Vox (33) no han sumat prou escons i això els allunya de poder governar Espanya durant la pròxima legislatura".

Compareix la cúpula del PP al balcó de 'Gènova, 13'. El líder, Alberto Núñez Feijóo, entre crits de "president" i acompanyat de Cuca Gamarra, Elías Bendodo, Esteban González Pons, Isabel Díaz Ayuso i José Luis Martínez Almeida. "Moltes gràcies, el PP ha tornat a guanyar les eleccions generals, estic molt orgullós", ha afirmat Feijóo, que ha vist interromput el seu discurs per càntics de "Que et voti Txapote" i "Ayuso, Ayuso".

Meritxell Batet, cap de llista del PSC, compareix entre crits de "Catalunya socialista": "Gràcies, Catalunya, perquè ho hem tornat a fer. Hem sobrepassat el milió de votants. Hem estat clau, per frenar la dreta. Catalunya avança, Espanya avança". 

SENAT: Amb el 65,78% de l'escrutini, el PP ha aconseguit escalar en el Senat fins a obtenir la majoria absoluta en aconseguir un total de 112 senadors, que caldria sumar els 23 parlamentaris que té ja per designació autonòmica, mentre que el PSOE baixa fins als 81 escons. La tercera força en el Senat és de moment la coalició d'ERC i Bildu, amb vuit senadors, que caldria sumar-los els quatre parlamentaris que tenen per designació autonòmica (3 ERC i 1 Bildu).

El president de l'EBB del PNB, Andoni Ortuzar, ha mostrat la seva satisfacció per haver aconseguit mantenir grup parlamentari propi a Madrid en aquestes eleccions generals tan "polaritzades", i ha destacat que tornaran a ser "decisius" en la pròxima legislatura, per la qual cosa "conjugarà la defensa d'Euskadi i la consolidació de principis democràtics". Ortuzar ha pres la paraula en una compareixença celebrada a la seu de Sabin Etxea de Bilbao, on ha estat acompanyat del Lehendakari, Iñigo Urkullu, del cap de llista al Congrés per Bizkaia, Aitor Esteban, la presidenta del BBB, Itxaso Atutxa, i altres candidats i representants jeltzales.

El president del govern en funcions i líder del PSOE, Pedro Sánchez, compareix per valorar els resultats entre crits de "guapo!" i "No passaran": "Hem demostrat al món que som una democràcia forta i neta. Gràcies als més de 7 milions de votants que han votat al PSOE, hem millorat els resultats de fa 4 anys. Espanya ha estat ben clara, el bloc involucionista de retrocés ha fracassat". 

España ha sido meridiana y rotundamente clara.

El bloque involucionista, de retroceso, que planteaba la derogación de los avances logrados estos cuatro años ha fracasado.

Somos muchos más los que queremos que España siga avanzando.

Muchas gracias a todos y a todas. pic.twitter.com/3ztlnGHAyo

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) July 23, 2023

La líder de Sumar, Yolanda Díaz, compareix per valorar els resultats electorals. "Crec que la gent dormirà més tranquil·la aquesta nit. La democràcia ha guanyat, avui tenim un país millor. Hem canviat el guió, parlant dels problemes de la ciutadania. Seguirem treballant per la nostra gent, per tenir un país millor". 

Aragó: El Partit Popular ha estat la força més votada a l'Aragó en aquestes eleccions generals, amb el 98,673% dels vots escrutats i ha obtingut 7 diputats, davant els 4 dels comicis de novembre de 2019. El PSOE s'ha deixat dos escons, passant de 6 a 4 representants, Sumar ha tret un diputat per Saragossa i, per en contrari, Teruel Existe ha perdut el seu representant. Els populars han aconseguit el 36,31% dels sufragis, que es tradueixen en 254.035, quan el novembre de 2019, va tenir el 23,85% dels vots, és a dir, 167.233.

Míriam Nogueras (Junts): "No farem president a Pedro Sánchez a canvi de res. La nostra prioritat és Catalunya, no la governabilitat de l'Estat espanyol. Pedro Sánchez té molts deures pendents amb Catalunya i no els hi devem res". Junts pot ser clau en la governabilitat, ja que ni el bloc de les esquerres ni el de PP-Vox suma suficient per a la majoria absoluta, així que la seva abstenció podria ser fonamental en un sentit o altre.  

La vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz, ha anat cap a les 23.00 hores al quarter general de Sumar, ubicat en l''Espacio Larra' de Madrid, per analitzar la recta final de la jornada electoral del 23-J. Díaz ha arribat acompanyada de la seva filla i el portaveu de la campanya de Sumar, Ernest Urtasun, i ha estat rebuda amb aplaudiments dels seus simpatitzants i crits de 'presidenta, presidenta.' L'acompanyen representants de les forces polítiques que integren la coalició, com la secretària general de Podemos, Ione Belarra, la líder de Más Madrid, Mónica García, el coordinador federal d'IU, Alberto Garzón, i el líder de Más País, Íñigo Errejón.

Desde mañana mismo trabajaré para seguir ensanchando los derechos en este país. No tenemos tiempo que perder, tenemos mucho por hacer. pic.twitter.com/x1Dt5ywnPI

— Yolanda Díaz (@Yolanda_Diaz_) July 23, 2023

El líder del PP i candidat a la Presidència del govern espanyol, Alberto Núñez Feijóo, reivindicarà aquesta nit el seu "dret" a formar govern i demanarà que es permeti la investidura del candidat que ha guanyat les generals, segons han informat fonts del partit. Feijóo sortirà al balcó de Gènova per adreçar-se als electors i "agrair-los la seva confiança després de tornar al PP la condició de primer partit polític del país", segons han afegit les mateixes fonts. Els 'populars' han recalcat que el PP puja més de 45 escons (47 en aquest moment) i la coalició de Govern d'aquesta legislatura perd 5 escons. "Per tant, Feijóo reivindicarà el seu dret a formar Govern i demanarà a la resta de partits que, com és habitual en democràcia, permetin la investidura del candidat que ha guanyat les eleccions", han afegit. Segons el PP, "no hi ha model que no passi o per Feijóo o pel sí exprés de Bildu". "Reivindiquem per a Feijóo el mateix compromís que Feijóo va tenir, per exemple, a Vitòria.

La CUP ha perdut els dos diputats que havia obtingut en les darreres eleccions generals del 2019 i, per tant, es queda sense representació al Congrés. Amb el 96% escrutat, la formació ha obtingut 95.357 vots (2,81%), mentre que fa quatre anys —la primera vegada que la formació es presentava a unes eleccions generals— van rebre el suport de 246.971 persones (6,37%). D'aquesta manera, els cupaires han baixat 3,56 punts percentuals respecte fa quatre anys. Albert Botran era el cap de llista per Barcelona, mentre que Mireia Vehí —la fins ara portaveu de la CUP al Congrés— encapçalava la llista a Girona. Botran ha admès els "resultats dolents", però ha remarcat que "no acaba res, ningú se'n va cap a casa".

Gabriel Rufián (ERC): "Em poso a disposició per posar un preu, que ha de ser alt i consensuat. ERC pot decantar la balança. Catalunya o Vox, el dilema que tenen PSOE i Sumar. Si volen governar el seu país, hauran de respectar el nostre". 

Compareix el cap de llista d'ERC per Barcelona al Congrés, Gabriel Rufián, per valorar els resultats. Feliciten el PSC, guanyadors de les eleccions a Catalunya. "Han estat les eleccions espanyoles més espanyoles de la història, s'ha reforçat el bipartidisme", ha afirmat Rufián. També celebra que ERC ha tornat a guanyar dins del bloc independentista. 

Empat tècnic, no hi ha majories clares i la repetició electoral és cada vegada una realitat més possible. Amb el 90% escrutat s'estima una victòria pírrica de Feijóo: PP guanya amb 136 diputats, però amb Vox sumen 169 diputats i no arriben a la majoria absoluta de 176. Podrien sumar també l'únic diputat d'UPN i el de Coalició Canària si arriben a acords, però continuen lluny de la majoria absoluta. 

Al bloc de les esquerres tampoc no arriba a aconseguir majoria absoluta, PSOE, amb 122, Sumar, amb 31, ERC amb 7, EH Bildu amb 6, PNB amb 5 i l'escó de BNG, sumarien 172 diputats, insuficients també per investir Pedro Sánchez com a president del govern. 

Andalusia: Amb el 85% del vot escrutat, el PP guanya les eleccions generals a Andalusia i aconsegueix 25 escons, tocant el 36% dels vots. Aquesta xifra suposa deu escons més que els 15 aconseguits en els comicis de novembre de 2019. Per la seva part, el PSOE aconsegueix 21 diputats —quatre menys que els 25 obtinguts fa gairebé quatre anys— i el 33,95% de vots, mentre que Vox assoleix un suport del 15,4% que es tradueix en 9 escons, tres menys que els 12 assolits en les últimes generals.

La candidatura de Sumar aconsegueix sis escons a Andalusia —els mateixos obtinguts per Unidas Podemos el novembre de 2019— amb un suport de l'11,85%. Adelante Andalucía, formació liderada per Teresa Rodríguez que només es presenta per la província de Cadis, assoleix el 0,21% dels vots sense representació a la Cambra Baixa.

Desconcert i cares llargues entre els militants i simpatitzants que s'han apropat a la seu del PP en 'Gènova', en veure que l'escrutini de les eleccions generals no llança prou majoria que havia projectat en campanya el president dels 'populars', Alberto Núñez Feijóo. El PP havia preparat un ampli dispositiu amb la música de DJ Pop per amenitzar els assistents a la seu del PP i també havia instal·lat el famós balcó de 'Gènova', símbol de les victòries electorals del partit.

El recompte dels vots de les eleccions generals d'aquest diumenge entra en la seva recta final amb el 81,99% escrutat i el PP amplia el seu avantatge en nombre d'escons, amb 134 diputats davant els 123 del PSOE, si bé els socialistes segueixen per sobre en percentatge de vot, amb un 32,32% davant un 32,07% dels 'populars'. La tercera plaça continua sent per a Vox, amb un suport del 12,39% i 33 escons, mentre que la coalició Sumar figura amb un 12,14% i 31 diputats, en ambdós casos, per sota del seu resultat de 2019.

Comunitat de Madrid: El recompte provisional dels vots de les eleccions generals d'aquest diumenge a la Comunitat de Madrid, amb el 50,76% escrutat, mostra que el PP aconseguiria 14 escons i el 37,7% dels vots, mentre que el PSOE assoliria els 12 diputats i Sumar amb 6 superaria a Vox que es fa amb 5. En el cas dels socialistes, sumen el 30,47% per cent dels suports, mentre que Sumar aconsegueix el 15,79% per cent dels sufragis i Vox aconsegueix el 13,82%, situant-se com segona, tercera i quarta força política a la regió respectivament.

José Antich, director i editor d'ElNacional.cat: "Crec que anem a una repetició electoral, el pitjor que li podria passar al PP. Pedro Sánchez, que li agrada el risc, apostarà per provocar una crisi en el PP, entre Feijóo i Ayuso. El guanyador polític d'aquesta nit és Pedro Sánchez".  

Catalunya: El PSC guanya clarament les eleccions generals a Catalunya amb 19 diputats, 7 més dels 12 que tenia actualment, amb el 76% dels vots escrutats. A molta distància hi ha un triple empat a 7 escons entre Sumar-ECP, ERC i Junts. Tot i que, només en vots, els comuns tenen ara més de 20.000 vots respecte a ERC. Els republicans, que van guanyar les eleccions del 2019, cauen 6 escons; mentre que la candidatura de Míriam Nogueras en perdria un respecte fa 4 anys; i Sumar-En Comú Podem mantindria els 7 actuals. El PP passa dels 2 als 6 diputats, però se situa a 13 de distància respecte als socialistes. I el partit d'extrema dreta de Vox manté els 2 escons. La CUP, que ara en tenia 2, i el PDeCAT es queden sense representació al Congrés.

Amb el 75% escrutat s'estima una victòria pírrica de Feijóo: PP guanya amb 132 diputats, però amb Vox sumen 165 diputats i no arriben a la majoria absoluta de 176. Podrien sumar també l'únic diputat d'UPN i el de Coalició Canària si arriben a acords, però continuen lluny de la majoria absoluta. 

Al bloc de les esquerres, PSOE, amb 127, Sumar, amb 30, ERC amb 7, EH Bildu amb 6, PNB amb 5 i l'escó de BNG, sumarien 176 diputats, tot just la majoria suficient per investir Pedro Sánchez com a president del govern, si hi ha acord entre aquestes forces. 

Amb el 65% escrutat, PP i Vox sumen 164 diputats i no arriben a la majoria absoluta de 176. Podrien sumar també l'únic diputat d'UPN i el de Coalició Canària, però continuen lluny de la majoria absoluta. 

Per altra banda, PSOE, amb 128, Sumar, amb 30, ERC amb 7, EH Bildu amb 6, PNB amb 5 i l'escó de BNG, sumarien 177 diputats, suficients per investir Pedro Sánchez com a president del govern, si hi ha acord entre aquestes forces. 

El PSE-EE guanyaria les eleccions a Euskadi amb un 75,99% del vot escrutat, en obtenir cinc escons, un més que en els comicis precedents, i els mateixos que el PNB, que se situaria en segon posat, i perdria un, i EH Bildu, que aconseguiria un representant més a la Cambra baixa. El PP aconseguiria un escó més i n'aconseguiria dos, mentre Sumar aconseguiria un, dos menys dels quals té en l'actualitat Unidas Podemos a Euskadi.

Amb el 53,34% escrutat, el PP agafa la davantera: 131 diputats, i el PSOE baixa a 130. Vox seria tercera força amb 31 escons i ben a prop Sumar, amb 30. Quant als blocs de possibles coalicions de govern, les dretes tindrien 162 diputats i les esquerres 160; els dos blocs lluny dels 176 necessaris per a la majoria absoluta. 

Amb dades de les 21.33 h, amb el 33,65% del vot escrutat, PSOE i PP van empatats en diputats a 131. La tercera força és, de moment, Vox, amb 32 diputats. Sumar, per darrere amb 28 diputats. Els dos blocs de possibles governs de coalició, amb el 33% escrutat, quedaria a 163 per les dretes i 159 per les esquerres. 

Quant als partits catalans, amb el 33,65% escrutat, ERC i Junts estarien empatats a 7 diputats. Els bascos, EH Bildu per davant amb 6 diputats, i PNB per darrere amb 5.  BNG, UPN i Coalició Canària, un escó cadascun. 

La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, ha afirmat que la ciutadania catalana ha votat "en clau espanyola" arran de la polarització de la campanya. Ho ha dit en roda de premsa juntament amb el vicesecretari general de comunicació i estratègia d'ERC, Marc Colomer, des del pavelló de l'Estació del Nord de Barcelona, on els republicans seguiran la nit electoral. Vilalta també ha lamentat la baixa participació a Catalunya: "És una mala notícia que segur que debilita Catalunya".

La presidenta del Bizkai Buru Batzar del PNB, Itxaso Atutxa, s'ha felicitat de la "molt bona participació" que hi ha hagut a Euskadi en aquestes eleccions generals, malgrat haver baixat respecte als anteriors comicis a Corts Generals, i també ha subratllat "la normalitat absoluta" que s'ha viscut en aquesta jornada electoral.

El portaveu de Junts, Josep Rius, i el senador Josep Lluís Cleries, han expressat aquest diumenge la seva "prudència" davant dels sondejos publicats rere el tancament dels col·legis electorals, però han avisat que plantaran "cara" si hi ha un govern de PP i Vox. "Si aquests sondejos són veritat, serà necessari, amb tota la nostra força, plantar cara a aquesta situació en cas que hi hagi un govern de dreta o d'extrema dreta o de dreta extrema. El que han de tenir clar tots els catalans és que afrontarem aquesta situació", ha recalcat Cleries en roda de premsa. En espera que el recompte de vots avanci, Rius creu que els sondejos visualitzen que el PP és el partit guanyador de les eleccions, encara que ha afegit que falta per veure si podrà formar o no govern.

Illes Balears: El PP obtindria quatre diputats en les eleccions generals que se celebren aquest diumenge, mentre que el PSIB oscil·laria entre els dos i tres escons, Sumar aconseguiria un i Vox, entre zero i un, segons una enquesta de Sigma 2 per a RTVE i la Forta.

Es pot recordar que actualment, dels vuit diputats que s'elegeixen per l'arxipèlag balear, en les passades eleccions de novembre de 2019, PSIB, PP, Unidas Podemos i Vox van aconseguir dos escons cada una de les formacions. A més, en els anteriors comicis generals, l'abril de 2019, el PSIB va obtenir tres diputats; Unides Podemos, dos; i Cs, PP i Vox, u.

Amb dades de les 21:18 h, amb el 0,64% escrutat, la repartició d'escons al Senat és la següent: PP 98 senadors, PSOE 59 senadors, Esquerres per la independència 16 senadors, Junts 8 senadors, PNB 6 senadors, Vox 1 senador i 20 senadors sense assignar. 

País Valencià: L'enquesta de Sigma 2 per a À Punt dona com a guanyador al PP a la regió amb un 36,8% dels vots i una forquilla  d'entre 12 i 14 escons, per davant del PSOE amb un 32,1% i entre 11 i 12 diputats. D'acord amb aquest sondeig, Vox seria la tercera força amb un 16,2% de vots i quatre escons, mentre Sumar quedaria en quart lloc amb un 13,6% i entre quatre i cinc diputats.

Amb dades de les 21.15 h i el 15,98% del vot escrutat, la repartició del Congrés seria la següent: PSOE 127 diputats, PP 124 diputats, Vox 31 diputats, Sumar 26 diputats, ERC 7 diputats, Junts 7 diputats, EH Bildu 6 diputats, PNB 5 diputats, BNG 1 diputat, UPN 1 diputat, i 15 diputats encara sense assignar. 

El portaveu de campanya de Sumar, Ernest Urtasun, ha traslladat "prudència" en opinar que ni les enquestes difoses amb el tancament de les urnes, ni tampoc les dades de participació, no permeten "anticipar un escenari clar" de la qual cosa succeirà en la nit electoral. En una compareixença de premsa al quarter general de la candidatura, en l''Espai Larra' de Madrid, ha indicat que la "nit serà llarga" i ha volgut traslladar un "missatge d'optimisme" a les seves bases.

El PP guanyarà les eleccions generals a Andalusia, amb entre 25 i 27 dels 61 diputats que reparteix aquesta comunitat autònoma, mentre que el PSOE quedaria com a segona força amb 22-24 escons, Vox obtindria sis i Sumar aconseguiria entre cinc i sis representants al Congrés dels Diputats, segons una enquesta de Sigma Dos per a Canal Sud. El PP milloraria significativament els seus resultats respecte de les últimes eleccions generals de 2019, quan es va quedar amb 15 escons, mentre que el PSOE cediria entre un i tres diputats respecte a aquells comicis, quan va ser el partit més votat en aquesta regió amb 25 escons.

"Cal apel·lar a la prudència", destaca Pilar Alegría, portaveu de l'executiva del PSOE. La també ministra d'Educació demana no treure cap conclusió sobre els sondejos televisius fins que totes les urnes de l'Estat no estiguin escrutades. 

La secretària general del PP, Cuca Gamarra, defensa que “serà una gran jornada electoral”, després de conèixer el resultat dels sondejos de TV3 i la FORTA. “El PP recuperarà la posició de primera força en unes eleccions generals”, ha assegurat, convençuda que Alberto Núñez Feijóo serà el pròxim president del govern espanyol.

La portaveu de l’executiva del PSOE, Pilar Alegría, ha demanat aquest diumenge “màxima prudència”, després de publicar-se els primers sondejos del 23-J, publicats a televisions com TV3 i RTVE, un cop tancats els col·legis electorals. 

El líder del PP i candidat a la Presidència del Govern, Alberto Núñez Feijóo, ha arribat passades les 20.30 hores a la seu del Partit Popular al carrer Génova de Madrid per seguir el recompte electoral de les eleccions generals d'aquest diumenge, acompanyat de diversos membres del seu equip.

L'enquesta de Sigma 2 per a RTVE i Forta dona guanyador de les eleccions generals d'avui al Partit Popular amb entre 145 i 150 escons, davant els 89 de 2019, però deixa en l'aire la majoria absoluta amb Vox, ja que atorga aquest partit entre 24 i 27 escons. El PSOE n'aconseguiria entre 113 i 118, davant els 120 que té en l'actualitat, mentre que Sumar obtindria entre 28 i 31 escons, una xifra menor que l'aconseguida per Podemos en els comicis de 2019.

ERC i Junts quedarien igualats amb 9 escons cada un, el que suposaria un retrocés de 4 diputats per al partit d'Oriol Junqueras, mentre que la CUP aconseguiria un diputat en el Congrés, davant els dos de l'última Legislatura. Quant als partits bascos, EH Bildu tindria 6 escons, col·locant-se per davant del PNB que n'aconseguiria 5, invertint d'aquesta forma els resultats que van tenir fa quatre anys que van ser de 6 llocs per al PNB i 5 per als d'Arnaldo Otegi.

El BNG podria obtenir entre un i dos diputats, Coalició Canària un escó i Teruel Existe entre 0 i 1.

El PP guanyaria les eleccions generals d'aquest diumenge amb 150 diputats en el Congrés, i assoliria la majoria absoluta si pacta amb Vox, que tindria 31 escons, pel que la suma d'ambdós seria de 181 diputats, segons l'enquesta de Gad3 per a Mediaset. Per la seva part, aquesta enquesta atorga al PSOE la segona plaça, amb 112 escons, mentre que el partit de Yolanda Díaz tindria un total de 27 diputats, i la suma d'ambdós al bloc de l'esquerra es quedaria en 139 escons.

ERC es quedaria com a quarta força en el Congrés, amb vuit diputats, seguit de Junts, que tindria set escons. Bildu, amb sis escons, donaria un 'sorpasso' al PNB, que es quedaria amb cinc, segons aquesta enquesta, mentre que la CUP i Coalició Canària en tindrien un, respectivament, i el BNG, dos.

El PSC guanyaria les eleccions generals a Catalunya amb 13 escons en el Congrés, seguit d'ERC i Junts empatats amb 9 escons i del PP, amb 8-9 diputats, segons un sondeig de TV3 i Catalunya Ràdio. La següent força més votada al cinquè lloc seria Sumar-En Comú Podem amb 6 escons, seguida de Vox, que aconseguiria entre 1 i 2 diputats, mentre que la CUP n'obtindria un.

En l'última legislatura, el repartiment d'escons era el següent: ERC (13), PSC(12), Junts (8) --incloent-ne 4 del PDeCat--, els comuns (7), PP (2), Vox (2), CUP (2) i Cs(2).

PNB, PSE i EH Bildu obtindrien cinc escons en les eleccions generals a Euskadi, mentre que el PP aconseguiria el quart lloc, amb dos seients, i Sumar baixaria a un, segons un sondeig elaborat per Sigma 2 per a EiTB. D'aquesta manera, el PNB seria la força més votada a Euskadi amb el 25,7% dels vots, la qual cosa li donaria cinc diputats, un menys que en els anteriors comicis. El PSE-EE amb el 24,9% també en tindria cinc, un representant més que el 2019 i EH Bildu, amb el 20,4%, aconseguiria també cinc escons, un més. Per la seva part, el Partit Popular, que va aconseguir un representant en les últimes eleccions generals, podria aconseguir dos seients (13,6%). La resta dels partits no obtindrien escons.

El PP guanyaria les eleccions generals d'aquest diumenge amb entre 134 i 140 diputats i un 32,4% dels vots, seguit del PSOE, amb un suport del 29,1% que li reportarien entre 109 i 115 seients en el Congrés, segons una enquesta de Sociométrica per al diari digital El Español. Si prenen les forquilles  més altes del bloc de la dreta, el PP superaria la majoria absoluta amb Vox (ambdós sumarien 179 escons). Els de Santiago Abascal figuren com a tercera força amb un suport del 13,8% i entre 35 i 39 actes. Sumant l'estimació més baixa del PP i Vox, el bloc de la dreta arribaria als 169, a set vots de la majoria absoluta. La quarta posició seria per Sumar, amb un percentatge de vot del 13% i entre 32 i 35 escons.

Calcula amb el pactòmetre d'ElNacional.cat quines formacions poden assolir la majoria absoluta a les Eleccions Generals 2023.

El sondeig de TV3 a peu d'urna atorga al PP una forquilla de 145-150 escons; PSOE, 113-118; Sumar 28-31; i Vox, 24-27. Segons aquest baròmetre, el PP podria sumar amb Vox i entrar d'aquesta manera a la Moncloa si es confirmessin les forquilles més altes i optimistes pel bloc de la dreta.

PP i Vox freguen la majoria absoluta, segons el sondeig TV3 i RTVE | Abel Degà ✍️

"Alberto Núñez Feijóo és el candidat amb més números de presidir el govern espanyol després de les eleccions generals del 23-J si es compleix el pronòstic"

Aquest 23-J es decideix quina serà la composició del Congrés dels Diputats i del Senat per als pròxims quatre anys. A partir d'aquests resultats al Legislatiu, sorgirà el govern de l'Estat i qui ostentarà la presidència, si algun partit o conjunt de partits aconsegueixen la majoria parlamentària necessària de 176 escons. Les eleccions generals d'enguany, anunciades sobtadament pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, després de la desfeta de les esquerres a les municipals i autonòmiques del 28-M, es presenten com un plebiscit en el qual la ciutadania escull entre dos models oposats: una coalició d'esquerres entre el PSOE i Sumar, la formació de Yolanda Díaz; o un govern de dreta i extrema dreta entre el PP d'Alberto Núñez Feijóo i el Vox de Santiago Abascal. 

Les 20.00 h. Tanquen les meses electorals a tot l'Estat menys a Canàries, que ho faran una hora més tard. Comença l'escrutini de les eleccions generals del 23-J i ja es poden publicar els primers sondejos a peu d'urna. 

La Junta Electoral ha obligat aquest diumenge a Vox a permetre l'accés dels periodistes de TV3 al seguiment de la nit electoral a la seva seu a Barcelona, decisió que el partit d'extrema dreta assegura que no acatarà. Segons un escrit firmat per la secretaria de l'organisme, s'estima la petició formulada aquest dissabte per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) requerint a la formació de Santiago Abascal que autoritzi l'accés dels professionals de la televisió pública. Des de Vox, diuen que la decisió de la Junta Electoral és provisional i han decidit mantenir un veto que a Madrid afecta també a El País i la Cadena SER.

Uns 225 periodistes de 131 mitjans s'han acreditat per seguir la nit electoral de les generals a la seu del PP a Madrid, on els operaris ja ultimen els preparatius del balcó de 'Gènova', símbol de les victòries electorals de la formació. Dels quals, 100 són periodistes estrangers, de 59 mitjans diferents.

Renfe ha donat solucions de mobilitat a més de 5.000 viatgers afectats per l'avaria d'Adif entre València i Madrid. "D'aquesta manera, pràcticament la totalitat dels clients disposen o han disposat d'alternativa per desplaçar-se", ha indicat la ministra de Transports, Raquel Sánchez, en un missatge a Twitter repiulat per Renfe. Prèviament, la ministra havia assegurat que 2.000 dels 3.500 viatgers afectats per l'avaria ja estaven viatjant. Davant les crítiques de diversos dirigents del PP que han lamentat que la incidència podria dificultar el vot a molts electors, Sánchez ha defensat que des de primera hora treballen en plans de transport alternatiu per garantir la mobilitat i que Renfe ha incorporat trens.

El president del govern espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, arribarà a la seu del PSOE de Ferraz a les 20h i farà el seguiment del recompte acompanyat del seu equip i 10 ministres de l'executiu. Un dels primers a arribar ha estat Miquel Iceta. La portaveu de l'executiva, Pilar Alegría sortirà a valorar els sondejos un cop tancades les urnes. Fonts d'aquesta formació resten transcendència a la caiguda de 3,5 punts de participació en tot l'Estat (11,17% a Catalunya) tot recordant que hi ha 2,4 milions de vots per correu i un possible repunt al final de la jornada, quan fa menys calor que al migdia. També destaquen que les forquilles dels sondejos que han circulat fins ara són "enormes" i que, per tant, tots els escenaris estan oberts. Afegeixen que durant el cap de setmana la dreta ha baixat i l'esquerra ha recuperat vot.

A Extremadura, cap a les 18.00 h la participació ha estat del 45,16% (389.019 vots), 7,99 punts per sobre de la xifra de participació del 2019 a la mateixa hora, quan va ser del 37,17%. Això no inclou les dades del vot per correu, que en les eleccions d'enguany ha estat molt superior en comparació amb altres comicis, de 2,5 milions en tot l'Estat.

A les Illes Balears, cap a les 18.00 h la participació ha estat del 37,27% (296.641 vots), 6,32 punts per sobre de la xifra de participació del 2019 a la mateixa hora, quan va ser del 30,95%. Això no inclou les dades del vot per correu, que en les eleccions d'enguany ha estat molt superior en comparació amb altres comicis, de 2,5 milions en tot l'Estat.

Arriba a la seu socialista de Barcelona la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que s'ha mostrat "convençuda que el PSOE tindrà molt bon resultat i particularment a Catalunya que el PSC obtindrà un gran resultat". Els socialistes donen per feta la victòria a Catalunya, però amb el temor que no serveixi per revalidar el mandat de Pedro Sánchez a la Moncloa.

La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha arribat a la seu socialista de Barcelona amb un missatge breu i gairebé calcat al de Salvador Illa, d'"agraïment" als treballadors de l'administració, cossos de seguretat, periodistes i apoderats i ha fet una "última crida" perquè els ciutadans votin "i escullin el rumb" del país.

A l'Aragó, cap a les 18.00 h la participació ha estat del 42,07% (412.378 vots), 0,89 punts per sobre de la xifra de participació del 2019 a la mateixa hora, quan va ser del 41,18%. Això no inclou les dades del vot per correu, que en les eleccions d'enguany ha estat molt superior en comparació amb altres comicis, de 2,5 milions en tot l'Estat.

El president de Castella-La Manxa, Emiliano García Page, ha exercit el seu dret a vot i ha expressat que avui és "un dia molt important pel nostre país", perquè "votar i exercir aquest dret és parlar d'Igualtat, d'avenços i de democràcia".

Hoy es un día muy importante para nuestro país.
Porque votar y ejercer este derecho es hablar de igualdad, de avances y de democracia. pic.twitter.com/IjIE4xomaH

— Emiliano García-Page (@garciapage) July 23, 2023

La secretària general del PP, Cuca Gamarra, expressa el seu agraïment a "tots els que estan fent possible" anar a les urnes en aquesta jornada electoral. Gamarra ha instat a anar a votar i a "votar pensant en el futur millor que està per venir".

Ha arribat el dia d'elegir què volem per a Espanya.

Gràcies a tots els que esteu fent possible que els espanyols anem a les urnes en aquesta jornada electoral.

Animo tots a votar i a votar pensant en el futur millor que està per venir. Fem-ho units. pic.twitter.com/ppWP7mg5vg

— Cuca Gamarra (@cucagamarra) July 23, 2023

A la Regió de Múrcia, cap a les 18.00 h la participació ha estat del 44,24% (469.830 vots), 5,23 punts per sobre de la xifra de participació del 2019 a la mateixa hora, quan va ser del 39,01%. Això no inclou les dades del vot per correu, que en les eleccions d'enguany ha estat molt superior en comparació amb altres comicis, de 2,5 milions en tot l'Estat.

A Castella-La Manxa, cap a les 18.00 h la participació ha estat del 44,70% (695.063 vots), 6,63 punts per sobre de la xifra de participació del 2019 a la mateixa hora, quan va ser del 38,07%. Això no inclou les dades del vot per correu, que en les eleccions d'enguany ha estat molt superior en comparació amb altres comicis, de 2,5 milions en tot l'Estat.

El primer secretari del PSC, Salvador Illa, ha arribat a la seu del partit al carrer Pallars de Barcelona, acompanyat de la cap de campanya i alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret. Illa ha expressat el seu "agraïment" pels treballadors públics que han fet possible la jornada electoral i ha volgut "animar" els qui encara no han exercit el vot a fer-ho, davant les altres xifres d'abstenció a Catalunya, on els socialistes esperen ser primera força, una victòria que no aconsegueixen en unes generals des de fa 15 anys, l'any 2008. 

A Canàries, cap a les 18.00 h la participació ha estat del 28,90% (467.452 vots), 1,82 punts per sobre de la xifra de participació del 2019 a la mateixa hora, quan va ser del 27,08%. Això no inclou les dades del vot per correu, que en les eleccions d'enguany ha estat molt superior en comparació amb altres comicis, de 2,5 milions en tot l'Estat.

Al País Basc, cap a les 18.00 h la participació ha estat del 37,20% (635.695 vots), 2,98 punts per sota de la xifra de participació del 2019 a la mateixa hora, quan va ser del 40,18%. Això no inclou les dades del vot per correu, que en les eleccions d'enguany ha estat molt alta en comparació amb altres comicis, de 2,5 milions en tot l'Estat.

Els resultats de l'escrutini es començaran a saber ben entrada la nit, cap a les 22.00 h. Així i tot, a les 20.00 h es publicaran els primers sondejos a peu d'urna. Aquestes enquestes, tot i que no són cap resultat oficial ni concloent, són un indicador de la tendència del vot.

A Castella i Lleó, cap a les 18.00 h la participació ha estat del 41,37% (795.216 de vots), 4,08 punts per sobre de la xifra de participació del 2019 a la mateixa hora, quan va ser del 37,29%. Això no inclou les dades del vot per correu, que en les eleccions d'enguany ha estat molt alta en comparació amb altres comicis, de 2,5 milions en tot l'Estat.

A Galícia, cap a les 18.00 h la participació ha estat del 39,01% (864.707 de vots), 7,05 punts per sota de la xifra de participació del 2019 a la mateixa hora, quan va ser del 31,96%. Això no inclou les dades del vot per correu, que en les eleccions d'enguany ha estat molt alta en comparació amb altres comicis, de 2,5 milions en tot l'Estat.

Al País Valencià, cap a les 18.00 h la participació ha estat del 46,24% (1.669.275 de vots), 3,73 punts per sota de la xifra de participació del 2019 a la mateixa hora, quan va ser del 42,51%. Això no inclou les dades del vot per correu, que en les eleccions d'enguany ha estat molt alta en comparació amb altres comicis, de 2,5 milions en tot l'Estat.

A la Comunitat de Madrid, cap a les 18.00 h la participació ha estat del 53,69% (2.603.364 de vots), 7,81 punts per sota de la xifra de participació del 2019 a la mateixa hora, quan va ser del 61,50%. Això no inclou les dades del vot per correu, que en les eleccions d'enguany ha estat molt alta en comparació amb altres comicis, de 2,5 milions en tot l'Estat.

A Catalunya, cap a les 18.00 h la participació es desploma al 48,71% (2.636.803 de vots), 11,17 punts per sota de la xifra de participació del 2019 a la mateixa hora, quan va ser del 61,50%. Això no inclou les dades del vot per correu, que en les eleccions d'enguany ha estat molt alta en comparació amb altres comicis, de 2,5 milions a tot l'Estat. 

A Andalusia, cap a les 18.00 h la participació ha estat del 42,05% (2.691.633 de vots), 6,25 punts per sobre de la xifra de participació del 2019 a la mateixa hora, quan va ser del 35,80%. Això no inclou les dades del vot per correu, que en les eleccions d'enguany ha estat molt alta en comparació amb altres comicis, de 2,5 milions en tot l'Estat.

La participació en les eleccions generals a les 18.00 hores se situa en el 53,07%, la qual cosa suposa 3,7 punts menys que en les de 2019, quan va ser del 56,85% a aquesta mateixa hora. Les comunitats autònomes on es registra una participació més alta fins a les 18.00 hores són Cantàbria (60,38%), Comunitat Valenciana (57,90%) i La Rioja (56,65%). La caiguda més gran de la participació es registra a Catalunya (-11,22 punts) amb un 48,66%, Comunitat de Madrid (-7,84 punts) amb un 53,65% i Aragó (-5,43 punts) amb un 52,34%.

Per primera vegada a la seva història, ElNacional.cat oferirà un programa en directe per informar a temps real d’una nit electoral. Serà aquest diumenge en l’especial del 23-J de les eleccions generals. El programa especial, que porta per títol “Una altra nit electoral”, estarà dirigit i presentat pel periodista Jofre Llombart i es podrà seguir a través de la web del diari. 

Les urnes decideixen si mantenen la coalició Sánchez-Díaz o porten el PP i Vox a La Moncloa | ✍️ Jaume Vich i Abel Degà

"Avui diumenge es decideix tot. Es dirimeix si sortirà victoriós el bloc de la dreta o de l’esquerra i si Sánchez té més números d’ampliar la seva estada a La Moncloa, o si Feijóo podrà fer-lo fora".

Feijóo confia que les urnes rellevin Sánchez: "Espanya pot iniciar una nova època" | ✍️ John McAulay 

"Missatge optimista. El líder del Partit Popular i candidat a les eleccions generals d'aquest 23 de juliol ha fet l'habitual crida a la participació que sempre es fa després de votar. Però Alberto Núñez Feijóo fins i tot ha anat una mica més enllà".

Pedro Sánchez vota entre crits de 'president' i 'fora': "Tinc bones vibracions" | ✍️ John McAulay 

"El vent de les enquestes no ha bufat a favor de Pedro Sánchez de cara a les eleccions generals d'aquest 23 de juliol, però tot i això el president espanyol confia en una remuntada a l'últim minut del partit".

Aquest 23-J es decideix quina serà la composició del Congrés dels Diputats i del Senat per als pròxims quatre anys. A partir d'aquests resultats al Legislatiu, sorgirà el govern de l'Estat i qui ostentarà la presidència, si algun partit o conjunt de partits aconsegueixen la majoria parlamentària necessària de 176 escons. Les eleccions generals d'enguany, anunciades sobtadament pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, després de la desfeta de les esquerres a les municipals i autonòmiques del 28-M, es presenten com un plebiscit en el qual la ciutadania escull entre dos models oposats: una coalició d'esquerres entre el PSOE i Sumar, la formació de Yolanda Díaz; o un govern de dreta i extrema dreta entre el PP d'Alberto Núñez Feijóo i el Vox de Santiago Abascal. 

Bona tarda. Seguim en directe l'última hora de les eleccions generals 2023 d'aquest diumenge 23 de juliol a Espanya. Una vegada tanquin els col·legis electorals a les 20.00 h totes les meses iniciaran el recompte de vots i així s'aniran coneixent els resultats d'aquests comicis. Segueix aquí l'escrutini en directe.