L’anomenada llei del només sí és sí i la resposta pública a la violència de gènere han estat el gran fangar amb què s’han embrutat les mans els dos socis de govern espanyol, el PSOE i Unides Podem. De fet, és un dels arguments del PP per desgastar el PSOE en la campanya de les eleccions generals. La ministra d’Igualtat, Irene Montero, va assumir la cartera amb el repte de desplegar una norma que donés més i millors respostes als casos de violència de gènere, que ajudés a prevenir-los i que establís eines als jutjats, institucions públiques i ciutadania per combatre’ls. Ha estat el projecte estrella de Montero que ha cuinat durant gairebé tota la legislatura. Ara bé, els efectes indesitjats de la llei, traduïts en la rebaixa de penes i excarceració de condemnats per delictes sexuals, han acabat propiciant una de les majors crisis de la legislatura en el si de l’executiu fins al punt que una contrareforma la va esmenar en contra la voluntat dels seus impulsors. Tot i el cas simbòlic de La Manada de Pamplona, en els últims anys hi ha hagut altres casos de violacions grupals que han escandalitzat l’opinió pública, com el cas de Manresa o Sabadell. 

🗳️ Per què s'avancen les Eleccions Generals 2023?

📬 Com sol·licitar el vot per correu per a les eleccions generals 2023? Terminis i documentació 

❗ Com em puc excusar d'una mesa electoral a les eleccions generals si tinc un viatge?

 

Només un sí significa sí

Que només un sí vol dir sí. Aquesta és l’essència amb la qual la Llei de Llibertat Sexual va aterrar al Congrés dels Diputats. El lema bevia del clamor social que va originar la violació de La Manada de Pamplona i era el pretext d’un text pioner a Europa: el consentiment havia de ser al centre de qualsevol relació sexual. A efectes pràctics, la llei aportava protocols, mesures i finançament a partir del canvi de perspectiva sexual i, en l’àmbit penal, eliminava la distinció entre abús i agressió sexual. Això es va traduir en una redefinició del Codi Penal i una readaptació de les penes per perseguir els delictes sexuals.

 

Tot i això, l’aprovació per majoria al Congrés dels Diputats a finals del 2022 va propiciar un efecte contrari al qual desitjaven els legisladors i, en aplicació del nou marc penal, els jutjats van decretar rebaixes de penes i excarceracions als condemnats per delictes sexuals. Allò va engegar una mena de comptador que, a poc a poc, va anar pesant a sobre de les espatlles de Montero. A principis de juliol d’aquest any, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) havia comptat que, per la llei de llibertat sexual, s’havien reduït 1.155 penes i s’havien alliberat 117 agressors sexuals a tot l’Estat en aplicació de la norma. En aquest punt, el Tribunal Suprem i la Fiscalia han tingut visions contraposades. Així com el ministeri públic defensa que no s’ha de rebaixar el càstig quan la pena imposada a l’agressor continua dins de la forquilla prevista per aquest delicte pel nou marc penal, l’alt tribunal va establir el principi penal que determina que s’ha d'aplicar la llei més favorable al pres.

 

Irene Montero, l’objectiu a abatre

Aquest comptador va posar al punt de mira la ministra Irene Montero, a qui la dreta i l’extrema dreta van acusar de ser "un regal" per als agressors sexuals. Van trobar un flanc per atacar i desgastar l’executiu de Pedro Sánchez, que havia avalat la norma a través del ministeri de Justícia. Els dos ministeris implicats, Igualtat i Justícia, van creuar durant setmanes retrets en públic i en privat en una imatge de divisió interna flagrant. Davant del soroll de les reduccions, la ministra i Podemos van culpar els jutges de no saber aplicar la norma i els van acusar de ser masclistes.

Però la ferida s’eixamplava dia a dia i, en aquest context, el PSOE va començar a maquinar una modificació de la llei per intentar aturar la sagnia de rebaixes i excarceracions a partir del retorn parcial a l’anterior Codi Penal, que contemplava penes més altes. A grans trets, el canvi va introduir un subtipus agreujat per a delictes sexuals amb violència, amb l’objectiu d’evitar penes més baixes. El cas és que els socialistes van aprovar-la amb el suport del PP i en contra del criteri de Podemos, que mantenia que la justícia no estava fent bé la seva feina. Al Consell de Ministres, la relació es va tensar com mai. La bancada popular va aplaudir amb ganes aquell canvi a la vista de tothom.

La llei, entesa amb el criteri de Podemos, va durar només sis mesos en vigor. La contrareforma va provocar una de les escenes més dures de la legislatura: Irene Montero i la ministra Ione Belarra abraçades al bell mig del ple després de l’aprovació del text que esmenava el seu gran projecte legislatiu. De fet, les seqüeles de la llei han impactat en les eleccions del 23 de juliol, fins al punt que Sumar va descartar posar Irene Montero a les llistes electorals perquè temien que això els pogués ser contraproduent.