El 15 de juny de 2019, Albert Castells i Vilalta (Vic, 1974) prenia possessió per primera vegada com a regidor a l'ajuntament de Vic. Tres anys després, Junts anunciava que seria l'encarregat d'assumir el relleu d'Anna Erra, que ha estat la batllessa de la capital d'Osona els darrers vuit anys i ara fa un pas al costat —de fet, és la més ben posicionada per substituir Laura Borràs al capdavant del Parlament—. Castells entoma el repte d'intentar mantenir una alcaldia cabdal per a Junts en aquestes eleccions municipals 2023. Enginyer de forests i enginyer tècnic en indústries forestals per la Universitat de Lleida, Albert Castells assegura que aquests quatre anys han estat una "aventura apassionant". L'alcaldable rep ElNacional.cat a la plaça Major de Vic, molt a prop del consistori que vol encapçalar a partir del 17 de juny.
Com es va gestar el seu nomenament per substituir Anna Erra?
L'alcaldessa havia dit que faria dos mandats i prou. A mitjans de l'any passat, va anunciar que compliria la seva paraula. Va ser llavors quan, en converses amb tot l'equip, la mateixa alcaldessa i els companys, va sortir la proposta que jo agafés el relleu. Quan un està implicat en un projecte i un equip de govern i surt aquesta oportunitat, no es pot dir que no, perquè el projecte que tenim per Vic és apassionant i la il·lusió i les ganes de tirar-lo endavant passa per davant de qualsevol altre dubte que pugui sorgir.
Què li agradaria mantenir de l'estil d'Anna Erra?
Clarament, la manera de fer política. L'Anna ens ha ensenyat —i així ho hem fet amb ella— la importància de voltar per la ciutat, dialogar amb tothom, ser present a tots els actes amb totes les entitats. Jo crec que és el que vol la gent avui dia. La ciutadania vol alcaldes que escoltin, que siguin a tot arreu i que entenguin la ciutat.
Durant aquest mandat, ha estat regidor de Via Pública, Manteniment i Serveis i Món Rural i Medi Ambient. Sigui de la seva àrea o no, quin projecte destacaria?
La posada en marxa de la Biblioteca Pilarín Bayés. Quan diem la paraula biblioteca, tendim a pensar en un espai per a llibres i el que hem fet és un equipament cultural de màxim nivell que és una referència ja no només al país, sinó jo diria al sud d'Europa. L'alcaldessa i l'àrea de Cultura es van emmirallar en projectes nord-europeus i el que hem fet és portar al Mediterrani aquests projectes que ja eren una realitat a països nòrdics. Estem molt satisfets perquè s'ha demostrat el seu èxit des del primer dia que vam obrir aquest equipament municipal.
Quins deures pendents han quedat?
Nosaltres hem presentat un balanç de mandat que posa en relleu que hem complert el 90% del nostre Pla d'Acció Municipal. Hem aconseguit 24 milions d'euros de finançament extra d'altres administracions. Per tant, jo diria que s'han executat molts projectes, però evidentment queda molta feina per fer, des de projectes que toquen molt de ple la meva àrea i que esperem poder veure fets una realitat aquests propers anys, com per exemple la renovació de tot l'enllumenat públic, que està a punt de començar. No hem tingut temps d'acabar-la perquè hem sofert alguns endarreriments. Això suposarà un estalvi energètic del 60%. També hi ha tota una inversió molt important en el govern de la mobilitat, el control del trànsit, dels semàfors, de les places disponibles d'aparcament que ha d'aconseguir portar gent de manera ordenada als aparcaments per donar servei al comerç... Aquest gran projecte ens ha quedat pendent d'executar, però el tenim ja molt treballat.
Hem presentat un balanç de mandat que posa en relleu que hem complert el 90% del programa. Queda pendent la renovació de l'enllumenat públic o tota una inversió en mobilitat
Una de les principals crítiques de l'oposició és que ha augmentat la segregació escolar a Vic. Què hi respon?
Jo sempre explico que la seguretat, el civisme, la cohesió social, tot el que té a veure amb aquestes diferències estructurals que tenim a la societat, són els grans reptes de la ciutat i del país. Cal posar molt en valor la feina enorme que s'ha fet a l'ajuntament de Vic els últims anys. Tenim un 29% de població nouvinguda i en alguns barris aquesta població sobrepassa el 50%. Crec que les polítiques i les línies iniciades són bones. Ens cal incidir molt més i anar més enllà.
En matèria de seguretat, ha preocupat durant el mandat l'increment d'alguns delictes.
La seguretat és el factor que més preocupa la ciutadania i és el que ens ha de preocupar més als polítics. Per a nosaltres, serà la màxima prioritat si governem la ciutat, com ho és ara. És on hem de posar més èmfasi perquè és on ens juguem tot. En la seguretat, civisme i cohesió social és on hi ha els grans reptes dels propers anys. Hi ha coses que no han funcionat prou bé. Això ens ha d'alertar perquè tot el que hem guanyat de benestar i qualitat de vida es pot perdre si no se segueix treballant bé. Jo ho vaig dir el dia de la meva presentació: vull una ciutat on qui la fa, la paga. Hem de ser molt contundents amb l'ordre públic perquè no podem deixar impunes els petits delictes o els actes d'incivisme.
Un altre episodi que ha marcat aquests quatre anys ha estat la denúncia que el Partit Popular va presentar contra vostè per prohibir-los instal·lar una carpa a la plaça Major en plena batalla judicial pel 25% de català a les escoles. Va argumentar que ho feia per garantir la "pau" i la "convivència". El jutge va acabar arxivant la denúncia. Ho tornaria a fer?
El jutge ens ha donat la raó: no estàvem equivocats. Nosaltres serem contundents en la defensa del català perquè és la nostra llengua i el pilar fonamental de la cohesió social a Vic. Hem sigut una ciutat model on totes les persones nouvingudes han tingut el català com a llengua d'unió. El català es parla a Vic des de fa molts segles.
La seguretat és el factor que més preocupa la ciutadania. Jo vull una ciutat on qui la fa, la paga. No podem deixar impunes els petits delictes o els actes d'incivisme
Quin objectiu es marca en aquestes eleccions?
Treure un gran resultat. Venim d'un gran resultat el 2019 [van obtenir majoria absoluta]. És veritat que hi ha un canvi al capdavant del projecte. Porto només quatre anys a l'Ajuntament, som un equip renovat, molt jove, però el nostre repte és treure un gran resultat. La ciutat està en un moment esplèndid, tot i els reptes que he mencionat abans. Per tant, el repte és que el resultat ens deixi amb diferència clara respecte als nostres competidors perquè hi hagi una sola opció de governar.
Veu factible revalidar la majoria absoluta del 2019?
Això ho decidiran els vigatans i vigatanes. Quan comencen les eleccions, tothom parteix de zero. No és un objectiu com a tal. Estem convençuts que si el resultat ens dona una diferència important, serà difícil que la suma d'altres partits ens tregui l'alcaldia perquè voldrà dir que la ciutadania dona suport al nostre projecte.
Tenen alguna línia prioritària de pactes?
De cap manera. Nosaltres tenim un projecte molt clar per a la ciutat, l'hem explicat i es pot veure l'obra de govern dels últims anys. A partir d'aquí, estem oberts. Ara bé, aquest mandat s'ha vist clar que hi ha dos models de ciutat diferenciats. Sovint ens trobem que els partits d'esquerres que hi ha al consistori tendeixen a apostar per un model diferent pel que fa a la gestió dels serveis municipals. Nosaltres creiem en la gestió publicoprivada, no ens amaguem, i sovint xoquem amb un bloc de diversos partits que aposten per un únic model de gestió pública —creiem que engreixant en excés les administracions—. En matèria de seguretat i civisme, també pensem que els partits d'esquerres cauen en un excés de bonisme. Crec que les dificultats per arribar a acords seran potser per aquest model que veiem dels nostres opositors al consistori.
Amb qui creu que seria més fàcil entendre's, amb ERC o amb el PSC?
Dependrà del que he dit ara mateix, de qui vulgui sumar.
És descartable Capgirem Vic (CUP)?
Evidentment que no. Amb els regidors de Capgirem Vic ens separa una distància molt gran en maneres de veure la ciutat i d'organitzar l'administració, però hi ha regidors que han anat fent aportacions d'idees a projectes que s'han estimat en aquest mandat. En diversos projectes hi ha hagut propostes de Capgirem que han estat estimades per enriquir el projecte. Per tant, veig difícils acords estables perquè són opcions radicalment oposades, però de cap manera ens tanquem a acords puntuals amb qualsevol grup.
Hi ha dos models de ciutat diferenciats. Sovint els partits d'esquerres tendeixen a apostar per un únic model de gestió pública i, en seguretat i civisme, cauen en un excés de bonisme
Quins són els principals eixos del seu projecte?
El nostre projecte polític té tres grans eixos per als propers anys. Tenim el repte de la transició energètica, la transició digital i com fem front al repte demogràfic i social. Hem de tenir clar que hem de fer una transició verda a les ciutats. D'aquí a uns anys, amb l'horitzó 2030 que ens planteja Europa, les ciutats que no hagin fet aquesta transició no seran ciutats eficients, no seran competitives i hauran quedat obsoletes. Per tant, qualsevol projecte ha de tenir aquest vector de la transició verda i energètica. El segon gran vector, la transició digital i tecnològica: qualsevol projecte o servei municipal ha de portar implícit un avenç important incorporant la tecnologia del futur per ser més eficients. Tenim els 24.000 comptadors d'aigua de la ciutat digitalitzats i això ens permet un control minut a minut del consum d'aigua. El salt tecnològic que hem fet en la gestió de l'aigua i que ens permet ser un referent al país ho hem de fer amb tots els serveis. El tercer, i segurament el més important i complicat, és el tema demogràfic i social. Hem d'aconseguir arribar a aquests reptes de l'any 2030 sense deixar ningú enrere.
La sequera serà un dels temes que marcarà el proper mandat. Com es preparen en aquest sentit?
No només el proper mandat. El canvi climàtic fa que el tema de l'aigua sigui nuclear. El que hem fet és fer els deures aquests últims mesos. Tenim un pla d'emergència de sequera, som dels primers municipis del país que vam respondre a aquest canvi normatiu. Per tant, ja tenim aquest pla aprovat per part de l'Ajuntament i validat per l'Agència Catalana de l'Aigua. L'estem aplicant, de fet, des del mes de juliol. La nostra concessionària d'aigües ha fet els deures en inversions en els últims anys amb la telegestió i la tecnologia que ens permet un control de l'aigua molt precís. Ara el que ens queda és abordar grans infraestructures a nivell de comarca. En els últims mesos, hem fet reunions amb el Consell Comarcal, amb la resta de municipis, amb les empreses que gestionen tot el cicle de l'aigua a la comarca, per valorar quines inversions s'han de fer. I aquí estem treballant des de projectes de reutilització d'aigua de les depuradores fins a projectes de captació d'aigua del nivell freàtic. Si preparem la ciutat perquè sigui eficient i construïm aquestes infraestructures, podrem abordar les dificultats que vindran amb les màximes garanties.
Els tres grans reptes per als propers anys són la transició energètica, la transició digital i el repte demogràfic i social
En clau nacional, quina importància tenen aquestes eleccions per a Junts?
La mateixa que per a tots els partits polítics. És el que referma si vas bé o malament. Evidentment són importants, però per davant de tot aquestes eleccions van del que passa als municipis. Jo crec que vivim uns anys a Catalunya on hi ha desafecció amb la política. Estem en uns anys difícils i, per tant, no podem fer un traspàs directe dels resultats municipals en clau nacional, perquè aquestes eleccions són sobre el que passa a cadascun dels municipis i quines propostes hi ha per cada poble. Nosaltres, com a Junts, el que haurem de fer és una lectura poble a poble.