Ada Colau i Ballano (Barcelona, 1974), alcaldessa de Barcelona des del 2015, s’enfronta des d’aquest divendres a la seva tercera campanya electoral com a candidata de Barcelona en Comú, amb la incògnita de si serà capaç de conservar el càrrec que va aconseguir fa vuit anys per una victòria per la mínima i va revalidar el 2019 gràcies a una majoria alternativa auspiciada per Manuel Valls, amb la diferència que aquest 2023 la batalla de Barcelona es presenta més disputada que mai, amb quatre candidats principals a la línia de sortida de les eleccions municipals 2023 i una mitjana d'enquestes que dibuixa un triple empat, tot i que l'últim CIS atorga l'avantatge a l'alcaldessa. Tot plegat porta a una combinatòria de pactes que obre moltes possibilitats per a la formació del nou govern municipal que haurà de governar la capital de Catalunya fins al 2027.
🗓️ Calendari de les eleccions municipals 2023 a Catalunya, tota la llista
📝 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: tota la llista
Per la seva banda, Xavier Trias i Vidal de Llobatera (Barcelona, 1946) arriba a la campanya electoral com el principal favorit a desbancar l’actual alcaldessa. Després de governar la ciutat durant un mandat, el de 2011 a 2015, va perdre les eleccions davant Colau i ara es prepara per a la revenja, gràcies al paper de favorit que ha pres en bona part de les enquestes i a la constitució d’una candidatura que supera els marges del seu partit, Junts per Catalunya, per aglutinar altres sensibilitats polítiques sota el paraigua de Trias per Barcelona per liderar un canvi després de vuit anys de colauisme.
El tercer en discòrdia és Jaume Collboni i Cuadrado (Barcelona, 1969), el candidat del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que es presenta per tercera vegada com a alcaldable amb la diferència que, aquest cop, sí que té possibilitats —segons algunes enquestes—, de guanyar les eleccions. En aquest últim mandat, Collboni ha format part del govern municipal com a primer tinent d’alcaldia, però al gener, i de forma sorprenent, va decidir sortir-ne per preparar millor les eleccions i d’aleshores ençà s’ha convertit en un dels més grans crítics d’un govern municipal del qual, encara que no ho sembli, el seu partit segueix formant-ne part.
Pel que fa a Ernest Maragall i Mira (Barcelona, 1943), candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i guanyador de les eleccions municipals de l’any 2019, les seves perspectives de victòria s’han refredat els darrers mesos. D’ençà que Xavier Trias va decidir presentar candidatura, la de Maragall ha caigut en les enquestes, i actualment situen el candidat republicà en quarta posició, malgrat que ningú dona la partida per perduda abans de començar. El mateix candidat confia en les seves possibilitats per guanyar les eleccions i liderar un nou govern d’esquerres a la capital de Catalunya.
L’escenari electoral es completa amb Daniel Sirera Bellés (Barcelona, 1967), històric militant del Partit Popular que es presenta a les eleccions en substitució de Josep Bou, candidat independent el 2019 que s’ha caracteritzat durant el mandat per actuar sovint als marges del partit. De moment, les enquestes garanteixen que el partit de Feijóo mantindrà la seva presència al ple municipal i fins i tot la podria augmentar, ja que seria l’únic beneficiat de la fragmentació de l’unionisme a Barcelona que es reflecteix en les poques possibilitats de mantenir-se al consistori de les candidates Anna Grau i Àrias (Girona, 1967) per Ciutadans i Eva Parera i Escrichs (Barcelona, 1973) per Valents. Per la seva banda, Basharat Changuerra i Canalejo (Barcelona, 1984), més coneguda com a Basha Changue, té com a objectiu que la CUP torni a tenir presència a l’Ajuntament de Barcelona.
Perspectives de pactes
Davant un escenari tan obert i la possibilitat que el guanyador, sigui qui sigui, no obtingui cap avantatge clar respecte als rivals -la majoria absoluta de qualsevol llista està més que descartada-, cobren importància les perspectives de pactes l’endemà mateix de les eleccions. Cal tenir en compte que des de la represa democràtica municipal el 1979 fins al 2015 sempre havia governat el candidat més votat, però el 2019, el suport de Manuel Valls a Ada Colau amb la complicitat de Jaume Collboni va trencar la tradició, i encara que el sistema d’elecció d’alcaldies prima sempre el més votat, el 2023 podria repetir-se la situació de fa quatre anys.
Cal tenir en compte que el sistema d’investidura d’un alcalde o alcaldessa afavoreix el candidat més votat a no ser que es configuri una alternativa que compti, necessàriament, amb la majoria absoluta en la primera i única votació. Aquesta és una diferència notable amb el sistema d’investidura del Parlament de Catalunya o el Congrés dels Diputats, que preveu dues votacions, una primera on és necessària la majoria absoluta i una segona on s’accepta la majoria simple. Amb un ple municipal format per 41 regidors, la majoria absoluta se situa en 21, una xifra que pot estar a l’abast de diverses combinatòries, però que no s’aclarirà fins al final de l’escrutini el mateix 28 de maig a la nit.
En aquest context, l’inici de la campanya electoral suposa el tret de sortida de dues setmanes de confrontació d’idees i programes, però també de recerca de punts de connexió i complicitats per teixir majories o evitar que altres ho puguin fer. En aquest sentit, Trias s’ha mostrat disposat a pactar amb qualsevol excepte Colau, i Collboni no ha tancat la porta a un pacte sociovergent, mentre que l’actual alcaldessa defensa l’articulació d’un nou govern d’esquerres i Maragall alerta d’un pacte entre Junts i PSC amb Sirera fent el paper de Manuel Valls de fa quatre anys. Tot plegat, tantes possibilitats com interrogants —als quals cal afegir el futur de Colau si no revalida el càrrec sense perdre de vista que a finals d’any hi ha eleccions legislatives— que fan que, aquest cop, la batalle de Barcelona sigui més decisiva que mai i el futur de Colau estigui completament en l'aire.