La ciutat de Barcelona no s'ha caracteritzat com un territori especialment acollidor per a ERC quan es parla de la cursa al consistori. Fins que Ernest Maragall va guanyar les darreres eleccions municipals amb els seus deu regidors i el 21,4% dels vots, el sostre dels republicans a la capital catalana estava en els cinc regidors aconseguits el 2003 amb Jordi Portabella i el 2015 amb Alfred Bosch. Fins al 2019, ERC mai no havia aconseguit la victòria a cap districte de la ciutat ni a cap dels 73 barris de Barcelona.
🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats
🟡 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: tota la llista
No obstant això, fa quatre anys Maragall, amb Junts en caiguda lliure i el PSC noquejat pel procés independentista, va aconseguir empunyar la bandera de l’alternativa a Colau, va guanyar als districtes de Les Corts i L'Eixample, graner de vots habitual de CiU, i es va apuntar la victòria a 29 dels 73 barris de la ciutat, gratant també a territoris dels comuns, com els barris de la Barceloneta o Sants, quatre dels cinc barris de Gràcia, o els barris de la Sagrera, Sant Martí, el Congrés, Navas i Camp de l'Arpa, entre d'altres. Això no obstant, la victòria a les urnes no li va servir a Maragall per aconseguir l’alcaldia, perquè Ada Colau el va sorprendre desbancant-lo amb un pacte amb PSC i els Ciutadans de Manel Valls.
Alternativa a Colau
Aquest 28 de maig Maragall, amb 80 anys, ho torna a intentar. Tot i que les enquestes semblaven somriure-li, la irrupció de Xavier Trias com a candidat de Junts ha trastocat el taulell i ha obligat el candidat d'ERC a revisar l'estratègia. Maragall ha caigut dels primers llocs de la cursa on s'havia atrinxerat els darrers quatre anys i les enquestes apunten que ara és Trias qui ha aconseguit fer-se amb la bandera d'un relleu de Colau, pel qual, segons els sondejos, sospiren dos de cada tres barcelonins. Tot i que els responsables de la campanya asseguren que, una vegada encaixat el cop les projeccions demoscòpiques s'estan ressituant, les enquestes es mostren tossudes i no mostren aquesta suposada recuperació.
Fonts republicanes coneixedores de l’evolució recent del partit a Barcelona responsabilitzen d'aquesta situació a l’estratègia d'aliances d'ERC a Catalunya i Espanya, que hauria impedit a Maragall marcar distàncies amb el govern de comuns i PSC. Recorden que Esquerra va fitxar Maragall com a candidat, el setembre del 2018, vuit mesos abans de les eleccions del 2019, quan l'aleshores líder municipal dels republicans, Alfred Bosch, ja havia estat ratificat en unes primàries amb el suport del 87% de la militància i quan ja feia mesos que els sondejos -entre els quals el baròmetre municipal- apuntaven una victòria d'Esquerra. Subratllen que en cercles municipals aquell relleu es va atribuir a l’estratègia que havia mantingut Bosch, d’enfrontament obert amb Colau, en un moment en què ERC ja apostava, tant a la política catalana com a l’Estat, per pactar amb socialistes i comuns.
Estrategia d'ERC
Igualment, s'apunta ara que els intents de Maragall per marcar distàncies amb Colau, més encara tenint en compte que l’alcaldessa el va desplaçar tot i haver aconseguit la victòria, s'haurien vist condicionats per la situació política a Catalunya, en què el Govern de Pere Aragonès se sustenta sobre el vot dels comuns i els suports de PSC. Així ho faria evident els pressupostos de Barcelona del 2022 i del 2023, que els republicans han permès que prosperessin amb la seva abstenció, en paral·lel a què es negociaven al Parlament els comptes de la Generalitat amb el suport del grup de Jéssica Albiach. Aquesta situació hauria afectat, a parer d'aquestes fonts, la capacitat de Maragall per presentar-se com l'oposició per destronar Colau en el moment en què va irrompre Trias en escena carregant sense embuts contra l'alcaldessa.
L'objectiu de la campanya de Maragall és ara intentar recuperar terreny, reconquerir la bandera de l’alternativa a Colau i arreplegar vots a tots els graners possibles. Els estrategs d'ERC asseguren que el seu partit té frontera amb els tres altres partits que es disputen els primers llocs -Junts, comuns i PSC- i que interpel·larà tots els seus votants, "des de Nou Barris fins a les zones altes de Barcelona". Però no està resultant gens fàcil i Maragall s'està veient obligat a buscar la confrontació amb els seus rivals per ressituar-se a la campanya. Després que dilluns va assegurar que no pactarà amb el PSC al futur consistori, aquest dimecres la darrera envestida contra Jaume Collboni, fent sortir en campanya els drets LGTBI, ha aconseguit fer saltar al candidat socialista.
Maragall apuja l'aposta, sap que, a diferència de Colau, per ell, l'única via -tot i que no suficient- per arribar a l’alcaldia és aconseguir de nou el primer lloc a la cursa.