Un dels municipis de Catalunya on més expectatives generen les eleccions municipals 2023, que tindran lloc el 28 de maig, és Badalona, la quarta ciutat de Catalunya -Terrassa és la tercera, però segons dades de l’Idescat, la diferència és només de cinc habitants-, i de les que ha tingut un mandat més convuls, amb tres alcaldes des del 2019 i uns equilibris complicats que han fet que aquest mandat el guanyador de les eleccions, Xavier García Albiol, del PP, Partit Popular, només hagi ostentat la vara d’alcalde entre maig del 2020 i novembre del 2021, precedit i succeït per alcaldes socialistes. En tot cas, per a les properes eleccions municipals 2023, el favorit torna a ser García Albiol, que afronta el repte d’aconseguir una majoria absoluta que li garanteixi l’alcaldia, mentre que per a la resta de forces, l’objectiu és just el contrari, assegurar almenys la capacitat de bastir majories alternatives que impedeixin que el PP recuperi l’alcaldia.
🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: totes les dates i quan es vota
A continuació trobaràs la llista actualitzada dels candidats a l'alcaldia de Badalona a les eleccions municipals 2023 i els noms que més sonen per alguns partits que encara no han fet públic el seu cap de llista. Aquesta informació s'anirà actualitzant a mesura que es donin a conèixer més candidats i més detalls per liderar l’Ajuntament de Badalona.
Xavier García Albiol, el candidat segur del PP
Malgrat que el Partit Popular, PP, no és una força municipalista a Catalunya, on el 2019 tot just va aconseguir 66 electes a tot Catalunya -d’un total de 9.076-, el cas de Xavier García Albiol a Badalona és un capítol a part. Aquesta ciutat del Barcelonès és el mascaró de proa dels populars a Catalunya i allà on el partit abocarà tots els esforços per assegurar que Albiol, que repeteix com a cap de llista, pugui aconseguir la victòria i, si pot ser, la majoria absoluta. Albiol ja va ser alcalde entre 2011 i 2015, per la qual cosa aspirarà a un tercer mandat. Això sí, el mateix Albiol, a un any de les eleccions -i quan encara era alcalde- ja va imposar les seves normes, encapçalar una candidatura ‘badalonista’, sense sigles de partit.
Guanyem i ERC aniran per separat, amb Dolors Sabater i Àlex Montornès com a candidats
La coalició electoral formada per Guanyem Badalona i ERC no va sobreviure als comicis, ja que amb set regidors es va veure incapaç de retenir l’alcaldia en la figura de Dolors Sabater, de manera que es va dividir en dos grups, el de Guanyem, amb 4 regidors, i el d’ERC, amb 3. De cara a les eleccions del 2023, si no hi ha canvis de darrera hora, les dues formacions es presentaran per separat. Dolors Sabater, que va ser alcaldessa entre 2015 i 2018 -desbancada per una moció de censura de PSC i PP-, serà per tercer cop la candidata de Guanyem Badalona, mentre que per part d'ERC, l’alcaldable serà Àlex Montornès, escollit per unanimitat per l'assemblea de la formació, després que l'últim cap de llista, Oriol Lladó, renunciés al seu càrrec per discrepàncies amb la secció local de Badalona.
L’alcalde Rubén Guijarro, cap de llista del PSC
Rubén Guijarro va arribar a l’alcaldia el novembre del 2021, en liderar una moció de censura contra Albiol a causa de la seva tèrbola aparició als papers de Pandora. Tot i que no haurà arribat a mig mandat i pot arrossegar la penitència d’haver succeït el problemàtic Àlex Pastor, que va dimitir com a alcalde després de ser detingut pels Mossos d’Esquadra, a principis de novembre ha estat ratificat com a candidat del PSC a les eleccions municipals en un primer acte on ha identificat Albiol com el principal rival a batre. I, en cas de no aconseguir-ho, el repte seria articular una majoria alternativa que el mantingués a l’alcaldia.
Badalona en Comú Podem presenta Aïda Llauradó
Pel que fa a Badalona en Comú Podem, que el 2019 va aconseguir dos regidors, la cap de llista serà Aïda Llauradó, que l’abril del 2020 va exercir d’alcaldessa accidental entre la dimissió d’Àlex Pastor i la moció de censura de Xavier Garcia Albiol. Actualment, és tinenta d’alcaldia d’Educació, Feminismes, LGTBIQ+, Ciutadania, Participació i Agenda 2030 i va ser ratificada com a candidata a finals de juny per les assemblees de Badalona en Comú i de Podem Badalona, amb l’objectiu de millorar resultats i aportar “estabilitat” a un consistori que ha tingut en els darrers anys una governabilitat certament convulsa.
Junts per Catalunya aposta per David Torrents com a candidat
Pel que fa a Junts per Catalunya, l’únic regidor de la formació, David Torrents, serà el cap de llista, un cop va ser proclamat a principis d’aquest novembre. Serà la segona vegada que Torrents encapçala la llista, un cop ningú més ha presentat candidatura. Des de novembre del 2021 Torrents forma part de l’actual govern municipal de l’alcalde Guijarro, on ostenta la tercera tinència d’alcaldia i és regidor de l’Àmbit de Protecció Social a les Persones i Impuls Comercial, que comprèn Serveis Socials, Convivència i Mediació, Comerç i Consum, Protecció Civil i Solidaritat i Cooperació. L’objectiu és millorar els minsos resultats aconseguits el 2019.
El consistori sorgit el 2019
La complicada governabilitat de Badalona està directament relacionada amb els resultats electorals de les eleccions municipals del 2019, guanyades pel Partit Popular -és la ciutat de Catalunya on treuen millors resultats-, amb un 37,58% dels vots i 11 regidors, mentre que la segona posició va ser per a la coalició formada per Guanyem Badalona i ERC, que va aconseguir un 24,52% de vots i 7 regidors. En tercer lloc, va quedar el PSC amb un 19,94% dels vots i 6 regidors, i en quart, Badalona en Comú Podem, amb un 8,52% dels vots i 2 regidors. L'última posició va ser per a Junts per Catalunya, amb un 5,15% dels vots i 1 regidor. Ciutadans, amb menys d’un 2% dels vots va quedar fora del consistori. Aquestes dades van permetre el 2019 configurar una majoria alternativa per desbancar Albiol, tot i ser el candidat més votat. L’alcalde resultant va ser el candidat del PSC, Àlex Pastor, que ja exercia des del 2018, però el 2020, després de ser detingut pels Mossos d’Esquadra, va dimitir i Albiol va poder aconseguir la vara d’alcalde gràcies a una moció de censura. Ara bé, el mandat del PP va durar poc més d’un any, perquè una nova moció de censura a causa de l’aparició d’Albiol en els anomenats Papers de Pandora va retornar l’alcaldia al PSC, ara a mans de l’alcalde Rubén Guijarro.
Les eleccions municipals 2023 del 28 de maig, a municipis i algunes comunitats autònomes
En les eleccions municipals 2023 del 28 de maig es votarà a tots els municipis catalans, però també als espanyols i a un grapat de comunitats autònomes de l'Estat. Una data, doncs, que servirà per mesurar la temperatura i la solidesa dels diversos partits a nivell estatal, especialment de cara a les eleccions legislatives 2023, que tindran lloc a finals d'any. En aquestes s'augura un gran cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo.