La maquinària per a les eleccions municipals 2023 ja està en marxa. Quan queden setmanes per a la data de les properes eleccions municipals, previstes pel diumenge 28 de maig, els partits polítics ja tenen clars els caps de llista als pobles i ciutats de Catalunya. Els comicis estaran fortament renyits per assolir l'alcaldia de Barcelona el 2023. Posem cara als candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona. A continuació trobaràs la llista actualitzada dels candidats a l'alcaldia. Aquesta informació s'anirà actualitzant a mesura que es donin a conèixer més candidats a l'alcaldia de Barcelona i més detalls per liderar l'Ajuntament de Barcelona.
🔴 Resultats Eleccions 2023, DIRECTE | Escrutini de Municipals i Autonòmiques
🔴 Eleccions a Barcelona 2023, DIRECTE | Resultats, escrutini i votacions del 28-M
🔴 Resultats Eleccions Barcelona 2023, DIRECTE | Última hora del escrutinio del 28-M
Ernest Maragall, candidat d'ERC a Barcelona
Per part d'Esquerra Republicana, en cap moment s'ha posat en dubte el candidat. Es tracta d'Ernest Maragall, qui ja va ser el cap de llista dels republicans a les darreres eleccions municipals el 2019 a Barcelona. Malgrat la seva edat (tindrà 80 anys el maig de 2023), Maragall va superar àmpliament les primàries que van avalar-lo com a candidat, acaparant el 90% de vots a favor en un procés en què no tenia cap rival. "Ara li toca a Esquerra", va proclamar Maragall en l'acte de presentació oficial.
Esquerra Republicana va guanyar les passades eleccions amb el 21,35% dels vots, acabant fins i tot per davant de Barcelona en Comú, malgrat que seria Ada Colau qui finalment acabaria convertint-se en alcaldessa. Ara, l'objectiu de Maragall és mantenir-se com a primera força i ampliar els resultats per fer impossible que Colau repeteixi un tercer mandat. El darrer baròmetre local el situa com a líder més ben valorat.
📝 Programes electorals a Barcelona 2023: què proposa cada partit?
Ada Colau, candidata de BComú
Qui també repeteix és l'actual alcaldessa, Ada Colau, que optarà a mantenir-se durant quatre anys més. La candidata per les eleccions municipals 2023 de Barcelona en Comú s'havia mantingut força distant sobre la possibilitat de repetir, fins que el 19 de maig passat va fer pública la decisió. Uns dies abans, les bases del partit li havien demanat que es presentés de nou, i ella acceptava per "consolidar el nou model de Barcelona" i convençuda de les seves possibilitats de guanyar, advertint també que, en cas de fer-ho, seria "el tercer i últim mandat".
El 2019, la candidatura de Colau va perdre lleugerament suports, caient a la segona posició per darrere dels republicans, si bé va mantenir-se al poder gràcies a la coalició pactada amb el PSC i els vots regalats per Manuel Valls amb l'objectiu d'evitar una alcaldia independentista. Per ara, el darrer estudi demoscòpic de l'Ajuntament assenyala que recuperaria la primera posició.
Jaume Collboni, l'aposta del PSC
I el PSC també està destinat a repetir el mateix cap de llista de les darreres eleccions. Jaume Collboni, actual primer tinent d'alcalde del govern de coalició a l'Ajuntament, sempre s'ha mostrat plenament confiat que serà el protagonista dels socialistes. "No només seré el candidat del PSC, seré el pròxim alcalde", va advertir fa uns mesos. Collboni ha estat l'únic candidat al procés de primàries i el passat 5 de novembre va ser proclamat com a candidat socialista a l'alcaldia de Barcelona. Amb aquesta decisió s'esvaixen els dubtes de les darreres setmanes, quan els noms de Salvador Illa i Miquel Iceta havien sonat tímidament com a possibles alternatives.
Després del fracàs electoral el 2015, la candidatura socialista va aconseguir reimpulsar-se i convertir-se en la tercera opció més votada, per darrere d'Esquerra Republicana i Barcelona en Comú. Els resultats van permetre pactar una coalició amb Colau que ha donat protagonisme als socialistes a l'Ajuntament, i esperen que ajudi a guanyar els comicis, malgrat que el baròmetre local allunya aquesta possibilitat.
Xavier Trias, substitut d'Elsa Artadi
Pel que fa a Junts, l'anunci sorpresa d'Elsa Artadi a principis de maig, en què comunicava entre llàgrimes que renunciava a presentar-se com a candidata als comicis de l'any vinent i abandonava la política activa, va estroncar els plans de la formació, que finalment ha trobat candidat en la figura de l'exalcalde Xavier Trias. Des del maig que la regidora Neus Munté ha ocupat el buit deixat per Artadi a l'Ajuntament com a presidenta del grup municipal, i a més serà la número dos de Trias on el número tres serà el també regidor Jordi Martí Galbis. Un altre nom que havia sonat per la candidatura, com el de l'exconseller de Salut Josep Maria Argimon no formarà part finalment de la llista electoral de Junts.
Després d'haver guanyat amb contundència les eleccions municipals el 2011 sota el nom de Convergència i Unió, l'espai polític ha anat retrocedint contínuament fins a convertir-se en cinquena força a l'Ajuntament el 2019, però amb la candidatura de Trias, Junts ha tornat a posar-se al capdavant en les enquestes.
Anna Grau intentarà reflotar Ciutadans
Tot i que Ciutadans es va afanyar a anunciar la seva candidata a les eleccions municipals 2023 per Barcelona, Luz Guilarte, el 24 d'octubre va anunciar la seva renúncia a causa de la maniobra protagonitzada per Paco Sierra, deixant altre cop oberta la candidatura d'un partit que durant aquest mandat no ha parat de patir escisions. La primera de les quals quan Manuel Valls -cap de llista el 2019- va decidir deixar el grup i votar a favor de la investidura d'Ada Colau. A més, la situació de Ciutadans és complicada per les diverses desfetes electorals a diferents punts de l'Estat i les magres perspectives electorals. Finalment, ha estat la diputada al Parlament Anna Grau la que ha fet el pas, amb la intenció de reflotar Ciutadans a Barcelona.
Eva Parera, per Valents
Valents és ara per ara una formació força desconeguda. És la nascuda a conseqüència de la fractura interna de Ciutandans, i que s'ha acabat emportant tres regidors, si bé formalment una d'elles és no adscrita. Un partit que va presentar-se fa només uns mesos i que té per objectiu ser l'alternativa del constitucionalisme, des del PSC fins a Vox. De moment, el camí ha estat lent, rascant alguns regidors de diversos municipis menors de Catalunya (fonamentalment de Cs i del PP). Les eleccions de l'any vinent, doncs, són les primeres en què es presenta Valents, i ho farà amb la candidatura d'Eva Parera, líder absoluta de la formació i que ja va abandonar el Parlament per a centrar-se en la política local. Parera, que va ser mà dreta de Manuel Valls, busca acabar amb el "tripartit de la misèria", en referència a BComú, PSC i ERC.
El PP aposta per Daniel Sirera
Pel que fa al Partit Popular, l'alternativa a qui va ser el cap de llista el 2019, Josep Bou, serà finalment l'expresident dels populars catalans Daniel Sirera. Bou havia expressat el seu desig de repetir com a alcaldable per Barcelona, però les diverses polèmiques que l'han envoltat van portar la direcció del partit a cercar un altre nom per potenciar el PP a l'Ajuntament. Tot i que entre els noms que hi havia sobre la taula per substituir Bou hi havia el de l'eurodiputada Dolors Montserrat i la diputada al Parlament Lorena Roldán, finalment el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, s'ha decantat per Daniel Sirera.
Basha Changue, candidata de la CUP
Abans de l'anunci oficial com a candidata de la CUP per a les eleccions municipals 2023 a Barcelona, Basha Changue ja s'havia posicionat com l'aposta favorita dels anticapitalistes per tornar a l'Ajuntament. En el discurs oficial, Changue va defensar un nou model de ciutat basat en la disminució del turisme. "Volem construir un model de ciutat on els que treballin hi puguin viure, i les que hi viuen puguin gaudir", va dir, denunciat a més la situació actual a Barcelona, amb 20 desnonaments diaris. Té 37 anys, viu a Nou Barris i és filla de la immigració (té ascendència guineana i cordovesa). Va ser regidora de l'Ajuntament de Moià entre el 2019 i el 2021 i, en paral·lel, va impulsar l'organització cooperativa afrofeminista AfroFemKoop. També és membre de la Comunitat Negra, Africana i Afrodescendent de Catalunya (CNAACAT). Pel que fa a la CUP en general, no es troba a les millors hores; a les darreres eleccions, amb Anna Saliente d'abanderada, va passar de 3 a 0 regidors.
El consistori sorgit el 2019
Cal recordar que a les eleccions del 2019, ERC va resultar el partit guanyador, amb un 21,35% dels vots i 10 regidors, seguit per BComú, amb un 20'71% i també 10 regidors. En tercera posició va quedar el PSC, amb un 18,40% i 8 regidors i en quarta, la coalició Barcelona pel Canvi-Ciutadans, amb un 13,20% i 6 regidors. La cinquena posició va ser per Junts, amb un 10,47% i 5 regidors i la sisena pel PP, que va entrar pels pèls amb un 5,01% dels vots i dos regidors. Aquesta composició, però es va trencar pràcticament en la constitució del ple municipal, quan Manuel Valls va optar per votar a favor d'Ada Colau com a alcaldessa, decisió a la que va arrossegar els regidors Eva Parera i Celestino Corbacho, fet que va trencar la coalició BCN Canvi-Cs. Ciutadans va quedar amb 4 regidors i BCN Canvi amb dos, però a posteriori, la regidora Marilen Barcelón va abandonar Cs i va quedar com a regidora no adscrita, tot i que sempre segueix la línia de BCN Canvi, que ara es fan dir Valents. Tot plegat, vol dir que tot i que a les eleccions van entrar al plenari sis grups, a la pràctica són set i mig, on el mig és la regidora no adscrita.
Les eleccions municipals 2023 del 28 de maig, a municipis i algunes comunitats autònomes
En les eleccions municipals 2023 del 28 de maig es votarà a tots els municipis catalans, però també als espanyols i a un grapat de comunitats autònomes de l'Estat. Una data, doncs, que servirà per mesurar la temperatura i la solidesa dels diversos partits a nivell estatal, especialment de cara a les eleccions generals 2023, que tindran lloc a finals d'any. En aquestes s'augura un gran cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo.