L'any 2023 serà d'alta intensitat política. Abans de l'estiu, tindran lloc les eleccions municipals 2023 i, en la recta final de l'any, se celebraran els comicis estatals. La més immediata, doncs, és la que té a veure amb les locals, que estan convocades el diumenge 28 de maig. Més de 5,5 milions de catalans dels 947 municipis que té el país podran triar la composició dels seus nous plens i, per tant, els regidors i regidores que conformaran els plens durant el mandat 2023-2027, el dotzè de l'actual període democràtic. Ja amb els motors a punt, bona part de les llistes estan tancades i els seus alcaldables intensifiquen les seves agendes en aquests tres mesos que queden per a una jornada transcendental per a ells.
🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: totes les dates i quan es vota
A Lloret de Mar hi haurà relleu al capdavant de l'alcaldia. Després de dos mandats consecutius com a batlle, Jaume Dulsat no es presentarà a la reelecció. Dulsat forma part del PDeCAT i, de fet, va ser el cap de llista de la formació a les eleccions al Parlament del passat 14 de febrer de 2021 per la demarcació de Girona. L'any 2019, l'alcalde de la ciutat de la Selva es va presentar amb Junts per Lloret. En aquesta ocasió, hi ha alguns dels seus regidors que no es presentaran amb Junts, sinó que ho faran amb una nova formació. El mandat no ha estat exempt de moments de tensió, amb un únic any del PSC (segona força) al Govern i entrant-hi ERC al seu lloc —tot i que amb quatre dels cinc regidors socialistes seguint a l'equip de l'executiu en passar a ser no adscrits—. A continuació, hi ha la llista completa dels candidats a l'alcaldia de Lloret de Mar a les eleccions municipals 2023. La informació s'anirà actualitzant cada vegada que hi hagi nous detalls sobre els partits que hi concorren.
Junts per Lloret, per l'alcaldia amb Jordi Martínez
Són les primeres eleccions de Junts per Catalunya com a partit registrat i també seran els primers comicis en què la marca de Junts per Lloret només representa el partit de Jordi Turull i Laura Borràs. L'any 2019, és la marca que va utilitzar el PDeCAT per concórrer a les municipals (i que venia de ser utilitzada a les del Parlament de 2017). El mes de juny, el partit va anunciar que Jordi Martínez seria el seu candidat a l'alcaldia. Tres mesos després, Jaume Dulsat va anunciar que no es presentaria a la reelecció. Ara bé, el seu número 2 a la llista de les últimes eleccions i actual primer tinent d'alcalde, Albert Robert, ha anunciat que es presentarà amb un nou partit, Tots per Lloret. Alguns membres de la llista de Dulsat l'acompanyaran.
Adrià Lamelas, el candidat del PSC per substituir Francisco Javier Pastor
A la llista del PSC, també hi ha canvis. Francisco Javier Pastor no serà el número u dels socialistes a les eleccions de 2023 i, en el seu lloc, ho serà Adrià Lamelas, que en els últims comicis ocupava la sisena posició de la candidatura. Aquest mandat ha estat molt convuls per al PSC. Tot i ser segona força, el partit va apostar per pactar amb Junts per Lloret i formar part de l'equip de govern. Aviat, però, van sorgir escletxes en el si del grup municipal i el març de 2020, quatre dels cinc regidors van passar a ser no adscrits per discrepàncies amb el portaveu, que es va quedar com a únic representant del PSC a l'Ajuntament. Dulsat va reconfigurar l'executiu i va mantenir els quatre edils no adscrits, sumant-hi a més els 3 d'Esquerra Republicana.
Ciutadans, l'únic partit que repeteix candidat: Jordi Hernández
A Lloret de Mar, Ciutadans va aconseguir un resultat prou bo, fregant el 15% dels vots. Amb el trencament del PSC i quatre dels seus cinc regidors formant part del govern, Ciutadans s'ha situat com a líder de l'oposició. L'objectiu en aquestes eleccions serà fer bo aquest rol durant aquest mandat i, per això, Jordi Hernández repetirà al capdavant de la candidatura.
Canvi a les files d'ERC: Albert Fernández, nou alcaldable
El canvi també s'estén a la llista d'Esquerra Republicana. Jordi Orobitg no encapçalarà de nou la candidatura dels republicans a Lloret de Mar i, en el seu lloc, ho farà Albert Fernández. ERC fa front a aquests comicis havent format part del govern municipal en aquest últim mandat i amb l'objectiu de créixer i tenir més de tres regidors.
Frederic Guich, nou número u de Lloret en Comú
La confluència de Lloret en Comú és un altre dels grups municipals que va obtenir representació a les últimes eleccions i que s'ha inclinat per canviar el cap de cartell per a aquests nous comicis. Miguel Gracia cedeix el testimoni a Frederic Guich, que va ser el número 5 de la llista dels comuns als comicis de 2019.
Força Lloret manté la incògnita
La composició de l'Ajuntament de Lloret de Mar entre el 2019 i 2023 la tanca Força Lloret, un partit local que es va presentar per primera vegada a les eleccions de 2019 i que, amb el 6,5% dels vots, aconseguia entrar al ple. La seva candidata va ser Maria Luisa Baltrons, però el cert és que es desconeix si el partit repetirà en aquests nous comicis i, per tant, tampoc té candidat o candidata.
El consistori sorgit de les eleccions de 2019
La victòria de les eleccions del passat 26 de maig de 2019 va ser per a Junts per Lloret de Mar, que va guanyar els comicis amb el 24,2% dels vots i 6 regidors. A quasi sis punts de diferència (18,4%), es va quedar el PSC, amb cinc representants. Ciutadans va aconseguir situar-se en la tercera posició amb el 14,4% de les paperetes i quatre edils. Els tres altres partits que també tenen representació al plenari són Esquerra Republicana (12,7%; 3 actes), Lloret en Comú (8,1%; 2 regidors) i Força Lloret (6,5% i una edil).
Eleccions municipals 2023: 947 localitats i 12 comunitats autònomes voten el 28 de maig
A les eleccions municipals 2023, que tindran lloc el proper diumenge 28 de maig, els habitants de 947 localitats de Catalunya escolliran els nous regidors i regidores dels ajuntaments, amb un mandat que anirà del juny d'enguany fins al maig de 2027. És una convocatòria que no només està prevista al territori català, sinó que també es reproduirà a la resta de municipis de l'Estat. I encara hi ha més: 12 comunitats autònomes (l'Aragó, Astúries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Comunitat de Madrid, Extremadura, Illes Balears, Illes Canàries, Múrcia, Navarra, La Rioja i el País Valencià) triaran la composició dels seus hemicicles per a aquesta nova legislatura. El resultat d'aquestes eleccions és molt important per al PSOE i el PP, per poder conèixer amb quina força arribaran a les eleccions legislatives del desembre. Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo es disputaran, molt segurament, la presidència del govern espanyol.