Desfeta a Ciutadans. La formació taronja, que ja arribava molt tocada a les eleccions, ha signat la seva sentència de mort després dels resultats dels comicis municipals i autonòmics d'aquest diumenge. Ciutadans s'enfonsa del tot i ha desaparegut pràcticament de tots els ajuntaments de Catalunya. En les municipals del 28-M ha aconseguit només 10 regidors dels 9.139 que estaven en joc a Catalunya, mentre que la resta dels principals partits els compten per milers. En nombre de vots, Ciutadans ha obtingut 36.710 vots. La caiguda ha estat flagrant, ha passat de ser una formació decisiva a les eleccions de 2019—on va aconseguir 245 regidors i 291.970 vots— a no tenir representació. Els 10 electes són a Artés, Capellades, Lliçà de Vall, Vilafant, Santa Coloma de Gramenet—únic municipi on n'ha aconseguit 2—, Olesa de Montserrat, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans i Premià de Mar.

El màxim responsable del partit a Catalunya, Carlos Carrizosa, va demanar des de la seu a Barcelona "que ningú doni per mort Ciutadans", i va advertir que "seguirà estant al peu del canó lluitant pels seus principis".

🔴 Eleccions municipals i generals 2023, DIRECTE | Resultats i última hora de l'avanç electoral

Fracàs d'Anna Grau a Barcelona

Ciutadans també va certificar la seva mort a l'Ajuntament de Barcelona aquest diumenge, on ha aconseguit 7.366 vots, l'1,10% del total. Fins i tot el petit partit Valents, hereu de les peripècies conspiratives de Manuel Valls a l'Ajuntament barceloní, ha superat Ciutadans, amb 2,31% dels vots, també ha quedat per darrere de la CUP, amb 3,81% dels vots. L'alcaldable de la formació, Anna Grau, ha assumit la responsabilitat de la patacada. Des de la seu del partit a Barcelona, Grau va afirmar diumenge que "​el resultat no s'acosta ni remotament a l'esperat. Vaig demanar un vot de confiança i, òbviament, no l'he sabut mobilitzar", va afirmar la diputada davant la premsa acompanyada de la direcció dels liberals a Catalunya, que la van acompanyar al seguiment de la nit electoral.

Ciutadans, que ha rebut poc més de l'1% dels sufragis, ha perdut tota la seva representació a la capital. El 2019 va obtenir sis representants de la mà de Manuel Valls. Grau ha assumit "personalment" el resultat de la formació, que ha reconegut que no ha "sabut mobilitzar el vot de confiança". "Com a cap de llista, em faig responsable de la part bona i de la part dolenta", va explicar la candidata, tot i que ha assegurat que Ciutadans "resisteix, existeix i insisteix", ja que, segons la seva opinió, "està cridat a fer unes coses que, si no les fem nosaltres, no les farà ningú".

Reunió d'urgència de Cs de cara al 23-J

El secretari general de Ciutadans, Adrián Vázquez, va anunciar aquest dilluns que l'Executiva del partit ha convocat "d'urgència" per a aquest dimarts al seu Comitè Nacional i no descarta no concórrer a les eleccions generals de juliol. Després que la jornada electoral del 28 de maig suposés una dura garrotada per a Ciutadans, que no ha aconseguit obtenir representació en cap de les autonomies i ha quedat fora també de l'Ajuntament de Madrid, on Begoña Villacís era vicealcalde. La portaveu nacional, Patricia Guasp, tampoc ha aconseguit revalidar el seu escó a Balears, autonomia on lluitava per la Presidència del Govern.

El Comitè Nacional està presidit pel secretari general del partit, Vázquez en aquest cas, i està format per la direcció ampliada del partit, un total de 30 persones. En aquest comitè, constituït després del procés de refundació del partit, figuren, per exemple, Villacís i l'expresidenta Inés Arrimadas. Si Ciutadans decideix concórrer a les eleccions, necessita triar un candidat, que ara mateix no té. Els estatuts estipulen que el candidat a la presidència del govern d'Espanya ha d'elegir-se mitjançant eleccions primàries, però de moment es desconeix si podrien nomenar a algú sense necessitat de passar el procés pel fet que les eleccions s'han convocat de manera anticipada.