Jaume Collboni va començar aquesta campanya electoral per a les eleccions municipals anunciant la seva intenció de, en els seus primers 100 dies si arriba a l'alcaldia, arribar a un gran pacte pel cobriment de la Ronda de Dalt. Aquest dijous, però, ha anat més enllà en el seu compromís i ha presentat el projecte per, amb l'horitzó del 2050, cobrir fins a 8 quilòmetres més d'aquestes carreteres i guanyar 500.000 metres quadrats d'espai públic, de verd per dedicar-los a fer equipaments i generar energies renovables.  La inversió total, segons ha anunciat el candidat socialista des del passeig de Garcia Fària, a la vora de la ronda Litoral, és de 1.500 milions d'euros, que es tradueixen en 60 milions a l'any fins al 2050.

🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats

🟡 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: tota la llista

Collboni ha recordat en roda de premsa que el pressupost anual que destina l'ajuntament a urbanisme és d'entre 600 i 700 milions anuals, i per tant, seria "assumible", tot i que també ha advertit que en un projecte de grans dimensions com aquest, demanarà el suport de la Generalitat. Per això, el líder de l'oposició, Salvador Illa, que ha acompanyat Collboni en aquesta presentació, ha assegurat que si arriba a la presidència de la Generalitat donarà el suport financer que calgui pel que ha definit com el "projecte més transformador des dels Jocs Olímpics" a Barcelona i un exemple clar de la "política útil" que defensen insistentment els socialistes. 

Collboni rebutja el "negacionisme sobre la mobilitat"

"Les rondes han servit històricament per millorar la mobilitat i ho han de tornar a fer. No podem fer negacionisme sobre la mobilitat, sempre serà necessària la de mercaderies i amb major o menor mesura la mobilitat individual", ha defensat Collboni. El candidat a l'alcaldia les ha descrit com a "la darrera gran murada" a la ciutat i amb les obres que proposa durant els pròxims 25 anys, vol transformar-les per convertir-les en "eixos de desenvolupament econòmic i social". A més, també ha assegurat que aquesta “transformació”, sota el nom d'Horitzó 2050, serviria per relligar els barris als quals les rondes suposen actualment una "frontera". 

Les obres començaran per la ronda de Dalt i Vall d'Hebron 

Tal com va anunciar a l'inici de la campanya, aquestes obres començaran a la Ronda de Dalt, amb diferents fases: el primer tram serà el de la Vall d'Hebron i el compromís de Collboni és "licitar el projectes i les obres" durant els 100 primers dies de mandat i que aquestes comencin dins dels propers quatre anys. Després es continuarà per la zona de Nou Barris. Si bé les obres començaran a la ronda de Dalt, també hi acabaran, ja que les dues darreres fases de les obres seran cobrir el tram de Sarrià i el de la Porta de la Diagonal. 

Pel que fa la Ronda Litoral, es començarà per l'àrea del Besòs, "guanyant una nova balconada d'espai públic que connecti amb el riu i el conjunt de municipis metropolitans de la seva llera" i es continuarà cobrint el tram a Sant Martí, un espai que després s'aprofitaria per fer equipaments esportius i també energia fotovoltaica. L'últim tram a cobrir seria el de la Ronda Litoral-Morrot, que afectaria positivament als barris de La Marina i permetria "relligar" aquesta part de la ciutat amb la resta de Barcelona i també aconseguir que el barri fos més productiu, amb activitat econòmica vinculada al Port. 

Segons destaca el partit, aquestes obres tindran efectes positius per bona part de la ciutat i també en la relació entre Barcelona i la resta de municipis metropolitans. De fet, es contempla un impacte directe sobre 9 dels 10 districtes de la capital catalana: tots menys l'Eixample. 

Les set noves centralitats de Barcelona, segons Collboni

En la roda de premsa per explicar aquest ambiciós projecte per cobrir les rondes, Collboni ha assegurat que un dels objectius rere les obres és potenciar els barris dels "set pols" que hi ha al seu entorn per convertir-los en el que ha batejat com a "noves centralitats urbanes".  Aquests són el hub de la salut a la Vall d'Hebron, els polígons industrials del Besòs, la Ciutadella del Coneixement, Montjuïc i el barri de la Marina del Port, el biopol al voltant de l'Hospital de Bellvitge i el Nou Hospital Clínic a l'avinguda Diagonal.