La diglòssia que es viu en la societat catalana ha acabat apareixent en el debat electoral d'aquesta nit a TV3 sobre els comicis municipals a Barcelona. Què és la diglòssia? Quan en una societat hi ha una llengua dominant (H, de hight) i una llengua pressionada cap a un paper secundari (L, de low). El concepte el va desenvolupar el lingüista nord-americà Charles Albert Ferguson. La diglòssia mostra el cartó pedra del bilingüisme a l'hora de portar-lo realment en pràctica. Vostè pot parlar en castellà en un programa en català a la televisió catalana, i l'statu quo no es queixarà, però no se li ocorri parlar en català en un programa en castellà, perquè serà percutant. Al Congrés espanyol fins i tot li tallaran el micro, i el faran fora de la tribuna.

🟡 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: tota la llista

🗳️ Programes electorals a Barcelona 2023: Què proposa cada partit?

El resultat del fenomen en els debats electorals és que cada cop s'hi parla menys català, amb una balança que es decanta a poc a poc a favor de la presència de l'espanyol, i una descarada militància diglòssica en aquest sentit per part dels partits estatals. Perquè una llengua tingui possibilitats de sobreviure cal que tingui presència als entorns de poder i als mitjans massius, i cal també que s'aturi la tendència de limitar-ne obsessivament el terreny de joc, com passa actualment en el cinema català i també a la televisió privada i pública catalana. Amb la introducció militant del castellà als debats electorals s'impedeix al català mostrar aquesta presència normal, que queda relativitzada, i quan en canvi la té absolutament garantida qualsevol debat en espanyol. És una deriva que ni tan sols l'Estatut ha pogut frenar. Allà fixava que el català era llengua pròpia i oficial, i el castellà era només oficial, amb un plus legal per al català. Però ha quedat inaplicat.

La castellanització actual de la política catalana només tenia un tímid precedent en Aleix Vidal Quadras quan dirigia el PP de Catalunya als anys 90, però el van superar més tard Albert Rivera i Inés Arrimadas per refermar l'espanyolisme desacomplexat de Cs, i s'hi va acabar sumant el PP i fins i tot dirigents del PSC. La pressió dels partits unionistes és tan forta que ha fet que a l'anàlisi de la diglòssia li han començat a aparèixer crítics. Alguns consideren que és insuficient per explicar el que passa aquí i estan començant a parlar obertament de substitució lingüística, pel pes que té l'acció política en aquesta minorització del català. 

En el debat d'aquest dimarts, la qui ha usat més l'espanyol en les seves intervencions ha estat la candidata de Valents (el partit dels hereus de Manuel Valls), Eva Parera (488 segons), seguida per la candidata de Ciutadans, Anna Grau (356 segons), i pel candidat del PP, Daniel Sirera (289 segons). I la candidata a la reelecció, Ada Colau, l'ha fet servir en un comentari a Sirera quan aquest parlava en castellà (4 segons). El candidat de Junts, Xavier Trias; el socialista, Jaume Collboni, i el d'ERC, Ernest Maragall, han parlat sempre en català, l'idioma vehicular en principi del programa.

A qui li interessi més llegir sobre la diglòssia i la substitució lingüística pot consultar aquests llibres, entre d'altres:

Escrits sobre Llengua, de Josep Murgades (Pagès Editors)

Llengua, nació i diglòssia, de Joan Lluís Marfany (Editorial L'Avenç)

Mundialització, interculturalitat i multilingüisme, d'Isidor Marí (Lleonard Muntaner Editor) 

Aproximació a la història social de la llengua catalana, de Brauli Montoy (Editorial Bromera)

The German Language in Switzerland: Multilingualism, Diglossia and Variation, de Felicity Rash (GLCS)