Després d'una intensa campanya electoral, plena de retrets, arguments creuats, cleques i alguna que altra proposta i promesa, per fi és el 28-M i aquest diumenge els ciutadans estan cridats a les urnes per escollir els seus representats als consistoris municipals. En alguns altres indrets de l'Estat, també pels seus parlaments autonòmics. Ha estat una campanya convulsa - si tal cosa com una campanya tranquil·la existeix -, sacsejada per escàndols de frau al vot per correu i compra de vots a diversos municipis, per desfilades de nazis i antiokupes pels carrers de Barcelona i, fins i tot, un segrest. No s'han deixat res sota la catifa. Finalment, a Catalunya demà podran votar 5.490.046 electors per escollir els 947 alcaldes i 9.139 regidors dels pobles i ciutats arreu del país. 

🟡 Els candidats de les eleccions municipals 2023: què han defensat en campanya?

🗓️ Calendari de les Eleccions Municipals 2023 a Catalunya: quan són, dates clau i candidats

📩 Aquestes són les excuses (vàlides) per no anar a una mesa electoral

A la província de Barcelona podran votar 4.068.343 ciutadans amb dret a vot, a Tarragona 583.321, a Girona 535.257 i a Lleida 303.124, segons dades de la Delegació del Govern a Catalunya. En total, 5,4 milions, 69.993 persones més que als últims comicis de 2019. Tot i que a Barcelona ciutat, el cens electoral s'ha reduit un 3% pel que fa al 2019, entre d'altres motius, per l'impacte de la covid en la població d'edat avançada, el nombre d'estrangers sense dret a vot residents a la ciutat i la mudança de molts veïns a altres localitats durant els darrers anys pels preus de l'habitatge a la capital catalana. 

Més de 70.000 persones ja han votat

Del total d'electors cridats a les urnes aquest 28-M, unes 72.470 persones ja han exercit el seu dret a vot, per correu. El vot per correu a Catalunya representa el 7,36% dels 984.000 comptabilitzats per Correos a tot l'Estat. La província catalana que més ha votat per correu és Barcelona, amb 60.003 sol·licituds, seguida de Tarragona, amb 7.474; Girona, amb 6.626; i, finalment, Lleida, amb 6.086. 

Uns 2.700 col·legis electorals a Catalunya

Per aquestes eleccions municipals s'han habilitat 2.730 col·legis electorals i 8.946 meses a tota Catalunya: 1.638 col·legis i 6.472 meses electorals a Barcelona; 269 col·legis i 1.039 meses a Tarragona; 384 col·legis i 860 meses a Girona; i 339 col·legis i 575 meses a Lleida. Els col·legis estaran oberts entre les 9.00 i les 20.00 hores del matí del diumenge.

A Barcelona hi ha menys electors que el 2019

A la ciutat de Barcelona podran votar 1.108.175 electors, un 3% menys que als comicis del 2019, on va haver-hi 1.142.430 veïns cridats a les urnes. Entre d'altres motius, això es pot explicar per l'impacte de la covid sobre la població d'edat avançada, el creixent nombre d'estrangers sense dret a vot residents a la ciutat i la mudança de molts veïns a altres localitats durant els darrers anys pels preus de l'habitatge a la capital catalana. La ciutat habilitarà 301 col·legis i 1.688 meses, formades per uns 15.192 veïns, entre titulars i suplents, segons ha informat l'Ajuntament de Barcelona en un comunicat. Durant la jornada es disposarà de 17.700.000 paperetes, 1.137.000 sobres, 2.182 urnes i 322 cabines. 

Dispositius policials  

Un total de 8.901 agents dels cossos i forces de seguretat formaran els dispositius organitzats per garantir el transcurs sense incidents de la jornada electoral, segons el Ministeri d'Interior. Seran 1.100 agents de la Policia Nacional, 1.160 de la Guàrdia Civil, 3.891 dels Mossos d'Esquadra i 2.750 de la Policia Local. Segons Interior és "el major dispositiu de seguretat de la història" que han habilitat per uns comicis i al conjunt de l'Estat treballaran 98.991 efectius, uns 6.610 agents més que el 2019.