David Bote (Mataró, 1982), va arribar a l'alcaldia de Mataró el 2015 amb només 33 anys i va recuperar un dels feus del PSC al país després d'una breu etapa de Convergència i Unió al capdavant de la capital del Maresme entre eñ 2011 i 2015. En les seves primeres eleccions va aconseguir 6 regidors que li van permetre encapçalar l'ajuntament de la vuitena ciutat del país. El 2019 es va tornar a presentar i va passar de 8.400 vots a més de 21.000, quedant-se a només un regidor de la majoria absoluta al consistori. En aquesta entrevista a ElNacional.cat, Bote fa un repàs de l'últim mandat i dels reptes de Mataró davant les eleccions municipals del 28 de maig.
👤 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Mataró: tota la llista
Vostè és físic de formació. Com acaba una persona del món de la ciència a l'alcaldia d'una ciutat?
Jo recordo que a l'època dels estudis parlàvem molt de política. Jo era dels del PSC i la majoria era aquell moment era Iniciativa i alguns d'ERC. De fet, Arnau Riera, que és el cap de llista de la CUP a Llinars va ser company meu d'estudis. Crec que per ser alcalde no s'han de tenir uns estudis concrets sinó inquietuds. Jo estava interessat en política i va haver-hi un moment en què vaig considerar que era oportú fer-me militant del PSC i després, quan ja havia consolidat la meva trajectòria professional i tenia la seguretat que després d'aquesta etapa tenia una professió al darrere, vaig fer el pas per ser alcalde. Però això és una qüestió més d'inquietuds que no de formació.
La ciència et dona una manera molt endreçada d'entendre la realitat i d'actuar en política
És poc habitual, però. Normalment, les persones que entren en política tenen estudis en Ciències Socials, Econòmiques o Dret.
Jo el que sí que defenso molt és la manera d'argumentar i de raonar de la gent de la tecnologia, de l'àmbit de la ciència. És un plantejament ordenat. L'altre dia jo vaig escoltar com parlava Arnau Riera i la seva explicació té una seqüència molt lògica, tot i que després hi pots estar d'acord o no. Potser és veritat que la ciència política dona un ventall més de coneixements d'elements d'història i la sociologia, però la ciència et dona una manera molt endreçada d'entendre la realitat i d'actuar.
Mataró és la seu del Tecnocampus. No sé si la seva intenció és avançar cap a un model de ciutat tecnològica i que fins i tot sigui líder en aquest sentit a Catalunya.
Més que una ciutat tecnològica, el que pretenem és aconseguir una ciutat intel·ligent, que faci servir la tecnologia per resoldre els seus reptes. I el Tecnocampus ha de tenir un paper en aquesta missió, també com a atractor de talent i com a element de foment de la innovació. Per exemple, nosaltres amb l'ajuntament de Gavà estem col·laborant amb el seu projecte Gàvius que fa servir la intel·ligència artificial per detectar de manera automàtica quines són les persones susceptibles de necessitar un ajut i facilitar tota la part de la tramitació d'aquest. Considero que aquesta idea és la que nosaltres treballem des del Pla de Ciutat Intel·ligent i des del Tecnocampus s'ha de treballar en aquest sentit.
Els mataronins han de poder decidir si volen ser una ciutat de 130, 140 o 150.000 habitants
Mataró ha crescut molt notablement de població en els últims anys i s'ha consolidat com una ciutat que forma part de les deu més poblades de Catalunya, mentre s'apropa a una altra capital com és Tarragona. Ha de continuar creixent? Està preparada la ciutat per seguir augmentant de població?
És cert que hem crescut, però ara fa uns 3 anys que estem al voltant dels 130.000 habitants. A mi el que m'agradaria que passés és que siguin els mataronins i mataronines que decideixin quina ciutat volen. Nosaltres hem fet una proposta, hem fet els treballs per fer la revisió del Pla General i estem mirant quin marge tenim per créixer i de quina manera. Com a alcalde el que m'agradaria és posar sobre la taula una proposta perquè després la gent de la ciutat decideixi si volem ser 130, 140 o 150.000 habitants i que això sigui una decisió col·lectiva. Hi ha alguns elements estructurals de la ciutat que necessiten una sacsejada important, com pot ser una revisió del Pla General i que aquesta decisió ha de ser participada i col·lectiva.
Mataró no deixa de ser una ciutat i té de tot, però també és molt més propera que una capital
Mataró ha crescut en gran part per l'arribada d'immigració d'altres països en les darreres dècades. En els últims anys davant d'un augment de preus dels lloguers a Barcelona, també heu rebut població de la capital que s'ha sentit expulsada?
Sí, les noves promocions ens estan ajudant molt a atreure molta població de Barcelona que ve a Mataró. Per què? Perquè per un mateix preu la qualitat de vida i de l'habitatge és molt més alta que no pas a Barcelona i perquè oferim una sèrie de serveis. No deixa de ser una ciutat i, per tant, hi ha de tot, però també és molt més propera que una capital. Crec que fins i tot és positiu que en una ciutat hi hagi renovació, hi hagi aire fresc, també per guanyar visions, pluralitat i diversitat.
A Mataró, però, els preus també han pujat. Hi ha gent que hagi hagut de marxar per aquest motiu?
Sé que hi ha gent que marxa però per altres motius. Per exemple, moltes persones d'origen marroquí han deixat la ciutat per fer la "ruta del nord" i anar cap a països com ara Bèlgica.
El problema de l'habitatge és el gran tema de debat d'aquestes eleccions, des de Mataró com plantegeu fer-hi front?
L'habitatge és competència de la Generalitat de Catalunya i crec que han mancat polítiques de promoció. Però des de la ciutat intentem fer el màxim que podem per solucionar el problema de l'accés a una casa que pateixen molts joves i també moltes famílies. Per nosaltres, en els darrers anys aquesta ha estat una prioritat de govern. Tenim en marxa un altre projecte anomenant "Lloguem, yes we rent" per mobilitzar el parc d'habitatge, creant una cooperativa de llogaters i que aquests pisos buits passin a ser de lloguer assequible. Aquest és un problema a Mataró, però també del conjunt de Catalunya i d'Espanya. Entre totes les administracions hem de fer més perquè és la cosa que més preocupa als veïns.
Es parla molt de les okupacions, la qual cosa també forma part de la problemàtica de l'habitatge. A l'Ajuntament de Mataró se l'ha posat com a exemple de la lluita contra aquests delictes.
És veritat. Mataró, per voluntat del govern i del conjunt de la ciutat, ha liderant la lluita contra les ocupacions delinqüencials. Aquest a Catalunya és un fenomen greu i aquí l'any passat s'acumulava el 42% de tots els casos del conjunt de l'Estat. A Mataró, amb totes les polítiques que hem fet hem reduït sensiblement les noves okupacions. Però és un tema que cal seguir batallant i tenim el compromís de mantenir una posició ferma per evitar aquest fenòmens.
Amb el nostre protocol contra les okupacions de la Policia Local vam aconseguir-ne evitar 200 el 2022
Com ho heu aconseguit?
Tenim un protocol propi de la Policia Local, que executa una unitat que es dedica gairebé exclusivament a lluitar contra a les ocupacions delinqüencials. Amb el nostre protocol anticipacions en vam aconseguir evitar fins a 200 el 2022 i 500 intents en total han acabat en grau de temptativa des que el vam posar en marxa. També hem desallotjat finques i immobles que estaven en molt males condicions, on no es podia viure. En total hem desallotjat uns 106 immobles. I s'han començat a fer judicis ràpids, tot i que això no depèn de nosaltres hi hem tingut molt a veure. Resoldre i tenir sentències ràpides per desallotjar és molt important. Des de Mataró i amb altres municipis de Catalunya hem anat fent lobby perquè canviï la llei i es puguin desallotjar les noves okupacions en les primeres 72 hores.
La llei de l'habitatge va en aquest sentit?
L'accés a l'habitatge i les okupacions són dos problemes que no s'han de barrejar. El segon suposa que una persona accedeix per davant de gent que fa anys que s'espera per a un habitatge i, per tant, el que fa és accedir a un dret a través d'un delicte. Llançar el missatge que per accedir a un dret com és l'habitatge la porta d'entrada és un delicte és perniciós i no acabarà bé.
Una de les principals crítiques que ha fet l'oposició en aquests anys és que no s'ha protegit el comerç de proximitat i que els veïns i les botigues de barri han estat expulsades del centre de la ciutat. Comparteix aquesta visió?
En l'àmbit del comerç hem fet un treball en dues línies: la dinamització i la millora de tot l'entorn del centre de la ciutat. Hem invertit en la renovació de la plaça Santa Anna, en la renovació de l'edifici de l'Ajuntament. Acabem de comprar un edifici històric per fer un equipament singular i de referència atractor per al centre de la ciutat. La nostra política és clara. Sota el nom de Pla d'Impuls del Centre, l'objectiu és convertir aquesta zona en un espai amable que convidi a passejar, a estar-s'hi, a compar, a menjar... Però a banda de dinamitzar l'entorn també volem donar seguretat als comerços: hem canviant el model de recollida de residus per fer-ho més net i a l'hora recollir millor, hem llençat ajudes per la digitalització del comerç del comerç local... en definitiva, hem iniciat tot un camí que s'ha de projectar en el futur.
Creu que això ha provocat que el centre s'hagi gentrificat i que els veïns s'hagin sentit expulsats?
No és ni molt menys un centre gentrificat. El problema de l'habitatge es deu a la manca de polítiques en aquest sentit que hi ha hagut a Catalunya en les últimes dècades.
A les darreres eleccions va quedar a un regidor de la majoria absoluta i ha governat amb els comuns. No sé si s'hi veu més a prop ara que el 2019, d'aconseguir aquesta majoria i de poder formar un govern en solitari...
Crec que és possible, perquè ho penso, però no deixa de ser difícil poder fer la majoria absoluta. El 2019 era impossible arribar-hi, perquè havíem de superar la barrera dels 21.000 vots i això és molt complex. Enguany crec que és possible, però sense deixar de ser complicat. Hem viscut el temporal Glòria, una pandèmia, ara la sequera... han passat moltes coses en els últims anys i caldrà veure com impacta això en el resultat de les eleccions.