La cap de llista de Barcelona en Comú, Ada Colau, no frenarà la transformació de la ciutat si repeteix com a alcaldessa després de les eleccions municipals 2023. Al contrari, la seva intenció és multiplicar el format superilla, això sí, en la seva variant d’eixos verds, amb el projecte de fer-ne una vintena més en tot l’àmbit de la ciutat amb l’horitzó del 2030, és a dir, no amb previsió del proper mandat, sinó també del següent. Un embat en tota regla quan gairebé la majoria de rivals polítics en aquestes eleccions ja han assenyalat la seva intenció de frenar i fins i tot en alguns casos, revertir aquesta estratègia transformadora.
🗓️ Calendari de les eleccions municipals 2023 a Catalunya, tota la llista
📝 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: tota la llista
Colau, acompanyada de la número 3 de la candidatura, Janet Sanz, i dels arquitectes Juli Capella i Carme Pinós i el geògraf Oriol Nel·lo, ha mostrat aquest dilluns al matí la seva disposició de continuar amb la transformació de Barcelona a cop de superilla, insistint en el fet que la transformació ha d’arribar a tots els barris apuntant que tot i que històricament ja s’han fet canvis d’aquest tipus a Barcelona, “ara la novetat és l’emergència climàtica”, un fet que Colau converteix en exigència de transformació, “no com a sacrifici, sinó com a oportunitat”, amb l’objectiu de “reduir la presència del cotxe i conquerir espai públic de qualitat”.
A grans trets, i tenint en compte que, de moment, aquest pla no passa de ser una promesa electoral, els nou vint eixos verds s’escampen per tota la ciutat, amb projectes ja en funcionament, com la transformació de la Meridiana, o altres de previstos, com la connexió del tramvia per la Diagonal i d’altres que, de moment, només són realitat en el plànol que ha mostrat Colau a la plaça Sóller, al barri de Porta de Nou Barris. Entre aquests, s’inclou la Via Júlia, la rambla del Carmel, el tram superior del carrer Balmes, la Rambla Prim, l’avinguda Berlín o l’avinguda de la Zona Franca.
Reducció de cotxes
Malgrat les crítiques a aquest model, Colau ha insistit que les superilles estan funcionant sense “desplaçar els cotxes als carrers del costat”. Segons Colau, ja s’han pogut reduir els cotxes i ha negat que el carrer València vagi ara més ple a causa de la transformació de Consell de Cent. Per la seva banda, Janet Sanz ha considerat que aquesta transformació se situa a l’alçada de la que va impulsar Cerdà amb l’Eixample o la que va viure Barcelona a finals dels anys vuitanta gràcies a l’impuls olímpic i ha defensat el model superilla com “una proposta per a les persones, amb plantejament de xarxa i no d’actuacions aïllades”.