1. Colau, Trias i la reducció del 30% de partícules

Ada Colau CERT: "Els nivells de contaminació segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona en el nostre mandat s’han reduït un 30% les partícules més contaminants"

Xavier Trias FALS: "Això no és veritat. [...] Lo del 30% no és veritat"

Ada Colau (Barcelona en Comú) i Xavier Trias (Trias per Barcelona) han protagonitzat un estira-i-arronsa respecte de les dades de contaminació de la ciutat. L’actual alcaldessa ha afirmat que durant el seu mandat s’ha reduït en “un 30%” la contaminació de “les partícules contaminants”, dada a la qual Trias ha respost que “no és veritat”.

🟡 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: tota la llista

🗳️ Programes electorals a Barcelona 2023: Què proposa cada partit?

Les dades de la Xarxa de Prevenció i Vigilància de la Contaminació Atmosfèrica (XPVCA) mostren com els nivells d’NO2, el principal gas contaminant associat al trànsit dels vehicles de la ciutat, s’ha reduït en un 30% en els darrers 8 anys. L’equip de premsa de Xavier Trias ha explicat a Verificat que el candidat es referia a que és fals dir que han baixat un 30% les partícules en suspensió PM10 (que, efectivament, han augmentat un 2%). No obstant, Colau va dir “les partícules més contaminants”, és a dir, el NO2, que l’any passat va registrar de mitjana 39 ug/m3 (a l'Eixample, 42, 2 punts per sobre del llindar de la UE). A les mateixes estacions es van registrar, de mitjana, 30 ug/m3 de PM10. En aquest sentit, el NO2 és actualment el principal contaminant que hi ha a Barcelona i, de fet, és el contaminant pel qual es va incomplir el límit establert per la UE l'any passat. És cert que ha caigut un 30%, per tant, no es pot dir que sigui mentida el que diu Colau.

L’alcaldessa ha perfilat així la veritat a mitges que va repetir en dues ocasions al debat de Betevé, en què assegurava que “la contaminació s’havia reduït en un 30%”, donat que la reducció de la concentració de partícules en suspensió no ha estat igual de pronunciada: en aquests 8 anys ha baixat en un 18% en les estacions de fons i ha pujat en un 2% en les de trànsit.

Ara bé, Colau ha atribuït la reducció en la concentració de contaminants a les actuacions de pacificació, mentre que el candidat de Trias per Barcelona ha apuntat que “la contaminació atmosfèrica depèn de moltes coses”. El mateix ajuntament explica en sengles comunicats al seu web que la reducció dels nivells de contaminació té un origen multicausal, i que el trànsit és el responsable exclusivament del 60% de les emissions de diòxid de nitrogen.

2. Sirera: Al carrer València “hi ha el doble de circulació, el doble d’embussos i el doble de contaminació”

És NO VERIFICABLE. És cert que les emissions derivades dels embussos són superiors a les que s’associen al trànsit fluid, però no hi ha dades que avalin que el nombre d’embussos al carrer València hagi augmentat de manera sostinguda. 

Les úniques referències a l’augment de la congestió del trànsit a la ciutat són dos estudis del RACC, una coneguda asseguradora d’automòbils. El primer és una enquesta a la població i el segon, una predicció a futur, és a dir, que no dona dades 100% fiables. 

El segon treball va concloure que pel 2023 el carrer de València assumiria 8.000 vehicles diaris més que habitualment, però la dada no coincideix amb els primers informes publicats de l’Ajuntament sobre la transformació d’aquests carrers. L’estudi del consistori conclou que “entre els anys 2017 i 2022, la intensitat mitjana en dia feiner a l’àmbit de l’Eixample Central s’ha reduït un 17%”. El treball, encara provisional, també mostra que el nombre de vehicles per hora que circula pel carrer València s’ha reduït un 10% entre el 2019 i febrer del 2023. L’única via analitzada de l’Eixample on ha augmentat la intensitat del trànsit és el carrer de Mallorca, amb un increment del 2%.

A més a més, les lectures de l’única estació de qualitat de l’aire a la ciutat situada prop del carrer València, l’anomenada estació Eixample, a la cruïlla entre l’avinguda de Roma i el carrer Comte d’Urgell, mostra com les xifres dels tres primers mesos del 2023 es mantenen per sota de les de l’any anterior.

3. Parera: “Han augmentat un 39% els delictes sexuals”

La candidata de Valents, Eva Parera, ha afirmat que “han augmentat un 39% a Barcelona els delictes sexuals”. 

És enganyós. Tot i que els delictes sexuals van pujar el 2022 respecte a 2019 i 2021, no ho van fer en tanta mesura com afirma la candidata de Valents. Els delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual, és a dir, el dret que tenen les persones de no patir interferències en la formació de la seva identitat, inclouen diferents tipus delictius com les agressions, els abusos i l’assetjament, entre d’altres. 

En total, els delictes sexuals han augmentat un 27,5% l’any passat respecte a 2019, segons les dades del Ministeri de l’Interior, que inclouen els delictes denunciats a Mossos, però no els denunciats a la Guàrdia Urbana. Respecte a l’any 2021 la reducció va ser menor, del 15,3%, però el mateix balanç de criminalitat del ministeri recomana no comparar amb les xifres de 2020 i 2021 perquè van estar afectades per la pandèmia.

Segons les dades de Mossos, que sí que inclouen les denúncies a la Guàrdia Urbana, l’augment va ser menor. Entre 2019 i 2022 els delictes sexuals van pujar un 24,5%, van passar de 779 a 970 denúncies en total, la majoria dels quals van ser per casos d’abús sexual.

Tot i això, que ara es denuncien més delictes sexuals no és sinònim que se’n produeixen més, com ha explicat el departament de Mossos a Verificat. Sovint, les víctimes denuncien aquests delictes mesos o anys més tard. De fet, són delictes que, històricament, s’han denunciat menys que la resta i no es pot saber si l’augment que reflecteixen les xifres vol dir que s’ha produït un increment real o que ara arriben més a coneixement dels cossos policials, com indiquen des de 

Tot i això, que ara es denuncien més delictes sexuals no és sinònim que se’n produeixen més, com ha explicat el departament de Mossos a Verificat. Sovint, les víctimes denuncien aquests delictes mesos o anys més tard. De fet, són delictes que, històricament, s’han denunciat menys que la resta i no es pot saber si l’augment que reflecteixen les xifres vol dir que s’ha produït un increment real o que ara arriben més a coneixement dels cossos policials, com indiquen des de Mossos. Per tant, no és verificable la declaració de Parera que diu que ara una dona “té més possibilitats que abans de patir una agressió sexual” des que Ada Colau és alcaldessa.

4. Collboni: “600 Mossos d’Esquadra se’ns van prometre”

Durant el bloc de seguretat hi ha hagut una enganxada entre Jaume Collboni i Ernest Maragall sobre el nombre de Mossos d’Esquadra destinats a Barcelona. El líder socialista ha afirmat que a l’inici del mandat, el Govern català va prometre a l’Ajuntament “600 mossos d’esquadra”, insinuant que no s’ha complert. Maragall l’ha acusat de mentir i ha afirmat que “el mes d’agost del 2020 es van incorporar 504 mossos en aquesta ciutat” i que “l’octubre de 2021 s’hi van incorporar 152 més”.

Aquestes declaracions s’han repetit durant la campanya i ni ERC ni el PSC han facilitat a Verificat dades que validin les seves declaracions, malgrat la nostra insistència. El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va explicar recentment en un tuit que l'any 2020 es van destinar 504 nous agents a Barcelona, i l'any 2021 n'hi van arribar 152 més. Així i tot, per arribar a un veredicte en casos on dos partits discuteixen una dada, ens cal més que una declaració. El passat 15 de maig vam fer una petició de transparència per aclarir aquesta xifra, però al moment de publicar aquesta verificació, no havíem obtingut resposta.

5. Trias: Collboni “s'acaba creient que han posat 1.000 guàrdies urbans”

Xavier Trias ha afirmat que Jaume Collboni “s'acaba creient que han posat 1.000 guàrdia urbans”, mentre que l’increment real ha estat de “350”. 

És cert que Collboni ha assegurat durant la campanya que la plantilla de la Guàrdia Urbana ha augmentat en 1.000 agents des del 2019, però que l’increment real és inferior, com vam verificar a Verificat.

Des del 2019 s’han convocat 1.075 places a la Guàrdia Urbana, d’acord amb les dades que vam obtenir des de Verificat a través d’una petició de transparència. Tanmateix, la plantilla del cos ha augmentat en 231 agents des del 31 de desembre del 2018 fins al 31 de desembre del 2022, segons les xifres obtingudes per Verificat. Les previsions publicades pel consistori tampoc mostren un augment net de 1.000 agents entre el 2018 i el 2023, sinó de 416.

6. Maragall: “El 49,7% de les famílies han de dedicar el 49% d’ingressos a l’habitatge"

És fals. El 16,9% de les llars destinen més del 40% dels seus ingressos a l’habitatge, tal com indica la taxa de sobrecàrrega, mesurada per l’IERMB els anys 2019-2020. El 2018-2019, abans de la pandèmia, era del 17,5%.

Això sí, el percentatge de persones sobrecarregades per l’habitatge puja molt quan parlem només de llogaters (viuen de lloguer 4 de cada 10 persones). I és que el 37,5% de les persones que viuen en pisos de lloguer destinen més del 40% dels ingressos a l’habitatge.

L’equip de premsa d’Ernest Maragall ha explicat a Verificat que el candidat es va equivocar amb les xifres.

De manera similar, el 2018, l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (OHB) va xifrar en un 42,3% el nombre de llogaters que van dedicar més de 4 de cada 10 euros a l’habitatge, mentre que sobre el total de la població, el percentatge era del 15,9%.

7. Parera: els preus de l’habitatge, culpa de les “polítiques urbanístiques”

Eva Parera, candidata de Valents, ha afirmat que els preus de l’habitatge “estan pels aires” perquè les “polítiques urbanístiques” de Colau i “la seva permissivitat amb les ocupacions, especulen amb el preu de l’habitatge” i perquè les seves “polítiques intervencionistes desincentiven la construcció.”  

Com vam explicar la setmana passada després del debat de Betevé, és enganyós atribuir l’augment dels preus de l’habitatge únicament a l’acció del govern municipal. De fet, els preus del lloguer de Barcelona segueixen tendències similars que la província de Barcelona, Catalunya i Espanya, on no necessàriament s’apliquen les mateixes polítiques que a la capital catalana. Així ho vam contextualitzar Verificat quan Xavier Trias va fer una atribució similar -si bé menys directa.

8. Grau: “Som l’únic partit que no ha deixat passar uns pressupostos”

La candidata de Ciutadans, Anna Grau, ha afirmat que “l’únic partit que no ha deixat passar uns pressupostos Colau-Collboni és Ciutadans” mentre mostrava un cartell on s’indicava el vot de cada partit en les votacions dels pressupostos d’aquest mandat i assenyalava que la seva formació havia estat l'única que havia votat sempre en contra. “No menteixi, està mentint amb això”, li ha respost Daniel Sirera (PP). 

El cartell d’Anna Grau és correcte. Ciutadans és l’única formació que ha votat en contra de tots els pressupostos, mentre que el PP, encara que també va votar en contra el 2020, el 2022 i el 2023, sí que es va abstenir el 2021. Ara bé, també és cert que, encara que el PP hagués votat en contra en lloc d’abstenir-se el 2021, els pressupostos haguessin tirat endavant igualment gràcies als vots favorables de Barcelona en Comú, PSC, ERC i Barcelona pel Canvi (ara, Valents).

9. Maragall: “Tenim registrats més de 200 nous pisos turístics”

Ernest Maragall (ERC) ha afirmat que a Barcelona hi ha “registrats més de 200 nous pisos turístics”.

T’ho expliquem. D’acord amb el cens d’establiments d’allotjament turístic, el nombre de pisos turístics legals a Barcelona s’ha reduït en 208 des del 2015: han passat de 9.606 a 9.398. 

No obstant això, el departament de premsa d’ERC ha confirmat a Verificat que el seu candidat feia referència als 167 nous pisos turístics que, segons el diari Ara, s’han afegit des de l’abril del 2021 al Registre de Turisme de Catalunya del departament d'Empresa, on els ajuntaments donen d'alta aquest tipus d'establiments. La xifra, expliquen, va en augment.

L’Ara explica que, “segons el consistori, des que va saltar la polèmica fins ara, la xifra oficial de llicències ha crescut en 131.” En tot cas, no ha estat l’Ajuntament qui ha atorgat aquestes llicències, sinó que les han obtingut per via judicial després de recórrer la denegació del municipi. 

L’Ajuntament ja ha revocat 69 de les 120 llicències turístiques del polèmic bloc del Carrer Tarragona, així que és possible que vulgui actuar per a impedir l’obertura de nous pisos turístics.


CORRECCIÓ. Una versió anterior d’aquesta verificació, basada en les dades oficials de l’Ajuntament de Barcelona, donava per falsa la declaració de Maragall. Davant les informacions periodístiques aportades pel partit, considerem que la xifra no es pot qualificar com a falsa, però tampoc tenim suficient informació consolidada per fer un veredicte definitiu. Per aquest motiu, d’acord amb la nostra metodologia, la qualifiquem de “T’ho expliquem”.

10. Colau: “Som els primers” en regular el turisme

Ada Colau ha afirmat que “som els primers que ho hem fet”, sobre la necessitat de regular el turisme i fent referència al seu partit, Barcelona en Comú.

Ada Colau (Barcelona En Comú): “Som els primers que ho hem fet”, parlant de la regulació del turisme.

És ENGANYÓS. És cert que durant el mandat de Xavier Trias, el nombre de pisos turístics legals va passar de 2.680 a 9.606. El mandat també va acabar amb més de 6.000 habitatges que s’utilitzaven com a turístics de manera il·legal. El 2014, un any abans del final de la legislatura, el consistori va impulsar la limitació dels habitatges turístics de manera temporal. La mesura va consolidar-se el 2017 durant el mandat d’Ada Colau amb el Pla Especial Urbanístic per a la regulació dels establiments d'allotjament turístic (PEUAT). 

Convergència i Unió, liderada a l’Ajuntament per Trias, va suspendre temporalment la concessió de noves llicències a diversos barris turístics de Barcelona el 30 d’abril del 2014, amb el suport del Partit Popular. La suspensió es va prorrogar i ampliar a la totalitat de la ciutat a finals d’octubre del mateix any, mitjançant un pla especial urbanístic que regulava la implementació d’habitatges d’ús turístic i que va quedar aprovat només inicialment, tal com ha confirmat a Verificat el departament de premsa de l’Ajuntament de Barcelona.

El 2017, ja sota el mandat d’Ada Colau, el pla es va aprovar de manera definitiva, a l’hora que el Pla Especial Urbanístic per a la regulació dels establiments d'allotjament turístic (PEUAT) rebia l’aprovació inicial, sense el vots favorable de Convergència i Unió. Ambdues regulacions contemplaven mesures similars respecte dels habitatges d’ús turístic, basades en una limitació en el seu creixement, i de fet l’aprovació definitiva del PEUAT el 2017, que estableix el creixement nul d’aquest tipus de pisos a la ciutat, derogava el pla del 2016.

Aquest PEUAT va ser declarat nul pel Tribunal Suprem el febrer del 2022, en una sentència que no feia referència a l’actualització feta el desembre de 2021.