El debat de Betevé dels candidats i candidates a l’alcaldia de Barcelona va incloure, com sempre, desenes de declaracions verificables. L’equip de fact-checking polític de Verificat i El Nacional.cat els van estar seguint en directe. Les dades d’emissions de gasos contaminants, el preu de l’habitatge o les xifres sobre delinqüència i seguretat van estar al centre del debat. Però no tots els candidats les citaven de manera correcta. Aquests són els principals desmentits.

🔴 Debat TV3 | Debat electoral de Barcelona i fact-checking, DIRECTE

📝 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: tota la llista

Daniel Sirera (PP) : “Barcelona no compleix amb els paràmetres de contaminació atmosfèrica que marca la Unió Europea, Madrid sí”

És ENGANYÓS. Tot i que el 2022 Madrid va igualar el límit de diòxid de nitrogen (NO2) permès per la Unió Europea (40 micrograms per metre cúbic) i Barcelona el va superar en 2 micrograms, les dues ciutats tenen una trajectòria d’emissions molt similar, tal com va explicar Verificat. Entre 2010 i 2018 ambdues han incomplert els nivells màxims anuals de NO2, segons ha sentenciat una condemna del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el desembre de 2022. 

El 2019, 2020 i 2021 Madrid va seguir incomplint el límit d’exposició anual de 40 micrograms de nitrogen per metre cúbic (µg/m³ NO2) establert com al màxim permès el 2008 per la Unió Europea, segons els informes anuals del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO). En canvi, Barcelona va sobrepassar el límit el 2019, però no el 2020 ni el 2021. 

Eva Parera (Valents): “No és veritat que superem els nivells permesos [de contaminació]”

És ENGANYÓS. El criteri europeu estableix que els Estats membres han de respectar els límits dels contaminants “en totes les seves zones i aglomeracions”. És a dir, si una de les estacions que mesuren la contaminació de l’aire supera el valor límit anual, la ciutat o àrea ja incompleix la normativa.

Per això, Barcelona ha incomplert sistemàticament el límit marcat per la UE de diòxid de nitrogen fins al 2020, tot i que n’ha reduït la concentració a gairebé la meitat en els darrers anys en comparació amb els nivells del 2005. Però el 2022 Barcelona va seguir incomplint la normativa, perquè va superar el límit de diòxid de nitrogen (40 micrograms per metre cúbic) en una de les estacions, a l’Eixample, tal com explica Verificat al portal Barcelona en Dades.

Ada Colau: (Barcelona en Comú): La pacificació “ha reduït segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona un 30% la contaminació”

És ENGANYÓS. És cert que les emissions de diòxid de nitrogen (NO2) han baixat un 30% des del 2015 a Barcelona, però aquest fet no obeeix exclusivament a la pacificació dels carrers. L’Ajuntament de Barcelona explica en el seu web que la reducció en les lectures “no respon a una única mesura”.

El consistori inclou les millores en transport públic, l’expansió de la xarxa de carrils bici, l’activació de la zona de baixes emissions, l’electrificació de la flota de Guàrdia Urbana i dels vehicles de neteja, i la implementació del teletreball entre els motius que contribueixen a la baixada de concentració del gas contaminant, a més de programes de pacificació com les superilles o el programa “Protegim les escoles”.

Per altra banda, més enllà de l’NO2, la concentració de partícules en suspensió (PM10) ha augmentat en un 2% en les estacions de trànsit, situades a carrers amb una alta circulació de vehicles, mentre s’ha reduït en un 18% en les estacions de fons.

Anna Grau (Ciutadans): “Mai hi ha hagut tanta desigualtat com ara”

És FALS. Les darreres dades publicades no ho avalen. A la capital catalana hi havia més desigualtat el 2011 que el 2020, segons els indicadors de referència. De fet, la desigualtat s’ha reduït un 9,25% en aquest període, segons l’índex Gini, i un 9,68%, segons la ràtio S80/20. 

Eva Parera (Valents): “Crear economia no és declarar la independència 8 segons i després fer fugir 7.000 empreses”

Daniel Sirera (PP): “[Trias i Maragall] el que han fet és fer marxar 8.000 empreses de Catalunya com a conseqüència del procés”

És ENGANYÓS. Tot i que 7.007 empreses van traslladar la seu social de Catalunya a altres Comunitats Autònomes entre el darrer trimestre de 2017 i 2021, durant aquest mateix període 2.509 empreses van arribar a Catalunya des d’altres llocs de l’Estat, tal com va explicar Verificat a partir de dades dels Registradors. Per tant, el saldo va ser de -4.498 empreses.

Xavier Trias (Trias per Barcelona): “Quan jo era alcalde, el preu del lloguer va baixar un 8%. En els 8 anys que vostè és l’alcaldessa [Colau] ha pujat un 49%”

Les dades s’apropen a les que publica Incasòl, però és ENGANYÓS atribuir els preus de l’habitatge a l’acció del govern municipal. De fet, els preus del lloguer de Barcelona segueixen tendències similars que la província de Barcelona, Catalunya i Espanya. 

Entre el tercer trimestre del 2011 i el segon trimestre del 2015, quan va governar Trias, els preus del lloguer van baixar un 6,9%, mentre que des del tercer trimestre del 2015 i fins al quart trimestre del 2022, el mandat de Colau, han pujat un 40,8%, segons les xifres de l’Incasòl.

Però, és enganyós atribuir aquests canvis, tant els positius com els negatius, únicament a la gestió municipal d’un partit en concret, com ja va contextualitzar Verificat. Si bé els governs municipals poden emprendre diferents mesures per pal·liar l’augment de preus, hi ha dinàmiques que no depenen únicament de l’alcalde o alcaldessa de cada moment, com la recessió de la crisi de 2008, la recuperació econòmica o la crisi de la covid. 

Daniel Sirera (PP): “[Ada Colau] va prometre 8.000 habitatges en vuit anys i ha fet 1.400 en quatre”. Anna Grau (Ciutadans) també ha fet referència als “8.000” promesos per Colau. 

És ENGANYÓS. És cert que el 2015 Ada Colau, quan encara era aspirant a l’alcaldia, va prometre “8.000 nous pisos de lloguer social”, tal com assenyala una nota de premsa publicada per Barcelona en Comú. Tanmateix, aquesta promesa no només preveia augmentar el parc públic d’habitatge a través de la construcció, sinó també mitjançant “la recuperació de pisos buits”. 

A més, encara que també és cert que el consistori ha construït més de 1.400 habitatges des del 2016, en realitat el parc d’habitatge ha augmentat en uns 3.800 domicilis entre els edificats, els adquirits al mercat privat i els captats per al lloguer social i assequible, tal com va explicar Verificat. A més, actualment hi ha uns 3.900 habitatges més en diferents fases de construcció. 

Jaume Collboni (PSC): “La plantilla [de la Guàrdia Urbana] ha augmentat en 1.000” agents en l’últim mandat”

És ENGANYÓS. És cert que des del 2019 s’han convocat 1.075 places a la Guàrdia Urbana, d’acord amb les dades obtingudes per Verificat a través d’una petició de transparència. Tanmateix, la plantilla ha augmentat en 231 agents fins al 2022, segons les dades obtingudes per Verificat. A més, encara que el consistori preveu que el 2023 la Guàrdia Urbana arribi als 3.533 agents, aquest increment suposaria un total de 416 policies més respecte a finals del 2018 i no de “1.000” com diu Collboni, segons va explicar Verificat. 

Eva Parera (Valents): “L’ocupació no baixa [...] el 43% de l’ocupació [de l’estat] està concentrada a Barcelona”

És FALS. A Barcelona el 2022 es van registrar 1.469 denúncies per ocupació del domicili de les 16.726 presentades en el conjunt estatal, segons les dades del Departament d’Interior obtingudes per Verificat a través d’una petició de transparència. 

És a dir, a Barcelona es van registrar el 8,8% del total de denúncies presentades a Espanya. La xifra del 42% d’ocupacions a la qual fa referència la candidata coincideix amb les denúncies presentades a Catalunya respecte al total espanyol.

Tot i això, les dades apunten a un clar augment d’aquestes infraccions a Barcelona des de 2005, que es multipliquen per vuit. Encara que, el 2022 es van reduir un 16% respecte del 2019, segons les dades obtingudes per la petició de transparència. El districte on se n’han registrat més ha estat Nou Barris, seguit de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc.

Xavier Trias ha dit a Eva Parera “no digui mentides” quan aquesta explicava que si Trias marxa deixarà “els exconsellers de Quim Torra” com a regidors de l'Ajuntament

És cert que dos candidats de la llista de Trias per Barcelona, Damià Calvet (número 5) i Ramon Tremosa (10), van formar part del govern de Quim Torra, el qual va liderar la Generalitat entre el 2018 i el 2020. Calvet va ser conseller de Territori i Sostenibilitat i Tremosa va ser d'Empresa i Coneixement. 

La llista porta més exconselleres, però d’altres governs. Neus Munté (número 2) va ser consellera durant els governs d’Artur Mas i Carles Puigdemont, Joana Ortega (4) va ser-ho durant el govern Mas i Victòria Alsina (6), durant el de Pere Aragonès.