Daniel Sirera Bellés (Badalona, 1967), cap de llista del Partit Popular a les eleccions municipals del proper diumenge, és un corredor de fons de la política. Militant històric del PP, va presidir el partit a Catalunya entre 2007 i 2008, entre Josep Piqué i Alicia Sánchez-Camacho, i ha estat diputat al Parlament -1995-2010-, senador -2007-2010- i, també, regidor de l’Ajuntament de Barcelona entre 1996 i 1999, al final de l’era de l’alcalde Pasqual Maragall i al principi de la de Joan Clos. Després d’una llarga estada com a conseller al Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) entre 2012 i 2022, el futur de Sirera semblava estar al País Valencià, on exercia de cap de gabinet del líder valencià del PP, Carlos Mazón, però va ser reclamat a Barcelona per encapçalar la candidatura del PP en substitució de l’excessiu Josep Bou.
🟡 Programes electorals a Barcelona 2023: Què proposa cada partit?
👤 Candidats a les eleccions municipals 2023 a Barcelona: tota la llista
Així doncs, vint-i-quatre anys més tard, Sirera es prepara per tornar a la Casa Gran, i no renuncia a fer-ho per la porta gran, però, tocant de peus a terra, sap que en aquestes eleccions el repte és millorar els resultats del 2019, quan el PP va aconseguir dos regidors només pels pèls, per tot just quaranta vots. Per això ja es marca fites de futur, com repetir com a candidat el 2027 amb l’objectiu d’arribar a l’alcaldia. A curt termini sap que pot tenir a les seves mans la investidura del futur alcalde, i en això és prou clar: “Faré tot el que pugui perquè Colau no torni a ser alcaldessa”. Sirera també descarta donar suport al candidat d’ERC, Ernest Maragall i, tot i rebutjar ser un nou Manuel Valls, està disposat a seure amb Xavier Trias i Jaume Collboni. Això sí, arribat el cas, posarà sobre la taula el seu programa electoral i la seva intenció d’entrar al govern municipal.
El 2019 el PP amb Josep Bou com a candidat va entrar al ple municipal pels pèls, amb un 5,01% dels vots, tot just per 40 vots. Quin és el repte que s'ha fixat el Partit Popular per a aquestes eleccions?
Quan em proposen ser candidat, que és el mes de setembre de l'any passat, les enquestes donen que no entrem a l'Ajuntament i, per tant, que no tenim representació com a Partit Popular. El mes de febrer les enquestes comencen a donar 0 - 2 i ara estan en 3 - 4. Gairebé doblar resultats està molt bé, les expectatives són bones. Les sensacions que tinc al carrer també són bones, la gent té ganes de canvi. I també veig que no tothom està disposat a canviar l'actual govern municipal i nosaltres sí. Afronto aquests darrers dies de campanya electoral amb optimisme i amb ganes que la ciutat de Barcelona torni a ser aquella ciutat que a tots ens agradava sentir-nos orgullosos d'ella.
Li va costar molt prendre la decisió de ser candidat?
No, no em va costar perquè, per una banda, entenia que Barcelona necessitava algú que vingués amb ganes de canviar les coses. I, en segon lloc, també entenia que era molt dolent per Barcelona, Catalunya i Espanya que el Partit Popular no obtingués representació a la segona ciutat d'Espanya, i per això vaig decidir afrontar aquest repte, que és un repte meravellós per a algú com jo que està enamorat de la seva ciutat.
En què fallava Josep Bou per no repetir com a candidat?
No crec que fallés en res. Ell és un empresari. Va tenir la voluntat de ser el cap de llista del Partit Popular a les darreres eleccions, ho va fer i després ha decidit tornar a la seva empresa i, per tant, jo no puc més que agrair-li els serveis prestats.
Un altre canvi que hi ha respecte el 2019 és que fa quatre anys el segment que vostès representen, el de la dreta espanyolista, era un pastís que s'havien de repartir amb Ciutadans més Manuel Valls. Ara, en canvi, tenen Ciutadans, Valents i Vox. Què ha passat amb tot aquest esmicolament?
Nosaltres som un partit de centre i com a tal tenim opcions a diferents bandes, i és veritat que hi ha una formació política com Ciutadans, que està en clara decadència, hi ha una formació política que intenta o que va intentar en un moment donat ocupar el nostre espai, que és Valents i hi ha una opció de dreta, que és Vox. Però nosaltres també captem vots al PSC, hi ha molta gent socialista que no està d'acord amb que Collboni hagi governat amb Colau i que Sánchez governi amb Bildu i ERC, i també m'estic trobant persones que abans han votat el PSC, que diuen que en aquestes eleccions em votaran a mi. I també gent de l'antiga CiU que no estan d'acord en que Trias es presenti per Junts per Catalunya i que Carles Puigdemont sigui el seu cap de campanya. I també m'estic trobant gent del catalanisme moderat que em diuen que em votaran a mi. Representar un partit de centre com el nostre ens permet poder captar vots del catalanisme moderat, de l'esquerra no nacionalista i d'altres formacions polítiques que poden veure en el Partit Popular una força política capaç de provocar el canvi que Barcelona necessita.
"Hi ha molta gent socialista que no està d'acord amb que Collboni hagi governat amb Colau i que Sánchez governi amb Bildu i ERC"
Tan difícil era arribar a algun tipus d'acord amb Ciutadans i Valents?
Jo ho vaig intentar. És veritat que els dirigents polítics d'aquestes formacions no van voler entendre que era millor presentar-nos junts que per separat, perquè jo crec que a la política hi ha massa egos i anar junts hauria significat que aquest bloc de centre i centredreta no separatista hagués pogut arribar al 18 per cent. Això vol dir que ens podríem haver presentat com a segona força política a l'Ajuntament de Barcelona, segons les enquestes, per davant de Colau, per davant de Trias, per davant de Maragall i gairebé empatant amb els socialistes. Això vol dir que hi ha una base social a la ciutat de Barcelona que no és separatista, que no és d'esquerra radical i que podrien votar aquest Partit Popular ampli. I això és el que jo estic intentant fer durant la campanya. És al que m'estic dedicant i al que aquest mandat em dedicaré perquè d'aquí a quatre anys vull presentar-me a les eleccions i poder obtenir un resultat d'arribar als 9 - 10 regidors, i per fer això és important que en aquestes eleccions tinguem un bon resultat, però també és veritat que és important que aquelles persones que han pensat en votar Ciutadans, Valents o Vox i veuen que les enquestes diuen que no entraran, que concentrin el seu vot en el Partit Popular.
Entenc que vostè ja pensa a presentar-se un altre cop per al 2027.
Sí, sí. Jo vull ser alcalde de Barcelona. Partim d'una situació de treure dos regidors per 40 vots i, per tant, aquesta és una carrera a llarg termini i jo el que vull és ser alcalde d'aquí a quatre anys.
Quina Barcelona ens deixa Ada Colau i quines són les seves propostes per canviar-la?
Ens deixa una ciutat certament complicada. Una ciutat que, segons les dades del Ministeri d'Interior és la ciutat més insegura d'Espanya. Tenim una ciutat que només cal passejar pel carrer i veure com està de bruta. Mai l'havia vist tan bruta com ara. És una ciutat on totes les ocurrències del govern de Colau i Collboni han convertit la circulació de Barcelona en un caos, és una ciutat on per demanar qualsevol llicència per obrir un negoci pots estar fins a dos anys o dos anys i mig esperant que te la donin. És la ciutat més cara d'Espanya pel que fa als impostos i tenim impostos de primera i serveis de tercera i hem de donar la volta a tot això. Tenim la millor ciutat del món i només necessitem un bon govern que faci que aquesta ciutat torni a ser el que va ser fa uns anys.
Totes les ocurrències del govern de Colau i Collboni han convertit la circulació de Barcelona en un caos"
Anem a peu de carrer, vostè, que és més motorista que ciclista...
Soc ciclista, però fonamentalment soc motorista.
Quines propostes fa per a cada col·lectiu, els motoristes i els ciclistes?
Pel que fa als ciclistes, és veritat que hem de fer carrils bici, però tinc la sensació que l'actual govern municipal ha fet molts carrils bici, no per la bici, sinó per fotre els cotxes i, per tant, posar un carril bici a Via Augusta, no és lògic, posar un carril bici a Aragó quan ja hi ha un carril bici a Mallorca no té sentit. Fer carrils bici de dues direccions és una bogeria, perquè això fa que molta gent que creua veu per on va el carril dels cotxes i no s'imagina que ve una bici en contradirecció del carril. Tot això s'ha d'ordenar. I fer carrils bici entre la vorera i el contenidor d'escombraries és una bogeria. O fer un carril bici entre la parada d'autobús i l'autobús és una altra bogeria. I aquestes coses no les podem permetre. Anem a les motos. Les motos són una de les millors solucions per resoldre el problema d'embussos que hi ha a la ciutat de Barcelona i de contaminació. On hi ha un cotxe hi ha quatre o cinc motos i molta més gent que pot anar amb aquest vehicle. Nosaltres som partidaris d'afavorir l'ús de la motocicleta i quan sigui alcalde farem que les motocicletes puguin circular pel carril bus. Abaixarem els impostos de circulació per les motos. Farem que al centre de la ciutat les motos elèctriques puguin tenir intercanviadors de bateries que ara mateix només es poden fer en determinades benzineres. Crec que hem de fer que el vehicle de motor i l'elèctric, sobretot les motos elèctriques, puguin tenir una utilització massiva a la ciutat de Barcelona. També vull fer un pla Renove per als cascos, que hi ha molta gent que utilitza cascos de fa 10 o 15 anys i els cascos caduquen i la gent ho ha de saber. Els aparcaments els hem d'ordenar, però no podem amagar les motocicletes en pàrquings subterranis. Crec que una de les principals funcions de la motocicleta és aquesta immediatesa de poder arribar a un lloc, aparcar, fer la gestió i poder sortir a un altre lloc. Aquesta rapidesa que té la motocicleta l'hem de potenciar ordenant bé els aparcaments.
Tramvia per la Diagonal i superilles. Què en pensa fer?
El tramvia per la Diagonal, el que està funcionant ara, òbviament el deixaré perquè està molt bé, però el que s'està fent l'hem de treure.
Perdoni, vol dir treure el tram en obres fins a Verdaguer?
El tramvia que encaixona la Diagonal, el que fa que només quedi un carril de circulació, s'ha de treure. Jo li vaig demanar a l'alcaldessa Ada Colau fa uns mesos que paralitzés totes les obres perquè el nou govern municipal decidís que en feia. El tramvia de la Diagonal no es fa per garantir la mobilitat i el transport, la pròpia Colau va dir que aquest tramvia es feia per erradicar del centre de la ciutat 150.000 vehicles i quan tenim uns transports metropolitans i uns Rodalies que són un desastre i fa que molta gent només tingui com a opció venir en transport privat, si, a més a més, a dins de Barcelona posem traves perquè la circulació sigui fluida, el caos està servit. Per tant, hem d'aturar les obres, fer una anàlisi de com es pot millorar la mobilitat i a partir d'aquí veure què passa amb aquest milió de vehicles que cada dia entren i surten de la nostra ciutat, però el tramvia de la Diagonal que va pel centre, aquest tramvia el treuré.
I sobre les superilles?
Faré absolutament el contrari del que han fet Colau i Collboni. Ells han agafat un gran plànol de Barcelona, han començat a llançar dards i aquí posem una superilla i allà hi posem un carril bici. Jo crec que això s'ha de fer amb un estudi de viabilitat i d'impacte social, econòmic i amb la mobilitat. Per tant, encarregaré aquest estudi quan sigui alcalde. Mirarem quines superilles s'han de deixar perquè no tenen afectació ni econòmica, ni social, ni en la mobilitat. Miraré quina superilla s'han de modificar i es modificaran. I si alguna superilla és millor treure-la perquè l'impacte que té i l'afectació és molt perjudicial, la trauré. No em tremolarà el pols per treure la superilla que els estudis diguin que són perjudicials. Jo he parlat amb Guàrdia Urbana i em diuen que l'Ajuntament els consulta a l'hora de fer superilles, però que mai els hi fan cas i, per tant, tenim un problema.
Colau i Collboni han agafat un gran plànol de Barcelona, han començat a llançar dards i aquí posem una superilla i allà hi posem un carril bici"
Sobre la qüestió de l'habitatge, que és més greu, les ocupacions o l'emergència habitacional?
Són dues coses igual de greus. Però la gent que necessita un habitatge perquè té un problema econòmic, manca de feina o problemes socials, ha de tenir de l'Ajuntament de Barcelona el suport necessari per poder tenir un pis social. El que no podem fer és dir-li a un particular que faci d'Ajuntament i, per tant, que assumeixi la política social de l'Ajuntament. Jo crec que una persona que té un problema econòmic, el que fa és, complint amb uns requisits, apuntar-se en una llista de l'Ajuntament i esperar que tingui un pis per part de l'Ajuntament. No és raonable justificar la puntada de peu a la porta o el trencament d'una tanca per accedir a un pis. L'emergència social és important, però complir la llei és encara més important i, per tant, la gent que ocupa ha de saber que està fent una cosa que és un delicte.
Sobre la situació de la Bonanova, vostè ha presentat una denúncia contra l'Ajuntament de Barcelona i contra la Generalitat. Ada Colau diu que està molt tranquil·la perquè no tindrà cap recorregut. Què en pensa?
Això ho decidirà la justícia. Jo el que no trobo normal és que en un estat de dret i amb un ajuntament com el de Barcelona, si hi ha unes persones, siguin o no siguin ocupes, que estan disparant amb una pistola de balins contra veïns o que estan robant tanques municipals amb el logotip de l'Ajuntament de Barcelona davant de la policia i les estan soldant entre elles per fer una barricada, el que no trobo normal és que la policia no actuï, que rebi ordres de l'Ajuntament i de la Generalitat de no actuar i de no identificar ni detenir a persones que estan disparant contra veïns. La policia també es queixa i també té ganes de fer la seva feina. Però tenim un govern municipal que abans de ser govern municipal molts d'ells han estat ocupes. La pròpia alcaldessa ha estat ocupa i, per tant, em preocupa molt que l'alcaldessa de Barcelona, entre l'ocupa i el que intenta garantir la seguretat i les llibertats de tothom, es posi del costat ocupa. Això està passant i això s'ha d'acabar.
Com solucionem els dos principals problemes de Barcelona, que són la inseguretat i la brutícia?
Traient el govern municipal. Traient Colau i Collboni i posant un govern que tingui ganes de fer les coses i de fer-les bé i podrem garantir que la ciutat sigui més segura. Perquè falten mil agents de la Guàrdia Urbana, perquè falten tres mil agents dels Mossos d'Esquadra a la ciutat de Barcelona. Jo no he sentit mai a l'alcaldessa de Barcelona o a Collboni reclamar o exigir al govern de la Generalitat que aporti més policia. Al govern municipal la policia no li agrada. Prefereixen tenir una policia desmotivada, que quan algun agent rep un atac per part d'alguna persona, l'Ajuntament mai es presenta com a acusació particular. La candidata de la CUP ha dit que la Guàrdia Urbana és racista i jo crec que això és intolerable. Una persona que acusa un col·lectiu com la Urbana de racista, doncs millor que no es presenti a les eleccions, que es dediqui a una altra cosa. I pel que fa a la neteja, hem de canviar la contracta d'escombraries perquè s'ha demostrat que no funciona. Hem de canviar també coses que no és estrictament de neteja, sinó també de manteniment de parcs i jardins. Els parcs i jardins no es mantenen. Si vostè es fixa a les zones que abans hi havia gespa, ara hi ha sorra, terra sense gespa. Els parcs estan bruts i amb rates i paneroles, no hi ha manteniment. Qualsevol persona que ve a la ciutat té la sensació que estem en vaga de neteja i és la situació normal o habitual dels darrers anys. Penso que Colau i Collboni no surten del despatx, perquè si surten i veuen el que hi ha i els sembla normal, és que tenim un problema.
Qualsevol persona que ve a la ciutat té la sensació que estem en vaga de neteja i és la situació normal o habitual dels darrers anys"
Parlem ara una mica de despatxos. Quines són les seves línies vermelles a l'hora de possibilitar un nou govern municipal o entrar-hi a formar part?
Faré tot el que pugui perquè Colau no torni a ser alcaldessa de Barcelona, perquè crec que quatre anys més no els aguanta ni Barcelona i, per tant, no faré Colau alcaldessa ni els meus vots serviran ni per acció ni per omissió perquè ella sigui alcaldessa. Tampoc faré alcalde el senyor Maragall, no només perquè sigui independentista, sinó perquè està plantejant coses a la campanya que em semblen una autèntica bajanada, com convertir el carrer Aragó en zona verda o fer de la Gran Via una zona verda de doble direcció. Crec que no és conscient de les necessitats que té la nostra societat. I després el que jo faré serà posar sobre la taula el meu programa electoral, el meu compromís amb els ciutadans i a partir d'aquí, qui vulgui assumir bona part del programa electoral del Partit Popular, jo estaré disposat a parlar amb ells per fer el canvi que la ciutat necessita. Òbviament vull estar al govern municipal. La meva voluntat és no posar-me de perfil, sinó implicar-me en la governabilitat de Barcelona. Jo crec que el Partit Popular gestiona millor la seguretat, gestiona millor la neteja, gestiona millor i baixa els impostos, gestiona millor els serveis socials i allà on governem, i no cal anar-se'n fora de Catalunya, allà on governem a Catalunya ja no dic només pobles petits com Pontons, a pobles i ciutats grans com Badalona o Castelldefels, quan algú prova la forma de governar del Partit Popular després repeteix i incrementem el suport de la gent i, per tant, vol dir que sabem gestionar, ho fem bé i quan governem i la gent tasta un govern del Partit Popular, després torna a repetir.
Si vostè entrés al govern municipal, quina àrea voldria portar?
Jo crec que ho faríem molt bé en seguretat, en promoció econòmica, en turisme, en comerç, en serveis socials i com sé que ho faríem bé en totes aquestes àrees, el que vull és ser alcalde.
Ada Colau i Ernest Maragall li han penjat l'etiqueta de nou Manuel Valls que propiciarà un pacte Trias - Collboni.
Jo no seré com Manuel Valls, perquè ni faré alcaldessa Colau ni després de fer-la alcaldessa marxaré. Jo em vull quedar i em quedaré i el que sí que és veritat és que no faré alcaldessa Colau ni Maragall. Suposo que això és el que els preocupa, i per això es fiquen amb mi. Però ja li dic que jo crec en un govern municipal que pensi en el creixement econòmic i no en el decreixement i qualsevol que vulgui parlar amb mi, de fer créixer Barcelona, de fer atractiva Barcelona, de fer que a Barcelona no els hàgim de dir als nostres fills que si volen fer alguna cosa i prosperar a la vida han de marxar. Per parlar d'aquestes coses jo em puc asseure amb qui sigui.
Per tant, vostè no tanca la porta a fer alcalde Xavier Trias o Jaume Collboni.
Jo no tanco la porta a parlar del meu programa amb aquestes dues forces polítiques. Per fer-los alcalde haurem de veure quins són els compromisos, el que jo no faré serà donar un xec en blanc, ni penso ser la jubilació del senyor Trias.
Seria condició sine qua non entrar al govern municipal?
Aquesta és una opció que jo vull plantejar quan arribi el moment. Això no dependrà només de mi, però en qualsevol cas, sí que la meva voluntat és implicar-me en la governabilitat de Barcelona.