El primer cop que Jaume Collboni es va presentar a l'alcaldia de Barcelona, el 2015, el PSC va aconseguir el pitjor resultat de la seva història, amb només quatre regidors. El 2019, Collboni va repetir com a candidat del PSC i va millorar els seus resultats, doblant els vots. Això li va permetre convertir-se en primer tinent d'alcalde, un càrrec que va exercir fins al mes de febrer, quan va decidir abandonar el govern municipal, tot i que el seu partit s'hi ha mantingut, per concentrar-se en aquesta nova carrera electoral. Ara, Collboni reivindica l'època socialista de Barcelona com la millor de la seva història, presumint del llegat i de l'aval que suposen els seus predecessors. Amb la dificultat d'allunyar-se de Colau quan ha compartit amb ella anys a la Plaça Sant Jaume, Collboni explica a ElNacional.cat el seu projecte per la ciutat, com veu i viu aquestes eleccions i quin sóns els reptes de Barcelona.
Es parla moltíssim de la importància que té pel govern espanyol que vostè es converteixi en alcalde de Barcelona. Pedro Sánchez, per exemple, tanca aquí la campanya. Com ho viu?
Evidentment, són unes eleccions transcendentals perquè el que es juga el 28 de maig és la continuïtat d'una alcaldia que totes les enquestes indiquen que la major part de la gent no vol o un canvi en positiu i de futur que és el que representem nosaltres. Un canvi que està molt basat a posar ordre a la ciutat, amb donar oportunitats a la gent de la ciutat i amb tornar a recuperar l'orgull de ciutat.
No se sent pressionat?
Més aviat ho sento com una mostra de suport, perquè, efectivament és molt important i també ho és pel conjunt de l'Estat que a la ciutat de Barcelona, com a capital de Catalunya, li vagi bé. Que sigui un motor econòmic, un motor cultural i desenvolupi totes les seves potencialitats per a la gent de la ciutat i per al conjunt del país.
Què significaria pel conjunt de l'Estat que Barcelona tornés a tenir un alcalde socialista?
Jo crec que seria un missatge molt positiu, sobretot internacionalment. Hem d'enviar un missatge de tranquil·litat, de sentit comú i de confiança amb l'Ajuntament i amb l'alcalde. I crec que això ho garantim els socialistes. Hem passat anys complicats, sense un lideratge clar a la ciutat. Ara, per recuperar aquestes oportunitats, sobretot des del punt de vista econòmic, cal enviar un missatge d'estabilitat i de tornar un alcalde que sigui de tots.
La decepció a Barcelona s'atribueix a l'absència dels socialisme
És la tercera vegada que vostè es presenta a l'alcaldia. Sent que aquesta vegada és la bona, després de dos intents? Què ha canviat des del 2015 fins al 2023 que expliqui la seva progressió?
Nosaltres guanyarem aquestes eleccions. Tenim la convicció que serà així i que jo seré el nou alcalde dels barcelonins i les barcelonines. I això és perquè tothom sap que quan Barcelona ha tingut alcalde socialista li ha anat bé en el terreny social, en l'econòmic, en la projecció internacional i, per tant, després de 12 anys d'absència dels socialistes liderant la ciutat, tothom ha vist les conseqüències d'aquesta situació. Hi ha una insatisfacció i una decepció, que s'atribueix a la manca d'un lideratge d'un alcalde socialista.
En les dues eleccions anteriors hi havia un marcat context independentista. Creu que això li va passar factura i que va enfortir altres candidatures?
Jo soc el candidat del PSC, no amago les meves sigles ni la història del meu partit. Som socialdemòcrates, catalanistes i federalistes que han liderat els millors anys a la ciutat i aquesta és la nostra carta de presentació. Efectivament, hi ha hagut uns anys de conflicte polític que nosaltres hem reconegut i que va anar en contra del que el PSC sempre ha defensat i representat. Som un partit que ha tingut sempre la voluntat d'integrar identitats diferents i d'unir el poble de Catalunya sota una mateixa identitat compartida. I és veritat que el procés això ho va posar en qüestió i va afectar també el posicionament del partit.
Amb Trias hi ha un risc de regressió en polítiques socials i de tornar a la casella de sortida amb el procés
Creu que ja s'ha superat aquesta situació?
Crec que, afortunadament, hem començat a passar pàgina. Jo respecto profundament totes les ideologies polítiques, sempre que s'atenguin i respectin les regles del joc democràtic. La meva campanya no és contra ningú, sinó a favor de la ciutat i dels barcelonins, entenent que que molta gent no vol tornar enrere. El canvi que es pot produir a la ciutat pot ser en positiu si guanyem nosaltres, perquè representem aquesta idea d'unitat, d'integració, de governar per a tothom, de no reobrir ferides. En canvi, si guanyés el candidat de Junts, el senyor Trias hi ha un risc de regressió, tant des del punt de vista de les polítiques, perquè la seva alcaldia es va caracteritzar per les retallades i privatitzacions, com per tornar a la casella de sortida en l'àmbit del procés.
Deia que el PSC és un partit catalanista, però d'un tema del qual no s'està parlant gaire en aquestes eleccions és la baixada de l'ús social del català a la ciutat, que es troba per sota del 25%. Això a vostè li preocupa?
A mi em preocupa perquè l'ús social de la llengua és un factor de cohesió social. Nosaltres sempre l'hem entès així perquè forma part de la nostra identitat com a catalans, però també perquè ha de ser un element que ens iguali en oportunitats i en la cohesió social. Hi ha hagut un risc molt evident els darrers anys de vincular una ideologia a l'ús de la llengua i que aquí és on rau un dels problemes. Hem d'apartar la política de l'ús social de la llengua, perquè si es fa aquesta relació, la gent que no comparteix aquesta ideologia, de forma automàtica o instintiva, la deixa de fer servir. També cal destacar el paper dels mitjans de comunicació i l'auge de les xarxes socials. I davant això, des de l'administració hem de garantir la disponibilitat lingüística de les dues llengües cooficials. Tot treballador públic ha de garantir l'ús social de la llengua.
I en el cas d'establiments que tenen persones que atenen al públic i no saben parlar català, que s'ha de fer?
El més intel·ligent seria que en funció de com s'adrecin els clients se'ls pugui atendre amb les llengües oficials a Catalunya, però això depèn molt de la voluntat. I tornar a associar l'ús de la llengua a formar part de la comunitat, a l'èxit, és important perquè són els atributs que fan que després la gent la faci servir. Hem de crear les condicions, tangibles i intangibles, per recuperar terreny perdut, perquè és cert que això s'ha produït.
Ha fet referència a aquesta voluntat de canvi que hi ha entre la ciutadania. Això vol dir que en aquestes eleccions el seu rival és Xavier Trias i no Ada Colau?
Jo no em plantejo la campanya a les eleccions fent front a un rival, sinó per explicar una proposta electoral que té a veure amb les preocupacions de la gent. És evident que nosaltres encapçalem moltes enquestes i partim com a guanyadors i que això fa que la resta de rivals ens interpel·li. Però a mi, el que em preocupa són les urgències de la gent, i això és ordenar la ciutat. També l'habitatge, com generar llocs de treball de qualitat i com tornar l'orgull a Barcelona. I crec que tot això té molt poc a veure amb el que puguin dir Colau o Trias.
No hi haurà cap resolució del meu partit on hem diguin com hem de pactar
En alguna ocasió ha denunciat que van intentar fer una campanya polaritzant entre els seus dos models de ciutat, com el 2015. Diria que han fracassat?
Això ja no és així, quan nosaltres sortim com a guanyadors, tot plegat s'esvaeix. De fet, va ser ha estat el gran intent de pacte d'aquesta campanya, polaritzar-la d'una forma molt artificiosa, perquè al final són dues històries del passat. Són dues persones que ho van intentar o que van tenir el seu període, el senyor Trias fa 8 anys i la senyora Colau ja no va guanyar les últimes eleccions. Estan intentant reeditar el passat i reeditar el passat mai triomfa.
Sembla inevitable que després d'aquestes eleccions hi hagi pactes electorals. Davant la possibilitat que hi hagi un empat a regidors, com veuria per exemple, repartir-se el mandat: dos anys un partit i dos anys l'altre?
Jo l'únic que veig és que nosaltres guanyarem aquestes eleccions i que si no guanyes unes eleccions, com és el principi democràtic, vas a l'oposició. Jo no faré alcalde ni a Colau ni a Trias. Nosaltres quan guanyem les eleccions el que farem serà articular majories sota tres principis: creixement econòmic, que inclou el debat sobre l'aeroport; un model de protecció social, ja que no acordarem amb algú que plantegi privatitzacions o retallades als serveis públics; i tenir una activitat del govern municipal sempre amb lleialtat a les institucions de l'Estat i europees.
Una part de Junts ha demanat sotmetre a una consulta els pactes post electorals davant la possibilitat que Trias arribi a acords amb partits no independentistes, com el PSC. A vostè li han marcat alguns límits a l'hora de negociar?
No veurà cap resolució ni cap indicació del meu partit de com hem de fer els acords a nivell municipal. El PSC es respecta l'autonomia local en els seus acords. I crec que això demostrar que el senyor Trias amaga alguna cosa. Crida molt l'atenció que et presentis sense les sigles del teu partit, però alhora facis presentacions públiques amb Borràs o Puigdemont. I és una mica estrany que facis un determinat discurs d'aliances i després, des del seu partit per escrit, et diguin com has de pactar. Les indicacions del partit a Trias són que ha de prioritzar un acord independentista i que en el cas de que no ho aconseguís, hauria de sotmetre a la consideració de la militància a Junts i l'última vegada que s'ha fet una consulta a la militància de Junts ha sigut per trencar el Govern de Catalunya.
En aquestes eleccions hi ha la possibilitat que entri un partit d'ultradreta a l'ajuntament. Què ha passat per que això hagi acabat succeint?
Crec que és molt important mantenir un cordó sanitari com s'està fent al Parlament amb la ultradreta. És l'amenaça més real i més seriosa que té la nostra democràcia. I crec que hem de parlar poc d'ells i ocupar-nos molt dels motius pels quals tenen més suport electoral. I això té a veure amb les condicions de vida, amb l'accés al treball, amb tenir barris dignes i segurs. Garantir aquestes coses és la millor forma de combatre la ultradreta.
Sortir del govern municipal va ser una decisió arriscada pero crec que la gent ha entès que era un exercici de coherència
Vostè va sortir el mes de febrer del govern de Colau per centrar-se en la cursa electoral. Està content de la decisió que va prendre?
Jo crec que si anem primers a les enquestes és perque tothom ha entès que jo vaig fer un exercici de coherència. Si jo tenia les opcions reals de ser el proper alcalde de la ciutat, segons el meu punt de vista era contraproduent arribar al final de la campanya formant part d'un govern amb el qual ja tenia moltes discrepàncie. Però no voliem trencar els nostres compromisos, no som un partit que trenqui governs. És veritat que les polítiques més importants ja s'havia fet, com aprovar els pressupotsos, i ara el quedava era garantir el bon funcionament de la institució. Durant aquests mesos jo he presentat els membres de la meva candidatura, com Lluís Rabell o Maria Eugènia Gay i això era incompatible amb formar part del govern. Entenc que era una decisió arriscada, però crec que quan un és coherent amb les coses que fa, al final la gent ho reconeix.
S'ha sentit còmode aquests mesos criticant algunes coses del govern municipal del qual n'ha format part?
Tampoc he sigut més crític del que ja ho havia estat en temes. Hem tingut discrepàncies sobre mobilitat i hem tingut discrepàncies sobre grans projectes com l'Hermitage i l'aeroport. És veritat que en altres polítiques no, perquè som forces progressistes que lluitem contra les desigualtats i contra el canvi climàtic, però no coincidim en el com s'han de fer aquestes polítiques. En els darrers mesos hi ha hagut decisions molt arbitràries, poc dialogades dins i fora de l'Ajuntament que havien fet molt difícil la convivència dins de la coalició.
Creu que un dels seus problemes del govern d’Ada Colau ha estat la manca d’autocrítica?
Jo crec han decebut molt, perque moltes de les expectatives que s'havien marcat al principi no s'han acomplert. I a la senyora Colau li falta una mica d'humilitat. No tot ha començat amb els comuns. I també li ha faltat humilitat quan s'ha equivocat, com en el tema de l'habitatge. Jo prometo capgirar la situació que hi ha actualment, sobretot perque els joves no hagin de marxar de la ciutat. Però hi ha algunes mesures com reservar el 30% a habitatge protegit, no han funcionat y han bloquejat la invesió privada. I en lloc de dir que no ha funcionat, que ho han intentat però que no estava ben enfocada ja que no estava aconseguint els objectius, s'ha de canviar, a l'últim plenari es van quedar sols mentre la resta de partits els deiem que s'havia de rectificar.
Un dels temes que més confrontació genera és el de la mobilitat. Què proposa vostè de diferent?
La ciutat té com a compromís ser neutre climàticament al 2030 i per això hem de reduir emissions, electrificant la ciutat i fent que els cotxes i motos elèctriques puguin entrar a la ciutat sense problemes de càrrega. Els motors de combustió efectivament contaminen i són un problema de soroll i de contaminació. Per això, la millor alternativa són els motors elèctrics. Necessitem una transformació ecologica més raonable, més coherent amb Barcelona, que violenti menys la mobilitat.
Tenir l'autoestima alta és important per abrodar els reptes de ciutat que tenim
I en matèria de transport públic?
Metro, metro i més metro. Als acords de pressupostos entre el Govern i el PSC es van pactar 50 milions d'inversions en estacions de metro. Tenim el compromís de fer créixer en dotze estacions les línies d'aquí el 2030. És el que més es fa servir, el més ecologic, més econòmic i que més alternatives dona al transport privat. És la forma més eficaç de potenciar el transport públic.
Vostè parla en nom de recuperar l'orgull de Barcelona. Per què s'ha perdut?
Justament jo crec que hem de recuperar l'orgull perquè ho tenim tot perquè ens vagi bé, per ser la millor ciutat del món. Tenim clima, bons serveis públics, bones infraestructures, bon sistema educatiu, reputació insitucional... però el barceloní esà insatisfet, amb a sensació que no va prou bé. Es mira al mirall i no es reconeix. I tenir l'autoestima alta és molt important per abordar els reptes que tenim. Que el conjunt de la ciutat estigui forta i sigui positiva, optimista i cregui en si mateix. Però jo no sento que ara estiguin convençuts de que estem a la millor ciutat per fer els millors projectes. Som massa autoexigents i això mots cops ens perjudica.
Si arriba a ser alcalde, què li demanarà al president de la Generalitat?
Habitatge. El president de la Generalitat ha anunciat un pla per fer 10.000 habitatges de lloguer i encara no sabem on es faran. A Barcelona li correspondria proporcionalment per la població uns 2.300 habitatges i jo aniré a parlar amb el president i li portaré el plànol d'on es poden fer els 2.300 pisos que ha de fer el govern perquè és el competent en la matèria.