L'intent de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, d'erradicar els botellots a les bateries del Turó de la Rovira ha fracassat, segons denuncien els veïns. Asseguren que, després de la vigilància de la Guàrdia Urbana, ara es repeteixen gairebé cada dia les concentracions de persones, tot i el tancament del perímetre, i han aportat imatges en vídeo. A les imatges es veu com algunes persones salten amb tota facilitat les tanques que va instal·lar l'Ajuntament.
Segons els veïns, a les 21 hores de dimarts hi havia unes seixanta persones estrangeres a les bateries, a més de centenars als voltants, que feien botellots i usaven altaveus. "La Guàrdia Urbana, que està a 100 metres, va haver de ser trucada com a mínim dos cops pel veinat per desallotjar-los", han afegit.
Els veïns, que també es queixen que la regidora socialista Rosa Alarcón no es vol reunir amb els habitants dels carrers Mühlberg i Labernia, els més afectats, han difós imatges de les bateries ubicades al turó de la Rovira plenes de gent, i també de les papereres plenes d'escombraries.
L’Ajuntament de Barcelona va revelar recentment que la Guàrdia Urbana havia desallotjat de la zona 6.890 persones en onze intervencions durant el mes d’abril. Aquestes xifres es completen amb el fet que entre el 22 de gener del 2021 i el 15 d'abril del 2023, la policia local va fer 107 intervencions i va desallotjar de la zona 19.914 persones. El turó del qual parlem és el de la Rovira, veí del turó del Carmel i perfectament distingible perquè el primer té construccions al cim i el segon no. El del Carmel és un pèl més alt, però el de la Rovira té més història, perquè formava part de la xarxa de poblats ibèrics que enllaçava els turons de la costa des de Montjuïc fins ben entrat el Maresme. Però l’explicació del nom més actual es remunta a la Guerra Civil. Com és sabut, en aquest lloc es van disposar unes bateries antiaèries per fer front als atacs aeris de l’aviació feixista italiana procedent de Mallorca, aliada dels revoltats del general Franco.
La història de les bateries no va ser especialment heroica i amb prou feines van servir de gaire, però van deixar una sèrie d’instal·lacions -les bases dels canons, els dormitoris, el polvorí, el pavelló de comandament…- que no només van romandre sinó que van ser reaprofitades pels barraquistes que van conformar el barri dels Canons, que va estar habitat fins a la gran transformació olímpica. Per tot plegat l’espai ha estat museïtzat -sí, s’hi poden fer visites culturals- i actualment és una de les subseus del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), que hi manté espais expositius sobre les bateries i la Guerra Civil i sobre el barri de barraques posterior. El nom oficial de l’espai és MUHBA Turó de la Rovira, i en tota la informació es fa referència a la bateria antiaèria que hi havia instal·lada. De fet, tenint en compte que en aquest context, una bateria és, segons el DIEC, un “conjunt de peces d’artilleria situades en un indret per a fer foc a l’enemic”, fins i tot el plural és erroni, perquè s’hauria de dir en singular.